juny, juliol i agost, ni dones, ni carn, ni most

Variants i sinònims:

• Juny, juliol i agost, ni dona, ni col, ni most (MILLÀ 1965) - (GIMENO 1989) - (FARNÉS 1992) - (PUJOL 1999)
• Juny, juliol i agost, ni dones (o dona), ni cols, ni most (PARÉS 1999)
• Juny, juliol i agost, ni dones, ni carn, ni most (AMADES 1951)
• Juny, juliol i agost, ni dones, ni col, ni most (PARÉS 1999)
• Juny, juliol i agost, ni dones, ni cols, ni most (AMADES 1951)

Equivalents: En mayo, junio, julio y agosto, ni caracoles, ni Venus, ni mosto [ES] (MARTÍNEZ KLEISER 1953).

Explicació:

• Els mesos d'estiu són dolents per a una sèrie de coses (GIMENO 1989)
• A l'estiu, a causa de la calor, les relacions amb les dones poder ser tenses; la col necessita fred (PARÉS 1999)

Nota: L'equivalent català, l'he cercat a la meva base de dades, tret de (AMADES 1951) - (MILLÀ 1965) - (GIMENO 1989) - (FARNÉS 1992) - (PARÉS 1999) - (PUJOL 1999)

Com el gos capat, que no pot ni vol deixar fer

Variants i sinònims:

• Ca envejós ni rosega ni deixa rosegar l'os (CONCA 1993)
  
• Ca envejós, ni rosega ni deixa rosegar l'os (GARCIA SALINES 1994) - (PUJOL 1999)
  
• Com el gos capat, que no pot ni vol deixar fer (BELLMUNT 1992)
• Com el gos de l'Hortolà, que ni rosega l'os ni el deixa rosegar (AMADES 1935)
  
• Com el gos de l'hortolà, que no menja ni deixa menjar (AMADES 1935)
  
• El gos de l'hortolà no menja cols perquè no li agraden, ni les deixa menjar perquè les guarda (BUSQUETS 1987)
• El gos de l'hortolà no menja la fruita ni la deixa menjar (BUSQUETS 1987) - (FARNÉS 1992)
• El gos de l'hortolà, ni menja ni deixa menjar (FARNÉS 1992) - (PUJOL 1999)
• El gos de l'hortolà, no lladra ni deixa lladrar (BUSQUETS 1987) - (FARRÀS 1998)
• El gos de l'hortolà, no menja ni deixa menjar (FARRÀS 1998)
• El gos de l'hortolà, no rosega l'os ni el deixa rosegar (FARNÉS 1992)
• Ésser com ca que no lladra, ni deixa lladrar (BUSQUETS 1987)
• Fer com el gos de l'hortelà, que ni menja ni deixa menjar (CORREIG-CUGAT-RIUS 1984)
• Fer com es ca de l'hortolà que no menja ni deixa menjar (PONS LLUCH 1993)
• Lo gos del hortelá, ni lladra ni dexa lladrar (FONT 1900)
• Lo gos del Hortolà, ni roceja el hos, nil deixa rocegar (ROS 1736)
  
• Ni fa ni deixa fer (algú) (Qüestionem 2007)
• Com el gos capat, que no pot ni vol deixar fer (BELLMUNT 1992)
  

Equivalents:

• Como el perro del hortelano, que ni come ni deja comer [ES]
• El perro del hortelano no come ni deja comer [ES] (LOPE DE VEGA 1618)
• El perro del hortelano, ni come las berzas ni las deja comer al extraño [ES]
  
• Es como el perro del hortelano, que ni come las berzas ni se las deja comer al amo [ES] (PANIZO 1988)

Origen: Vegeu al blog d'Etimologies paremiològiques, l'entrada Com el gos de l'Hortolà, que ni rosega l'os ni el deixa rosegar.

Explicació:

• Es diu referint-se a aquelles persones que no saben fer bon ús de llurs possibilitats ni permeten que altri se n'aprofiti (PONS LLUCH 1993).
• Juliana Panizo Rodríguez (1988) a "Origen de algunas expresiones coloquiales", dins la «Revista de Folklore», núm. 93, Pág. 83-85 (1988) diu que "Se aplica esta comparación a aquellos que no aprovechándose de las cosas, impiden que otros obtengan algún beneficio de ellas".
• Juliana Panizo Rodríguez (1993) a "Origen de algunos refranes", dins la «Revista de Folklore», núm. 148, Pág. 140-144 (1993) diu que "Este dicho procede de la fábula de Esopo, titulada el perro del hortelano. Erase, dice, un perro celoso guardián de la hacienda del amo que hasta al buey impedía comer su alimento". Necio envidioso ─le decía el buey─ que ni comes ni dejas comer.

