Pel temps que m'hi haig d'estar no m'hi vull encaparrar

Variants i sinònims:

• El que vinga darrere, que arree (País Valencià)
• Merda pels que quedin!
• Morta jo, merda per als vius!
• Pel que em queda de manar? Ja m´hi puc «cagar»
• Pel temps que m'hi haig d'estar no m'hi vull encaparrar
• Qui vingui darrere, que s'apanyi

Equivalents: Por lo que me queda en el convento, me cago dentro [ES].

Nota: És una expressió castellana de difícil traducció al català. Anna Parés i Puntas em proposa Pel temps que m'hi haig d'estar no m'hi vull encaparrar, sentida a una de les seves alumnes dels cursos de català per a adults. Sembla una bona troballa, però podem dubtar de la seva patrimonialitat. Xavier Pàmies, en un comentari ens proposa Qui vingui darrere, que s'apanyi, amb les mateixes virtuts i defectes que la proposta de Parés.

En una carta al director del Diari de Girona, trobo una altra versió suggerida per l'expressió castellana, també deutora i sense patrimonialitat: Pel que em queda de manar? Ja m´hi puc «cagar».

Molts es treurien un ull per veure els altres «cegos»

Variants i sinònims:

• Molts es treurien un ull per veure els altres «cegos» (PÀMIES 1997)
  
• V. No et treguis un ull per matar el del veí
  
• Treure's un ull perquè un altre se'n tregui dos (o perquè un altre quedi cec)

Equivalents:

• El envidioso, por verte ciego, se saltaría un ojo [ES] (PÀMIES 1997)
• Por sacar tú al otro dos, te quieres sacar tú un ojo [ES] (PÀMIES 1997)

Explicació:

• No és convenient buscar el mal als altres, si també ens perjudica a nosaltres (PÀMIES 1997).
• Hi ha gent que, per causar un mal a un altre, són capaços de perjudicar-se (PÀMIES 1997)

Nota: Segons Amades (1951a) la tradició catalana conta una història de sant Martí quan va visitar el monestir de Canigó i pels serveis que va rebre de dos camperols els va concedir el do d'obtenir allò que desitgessin, amb el ben entès que l'altre ho rebria doblat. L'enveja va fer que un, després de molt temps de no gosar cap dels dos de demanar cap desig, demanés perdre un ull perquè l'altre restés cec (PÀMIES 1997).

Font: Víctor Pàmies i Riudor (1997). Amb cara i ulls. Dites i refranys sobre l'ull (manuscrit). [En línia Amb cara i ulls. Dites i refranys sobre l'ull (pròleg i 50 primeres entrades)].

Lluny dels ulls, lluny del cor

Variants i sinònims:

• V. D'allò que els ulls no veuen, el cor no se'n dol
• De qui és això? D'aquell que no ho veu (PÀMIES 1997)
• Lluny dels ulls, lluny del cor (PÀMIES 1997)
  
• Ni els morts ni els absents, tenen amics ni parents (PÀMIES 1997)
• Vés-te'n, Anton (o Ramon), que el que queda ja es compon (PÀMIES 1997)

Equivalents:

• A muertos y a idos no hay más amigos [ES] (PÀMIES 1997)
• Loin des yeux, loin du coeur [FR] (PÀMIES 1997)
  
• Ojos que no ven, corazón que no siente [ES] (PÀMIES 1997)
• Procul ex oculis, procul ex mente [LL] (PERIS 2001) [trad.: lluny de la vista, lluny de l'esperit]
  

Explicació: Dóna a entendre que la llunyania o la distància refreda els sentiments vers una persona (PÀMIES 1997).

Nota: Aquest refrany té la peculiaritat d'haver arribat també amb un sentit totalment oposat en reculls més moderns: MILLÀ (1965), «lluny dels ulls, a prop del cor» (La distància accentua els sentiments d'enyor). També el recull GRIERA (1935) a Pineda.

Font:

• Víctor Pàmies i Riudor (1997). Amb cara i ulls. Dites i refranys sobre l'ull (manuscrit). [En línia Amb cara i ulls. Dites i refranys sobre l'ull (pròleg i 50 primeres entrades)]
• Antoni Peris i Joan (2001): Diccionari de locucions i frases llatines. Barcelona: Enciclopèdia Catalana. Diccionaris d'Enciclopèdia Catalana. Col·lecció «El Calidoscopi».

On n'hi ha hagut sempre en queda

Variants i sinònims: On n'hi ha hagut sempre en queda (CONCA 1988).

Equivalents: Quien tuvo, retuvo [ES].

Nota: El refrany català és tret de CONCA (1988): Els refranys catalans. València: Ed. 3 i 4.

Gall aquí, gall allà, la cua queda a la mà

Variants i sinònims:

• Gall aquí, gall allà, la cua queda en la mà (SAURA 1884)
• Gall aquí, gall allà, la cua queda a la mà (BALBASTRE 1977)

Equivalents: Daca al gallo, toma el gallo, quedan las plumas en la mano [ES] (SAURA 1884) - (BALBASTRE 1977).

Parèmia segons la font original: Gall aquí, gall allá, la cua queda en la ma (SAURA 1884).

Font:

• Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.
• Josep Balbastre i Ferrer (1977): Nou recull de modismes i frases fetes. Barcelona: Ed. Pòrtic.