Arreplegador de segó i escampador de farina

Variants i sinònims: Arreplegador de segó i escampador de farina (SAURA 1884).

Equivalents:

• Allegador de ceniza y derramador de la harina [ES] (SAURA 1884)
• Amasaire de bren, esbarricaire de haria [OC]

Parèmia segons la font original: Arreplegador de segó y escampador de farina (SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

A més de pregar cal treballar

Variants i sinònims:

• A Déu prega el qui treballa (MARTÍ I ADELL 1987)
• A més de pregar cal treballar (BALBASTRE 1977)
• Aida’t i t’aidaré (F: I, 300)
• Ajuda a qui ajudar-s’hi ha (F: I, 595)
• Ajuda y seràs ajudat (F: I, 594)
• Ajuda’m i jo t’ajudaré (F: I, 596)
• Ajuda’t del teu, que t’ajudarà Déu (F: I, 594)
• Ajuda't i Déu t'ajudarà (PONS LLUCH 1993)
  
• Ajuda't i el cel t'ajudarà (GIMENO 1989)
• Ajuda’t i seràs ajudat (F: I, 594)
• Ajuda’t i t’ajudaré (GIMENO 1989) - (F: I, 594) - (F: I, 598) - (S&C: 129) - (PUJOL I CAMPENY 2008)
• Ajuda’t, que ajudat seràs (F: I, 594)
• Al que carrega davant no li falten cordes (POPULOGIS 2012)
• Al que va davant no li falten cordes (POPULOGIS 2012)
• Cada qual s’ajuda així com pot (F: I, 599)
  
• Déu diu ajuda't i t'ajudaré (SAURA 1884)
• Déu diu: ajuda't que t'ajudaré (SAURA 1884) - (F: I, 594)
• Qui matina fa farina (POPULOGIS 2012) - (S&C: 57)

Equivalents:

• A Dios rogando y con el mazo dando [ES] (SAURA 1884) - (BALBASTRE 1977) - (GIMENO 1989) - [F: I, 594] - (DG: I i IX) - (S&C: 17) - (S&C: 129) - (PUJOL I CAMPENY 2008)
•  A quien madruga, Dios le ayuda [ES] (POPULOGIS 2012) - (F: I, 594] - (MK: 38.070) - (DG: V i IX) - (S&C: 57)
• Aide-toi, le Ciel t’aidera (Trad.: Ajuda’t i el cel t’ajudarà) [FR] (DG: I i IX) - (S&C: 17) - (S&C: 57) - (S&C: 129) - (PUJOL I CAMPENY 2008)
• Ayúdate y ayudarte he [ES] (SAURA 1884)
• Ayúdate y Dios te ayudará. [ES] (F: I, 594)
• Ayúdate, y te ayudaré [ES] (S&C: 129)
• Dii faciente, adiuvante. [IT] (F: I, 594)
• God helps them that help themselves (Trad.: Déu ajuda els qui s’ajuden) [EN] (PUJOL I CAMPENY 2008)
• God helps those who help themselves [EN] (EPE: 239) - (S&C: 17)
  
• Help yourself and God will help you [EN] (S&C: 129)
• I thank God and my cunning [EN] (S&C: 17)
• Le monde appartient à celui qui se lève tôt [FR] (DG: V i IX)
• Manus pro se quisque affert. [F: I, 599]
• Nitere; nitentem qua fas erit ipse iuvabo [LL] (F: I, 595)
• Ora et labora [LL] (F: I, 598)
• Orare et laborare [LL] (PUJOL I CAMPENY 2008)
• «Pon tú y pondré yo», dice Dios (PONS LLUCH 1993)
• Si quieres que haga por ti, haz por mi [ES] (F: I, 594)
• Si tibi vis faveam, quariter mihi, Sexte, faveto [LL] (F: I, 594)
• Si tibi vis operam praestem, praestato vicissim [LL] (F: I, 594)
• Surgere non segnes adiuvat ipse Deus [LL] (F: I, 594)

Contrari: No per molt matinejar, amaneix més prest el dia. (P: II, 5152)

Explicació:

• Vol dir que cal posar l'esforç necessari i no fiar-ho tot a la protecció divina (PONS LLUCH 1993).
• Aposta per la cultura de l’esforç diligent en comptes de la cultura de la subvenció (SÁNCHEZ FÉRRIZ 2003).
• Recomienda trabajo personal y buena diligencia para conseguir el éxito [ES] (S&C: 57).
• If your want to succeed you must make the effort yourself [EN] (EPE: 239).
• Indica que podem demanar ajut sempre i quant treballem per aconseguir allò demandat. Només en aquest cas se‟ns ajudarà (PUJOL I CAMPENY 2008).
• Vol dir que cal fer les coses quan toca en previsió que es presenten inconvenients posteriors (POPULOGIS 2012)

Font:

• Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.
• Josep Balbastre i Ferrer (1977): Nou recull de modismes i frases fetes. Barcelona: Ed. Pòrtic.
• Isabel Gimeno (1989): El llibre dels refranys catalans. Barcelona: Editorial De Vecchi.
• Josep Pons Lluch (1993): Refranyer menorquí. Ciutadella (Menorca): Institut Menorquí d'Estudis. Col·lecció «Quadern de Folklore, 50».
• Miquel Àngel Sánchez Férriz (2003): Elaboració d'un recull de proverbis en diverses llengües europees, amb l'establiment de les equivalències corresponents, per a la seva utilització com a recurs pedagògic a la classe de llengües estrangeres. 'Elaboración de una recopilación de proverbios en diversas lenguas europeas, con el establecimiento de las equivalencias correspondientes, para su utilización como recurso pedagógico en la clase de lenguas extranjeras'. Generalitat de Catalunya. Departament d'Ensenyament.  
• Afra Pujol i Campeny (2008): Els refranys: estudi i equivalències.  
• Verbofília. Populogis (2012).

El que puguis fer avui no ho esperis fer demà

Variants i sinònims:

• Demà mai no arriba (GIMENO 1989)
  
• El món és dels que matinegen (GIMENO 1989)
• El que puguis fer avui no ho deixis per demà (CONCA 1988)
• El que puguis fer avui no ho deixis per a l'endemà (BALBASTRE 1977)
• El que puguis fer avui no ho esperis fer demà (GARCIA SALINAS 1994)
  
• La feina matinal, tot el dia val (MILLÀ 1965)
• Lo que puguis fer avui, no ho deixis per demà (PONS LLUCH 1993)
  
• No deixis per a demà el que puguis fer avui (MILLÀ 1965) - (PERIS 2001)
  
• Qui matina fa farina (GIMENO 1989)
• Qui matineja, més temps feineja (MILLÀ 1965)
  
• Qui s'aixeca de matí, pixa allà on vol (GIMENO 1989)
• Si del dia vols profit, que no et trobi el sol al llit (GIMENO 1989)
• V. Feina feta no té destorb
  

Equivalents:

• No dejes para mañana lo que puedas hacer hoy [ES] (BALBASTRE 1977) - (GIMENO 1989) - (PONS LLUCH 1993)
• Propera, nec te venturas differ in horas: qui non est hodie, cras minus aptus erit [LL] (PERIS 2001) [Trad.: afanya't, i no ho deixis per a un altre moment; qui no està disposat avui, demà ho estarà menys]

Explicació:

• Aconsella de no ajornar les tasques obligatòries. Els ajornaments gasten molt temps i freqüentment acaben en un no res. Cal utilitzar el moment present, perquè el passat és inutilitzable (GIMENO 1989).
• És l'experiència que ens recomana no refiar-nos del temps a venir, ja que mal sabem amb antelació si en podrem disposar (PONS LLUCH 1993).
  

Etimologia: Prové d'una sentència llatina d'Ovidi a Remedia Amoris, segons PERIS (2001).

Font:

• Josep Balbastre i Ferrer (1977): Nou recull de modismes i frases fetes. Barcelona: Ed. Pòrtic.
• Josep Pons Lluch (1993): Refranyer menorquí. Ciutadella (Menorca): Institut Menorquí d'Estudis. Col·lecció «Quadern de Folklore, 50».
• Antoni Peris i Joan (2001): Diccionari de locucions i frases llatines. Barcelona: Enciclopèdia Catalana. Diccionaris d'Enciclopèdia Catalana. Col·lecció «El Calidoscopi».

Allà on no hi ha pa no hi ha pau

Sinònims i variants:

• A la casa que no hi ha pa, al juliol senten glaçar (PUJOL I CAMPENY 2008)
• Allà on no hi ha pa no hi ha pau
• Allà on no hi ha pa tot és renou (ABRIL 1996)
• On no hi ha farina tot és moïna (FORGAS 1992)

Equivalents:

• Donde no hay harina todo es mohína [ES] (ABRIL 1996)
• Donde no hay harina, todo es mohína [ES] (PUJOL I CAMPENY 2008)
• Donde no hay harina todo es tremolina (l'he afegit jo)
• Poverty brings discontent (Trad.: La pobresa porta el descontentament) [EN] (PUJOL I CAMPENY 2008)
• Quand le foin manque le râtelier, les chevaux se battent (Trad.: Quan el fenc manca a la menjadora, els cavalls s’engeguen guitzes) [FR] (PUJOL I CAMPENY 2008)

Explicació:

• Frase que expressa que el malestar causat per la pobresa, provoca renou o disgustos entre la gent (ABRIL 1996).
• Aquest refrany relaciona directament la pobresa amb el malestar, expressat de maneres diferents en els distints equivalents (PUJOL I CAMPENY 2008).

Font:

• Joan Abril Español (1996): Diccionari de frases fetes català-castellà castellà-català. Barcelona: Edicions 62.
• Afra Pujol i Campeny (2008): Els refranys: estudi i equivalències.