índex - bibliografia

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris guardar. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris guardar. Mostrar tots els missatges

2/1/10

Capa esquinçada no guarda de fred

Variants i sinònims:

  • Capa esquinçada no guarda de fred (SAURA 1881)
  • Dels dolents no n'esperes (o no se'n pot esperar) cosa bona (SAURA 1881)
Equivalents: De mala mata, nunca buena caza (o zarza) [ES] (SAURA 1881).

Parèmia segons la font original: Capa esquinsada no guarda de fret | Dels dolents no'n esperes (ó no se'n pot esperar) cosa bona (SAURA 1881).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

29/4/08

Maig arribat, guarda la filosa a l'antosta

Variants i sinònims:

  • Maig arribat, guarda la filosa a l'antosta (FARELL 1989)
  • Maig arribat, la filosa al costat (FARELL 1989)
  • Maig arribat, la filosa de costat (AMADES 1951) - (PARÉS 1999)
Equivalents: Pues mayo ha llegado, guarda la rueca en el sobrado [ES] (MARTÍNEZ KLEISER 1953).

Explicació: Segurament vol indicar que hi ha altres feines que omplen el temps (PARÉS 1999).

Font: Els he tret de la meva base de dades de refranys, comparant diversos refranys i refranyers.

27/2/08

Si tens filles per casar, del sol de març les has de guardar

Variants i sinònims: Si tens filles per casar, del sol de març les has de guardar (PUJOL 1999).

Equivalents: Si tienes hijas que casar, del sol de marzo las has de guardar [ES] (TIRADO 1987).

Font
: Els he tret de la meva base de dades de refranys, comparant diversos refranys i refranyers.

30/11/07

Com el gos capat, que no pot ni vol deixar fer

Variants i sinònims:

  • Ca envejós ni rosega ni deixa rosegar l'os (CONCA 1993)
  • Ca envejós, ni rosega ni deixa rosegar l'os (GARCIA SALINES 1994) - (PUJOL 1999)
  • Com el gos capat, que no pot ni vol deixar fer (BELLMUNT 1992)
  • Com el gos de l'Hortolà, que ni rosega l'os ni el deixa rosegar (AMADES 1935)
  • Com el gos de l'hortolà, que no menja ni deixa menjar (AMADES 1935)
  • El gos de l'hortolà no menja cols perquè no li agraden, ni les deixa menjar perquè les guarda (BUSQUETS 1987)
  • El gos de l'hortolà no menja la fruita ni la deixa menjar (BUSQUETS 1987) - (FARNÉS 1992)
  • El gos de l'hortolà, ni menja ni deixa menjar (FARNÉS 1992) - (PUJOL 1999)
  • El gos de l'hortolà, no lladra ni deixa lladrar (BUSQUETS 1987) - (FARRÀS 1998)
  • El gos de l'hortolà, no menja ni deixa menjar (FARRÀS 1998)
  • El gos de l'hortolà, no rosega l'os ni el deixa rosegar (FARNÉS 1992)
  • Ésser com ca que no lladra, ni deixa lladrar (BUSQUETS 1987)
  • Fer com el gos de l'hortelà, que ni menja ni deixa menjar (CORREIG-CUGAT-RIUS 1984)
  • Fer com es ca de l'hortolà que no menja ni deixa menjar (PONS LLUCH 1993)
  • Lo gos del hortelá, ni lladra ni dexa lladrar (FONT 1900)
  • Lo gos del Hortolà, ni roceja el hos, nil deixa rocegar (ROS 1736)
  • Ni fa ni deixa fer (algú) (Qüestionem 2007)
  • Com el gos capat, que no pot ni vol deixar fer (BELLMUNT 1992)
Equivalents:
  • Como el perro del hortelano, que ni come ni deja comer [ES]
  • El perro del hortelano no come ni deja comer [ES] (LOPE DE VEGA 1618)
  • El perro del hortelano, ni come las berzas ni las deja comer al extraño [ES]
  • Es como el perro del hortelano, que ni come las berzas ni se las deja comer al amo [ES] (PANIZO 1988)
Origen: Vegeu al blog d'Etimologies paremiològiques, l'entrada Com el gos de l'Hortolà, que ni rosega l'os ni el deixa rosegar.

