Deixa diners als amics si vols tenir enemics

Variants i sinònims: Deixa diners als amics si vols tenir enemics (PUJOL I CAMPENY 2008).

Equivalents: 

• He, who does lend, loses his friend (Trad.: Aquell que deixa, perd el seu amic) [EN] (PUJOL I CAMPENY 2008)
• Qui prête aux amis, perd au double (Trad.: Qui deixa als amics, perd el doble) [FR] (PUJOL I CAMPENY 2008)
• Quien presta, sus barbas mesa [ES] (PUJOL I CAMPENY 2008)

Explicació: Recomana no deixar diners als amics, si els volem conservar com a tals (PUJOL I CAMPENY 2008).

Font: Afra Pujol i Campeny (2008): Els refranys: estudi i equivalències. 

No et posis en el que no et toca

Variants i sinònims:

• El que no es cou per tu, deixa que es cremi (PUJOL I CAMPENY 2008)
• No et posis en el que no et toca (PUJOL I CAMPENY 2008)

Equivalents:

• Ask not what boils in another's pot (trad.: No preguntis què bull a l’olla d’un altre) [EN] (PUJOL I CAMPENY 2008)
• Ne vous mettez pas de ce que ne vous concerne pas (trad.: No us poseu en el que no us concerneix) [FR] (PUJOL I CAMPENY 2008)
• No te debes entrometer en lo que no te atañe hacer [ES] (PUJOL I CAMPENY 2008)

Explicació: Recomana no prestar atenció als assumptes externs (PUJOL I CAMPENY 2008).

Font: Afra Pujol i Campeny (2008): Els refranys: estudi i equivalències.

Deixeu-lo córrer, que ell s'aturarà

Variants i sinònims: Deixeu-lo córrer, que ell s'aturarà (SAURA 1884).

Equivalents: Dejarlo correr, que ello parará [ES] (SAURA 1884).

Parèmia segons la font original: Deixaulo córrer, que ell s'aturará (SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

Deixa'm caure de l'ase i ajudar-me has

Variants i sinònims: Deixa'm caure de l'ase i ajudar-me has (SAURA 1884).

Equivalents: Déjame caer, y ayudarme has [ES] (SAURA 1884)

Parèmia segons la font original: Deixam caure del ase y ajudarme has (SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

La sardina, pel març, deixa-la anar; per l'abril, vés-la a buscar; pel maig i per Sant Joan, no tant

Variants i sinònims: La sardina, pel març, deixa-la anar; per l'abril, vés-la a buscar; pel maig i per Sant Joan, no tant (AMADES 1951) - (PARÉS 1999).

Equivalents: La sardina por abril, cógela por la cola y déjala ir; por mayo, ásala en el rescoldo; y por San Juan ya pringa el pan [ES] (MARTÍNEZ KLEISER 1953).

Explicació: Indica l'època en què les sardines són més bones (PARÉS 1999).

Nota: L'equivalent català, l'he cercat a la meva base de dades, tret de (AMADES 1951) - (PARÉS 1999).

Pel mes de maig la mosca deixa el bou i va al cavall

Variants i sinònims: Pel mes de maig la mosca deixa el bou i va al cavall (AMADES 19512) - (PARÉS 1999).

Equivalents: En mayo la mosca deja al buey y coge al caballo [ES].

Font: Els he tret de la meva base de dades de refranys, comparant diversos refranys i refranyers.

Tothom tira aigua al seu molí

Variants i sinònims:

• Cadascú capta per son sant (SAURA 1884)
• Cadascú tira l'aigua a son molí i deixa en sec el del veí (SAURA 1884)
• Tothom tira aigua al seu molí (SAURA 1884)
  

Equivalents:

• Cada uno alega en derecho de su dedo [ES] (SAURA 1884)
• Cada uno quiere llevar el agua a su molino y dejar en seco el del vecino [ES] (SAURA 1884)

Parèmia segons la font original: Tothom tira aygua al seu molí | Cada hu capta per son sant | Cada hu tira la aygua á son molí y deixa en sech lo del vehí (SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

Com el gos capat, que no pot ni vol deixar fer

Variants i sinònims:

• Ca envejós ni rosega ni deixa rosegar l'os (CONCA 1993)
  
• Ca envejós, ni rosega ni deixa rosegar l'os (GARCIA SALINES 1994) - (PUJOL 1999)
  
