El cornut és l'últim que ho sap

Variants i sinònims: El cornut és l'últim que ho sap (SAURA 1884).

Equivalents: El cornudo es el último que lo sabe [ES] (SAURA 1884).

Parèmia segons la font original: Lo cornut es l'últim que ho sap (SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

L'home que fa el valent (o del valent), és l'últim (o darrer) al somatent

Variants i sinònims: L'home que fa el valent (o del valent), és l'últim (o darrer) al somatent (SAURA 1884).

Equivalents: Charlatán y valenton, dos cosas en una son [ES] (SAURA 1884).

Parèmia segons la font original: L'home que fa'l valent ó del valent, es l'últim ó darrer al somatent (SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

Riurà bé qui riurà darrer

Variants i sinònims:

• Qui riu l'últim riu més a gust (CONCA 1988)
• Riurà bé qui riurà darrer (BALBASTRE 1977)

Equivalents:

• El último es el que ríe bien [ES] (BALBASTRE 1977)
• Quien rie último rie mejor [ES]

Font: Josep Balbastre i Ferrer (1977): Nou recull de modismes i frases fetes. Barcelona: Ed. Pòrtic.