Explicació:
  • Es diu referint-se a aquelles persones que no saben fer bon ús de llurs possibilitats ni permeten que altri se n'aprofiti (PONS LLUCH 1993).
  • Juliana Panizo Rodríguez (1988) a "Origen de algunas expresiones coloquiales", dins la «Revista de Folklore», núm. 93, Pág. 83-85 (1988) diu que "Se aplica esta comparación a aquellos que no aprovechándose de las cosas, impiden que otros obtengan algún beneficio de ellas".
  • Juliana Panizo Rodríguez (1993) a "Origen de algunos refranes", dins la «Revista de Folklore», núm. 148, Pág. 140-144 (1993) diu que "Este dicho procede de la fábula de Esopo, titulada el perro del hortelano. Erase, dice, un perro celoso guardián de la hacienda del amo que hasta al buey impedía comer su alimento". Necio envidioso ─le decía el buey─ que ni comes ni dejas comer.
Nota: Cerco equivalents a partir d'una consulta que fan a Qüestionem. No trobo una font que doni l'equivalència directa, però Joan Bellmunt i Figueras (1992) ens dóna la versió catalana del refrany, sentit a la Vall d'Aran.

Font: Joan Bellmunt i Figueras (1992): Fets, costums i llegendes. Vall d'Aran. Refranys. Lleida: Ed. Virgili i Pàges. Ressenya.

23/11/07

En el forn i rentador, es diu tot el mal i bo

Variants i sinònims:

  • Al forn i al rentador es diu tot el mal i tot el bo (AMADES 1951)
  • Al forn i al rentador es xerra el bo i millor (AMADES 1951)
  • Al forn i al rentador se diu tot lo mal i lo bo (FORGAS 1992)
  • Al forn i al rentador se diu tot lo mal i tot lo bo (MORET 1995)
  • Déu ens guardi de forn, de barberia i de rentador (AMADES 1930)
  • En el forn i rentador, es diu tot el mal i bo (SAURA 1884)
  • En es forn i en es rentador, sa gent diu lo bo i millor (PONS LLUCH 1993)
Equivalents:
  • En horno, río y fuego ajeno, se juzga lo malo por lo bueno [ES] (SAURA 1884)
  • En horno, río y fuego ajeno, se juzga lo malo y lo bueno [ES] (LABÈRNIA 1840)
Parèmia segons la font original: En lo forn y rentador, se diu tot lo mal y bo (SAURA 1884).

Explicació: «
Denota qu'en dits llochs las donas murmuran y enrahonan tot lo que saben» (LABÈRNIA 1840).

Nota
: El refrany que recull Amades a Números meravellosos (AMADES 1930), Déu ens guardi de forn, de barberia i de rentador, «vol dir que són llocs de gran xafarderia» (AMADES 1930).

Font:
  • Pere Labèrnia i Esteller (1840): Diccionari de la llengua catalana ab la correspondencia castellana y llatina. Barcelona: Estampa dels Hereus de la V. Pla
  • Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.
Agraïments: A Joan Puig, de Gazophylacium, que em va posar sobre la pista del Labèrnia i em va avançar aquest refrany, amb la citació, l'equivalent i la definició (què més es pot demanar?)

17/11/07

Déu nos guard d'un mal veí, i d'aprenent de violí

Variants i sinònims:

  • Déu nos guard d'un mal veí, i d'aprenent de violí (SAURA 1884)
  • No hi ha més mal veí que un aprenent de violí (SAURA 1884)
Equivalents: Buen abogado, mal vecino [ES] (SAURA 1884).

Parèmia segons la font original
: Deu nos guart d'un mal vehí, y de aprenent de violí | No hi ha més mal vehí que un aprenent de violí (SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

31/10/07

Cent en boca i guarda la bossa

Variants i sinònims: Cent en boca i guarda la bossa (SAURA 1884).

