L'arc de teix i curenya de serbera, quan disparen fan mala treta

Variants i sinònims: L'arc de teix i curenya de serbera, quan disparen fan mala treta (SAURA 1884).

Equivalents: Arco de tejo y cureña de serbal, cuando disparan hecho han el mal [ES] (SAURA 1884).

Parèmia segons la font original: L'arch de teix y curenya de serbera, quant disparan fan mala treta (SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

Arc de teix, costa d'armar i afluixat deix

Variants i sinònims:

• Arc de teix, costa d'armar i afluixat deix (SAURA 1884)
• La fusta de teix, per a arcs no val res (SAURA 1884)

Equivalents: Arco de tejo, recio de armar y flojo de dejo [ES] (SAURA 1884).

Parèmia segons la font original: Arch de teix, costa de armar y afluixat deix | La fusta de teix, per archs no val res (SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

Qui tant tira (o tiba), fa dos caps

Variants i sinònims:

• Arc sempre armat, o fluix o trencat (SAURA 1884) - (PÀMIES 1997a)
  
• Collant massa la ballesta, es romp la corda (PÀMIES 1997a)
• Corda que molt tiba, a la fi es trenca (SAURA 1884)
  
• Corda qui molt tira, prompte es trenca (PÀMIES 1997a)
• Gall aquí, gall allà (PÀMIES 1997a)
• La cosa es trenca per la part més prima (PÀMIES 1997a)
• Lo massa gratar cou (SAURA 1884)
  
• Qui en fa tantes, a l'últim també n'és (SAURA 1884)
• Qui tant tira (o tiba), fa dos caps (AMADES 1951) - (PÀMIES 1977a)
  
• Tant i tant es vol estirar la corda, que ve que es trenca (SAURA 1884)
• Tant i tant s'estira la corda, que ve que es trenca (PÀMIES 1997a)
• Tant tirarás la corda que's trencará (SAURA 1884)
  

Equivalents:

• Arco que mucho brega, o él o la cuerda [ES] (SAURA)
  
• Arco siempre armado, o flojo o quebrado [ES] (SAURA 1884)
  
• Cada el gallo, toma el gallo, quedan las plumas en la mano [ES] (PÀMIES 1997a)
• In manibus pennae gallum captantibus haerent [LL] (PÀMIES 1997a)
  
• Tanto va el cántaro a la fuente, que al fin se rompe [ES] (PÀMIES 1997a)

Parèmia segons la font original: Corda que molt tiba, al fi se trenca | Lo massa gratar cou | Qui'n fa tantas, al últim també n'es | Tant y tant se vol estirar la corda, que ve que's trenca | Tant tirarás la corda que's trencará | Arch sempre armat, o fluix o trencat (SAURA 1884).

Explicació: La insistència o l'ús repercuteixen en el rendiment o el desgast de les coses (PÀMIES 1997a).

Nota: Documentat a Amades (1951), com a «Refranys del dret i de la justícia» (PÀMIES 1997a).

Font:

• Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.
• Víctor Pàmies i Riudor (1997). En cap cap cap. Dites i refranys sobre el cap (manuscrit). [En línia En cap cap cap. Dites i refranys sobre el cap (pròleg i 50 primeres entrades)].

Arc de sant Martí es matí, pren capot i segueix ton camí

Variants i sinònims:

• Arc de sant Martí a la prima, tapa't mariner amb la caputxina (PÀMIES 1997a)
• Arc de sant Martí al matí, aixeca't el caputxí (Es diu a Cadaqués) (PÀMIES 1997a)
• Arc de sant Martí al matí, capot o capotí (Es diu a Menorca) (PÀMIES 1997a)
• Arc de sant Martí, al matí fa ploure i al vespre fa aclarir (Es diu a Menorca) (PONS LLUCH 1993) - (PÀMIES 1997a)
• Arc de sant Martí es matí, pren capot i segueix ton camí (PÀMIES 1997a)
• Arc de sant Martí, fa ploure es matí i es capvespre fa espargir (Es diu a Ciutadella, Menorca) PONS LLUCH 1993) - (PÀMIES 1997a)

Equivalents: Arco a la matina, apareja la gabardina [ES] (PONS LLUCH 1993) - (PÀMIES 1997a).

Explicació:

• Tal vegada farà una ruixadeta però no ho val aturar-se (PONS LLUCH 1993).
• Pronostica pluja (PÀMIES 1997a).

Comentari: Un altre pronòstic sobre l'arc de sant Martí al capvespre, diu «Arc de sant Martí al capvespre, l'endemà festa». Aquest pronostica bon temps. Així, surti al matí o al vespre, indicarà mal temps o bon temps, respectivament, com recull aquest altre refrany: «Arc de sant Martí, al matí fa ploure i al vespre fa aclarir» (Nota meva).

Nota: Les versions menorquines dels refranys, són documentades a Pons Lluch (1993). També recull la variant de Ciutadella «Arc de sant Martí, fa ploure es matí i es capvespre fa espargir» (PÀMIES 1997a).

Font:

• Josep Pons Lluch (1993): Refranyer menorquí. Ciutadella (Menorca): Institut Menorquí d'Estudis. Col·lecció «Quadern de Folklore, 50».
• Víctor Pàmies i Riudor (1997). En cap cap cap. Dites i refranys sobre el cap (manuscrit). [En línia En cap cap cap. Dites i refranys sobre el cap (pròleg i 50 primeres entrades)].