Nota: Cerco equivalents a partir d'una consulta que fan a Qüestionem. No trobo una font que doni l'equivalència directa, però Joan Bellmunt i Figueras (1992) ens dóna la versió catalana del refrany, sentit a la Vall d'Aran.

Font: Joan Bellmunt i Figueras (1992): Fets, costums i llegendes. Vall d'Aran. Refranys. Lleida: Ed. Virgili i Pàges. Ressenya.

A elles, company, vós a les cols i jo a la carn

Variants i sinònims: A elles, company, vós a les cols i jo a la carn (SAURA 1884).

Equivalents: A ellas, padre, vos a las berzas y yo a la carne [ES] (SAURA 1884).

Parèmia segons la font original: A ellas, company, vos a las cols y jo a la carn (SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

Tant diràs que em faràs riure

Variants i sinònims:

• A bona hora ix lo sol (MORET 1995)
• A bona hora ixqué el sol (FARNÉS 1992)
• A bona hora plouen figues (MORET 1995)
• A bona hora surt lo sol (BLANC 1983)
• A bona hora t'en recordes! (FARNÉS 1992)
• A bones hores, caragols (o cols)
• Tant diràs que em faràs riure (PONS LLUCH 1993)
  

Equivalents: A buenas horas mangas verdes [ES].

Explicació:

• Expressió per indicar que una decisió s'ha pres massa tard, a deshora (MORET 1995).
• Ho diem a aquell qui, en el curs d'una discussió, treu a darrera hora proves convincents que podia haver adduïdes més prest (PONS LLUCH 1993).

Nota: Pons Lluch (1993) no proposa equivalent castellà per a aquesta dita: a buenas horas mangas verdes la proposo jo, atesa l'explicació del significat de la dita catalana.

Font: Josep Pons Lluch (1993): Refranyer menorquí. Ciutadella (Menorca): Institut Menorquí d'Estudis. Col·lecció «Quadern de Folklore, 50».

Sempre cols, amarguen

Variants i sinònims:

• Cada dia carn embafa, cada dia cols amarguen (SAURA 1884)
• Sempre cols, amarguen (BALBASTRE 1977)

Equivalents:

• Cada día gallina, amarga la cocina [ES] (SAURA 1884) - (BALBASTRE 1977)
• Cada día olla (o todos los días olla) amarga el caldo [ES] (SAURA 1884)

Parèmia segons la font original: Cada dia carn embafa, cada dia cols amargan (SAURA 1884).

Font:

• Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.
• Josep Balbastre i Ferrer (1977): Nou recull de modismes i frases fetes. Barcelona: Ed. Pòrtic.

Ara per naps, ara per cols

Variants i sinònims: Ara per naps, ara per cols (BALBASTRE 1977).

Equivalents: por fas o por refas [ES] (BALBASTRE 1977).

Font: Tret de Josep Balbastre i Ferrer (1977): Nou recull de modismes i frases fetes. Barcelona: Ed. Pòrtic.

Al pagès, deu-li cols

Variants i sinònims:

• Al pagès, deu-li cols (BALBASTRE 1977) - (DIÀFORA 1982)
• No s'ha fet l'anell d'or pel nas del porc (FARNÉS 1992)

Equivalents: No se hizo la miel para la boca del asno [ES] (BALBASTRE 1977) - (DIÀFORA 1982).

Font:

• Josep Balbastre i Ferrer (1977): Nou recull de modismes i frases fetes. Barcelona: Ed. Pòrtic.
• Diàfora (1982): Diccionari essencial castellà-català català-castellà Diàfora. Barcelona: Ed. Diàfora.

Si no vols caldo, dues tasses

Variants i sinònims:

• A qui no vol cols, dos plats (BALBASTRE 1977)
• A qui no vol brou, set escudelles (Mallorca) (DCVB, sv. 'brou') (Zèfir)
• A qui no vol brou, tassa plena (Menorca) (DCVB, sv. 'brou') (Zèfir)
• A qui no vol caldo, tassa plena (SAURA 1884)
• V. Del gos flac no s'apeguen més que puces
  
• No vols sopa? Dues tasses (Zèfir)
• Qui no vol brou, set escudelles (PARÉS 2001)
• Qui no vol caldo, dues tasses (PARÉS 2001)
• Si no vols caldo, dues tasses (Zèfir)
• Si no vols caldo, tres tasses (Zèfir)
• Si no vols sopa, dos plats (Zèfir)

Equivalents:

• A quien no le gusta el caldo, taza y media [ES] (BALBASTRE 1977)
  
• Ahí te duele, ahí te daré [ES] (SAURA 1884)
  
• Si no quieres sopa, toma dos platos [ES] (Zèfir)

Font:

• Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.
• Josep Balbastre i Ferrer (1977): Nou recull de modismes i frases fetes. Barcelona: Ed. Pòrtic
• Zèfir (febrer 2005) - Llista de professionals de la llengua catalana.