Qui dóna als sants, no pensa donar-ho a tants

Variants i sinònims: Qui dóna als sants, no pensa donar-ho a tants (SAURA 1884).

Equivalents: De las palabras la intención, no la lección [ES] (SAURA 1884).

Parèmia segons la font original: Lo qui dóna per los sants, no pensa donarho a tants (SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

El cavall de regal, quan és vell, roda la sínia

Variants i sinònims:

• El cavall de regal, quan és vell, roda la sínia (SAURA 1884)
  
• Les torres més altes cauen (SAURA 1884)
• Qui està mòlt, pensi en demà (SAURA 1884)

Equivalents: De caballo de regalo a rocín de molinero [ES] (SAURA 1884).

Parèmia segons la font original: Lo caball de regalo quant es vell roda la cinia | Las torres més altas cahuen | Qui está mòlt, pensia en demá (SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

Quan pensaràs anar bé, et trobaràs al mig del fang

Variants i sinònims:

• Quan es pensa que plourà, el sol traspunta (SAURA 1884)
• Quan pensaràs anar bé, et trobaràs al mig del fang (SAURA 1884)

Equivalents: Cuando os pedimos, dueña os decimos, cuando os tenemos, como queremos [ES] (SAURA 1884).

Parèmia segons la font original: Quant pensarás anar bé, 't trobarás al mitj del fanch / quant se pensa que plourá, lo sol traspunta (SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

Qui es vol casar, molt s'hi ha de pensar

Variants i sinònims:

• Abans de casar, molt t'hi has de pensar (SAURA 1884) - (PUJOL I CAMPENY 2008)
• Qui es vol casar, molt s'hi ha de pensar (SAURA 1884)

Equivalents:

• Antes de que te cases, mira lo que te haces [ES] (PUJOL I CAMPENY 2008)
• Antes que te cases, mira lo que haces [ES] (SAURA 1884).
• Il ne faut pas agir à la légère en mariage (Trad.: No s’ha d’actuar a la lleugera en casament) [FR] (PUJOL I CAMPENY 2008)
• Marry in haste, repent in leisure (Trad.: Casat de pressa, penedit en l’oci) [EN] (PUJOL I CAMPENY 2008)

Parèmia segons la font original: Qui's vol casar, molt s'hi ha de pensar (SAURA 1884).



Explicació: consella meditar profundament el fet de casar-se (PUJOL I CAMPENY 2008).

Font:

• Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.
• Afra Pujol i Campeny (2008): Els refranys: estudi i equivalències.  

Guarda't de parlar, sense abans pensar

Variants i sinònims: Guarda't de parlar, sense abans pensar (SAURA 1884).

Equivalents: Antes de hablar, un Padre nuestro has de rezar [ES] (SAURA 1884).

Parèmia segons la font original: Guardat de parlar, sense abans pensar (SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

Qui diu que ja sap massa, té el cap de carbassa

Variants i sinònims:

• Qui diu que ja sap massa, té el cap de carbassa (PÀMIES 1997a)
  
• Qui diu que ja sap prou, té el cap més gros que un bou (AMAT 1647) - (PÀMIES 1997a)
• Qui es pensa saber massa, té el cap de carbassa (Es diu a València) (PÀMIES 1997a)

Equivalents:

• Aunque seas muy sabio y viejo no desdeñes consejo [ES] (PÀMIES 1997a)
• Consilium usque, senex, vel prudentissimus, audi [LL] (PÀMIES 1997a)
  
• El orgullo y necedad engendran vanidad [ES] (PÀMIES 1997a)

Explicació: Per més experimentat que sigui algú, sempre necessita prendre consell. Es diu en to de befa dels que es pensen ser uns setciències (PÀMIES 1997a).

Nota: És molt antic. Ja surt als "Aforismes catalans" d'Amat (1647).

Font: Víctor Pàmies i Riudor (1997). En cap cap cap. Dites i refranys sobre el cap (manuscrit). [En línia En cap cap cap. Dites i refranys sobre el cap (pròleg i 50 primeres entrades)].

Pensen els enamorats que tothom té els ulls tancats

Variants i sinònims: Pensen els enamorats que tothom té els ulls tancats (PÀMIES 1997).