Equivalents
: Apuntar y no dar [ES] (SAURA 1884).

Parèmia segons la font original
: Cent en boca y guarda la bossa (SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

2/9/07

Déu nos guard de boigs, en lloc estret

Variants i sinònims: Déu nos guard de boigs, en lloc estret (SAURA 1884).

Equivalents:

  • Abad y ballestero, mal para los mozos [ES] (SAURA 1884)
  • Al loco y al aire darles calle [ES (SAURA 1884)

Parèmia segons la font original: Déu nos guart de boigs, en lloch estret (SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

24/8/07

Al cap d'una hora, Déu vos guard

Variants i sinònims: Al cap d'una hora, Déu vos guard (PÀMIES 1997).

Equivalents
:

  • Al cabo de Dios os salve [ES] (PÀMIES 1997a)
  • Después de mucho tiempo [ES] (PÀMIES 1997a)
Explicació: Sembla mostrar malfiança cap als nouvinguts, fins que se'ls coneix una mica (PÀMIES 1997a).

Localització: Es diu a Manresa (PÀMIES 1997a).

Font: Víctor Pàmies i Riudor (1997). En cap cap cap. Dites i refranys sobre el cap (manuscrit). [En línia En cap cap cap. Dites i refranys sobre el cap (pròleg i 50 primeres entrades)].

10/8/07

S'aigua corrent no mata sa gent

Variants i sinònims:

  • Aigua (o l'aigua) que corre no porta verí (ESPUNYES 2007)
  • Aigua (o l'aigua) corrent no fa mal a la gent (ESPUNYES 2007)
  • Deu em guard de l'home de bé, que del dolent jo me'n guardaré (SAURA 1884)
  • Déu em guardi d’home bo, que del dolent ja ho faré jo (PUJOL I CAMPENY 2008)
  • Guarda't (o Déu nos guard) d'aigua que no corri ni de gat que no mioli (SAURA 1884)
  • No et guardis de qui servei faràs, mes guarda't de qui desplauràs (SAURA 1884)
  • No mengis fruita passada ni beguis aigua aturada (ESPUNYES 2007)
  • S'aigua corrent no mata sa gent (PONS LLUCH 1993)
Equivalents:
  • Agua corriente no mata a la gente; agua sin correr, puede suceder [ES] (PONS LLUCH 1993)
  • Del agua mansa me libre Dios, que de la recia (o brava) me libro yo [ES] (SAURA 1884)
  • Del bueno me guarde Dios, que del malo me guardaré yo [ES] (SAURA 1884)
  • Del bueno me guarde Dios, que del malo me guardo yo [ES] (PUJOL I CAMPENY 2008)
  • El agua corriente no mata a la gente [ES] (ESPUNYES 2007)
  • Garantissez-vous de vos amis, vous saurez bien vous défendre de vos ennemies (Trad.: Assegureu-vos dels vostres amics i sabreu defensar-vos dels vostres enemics) [FR] (PUJOL I CAMPENY 2008)
  • Save us from our friends (Trad.: Salveu-nos dels nostres amics) [EN] (PUJOL I CAMPENY 2008)
Parèmia segons la font original: Deu me guart del home de bé, que del dolent jo me'n guardaré | Guardat (ó Deu nos guart) d'aygua que no corra ni de gat que no miole | No guarts á qui servey farás, mes guarda á qui desplaurás (SAURA 1884).

Explicació
:
  • Vol dir que no acumula impureses (PONS LLUCH 1993).
  • Ens recomana que ens ocupem de prevenir-nos de les coses dolentes, ja que si li atorguem aquesta responsabilitat a algú altre (Déu, per exemple), no tenim cap garantia de què sigui així (PUJOL I CAMPENY 2008).
Font:
  • Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.
  • Josep Pons Lluch (1993): Refranyer menorquí. Ciutadella (Menorca): Institut Menorquí d'Estudis. Col·lecció «Quadern de Folklore, 50».
  • Josep Espunyes i Esteve (2007): Dites, locucions i frases fetes. Barcelona: Ed. Proa. Col. «Les Eines, 49».
  • Afra Pujol i Campeny (2008): Els refranys: estudi i equivalències.  