• Com el gos capat, que no pot ni vol deixar fer (BELLMUNT 1992)
• Com el gos de l'Hortolà, que ni rosega l'os ni el deixa rosegar (AMADES 1935)
  
• Com el gos de l'hortolà, que no menja ni deixa menjar (AMADES 1935)
  
• El gos de l'hortolà no menja cols perquè no li agraden, ni les deixa menjar perquè les guarda (BUSQUETS 1987)
• El gos de l'hortolà no menja la fruita ni la deixa menjar (BUSQUETS 1987) - (FARNÉS 1992)
• El gos de l'hortolà, ni menja ni deixa menjar (FARNÉS 1992) - (PUJOL 1999)
• El gos de l'hortolà, no lladra ni deixa lladrar (BUSQUETS 1987) - (FARRÀS 1998)
• El gos de l'hortolà, no menja ni deixa menjar (FARRÀS 1998)
• El gos de l'hortolà, no rosega l'os ni el deixa rosegar (FARNÉS 1992)
• Ésser com ca que no lladra, ni deixa lladrar (BUSQUETS 1987)
• Fer com el gos de l'hortelà, que ni menja ni deixa menjar (CORREIG-CUGAT-RIUS 1984)
• Fer com es ca de l'hortolà que no menja ni deixa menjar (PONS LLUCH 1993)
• Lo gos del hortelá, ni lladra ni dexa lladrar (FONT 1900)
• Lo gos del Hortolà, ni roceja el hos, nil deixa rocegar (ROS 1736)
  
• Ni fa ni deixa fer (algú) (Qüestionem 2007)
• Com el gos capat, que no pot ni vol deixar fer (BELLMUNT 1992)
  

Equivalents:

• Como el perro del hortelano, que ni come ni deja comer [ES]
• El perro del hortelano no come ni deja comer [ES] (LOPE DE VEGA 1618)
• El perro del hortelano, ni come las berzas ni las deja comer al extraño [ES]
  
• Es como el perro del hortelano, que ni come las berzas ni se las deja comer al amo [ES] (PANIZO 1988)

Origen: Vegeu al blog d'Etimologies paremiològiques, l'entrada Com el gos de l'Hortolà, que ni rosega l'os ni el deixa rosegar.

Explicació:

• Es diu referint-se a aquelles persones que no saben fer bon ús de llurs possibilitats ni permeten que altri se n'aprofiti (PONS LLUCH 1993).
• Juliana Panizo Rodríguez (1988) a "Origen de algunas expresiones coloquiales", dins la «Revista de Folklore», núm. 93, Pág. 83-85 (1988) diu que "Se aplica esta comparación a aquellos que no aprovechándose de las cosas, impiden que otros obtengan algún beneficio de ellas".
• Juliana Panizo Rodríguez (1993) a "Origen de algunos refranes", dins la «Revista de Folklore», núm. 148, Pág. 140-144 (1993) diu que "Este dicho procede de la fábula de Esopo, titulada el perro del hortelano. Erase, dice, un perro celoso guardián de la hacienda del amo que hasta al buey impedía comer su alimento". Necio envidioso ─le decía el buey─ que ni comes ni dejas comer.

Nota: Cerco equivalents a partir d'una consulta que fan a Qüestionem. No trobo una font que doni l'equivalència directa, però Joan Bellmunt i Figueras (1992) ens dóna la versió catalana del refrany, sentit a la Vall d'Aran.

Font: Joan Bellmunt i Figueras (1992): Fets, costums i llegendes. Vall d'Aran. Refranys. Lleida: Ed. Virgili i Pàges. Ressenya.

Temps de repós, temps d'obrar; quan hauràs temps, no el deixis anar

Variants i sinònims: Temps de repós, temps d'obrar; quan hauràs temps, no el deixis anar (SAURA 1884).

Equivalents: Cada cosa en su tiempo: tiempo perdido no es recobrado [ES] (SAURA 1884).

Parèmia segons la font original: Temps de repós, temps de obrar; quant haurás temps, no'l deixes anar (SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

Val més deixar-ne un gran tros; abans de perdre-ho tot

Variants i sinònims: Val més deixar-ne un gran tros; abans de perdre-ho tot (SAURA 1884).

