Perquè han vist mossegar un gos, ja tothom li diu rabiós

Variants i sinònims:

• Com que han vist mossegar un gos, tothom diu que és rabiós (Zèfir)
• V. Guanya't la fama i posa't a jeure
  
• Malaventurat quan se comença de dir que aquest gos és rabiós! (Empordà) (DCVB) - (Zèfir)
• Per pintar una mona, em diuen pintamones (SEUBA 1993)
  
• Perquè han vist mossegar un gos, ja tothom li diu rabiós (Vallès) (DCVB) - (Zèfir)

Equivalents:

• Por un perro que maté, Mataperros me llamaron [ES] (Zèfir)
• Porque un día maté un perro, me llaman mataperros [ES] (SEUBA 1993)

Explicació:

• Vol dir que amb un fonament de meres aparences, n'hi ha prou per a bastir una grossa calúmnia (DCVB, sv. 'perquè han vist mossegar un gos, ja tothom li diu rabiós'). (Zèfir)

Font:

• A. Seuba Freixas; M. Giménez Sales, M. (1993): Refranys i aforismes tradicionals catalans. Barcelona: Seuba Edicions.
• Zèfir (gener 2007) - Llista de professionals de la llengua catalana.

El gos mort no mossega

Variants i sinònims: El gos mort no mossega (BALBASTRE 1977).

Equivalents: Muerto el perro se acabó la rabia [ES] (BALBASTRE 1977).

Font: Josep Balbastre i Ferrer (1977): Nou recull de modismes i frases fetes. Barcelona: Ed. Pòrtic.

Ca que lladra no mossega

Variants i sinònims:

• A so de tabals no s'agafa (o no s'ha agafat mai) cap llebre (ESPUNYES 2007)
• Ca que lladra no mossega (BALBASTRE 1977) - (DIÀFORA 1982)
  
• Ca qui lladra no mossega (PONS LLUCH 1993)
  
• Com més por té el ca, més lladra (CONCA 1988) (GIMENO 1989)
• Deixa lladrar el ca, que mentre lladra no et mossegarà (MILLÀ 1965) - (GIMENO 1989) - (ESPUNYES 2007)
• Fa més el llop callant que el gos lladrant (ESPUNYES 2007)
• Gos que lladra no mossega (GIMENO 1989) - (ESPUNYES 2007)
• Qui amenaça no pega (ESPUNYES 2007)

Equivalents:

• Gato maullador, nunca buen cazador[ES] (ESPUNYES 2007)
• Perro ladrador, poco mordedor [ES] (DIÀFORA 1982) - (ESPUNYES 2007)
• Perro que ladra no muerde [ES] (BALBASTRE 1977) - (PONS LLUCH 1993)
  

Explicació:

• Quan un gos borda, això no vol dir que intenti de mossegar algú; senzillament, pot estar excitat o espantat d'algun soroll o moviment. A més, és obvi que mentre borda no pot mossegar. En sentit metafòric ens diu que no hem de prendre seriosament els homes que criden molt o fan accions desmesurades (GIMENO 1989).
• Significa que les persones que criden molt no solen fer gaire mal (PONS LLUCH 1993).

Font:

• Josep Balbastre i Ferrer (1977): Nou recull de modismes i frases fetes. Barcelona: Ed. Pòrtic.
• Diàfora (1982): Diccionari essencial castellà-català català-castellà Diàfora. Barcelona: Ed. Diàfora.
• Isabel Gimeno (1989): El llibre dels refranys catalans. Barcelona: Editorial De Vecchi.
• Josep Pons Lluch (1993): Refranyer menorquí. Ciutadella (Menorca): Institut Menorquí d'Estudis. Col·lecció «Quadern de Folklore, 50».
• Josep Espunyes i Esteve (2007): Dites, locucions i frases fetes. Barcelona: Ed. Proa. Col. «Les Eines, 49».

