Del mal pagador, gra o palla

Variants i sinònims: Del mal pagador, gra o palla (SAURA 1884).

Equivalents: Del mal pagador, aunque sea en paja [ES] (SAURA 1884).

Parèmia segons la font original: Del mal pagador, gra ó palla (SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

Ase d'Arcàdia, carregat d'or, i menja palla

Variants i sinònims: Ase d'Arcàdia, carregat d'or, i menja palla (SAURA 1884).

Equivalents: Asno de Arcadia, lleno de oro y come paja [ES] (SAURA 1884).

Parèmia segons la font original: Ase de Arcadia, carregat de or, y menja palla (SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

Eixuga't, que sues

Variants i sinònims:

• Eixuga't, que sues (SAURA 1884)
• Fregueu-li l'esquena amb palla d'ordi (SAURA 1884)

Equivalents: Arrópate, que sudas [ES] (SAURA 1884).

Parèmia segons la font original: Aixugat, que suas | Fregauli la esquena ab palla de ordi (SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

Veure la palla en els ulls dels altres i no veure la biga en els seus

Variants i sinònims:

• V. Cap geperut no es veu la gepa
• V. El perol diu a la paella: «Si m'embrutes, t'emmascaro»
• Veure la palla en els ulls dels altres i no veure la biga en els seus (PÀMIES 1997)

Equivalents:

• El ojo no se ve a sí, y ve a otro [ES] (PÀMIES 1997)
• La paja en el ojo ajeno se mira más despacio [ES] (PÀMIES 1997)
• Ver la paja en el ojo ajeno y no ver la viga en el propio [ES] (PÀMIES 1997)

Explicació: Veure només els defectes dels altres (PÀMIES 1997).

Font: Víctor Pàmies i Riudor (1997). Amb cara i ulls. Dites i refranys sobre l'ull (manuscrit). [En línia Amb cara i ulls. Dites i refranys sobre l'ull (pròleg i 50 primeres entrades)].

Sega avallet si vols collir palla i gra

Variants i sinònims: Sega avallet si vols collir palla i gra (PONS LLUCH 1993).

Equivalents: Baja la mano y cogerás paja y grano [ES] (PONS LLUCH 1993).

Explicació: Es diu per recomanar que s'aprofitin bé les coses (PONS LLUCH 1993).

Font: Josep Pons Lluch (1993): Refranyer menorquí. Ciutadella (Menorca): Institut Menorquí d'Estudis. Col·lecció «Quadern de Folklore, 50».

Si a vint no guanyes i a quaranta no tens, pren una senalla i cerca fems

Variants i sinònims:

• Lo que en la juventut se malgasta, en la vellesa fa falta (SAURA 1884)
  
• Molts se'n van a l'hospital per no veure son cabal (PÀMIES 1997a)
  
• Procura tenir cabal, per no anar a l'hospital (PÀMIES 1997a)
  
• Qui a vint anys no té seny i a trenta no té cabal, a quaranta a l'hospital (Es diu a l'Empordà) (PÀMIES 1997a)
• Qui quan és jove gasta el ral, quan és vell va a l'hospital (SAURA 1884)
  
• Qui quan és jove no treballa (o qui de jove no treballa), quan és vell, dorm a sa palla (PONS LLUCH 1993)
• Si a trenta anys no saps, i a quaranta no tens, agafa una senalla i cerca fems (PONS LLUCH 1993)
• Si a vint no guanyes i a quaranta no tens, pren una senalla i cerca fems (PÀMIES 1997a)
  

Equivalents:

• Ahorrar para la vejez, ganar un maravedí y beber tres [ES] (SAURA 1884)
  
• Quien a los treinta no asesa, no comprará dehesa (PÀMIES 1997a)
• Quien a los veinte no puede, a los treinta no sabe y a los cuarenta no tiene; nunca podrá, sabrá ni tendrá [ES] (PONS LLUCH 1993)

Explicació:

• Vol dir que els guanys han de fer-se de joves (PONS LLUCH 1993).
• Significa que els esforços intel·lectuals i materials han de fer-se en la joventut (PONS LLUCH 1993).
• Vol dir que els guanys han de fer-se de joves, quan s'està en plenes facultats per aconseguir una bona vellesa (PONS LLUCH 1993).

Nota: També ho he trobat començant amb trenta anys i acabant amb cinquanta (PÀMIES 1997a)

Font:

• Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.
• Josep Pons Lluch (1993): Refranyer menorquí. Ciutadella (Menorca): Institut Menorquí d'Estudis. Col·lecció «Quadern de Folklore, 50».
• Víctor Pàmies i Riudor (1997). En cap cap cap. Dites i refranys sobre el cap (manuscrit). [En línia En cap cap cap. Dites i refranys sobre el cap (pròleg i 50 primeres entrades)].

Qui té coa de palla se l'encén (o tot sol se l'encén)

Variants i sinònims: Qui té coa de palla se l'encén (o tot sol se l'encén) (PONS LLUCH 1993).

