Març, marçó, al matí cara de gos i al vespre galant minyó

Variants i sinònims: Març, marçó, al matí cara de gos i al vespre galant minyó (AMADES 1951) - (PARÉS 1999).

Equivalents:

• Marzo marcero, por la mañana cara de perro, y por la tarde hermoso mancebo [ES]
• Marzo marcero, por la mañana rostro de perro; por la tarde, valiente mancebo [ES] (GONZÁLEZ 1983)
  

Explicació: Fa referència a la variabilitat del temps (PARÉS 1999).

Font: Els he tret de la meva base de dades de refranys, comparant diversos refranys i refranyers.

En cantar es puput: matí banyat, capvespre eixut

Variants i sinònims:

• En cantar es puput: matí banyat, capvespre eixut (PONS LLUCH 1993)
• En sentir cantar es puput: matí banyat, capvespre eixut (PONS LLUCH 1993)
• Quan canta (o en cantar) es puput, de matí banyat, (i) (es) vespre eixut (PONS LLUCH 1993)

Equivalents: Cuando canta el cuco, cuanto llueve en ocho días se enjuaga en uno [ES] (PONS LLUCH 1993).

Explicació: «No es signo de bueno o mal tiempo propiamente, indica simplemente que en la época de su canto (verano), las lluvias son de poca importancia y naturalmente el agua desaparece enseguida» (F. Pons) (PONS LLUCH 1993).

Font: Josep Pons Lluch (1993): Refranyer menorquí. Ciutadella (Menorca): Institut Menorquí d'Estudis. Col·lecció «Quadern de Folklore, 50».

Malanat de fadrina qui es fa es polsos es vespre: viudo segur

Variants i sinònims:

• guarda't de fadrina que s'afaita es vespre (PONS LLUCH 1993)
• Malanat de fadrina qui es fa es polsos es vespre: viudo segur (PONS LLUCH 1993)

Equivalents: En invierno noche muy clara, el sol que sigue no da la cara [ES] (PONS LLUCH 1993).

Explicació:

• «Con tiempo revuelto, si cierra la noche con cielo despejado, es casi seguro que al día siguiente hará mal tiempo» (F. Pons). La «fadrina» a què fa referència el refrany, és la nit; el «viudo», el dia següent (PONS LLUCH 1993).
• A l'hivern, darrera d'un dia cobert, si el vespre es posa clar, gelada segura (PONS LLUCH 1993).

Nota: Malanat vol dir 'infeliç, perseguit de desgràcia', etimològicament compost de mal (art. 2) i anat, part. pass. de anar. (DCVB, s. v. malanat -ada, adj.)

Font: Josep Pons Lluch (1993): Refranyer menorquí. Ciutadella (Menorca): Institut Menorquí d'Estudis. Col·lecció «Quadern de Folklore, 50».