Equivalents: Piensan los enamorados que tienen todos los ojos vendados [ES] (PÀMIES 1997)

Explicació: Es refereix als actes poc discrets, a les moixaines que es fan (PÀMIES 1997).

Font: Víctor Pàmies i Riudor (1997). Amb cara i ulls. Dites i refranys sobre l'ull (manuscrit). [En línia Amb cara i ulls. Dites i refranys sobre l'ull (pròleg i 50 primeres entrades)].

Pensava senyar-se i es va treure els ulls

Variants i sinònims: Pensava senyar-se i es va treure els ulls (PÀMIES 1997).

Equivalents:

• Alguno se cuida santiguar y se quiebra los ojos [ES] (PÀMIES 1997)
• Penséme santiguar y quebréme el ojo [ES] (PÀMIES 1997)
• Púsose a santiguar y se sacó un ojo [ES] (PÀMIES 1997)

Explicació: Es diu quan els plans surten al revés de com un pensava, sovint pel molt desig que es té d'una cosa (PÀMIES 1997).

Nota: Es diu a les Borges Blanques (PÀMIEs 1997).

Font: Víctor Pàmies i Riudor (1997). Amb cara i ulls. Dites i refranys sobre l'ull (manuscrit). [En línia Amb cara i ulls. Dites i refranys sobre l'ull (pròleg i 50 primeres entrades)].

Només es recorda de santa Bàrbara quan trona

Variants i sinònims:

• A port arribat, bot oblidat (P: VIII, 439)
• A port arribat, vot oblidat (S&C: 351)
• Acabats els trons, adéu Santa Bàrbara (P: XIII, 50) 
• Hom no pensa en santa Bàrbara sinó quan trona (P: XIII, 417)
• No recordar-se de santa Bàrbara fins que trona (PONS LLUCH 1993)
• No se'n recorda de santa Bàrbara sinó quan trona (PONS LLUCH 1993)
• Només es recorda de santa Bàrbara quan trona (PONS LLUCH 1993)
  

Equivalents:

• Danger passé, saint oublié [FR] (S&C: 351)
• El peligro pasado, el voto olvidado [ES] (S&C: 351)
• Nadie se acuerda de santa Bárbara hasta que truena [ES] (PONS LLUCH 1993)
• Rogar al santo hasta pasar el tranco [ES] (Résped 2010) 
• The danger past God is forgotten [EN] (S&C: 351)

Explicació:

• Significa que generalment no acudim a Déu o a la benevolència dels homes fins que ens trobam estrets o en perill (PONS LLUCH 1993).
• Ens recorda que sol passar que ens oblidem de les promeses que per tal d’obtenir ajuda hem fet quan ens trobàvem en una situació difícil (SÁNCHEZ FÉRRIZ 2003)
• Un cop solucionat el problema, no ens recordem de qui ens ha ajudat (P: XIII, 50).
• Hace alusión al desagradecimiento, pues hay quienes, después de obtenido el provecho o el favor, ponen en práctica aquello de que si te he visto, no me acuerdo [ES] (S&C: 351)

Nota: Trobo a Hombre refranero un equivalent castellà que em recorda aquest refrany, i l'anoto, encara que el sentit és una mica diferent: "Se dice para criticar a los que cuando están en un apuro buscan ayuda y la suplican y una vez pasado este se olvidan de su arrepentimiento e incluso de su benefactor, como los que rezan con falsa fe, solo mientras se ven apurados".

Font:

• Josep Pons Lluch (1993): Refranyer menorquí. Ciutadella (Menorca): Institut Menorquí d'Estudis. Col·lecció «Quadern de Folklore, 50».
• Miquel Àngel Sánchez Férriz (2003): Elaboració d'un recull de proverbis en diverses llengües europees, amb l'establiment de les equivalències corresponents, per a la seva utilització com a recurs pedagògic a la classe de llengües estrangeres. 'Elaboración de una recopilación de proverbios en diversas lenguas europeas, con el establecimiento de las equivalencias correspondientes, para su utilización como recurso pedagógico en la clase de lenguas extranjeras'. Generalitat de Catalunya. Departament d'Ensenyament.

