Del setembre a la tardor, torna la calor

Variants i sinònims: Del setembre a la tardor, torna la calor (AMADES 1951) – (CONCA 1993) – (PARÉS 1999).

Equivalents: Septiembre, en fin de mes, el calor vuelve otra vez (CASTILLO Y OCSIERO 1995).

Font: Tant el refrany català com l'equivalent castellà els he tret de la meva base de dades paremiològica i els he pogut connectar.

Març marçador, que de nit fa fred i de dia calor

Variants i sinònims:

• Març marçador, nit freda i dia amb calor (PARÉS 1999)
  
• Març marçador, que de nit fa fred i de dia calor (AMADES 1951) - (CORREIG-CUGAT-RIUS 1984) - (PARÉS 1999)
  

Equivalents: Marzo marceador, que de noche llueve y de día hace sol [ES] (GONZÁLEZ 1983).

Explicació: El sol ja és calent, però les nits són fredes (PARÉS 1999)

Font: Els he tret de la meva base de dades de refranys, comparant diversos refranys i refranyers.

Calor pel desembre, calor pel gener, fort fred al febrer

Variants i sinònims: Calor pel desembre, calor pel gener, fort fred al febrer (AMADES 1951) - (FARELL 1989) - (FARRÀS 1998) - (PARÉS 1999).

Equivalents: Caliente diciembre, caliente enero, frío seguro para febrero [ES].

Explicació: En aquest mes sol fer molt fred i el temps és molt inconstant, no cal fiar-se'n (FARELL 1989)

Nota: He trobat l'equivalència a partir de comparar jo diverses fonts, en bases de dades (per al català i per al castellà). El refrany català l'he trobat documentat a AMADES (1951) - FARRÀS (1998) - PARÉS (1999).

Caçador i pescador, o fam, o fred o calor

Variants i sinònims:

• Caçador i pescador, o fam, o fred o calor (SAURA 1884)
  
• V. Es pescador i es caçador amb son sau són coneixedors
• V. Pescador de canya i moliner de vent, no ha menester notari per fer testament

Equivalents: Cazador y pescador, o hambre, o frio o calor [ES] (SAURA 1884).

Parèmia segons la font original: Cassador y pescador, ó fam, ó fret ó calor (SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

Vingui el que sempre és bo, faci fred, faci calor

Variants i sinònims: Vingui el que sempre és bo, faci fred, faci calor (SAURA 1884).

Equivalents: Buenas son mangas despues de Pascua [ES] (SAURA 1884).

Parèmia segons la font original: Vinga lo que sempre es bo, fassia fret, fassia calor (SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

Pescador de canya i moliner de vent, no ha menester notari per fer testament

Variants i sinònims:

• V. Caçador o pescador, o fam, o fred o calor
  
• Es pescador d'ham a ca seva hi sol dur fam (PONS LLUCH 1993)
• V. Es pescador i es caçador amb son sau són coneixedors
• Pescador de canya i moliner de vent, no ha menester notari per fer testament
  
• Pescador de canya perd més que no guanya (PONS LLUCH 1993)
• Pescador de canyeta duu prima sa panxeta (PONS LLUCH 1993)

Equivalents:

• Cacera y pesquera, a la vejez, piojera (PONS LLUCH 1993)
• Pescador de río y molinero de viento, mala olla y peor testamento [ES] (PONS LLUCH 1993).

• Explicació: Vol dir que els qui exerceixen aquests dos oficis solen ser molt pobres (PONS LLUCH 1993).
• Oficis mal remunerats (PONS LLUCH 1993).

Font: Josep Pons Lluch (1993): Refranyer menorquí. Ciutadella (Menorca): Institut Menorquí d'Estudis. Col·lecció «Quadern de Folklore, 50».

Es caçador i es pescador amb es sau són coneixedors

Variants i sinònims:

• V. Caçador o pescador, o fam, o fred o calor
• Es caçador i es pescador amb es sau són coneixedors (PONS LLUCH 1993)
  
• V. Pescador de canya i moliner de vent, no ha menester notari per fer testament

Equivalents: Cacera y pesquera, a la vejez piojera [ES] (PONS LLUCH 1993).

Explicació: Oficis mal remunerats (PONS LLUCH 1993).

Nota: Sau és un castellanisme per gec o americana usat a Menorca, segons el DCVB. Etimològicament, prové de saio (<- cast. sayo), pronunciat dialectalment canviant la o àtona en u i suprimint la ј intervocàlica (nota meva).

Font: Josep Pons Lluch (1993): Refranyer menorquí. Ciutadella (Menorca): Institut Menorquí d'Estudis. Col·lecció «Quadern de Folklore, 50».