13/6/07

Qui a bon arbre s'arramba, bona ombra el guarda

Variants i sinònims:

Equivalents: Quien a buen árbol se arrima, buena sombra le cobija [ES] (PONS I LLUCH 1993).

Explicació: Significa que com més bon estaló es té, més ben assegurat s'està (PONS I LLUCH 1993)

Font: Josep Pons Lluch (1993): Refranyer menorquí. Ciutadella (Menorca): Institut Menorquí d'Estudis. Col·lecció «Quadern de Folklore, 50».

31/5/07

Qui oli remena, els dits se n'unta

Variants i sinònims:

  • Qui diner d'altre guarda, no s'enneula (o no se'n va al llit sense sopar) (SAURA 1884)
  • Qui meneja l'oli, els dits se n'unta (SAURA 1884)
  • Qui oli remena, els dits se n'unta (BALBASTRE 1977)
  • Qui oli remena, se n'unta les mans (DIÀFORA 1982)
Equivalents:
  • A quien anda entre miel algo se le pega (SAURA 1884)
  • Administrador que administra y enfermo que se enjuaga, algo traga [ES] (SAURA 1884)
  • Quien anda entre (la) miel, algo se le pega [ES] (DIÀFORA 1982)
  • Quien anda entre miel algo se le pega [ES] (BALBASTRE 1977)
Explicació: Significa que el qui maneja o administra diners d'altri o d'una col·lectivitat, fàcilment cau en la temptació d'usar-los per a coses particulars d'ell (DCVB 1926-62)

Parèmia segons la font original: Qui maneja l'oli'ls dits se'n unta (SAURA 1884).
Font:
  • Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.
  • Josep Balbastre i Ferrer (1977): Nou recull de modismes i frases fetes. Barcelona: Ed. Pòrtic.
  • Diàfora (1982): Diccionari essencial castellà-català català-castellà Diàfora. Barcelona: Ed. Diàfora.

29/5/07

Qui guarda quan té, menja quan vol

Variants i sinònims:

  • Qui estalvia sempre té (Zèfir)
  • Qui guarda quan té, menja quan vol (Zèfir)
  • Qui no guarda quan té, no menja quan vol (Zèfir)
  • Qui no gasta, té pasta (Zèfir)
  • Qui no gasta, tot li basta (Zèfir)
  • Qui no ho guarda quan ho té, no ho té quan ho ha de menester (Zèfir)
  • Trobem a faltar una cosa quan la perdem (Zèfir)
Equivalents:
  • Nadie sabe lo que vale el agua, hasta que le falta [ES] (Zèfir)
  • Waste not, want not [EN] (Zèfir)
Explicació: Qui no malgasta, no passa necessitats (Zèfir).

Font: Zèfir (febrer 2004 i febrer 2003) - Llista de professionals de la llengua catalana.

23/5/07

La por guarda la vinya

Variants i sinònims:

  • La por guarda la vinya (BALBASTRE 1977)
  • Sa por guarda sa vinya (PONS LLUCH 1993)
Equivalents:
  • El miedo guarda el viñedo [ES] (PONS LLUCH 1993)
  • Miedo guarda viña, que no viñadero [ES] (BALBASTRE 1977)
Explicació: Significa que no és de covards, sinó de previsors, mirar com a possibles els perills i procurar de no caure-hi (PONS LLUCH 1993).

Font:
  • Josep Balbastre i Ferrer (1977): Nou recull de modismes i frases fetes. Barcelona: Ed. Pòrtic.
  • Josep Pons Lluch (1993): Refranyer menorquí. Ciutadella (Menorca): Institut Menorquí d'Estudis. Col·lecció «Quadern de Folklore, 50».