Guanya't la fama i posa't a jeure

Variants i sinònims:

• Agafa fama i posa't a jeure (BALBASTRE 1977)
• Agafa (o cobra o cria) fama i posa't (o tira't) a jeure (PONS LLUCH 1993)
• Agafa (o Cria) fama i posa’t a jeure. (P: IX, 40) - (S&C: 191)
• Agafa (o cria) fama i posa't (o fot-te) a jaure (ESPUNYES 2007)
• Busca sort i posa’t a jaure (PUJOL I CAMPENY 2008)
• Cobra (o guanya) fama, i cala't a jaure (SAURA 1884)
  
• Cobra fama i posa't a jeure (CONCA 1988)
• Cobra fama i posa’t a seure (S&C: 191)
• Guanya't la fama i posa't a jeure (Zèfir)
  
• Guanya't la fama i tomba't a jeure (Zèfir)
  
• V. Perquè han vist mossegar un gos, ja tothom li diu rabiós
  

Equivalents:

• Acquiers bonne renommée et dors la grasse matinée [FR] (S&C: 191)
• Cobra buena fama y túmbate en la cama [ES] (MK: 24.062)
• Cobra buena fama, y échate a dormir; cóbrala mala, y échate a morir. [ES] (MK: 24.059) - (S&C: 191)
• Cobra buena fama, y échate a dormir; cóbrala mala, y no la perderás [ES] (MK: 24.057)
• Cobra buena fama y échate a dormir [ES] (SAURA 1884) - (PONS LLUCH 1993) - (ESPUNYES 2007)
  
• Cobra fama y échate a dormir [ES] BALBASTRE 1977)
• Cría fama y échate a dormir [ES] (PUJOL I CAMPENY 2008)
• Give a dog a bad name and hang it (Trad.: Dóna-li a un gos un mal nom i penja’l) [EN] (PUJOL I CAMPENY 2008)
• Mieux vaut bonne renommée que ceinture pliée (Trad.: Val més bona anomenada que la cintura plegada) [FR] (PUJOL I CAMPENY 2008)
• Win a good reputation and sleep at your ease [EN] (S&C: 191)

Parèmia segons la font original: Cobra (ó guanya) fama, y calat á jáurer (SAURA 1884).

Explicació:

• Vol dir que, quan un home ha adquirit anomenada, ja no cal que faci diligència (PONS LLUCH 1993).
• Ens recorda que, per bé o per mal, se’ns jutja pels nostres actes i també per la nostra reputació (SÁNCHEZ FÉRRIZ 2003).
• Una vez adquirida buena reputación, se conserva, hagamos lo que hagamos. También, con harta frecuencia uno es juzgado según la fama, buena o mala, que de él se tiene [ES] (S&C: 191).
• Assenyala que la fama pot lliurar-nos de treballar (PUJOL I CAMPENY 2008).

Font:

• Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.
• Josep Balbastre i Ferrer (1977): Nou recull de modismes i frases fetes. Barcelona: Ed. Pòrtic
• Josep Pons Lluch (1993): Refranyer menorquí. Ciutadella (Menorca): Institut Menorquí d'Estudis. Col·lecció «Quadern de Folklore, 50».
• Miquel Àngel Sánchez Férriz (2003): Elaboració d'un recull de proverbis en diverses llengües europees, amb l'establiment de les equivalències corresponents, per a la seva utilització com a recurs pedagògic a la classe de llengües estrangeres. 'Elaboración de una recopilación de proverbios en diversas lenguas europeas, con el establecimiento de las equivalencias correspondientes, para su utilización como recurso pedagógico en la clase de lenguas extranjeras'. Generalitat de Catalunya. Departament d'Ensenyament. 
• Josep Espunyes i Esteve (2007): Dites, locucions i frases fetes. Barcelona: Ed. Proa. Col. «Les Eines, 49».
• Zèfir (gener 2007) - Llista de professionals de la llengua catalana.
• Afra Pujol i Campeny (2008): Els refranys: estudi i equivalències.