Equivalents: Aunque te prendieren por la capa, huye, que quien huye escapa [ES] (SAURA 1884).

Parèmia segons la font original: Val més deixarne un gran tros; abans de pérdrerho tot (SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

Arc de teix, costa d'armar i afluixat deix

Variants i sinònims:

• Arc de teix, costa d'armar i afluixat deix (SAURA 1884)
• La fusta de teix, per a arcs no val res (SAURA 1884)

Equivalents: Arco de tejo, recio de armar y flojo de dejo [ES] (SAURA 1884).

Parèmia segons la font original: Arch de teix, costa de armar y afluixat deix | La fusta de teix, per archs no val res (SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

Deixant fer a ton veí, et darà bon jorn de matí

Variants i sinònims: Deixant fer a ton veí, et darà bon jorn de matí (SAURA 1884).

Equivalents: Amistad de vecindad, tolerancia y caridad [ES] (SAURA 1884)

Parèmia segons la font original: Deixant fer a ton vehí, dará't bon jorn dematí (SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

Primer morir que deixar de viure

Variants i sinònims:

• A qui es mor de por li fan la sepultura de cagallons (SAURA 1884)
• L'home covard mor espaterrat (SAURA 1884)
• Primer morir que deixar de viure (SAURA 1884)
  
• V. Qui no s'arrisca no pisca

Equivalents: Al que de miedo se muere, de cagajones le hacen la sepultura [ES] (SAURA 1884).

Parèmia segons la font original: A qui's mor de por li fan la sepultura de cagallons | Qui no s'arrisca no pisca | Primer morir que deixar de viurer | L'home cobart mor espatarrat (SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

Aigua de gener (o pluja de gener), omple bótes i graner (o sempre fa bé)

Variants i sinònims:

• Aigua de gener (o pluja de gener), omple bótes i graner (o sempre fa bé) (SAURA 1884)
• No fa bon gener si no deixa les basses plenes (SAURA 1884)

Equivalents: Agua de enero, todo el año tiene tempero [ES] (SAURA 1884)

Parèmia segons la font original: Aygua de janer o pluja de janer, ompla botas y graner, o sempre fa bé (SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

Olla que no has de menjar, deixa-la cremar

Variants i sinònims:

• Allò que no és teu, deixa-ho cremar (SAURA 1884)
• El mal dels altres fa de bon passar (SAURA 1884)
• Olla que no has de menjar, deixa-la cremar (PONS LLUCH 1993)
  

Equivalents:

• Cuidado ajeno (o mal ajeno) de pelo cuelga [ES] (SAURA 1884)
• Lo que no es mío, llévelo el río [ES] (PONS LLUCH 1993)

Parèmia segons la font original: Lo que no es teu, deixaho cremar | Lo mal dels altres fa de bon passar (SAURA 1884).

Explicació: Vol dir que no cal preocupar-se d'aquelles coses que no ens afecten directament o que no han de donar benefici (PONS LLUCH 1993).

Font: Josep Pons Lluch (1993): Refranyer menorquí. Ciutadella (Menorca): Institut Menorquí d'Estudis. Col·lecció «Quadern de Folklore, 50».

Si vols perdre un amic, deixa-li diners

Variants i sinònims: Si vols perdre un amic, deixa-li diners (BALBASTRE 1977).

Equivalents: Pedir prestado causa enfado [ES] (BALBASTRE 1977).

Font: Tret de Josep Balbastre i Ferrer (1977): Nou recull de modismes i frases fetes. Barcelona: Ed. Pòrtic.

La carn que no es cou per a tu, deixa-la cremar

Variants i sinònims:

• El que no es cou per a tu, deixa-ho cremar (DIÀFORA 1982)
  
• Hom no pot matar pas tot el que es gras (BALBASTRE 1977)
• La carn que no es cou per a tu, deixa-la cremar (BALBASTRE 1977)
  
• No es pot matar tot el que és gras (BALBASTRE 1977)
  

Equivalents: Agua que no has de beber, déjala correr [ES] (BALBASTRE 1977) - (DIÀFORA 1982).

Font:

• Josep Balbastre i Ferrer (1977): Nou recull de modismes i frases fetes. Barcelona: Ed. Pòrtic.
• Diàfora (1982): Diccionari essencial castellà-català català-castellà Diàfora. Barcelona: Ed. Diàfora.