18/5/07

Déu nos en guard d'un ja està fet

Variants i sinònims:

  • Déu nos en guard d'un ja està fet (BALBASTRE 1977)
  • Déu nos guard d'un ja està fet (SAURA 1884)
  • Lo perdut, perdut ben siga (SAURA 1884)
Equivalents:
  • A lo hecho, no hay remedio [ES] (SAURA 1884)
  • Vale más un por si acaso que cien pensé que [ES] (BALBASTRE 1977)
Font:
  • Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.
  • Josep Balbastre i Ferrer (1977): Nou recull de modismes i frases fetes. Barcelona: Ed. Pòrtic.

11/5/07

Mal va qui no pensa per l'endemà

Variants i sinònims:

  • Mal va qui no pensa per l'endemà (Zèfir)
  • Malament va qui no pensa en l'endemà (Zèfir)
  • Qui no guarda quan té, no menja quan vol (Zèfir)
Equivalents: Pan para hoy, hambre para mañana [ES] (Zèfir).

Font: Zèfir (juliol 2006) - Llista de professionals de la llengua catalana.

9/5/07

Casa de dues portes, fa de mal guardar

Variants i sinònims:

  • Casa amb dues portes és mala de guardar (AMADES 1951)
  • Casa de dues portes, fa de mal guardar (SAURA 1884)
Equivalents: Casa con dos puertas, mala (es) de guardar [ES] (SAURA 1884) - (BALBASTRE 1977).

Parèmia segons la font original: Casa de duas portas, fa de mal guardar (SAURA 1884)

Font:
  • Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.
  • Josep Balbastre i Ferrer (1977): Nou recull de modismes i frases fetes. Barcelona: Ed. Pòrtic.

Val més evitar que curar

Variants i sinònims:

  • Déu nos en guard d'un «ja està fet» (DIÀFORA 1982)
  • Millor és sa qui guarda, que sa qui cura (PONS LLUCH 1993)
  • Val més evitar que curar (AMADES 1951)
  • Val més prevenir que curar (AMADES 1951) - (PONS LLUCH 1993) - (PUJOL I CAMPENY 2008)
  • Val més sa qui guarda, que sa qui cura (PONS LLUCH 1993)
Equivalents:
  • Más vale prevenir que curar [ES] (DIÀFORA 1982) - (PONS LLUCH 1993)
  • Mejor es evitar que remediar [ES] (PONS LLUCH 1993)
  • Mejor es prevenir que curar [ES] (PUJOL I CAMPENY 2008)
  • Prévenir vaut mieux que guérir (Trad.: Prevenir val més que guarir) [FR] (PUJOL I CAMPENY 2008)
  • Prevention is better than cure (Trad.: La prevenció és millor que curar) [EN] (PUJOL I CAMPENY 2008)
Explicació:
  • Vol dir que és millor prevenir el mal que guarir-lo (PONS LLUCH 1993).
  • Vol dir que és preferible prendre mesures de precaució, abans d'haver de posar remei a allò que hauria pogut evitar (PONS LLUCH 1993).
  • Recomana prevenir per evitar haver de remeiar els mals que ens vinguin per no haver-ho fet  (PUJOL I CAMPENY 2008)
Font:
  • Diàfora (1982): Diccionari essencial castellà-català català-castellà Diàfora. Barcelona: Ed. Diàfora.
  • Josep Pons Lluch (1993): Refranyer menorquí. Ciutadella (Menorca): Institut Menorquí d'Estudis. Col·lecció «Quadern de Folklore, 50».
  • Afra Pujol i Campeny (2008): Els refranys: estudi i equivalències.  

8/5/07

El qui troba bon padrí, ja ha corregut mig camí

Variants i sinònims:

Equivalents: El que a buen árbol se arrima buena sombra le cobija [ES] (DIÀFORA 1982) - (GIMENO 1989) - (ABRIL 1996).

Explicació:
  • Serveix per significar el valor que té l'amistat o la companyia per poder triomfar en la vida (GIMENO 1989).
  • Qui té bons protectors ja té molt de guanyat (ABRIL 1996).
Font:
  • Diàfora (1982): Diccionari essencial castellà-català català-castellà Diàfora. Barcelona: Ed. Diàfora.
  • Joan Abril Español (1996): Diccionari de frases fetes català-castellà castellà-català. Barcelona: Edicions 62.