Ahir deia blanc i avui diu negre

Variants i sinònims:

• Ahir deia blanc i avui diu negre (ESPUNYES 2007)
• Ara diu blat, ara diu ordi (ESPUNYES 2007)
• Ara diu pa, ara diu coca (ESPUNYES 2007)
• Cada vegada que va a pixar canvia (o muda) de pensament (ESPUNYES 2007)
• Les coses d'aquest món, verdes i madures són (ESPUNYES 2007)
• On va dir negre, ara diu blanc (POPULOGIS 2012)
• Quan són figues són raïms (SAURA 1884)
• V. Ser més variable que el temps (o que el vent)
• Tan aviat diu figues com raïms (ESPUNYES 2007)

Equivalents:

• Cuando pitos flautos, cuando flautos pitos [ES] (SAURA 1884)
• Donde digo digo no digo digo, que digo Diego [ES] (ESPUNYES 2007)
• Donde dije digo, digo Diego [ES] (POPULOGIS 2012)

Parèmia segons la font original: Quant son figas son rahims (SAURA 1884).



Explicació: Fórmula per a indicar que algú es desdiu d'una afirmació anterior  (POPULOGIS 2012). 

Font:

• Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.
• Josep Espunyes i Esteve (2007): Dites, locucions i frases fetes. Barcelona: Ed. Proa. Col. «Les Eines, 49».
• Verbofília. Populogis (2012).

Ulls verds, ulls de rei

Variants i sinònims: Ulls verds, ulls de rei (PÀMIES 1997).

Equivalents:

• Ojos verdes, duques y reyes [ES] (PÀMIES 1997)
• Ojos verdes, en pocas faces los veredes [ES] (PÀMIES 1997)
• Ojos verdes, pocos los tienen [ES] (PÀMIES 1997)

Explicació: N'hi ha molt pocs i són molt bonics (PÀMIES 1997).

Font: Víctor Pàmies i Riudor (1997). Amb cara i ulls. Dites i refranys sobre l'ull (manuscrit). [En línia Amb cara i ulls. Dites i refranys sobre l'ull (pròleg i 50 primeres entrades)].

A cent anys, coteta verda

Variants i sinònims:

• A cent anys, coteta verda (SAURA 1884) - (FONT 1900) - (AMADES 1951) - (AMADES 1978) - (PERRAMON 1979) - (DIÀFORA 1982) - (GIMENO 1989) - (FARNÉS 1992) - (CONCA 1993) - (PONS LLUCH 1993) - (FARRÀS 1998) - (PUJOL 1999)
• A la vellea, el dimoni es fa sabater (ZÈFIR 2013)
• A la vellesa, el dimoni sabater (DCVB 1926-68)
• A les velleses es fan les bestieses (ZÈFIR 2013)
• A les velleses, les bestieses (ZÈFIR 2013)
• Gat vell i la cua verda (SAURA 1884)
• Vell pintat, judici perdut (SAURA 1884)

Equivalents:

• A la vejez viruelas [ES] (SAURA 1884) - (DIÀFORA 1982)
• A rocín viejo, cabezadas nuevas [ES] (SAURA 1884)

Explicació:

• N'hi ha amb sentit figurat, comprenen idees que no són expressades per les paraules ni per la frase (AMADES 1951).
• Impropi de l'edat (PERRAMON 1979).
• La cota és un vestit usat antigament i també la bata que duien els escolans. El refrany al.ludeix al ridícul que fan aquelles persones que actuen de manera impròpia de la seva edat (GIMENO 1989).
• Ho diuen d'una persona o cosa vella que du alguna aparença de nou (D.) La canya verda és símbol de gratitud a la consecució d'un fi (PONS LLUCH 1993).

Font:

• Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.
• Diàfora (1982): Diccionari essencial castellà-català català-castellà. Barcelona: Ed. Diàfora.

Quan la guineu no les pot haver diu que són verdes

Variants i sinònims: Quan la guineu no les pot haver diu que són verdes (BALBASTRE 1977).

Equivalents: Están verdes, no están maduras [ES] (BALBASTRE 1977).

Font: Josep Balbastre i Ferrer (1977): Nou recull de modismes i frases fetes. Barcelona: Ed. Pòrtic.

De més verdes en maduren

Variants i sinònims:

• De més verdes en maduren (BALBASTRE 1977)
  
• De més verdes s'en maduren (ABRIL 1996)

Equivalents:

• De menos lo hizo Dios [ES] (ABRIL 1996)
• De menos nos hizo Dios [ES] (BALBASTRE 1977)
• Torres más altas han caído [ES] (BALBASTRE 1977)

Explicació: Dit d'alguna cosa que sembla improbable, però que pot succeir (ABRIL 1996).

Font:

• Joan Abril Español (1996): Diccionari de frases fetes català-castellà castellà-català. Barcelona: Edicions 62.
• Josep Balbastre i Ferrer (1977): Nou recull de modismes i frases fetes. Barcelona: Ed. Pòrtic.