Ca que lladra no mossega

Variants i sinònims:

• A so de tabals no s'agafa (o no s'ha agafat mai) cap llebre (ESPUNYES 2007)
• Ca que lladra no mossega (BALBASTRE 1977) - (DIÀFORA 1982)
  
• Ca qui lladra no mossega (PONS LLUCH 1993)
  
• Com més por té el ca, més lladra (CONCA 1988) (GIMENO 1989)
• Deixa lladrar el ca, que mentre lladra no et mossegarà (MILLÀ 1965) - (GIMENO 1989) - (ESPUNYES 2007)
• Fa més el llop callant que el gos lladrant (ESPUNYES 2007)
• Gos que lladra no mossega (GIMENO 1989) - (ESPUNYES 2007)
• Qui amenaça no pega (ESPUNYES 2007)

Equivalents:

• Gato maullador, nunca buen cazador[ES] (ESPUNYES 2007)
• Perro ladrador, poco mordedor [ES] (DIÀFORA 1982) - (ESPUNYES 2007)
• Perro que ladra no muerde [ES] (BALBASTRE 1977) - (PONS LLUCH 1993)
  

Explicació:

• Quan un gos borda, això no vol dir que intenti de mossegar algú; senzillament, pot estar excitat o espantat d'algun soroll o moviment. A més, és obvi que mentre borda no pot mossegar. En sentit metafòric ens diu que no hem de prendre seriosament els homes que criden molt o fan accions desmesurades (GIMENO 1989).
• Significa que les persones que criden molt no solen fer gaire mal (PONS LLUCH 1993).

Font:

• Josep Balbastre i Ferrer (1977): Nou recull de modismes i frases fetes. Barcelona: Ed. Pòrtic.
• Diàfora (1982): Diccionari essencial castellà-català català-castellà Diàfora. Barcelona: Ed. Diàfora.
• Isabel Gimeno (1989): El llibre dels refranys catalans. Barcelona: Editorial De Vecchi.
• Josep Pons Lluch (1993): Refranyer menorquí. Ciutadella (Menorca): Institut Menorquí d'Estudis. Col·lecció «Quadern de Folklore, 50».
• Josep Espunyes i Esteve (2007): Dites, locucions i frases fetes. Barcelona: Ed. Proa. Col. «Les Eines, 49».

Bon camí no és marrada

Variants i sinònims:

• Bon camí no és marrada (BALBASTRE 1977) - (PERRAMON 1979) - (FARNÉS 1992) - (PUJOL 1999)
  
• No deixis sa carretera per sa drecera (PONS LLUCH 1993)
• No deixis ses carreteres (o carreteres) velles per ses novelles (PONS LLUCH 1993)
• Per fer drecera no deixis la carretera (BALBASTRE 1977)

Equivalents:

• Por ningún tempero dejes el camino real por el sendero [ES] (BALBASTRE 1977)
• Quien deja el camino viejo por el nuevo, halla el mal que va buscando (PONS LLUCH 1993)

Explicació:

• No cercar dificultats (PERRAMON 1979)
• Vol dir que les innovacions poden ser perilloses. S'ha d'anar amb precaució amb tot allò que no s'ha experimentat encara (PONS LLUCH 1993).

Font:

• Josep Balbastre i Ferrer (1977): Nou recull de modismes i frases fetes. Barcelona: Ed. Pòrtic.
• Josep Pons Lluch (1993): Refranyer menorquí. Ciutadella (Menorca): Institut Menorquí d'Estudis. Col·lecció «Quadern de Folklore, 50».

Una cosa no treu l'altra

Variants i sinònims:

• La cortesia no exclou pas el coratge (Zèfir)
• No s'hi perd res de ser ben educat (Zèfir)
• No deixes per ton rencor, de saludar al major (SAURA (1884): Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán)
• Una cosa no contradiu l'altra (Zèfir)
  
• Una cosa no desfà l'altra (BALBASTRE 1977)
• Una cosa no treu l'altra (Zèfir)

Equivalents: Lo cortés no quita lo valiente [ES] (BALBASTRE 1977) - (Zèfir).

Font:

• Josep Balbastre i Ferrer (1977): Nou recull de modismes i frases fetes. Barcelona: Ed. Pòrtic.
• Zèfir (abril 2007) - Llista de professionals de la llengua catalana.