El pensar és d'ases, el sebre és el que val

Variants i sinònims:

• El pensar és d'ases, el sebre és el que val (PONS LLUCH 1993)
• Pensar no és sebre (PONS LLUCH 1993)

Equivalents: Pensar no es saber, como mirar no es ver [ES] (PONS LLUCH 1993).

Explicació: Ho diuen quan algú s'excusa d'una cosa mal feta dient que no s'ho pensava, o que es pensava que era d'una altra manera (PONS LLUCH 1993).

Font: Josep Pons Lluch (1993): Refranyer menorquí. Ciutadella (Menorca): Institut Menorquí d'Estudis. Col·lecció «Quadern de Folklore, 50».

Pensa mal i no erraràs

Variants i sinònims:

• Pensa (es) mal i encertaràs (PONS LLUCH 1993)
• Pensa mal i no erraràs (PONS LLUCH 1993)
  

Equivalents: Si quieres acertar, lo mal has de pensar [ES] (PONS LLUCH 1993).

Explicació: Suposa que tothom obra per egoisme o amb mala intenció (PONS LLUCH 1993).

Font: Josep Pons Lluch (1993): Refranyer menorquí. Ciutadella (Menorca): Institut Menorquí d'Estudis. Col·lecció «Quadern de Folklore, 50».

Es fart no pensa amb es dejú

Variants i sinònims: Es fart no pensa amb es dejú (PONS LLUCH 1993).

Equivalents: Panza llena, ningún cuidado tiene de la ajena [ES] (PONS LLUCH 1993).

Explicació: Vol dir que el qui es troba bé i proveït del que necessita no sol preocupar-se del qui n'està mancat (PONS LLUCH 1993).

Font: Josep Pons Lluch (1993): Refranyer menorquí. Ciutadella (Menorca): Institut Menorquí d'Estudis. Col·lecció «Quadern de Folklore, 50».

Cada mestre té el seu llibre

Variants i sinònims:

• Cada mestre té el seu llibre (CONCA 1988)
• Cadascú té son modo de pensar (SAURA 1884)

Equivalents: Cada maestrillo tiene su librillo [ES] (SAURA 1884).

Parèmia segons la font original: Cada cual te son modo de pensar (SAURA 1884).

Nota: El refrany català és tret de CONCA (1988): Els refranys catalans. València: Ed. 3 i 4.

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

Sopa poc i envelliràs

Variants i sinònims:

• A molt menjar, molt mal passar (PUJOL I CAMPENY 2008)
• A molt menjar, molt pensar (SAURA 1884)
• Ningú es mor de fam (SAURA 1884)
• Qui sopa massa somia molt (SAURA 1884)
• Qui sopa molt a la nit, no dorm assossegat al llit (SAURA 1884)
• Qui vol viure molt ha de sopar poc (SAURA 1884)
• Sopa poc i envelliràs (BALBASTRE 1977)
• Sopa poc i viuràs molt (SAURA 1884)
• Val més menjar poc i pair bé (BALBASTRE 1977)

Equivalents:

• Come poco, cena más y dormirás [ES] (SAURA 1884)
• Come poco y cena mas, duerme en alto y vivirás [ES] (SAURA 1884)
• Más mató la cena que Avicena [ES] (SAURA 1884)
• Más mató la cena que sanó Avicena [ES] (BALBASTRE 1977)
• Más mató la cena, que sanó Avicena [ES] (PUJOL I CAMPENY 2008)
• Más vale un no cenas, que cien Avicenas [ES] (SAURA 1884)
• More have been killed by suppers than Galen ever cured (Trad.: N’hi ha més que han estat morts per sopars que no pas els que Galè ha curat mai) [EN] (PUJOL I CAMPENY 2008)
• Plus en emporte la mangeaille que la baïonnette est mitraille (Trad.: Més se n’emporta el menjar, que la baioneta és metralla) [FR] (PUJOL I CAMPENY 2008)
• Por mucha cena, nunca noche buena [ES] (SAURA 1884)

Parèmia segons la font original: Sopa poch y viuràs mòlt | Qui sopa massa somia mòlt | Ningú's mort de fam | Qui vol viurer mòlt, ha de sopar poch | A mòlt menjar, mòlt pensar | Qui sopa mólt á la nit, no dorm sossegat al llit (SAURA 1884).