Equivalents: Quien tiene la cola de paja, no se acerque a la llama [ES] (PONS LLUCH 1993).

Explicació: Vol dir que qui és culpable sempre està sospitant que es parla d'ell i es dóna per al.ludit fàcilment, a vegades sense que ho sigui (PONS LLUCH 1993).

Font: Josep Pons Lluch (1993): Refranyer menorquí. Ciutadella (Menorca): Institut Menorquí d'Estudis. Col·lecció «Quadern de Folklore, 50».

Qui s'enfada té dues feines: enfadar-se i desenfadar-se

Variants i sinònims:

• Qui s'enfada té dues feines: enfadar-se i desenfadar-se (BALBASTRE 1977)
• Qui té cua de palla s'encén (GIMENO 1989).

Equivalents: Quien se pica, ajos come [ES] (BALBASTRE 1977) - (GIMENO 1989).

Explicació: Aquell que ha comès alguna malifeta, es descobrirà ell mateix (GIMENO 1989).

Font:

• Josep Balbastre i Ferrer (1977): Nou recull de modismes i frases fetes. Barcelona: Ed. Pòrtic.
• Isabel Gimeno (1989): El llibre dels refranys catalans. Barcelona: Editorial De Vecchi.

El perol diu a la paella: «Si m'embrutes, t'emmascaro»

Variants i sinònims:

• V. Cap geperut no es veu la gepa
• Diu el mort al degollat: Qui t'ha fet eixe forat? (País Valencià)
• Diu el perol a la paella: «Si m'embrutes, t'emmascaro» (DIÀFORA 1982)
• El perol diu a la paella: «Si m'embrutes, t'emmascaro» (BALBASTRE 1977)
• La patina sempre vol mascarar lo perol¹ (SAISSET)
• Si m’embrutes, t’emmascaro (PUJOL I CAMPENY 2008)
• V. Veure la palla en els ulls dels altres i no veure la biga en els seus

Equivalents:

• Díjole la sartén al cazo: «tírate allá, culinegra» [ES] (BALBASTRE 1977) - (DIÀFORA 1982).
• El cuervo dice a la garza: ¿dónde vas tan negra? [ES] (PUJOL I CAMPENY 2008)
• La padena se trufa del pairòl (Trad.: La paella es burla del perol) [OC]
• Le chaudron trouve que la poêle est trop noire (Trad.: El cullerot troba que la paella és massa negra) [FR] (PUJOL I CAMPENY 2008)
• The pot calls the kettle black (Trad.: L’olla li diu negre al bullidor) [EN] (PUJOL I CAMPENY 2008)

Explicació: Fa referència a la capacitat de veure els defectes dels altres i d‟ignorar els propis, o de trobar reprovables els actes dels altres, però no els propis (PUJOL I CAMPENY 2008).

Nota¹: Trobat en un recull d'articles i altres informacions sobre l'autor rossellonès Albert Saisset. 'patina' prové de la forma llatina 'patĭna', que també ha donat 'panna', en el sentit de paella.

Font:

• Josep Balbastre i Ferrer (1977): Nou recull de modismes i frases fetes. Barcelona: Ed. Pòrtic.
• Diàfora (1982): Diccionari essencial castellà-català català-castellà Diàfora. Barcelona: Ed. Diàfora.
• Afra Pujol i Campeny (2008): Els refranys: estudi i equivalències. 

Amb temps i palla maduren les nespres

Variants i sinònims:

• Amb palla i temps maduren les nespres (PUJOL I CAMPENY 2008)
• Amb temps i palla maduren les nespres (BALBASTRE 1977)
• Amb temps i palla, maduren les nesples (SAURA 1884)

Equivalents:

• A su tiempo maduran las brevas [ES] (SAURA 1884) - (BALBASTRE 1977)
• Avec la paille et le temps, se mûrissent les nèfles et les glands (Trad.: Amb la palla i el temps maduren les nespres i els aglans) [FR] (PUJOL I CAMPENY 2008)
• Con el tiempo maduran las uvas [ES] (PUJOL I CAMPENY 2008)
• Con paciencia se gana el cielo [ES] (PUJOL I CAMPENY 2008)
• Crecerá el membrillo, y mudará el pelillo [ES] (SAURA 1884)
• Everything comes to him who waits (Trad.: Tot arriba a aquell qui espera) [EN] (PUJOL I CAMPENY 2008)

Parèmia segons la font original: Ab temps y palla, maduran las nesplas (SAURA 1884).

Explicació: Amb paciència s'aconsegueixen resultats (PUJOL I CAMPENY 2008).

Font:

• Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.
• Josep Balbastre i Ferrer (1977): Nou recull de modismes i frases fetes. Barcelona: Ed. Pòrtic.
• Afra Pujol i Campeny (2008): Els refranys: estudi i equivalències.