Explicació: Els excessos (en els exemples excessos en àpats) sempre tenen conseqüències dolentes per qui els realitza. En aquest cas ens aconsella que per sentir-nos sans, hem de moderar la ingesta d'aliments (PUJOL I CAMPENY 2008)

Nota:

• Avicena, famós metge que visqué a cavall dels segles X i XI, el cànon del qual fou un llibre de text per metges fins al s XVI (PUJOL I CAMPENY 2008). 
• Galè fou un metge d’origen grec en temps romans, les teories del qual marcaren la medecina durant tot un mil·lenni (PUJOL I CAMPENY 2008). 

Font:

• Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.
• Josep Balbastre i Ferrer (1977): Nou recull de modismes i frases fetes. Barcelona: Ed. Pòrtic.
• Afra Pujol i Campeny (2008): Els refranys: estudi i equivalències. 

La necessitat fa espavilar

Variants i sinònims:

• La necessitat fa espavilar (BALBASTRE 1977)
• Qui no té pa, moltes se'n pensa (DIÀFORA 1982)

Equivalents: La necesidad aguza el ingenio [ES] (BALBASTRE 1977) - (DIÀFORA 1982).

Font:

• Josep Balbastre i Ferrer (1977): Nou recull de modismes i frases fetes. Barcelona: Ed. Pòrtic.
• Diccionari essencial castellà-català català-castellà Diàfora. Barcelona: Ed. Diàfora.

De rialles, en vénen ploralles

Variants i sinònims:

• V. Burla amb dany no compleix l'any
• Darrere (o després de) ses rialles vénen ses ploralles (PONS LLUCH 1993)
• De les rialles, vénen les ploralles (SAURA 1884)
• De rialles en vénen ploralles (SAURA 1884)
• De rialles, en vénen ploralles
  
• V. Després d'una alegria ve sempre una tristor
  
• Després de les esposalles, solen venir les ploralles (SAURA 1884)
  
• Després de les rialles, vénen les ploralles (DIÀFORA 1982)
• Les festes, per a alguns són pestes (SAURA 1884)
• Ses rialles duen ploralles (PONS LLUCH 1993)
• Tal se pensa anar per llana que torna esquilat (SAURA 1884)
  

Equivalents:

• De la risa al llanto no hay más que un paso [ES] (PONS LLUCH 1993)
  
• Las cañas se vuelven lanzas [ES] (BALBASTRE 1977) - (DIÀFORA 1982)

Parèmia segons la font original: De riallas ne venen plorallas (SAURA 1884).

Explicació: Vol dir que després d'una gran alegria sol venir un motiu de tristor (PONS LLUCH 1993).

Font:

• Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.
• Josep Balbastre i Ferrer (1977): Nou recull de modismes i frases fetes. Barcelona: Ed. Pòrtic.
• Diàfora (1982): Diccionari essencial castellà-català català-castellà Diàfora. Barcelona: Ed. Diàfora.

Dit i fet

Variants i sinònims:

• Arribar i engranar (SAURA 1884)
  
• Arribar i moldre (SAURA 1884) - (Zèfir)
• Dit i fet (DIÀFORA 1982)
  
• Joan és molt perillós: no la pensa que no la fa (Zèfir)
• Morta i pela(da) (Zèfir)
• Passa, que t'he vist (en el context: "fem un passa que t'he vist") (Zèfir)
• Pensat i fet (Zèfir)
• Ser un pim-pam i fora (Zèfir)
• Tal dit, tal fet (DIÀFORA 1982) - (PONS LLUCH 1993)
  

Equivalents:

• A tres azonadas sacó agua [ES] (SAURA 1884)
  
• Aquí te pillo, aquí te mato [ES] (SAURA 1884) - (Zèfir)
• Así dicho, así hecho (PONS LLUCH 1993)
  
• Dicho y hecho (DIÀFORA 1982)

Font:

• Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.
• Diàfora (1982): Diccionari essencial castellà-català català-castellà Diàfora. Barcelona: Ed. Diàfora.
• Josep Pons Lluch (1993): Refranyer menorquí. Ciutadella (Menorca): Institut Menorquí d'Estudis. Col·lecció «Quadern de Folklore, 50».
• Zèfir (juliol 2005) - Llista de professionals de la llengua catalana.

Mal va qui no pensa per l'endemà

Variants i sinònims:

• Mal va qui no pensa per l'endemà (Zèfir)
  
• Malament va qui no pensa en l'endemà (Zèfir)
• Qui no guarda quan té, no menja quan vol (Zèfir)

Equivalents: Pan para hoy, hambre para mañana [ES] (Zèfir).

Font: Zèfir (juliol 2006) - Llista de professionals de la llengua catalana.

Pensa el lladre que tothom roba

Variants i sinònims:

• Ab lo sèu mal vol conéxer lo dels altres (FERRER 1839)
• Amb el seu mal, vol conèixer el dels altres (PUJOL I CAMPENY 2008)
• Creu el lladre que tothom és com ell (PARÉS 2001) (Zèfir)
• El lladre es pensa que tots roben (DCVB, sv. 'lladre') (GARCÍA SALINAS 1994) - PARÉS 1997)
• El lladre sempre té por d'ésser robat (BALBASTRE 1977)
• El que no es fia, no és de fiar (GISBERT 2011)
• El que no vulgues per a tu, no ho vulgues per a ningú (Zèfir)
• Pensa el lladre que tothom roba (AMADES 1951) - (GISBERT 2011)
• Pensa el lladre vell que tots són com ell (POPULOGIS 2012)
• Per al caçador, tots els sembrats són rostoll (GISBERT 2011)
• Per als lladres no hi ha res tancat (GISBERT 2011)
• Qui mal pensa, mal fa (DCVB, sv. 'pensar')

Equivalents:

• Cree el ladrón que todos son de su condición [ES] (POPULOGIS 2012) - (Zèfir)
• Dice el ladrón que todos son de su condición [ES]
• El ladrón, a todo el mundo hace de su condición [ES] (GISBERT 2011)
• Il semble à un larron que chacun lui est compagnon (Trad.: Li sembla al lladre que tothom li és company) [FR] (PUJOL I CAMPENY 2008)
• Piensa el ladrón que todos son de su condición [ES] (FERRER 1839) - (BALBASTRE 1977) - (PUJOL I CAMPENY 2008) - (GISBERT 2011)
• Who is at fault, suspects everybody (Trad.: Qui ha comès una falta sospita de tots) [EN] (PUJOL I CAMPENY 2008)

Explicació:

• Aquell qui comet una falta o té una conducta reprovable, creu que els altres també estan en la mateixa situació (PUJOL I CAMPENY 2008).
• (rostoll = residu de la sega, ermot, guaret).  Qui no té escrúpols, intenta justificar les seues actuacions de les maneres més inversemblants o increïbles, però les fa (GISBERT 2011).
• Segons l’actitud de cada u podem intuir-ne la personalitat, ja que solem suposar en els altres les nostres mateixes virtuts i, sobretot, els defectes (GISBERT 2011)
• Reflexió sobre la qualitat moral de les persones i la justificació de la pròpia immoralitat en la suposada conducta dels altres (POPULOGIS 2012)

Nota: Balbastre (1977) també proposa com equivalent *El que no vulguis per a tu, no ho vulguis per a ningú, però jo no els veig pas iguals, ni de bon tros.


Font:

• Fra Magí Ferrer (1839): Diccionario catalán-castellano. Barcelona: Imprenta y Librería de Pablo Riera. 
• Josep Balbastre i Ferrer (1977): Nou recull de modismes i frases fetes. Barcelona: Ed. Pòrtic.
• Anna Parés i Puntas (1997): Diccionari de refranys: català-castellà, castellà-català. Barcelona: Edicions 62.
• Afra Pujol i Campeny (2008): Els refranys: estudi i equivalències.  
• Adolf Gisbert (2011): Refranyer temàtic amb breu explicació de significat i lèxic, referència a equivalents, similars i contraris, i corresponents i similars en castellà. Oficina Municipal d’Ús i Promoció del Valencià. Ajuntament de Godella
• Verbofília. Populogis (2012).