Ahir deia blanc i avui diu negre

Variants i sinònims:

• Ahir deia blanc i avui diu negre (ESPUNYES 2007)
• Ara diu blat, ara diu ordi (ESPUNYES 2007)
• Ara diu pa, ara diu coca (ESPUNYES 2007)
• Cada vegada que va a pixar canvia (o muda) de pensament (ESPUNYES 2007)
• Les coses d'aquest món, verdes i madures són (ESPUNYES 2007)
• On va dir negre, ara diu blanc (POPULOGIS 2012)
• Quan són figues són raïms (SAURA 1884)
• V. Ser més variable que el temps (o que el vent)
• Tan aviat diu figues com raïms (ESPUNYES 2007)

Equivalents:

• Cuando pitos flautos, cuando flautos pitos [ES] (SAURA 1884)
• Donde digo digo no digo digo, que digo Diego [ES] (ESPUNYES 2007)
• Donde dije digo, digo Diego [ES] (POPULOGIS 2012)

Parèmia segons la font original: Quant son figas son rahims (SAURA 1884).



Explicació: Fórmula per a indicar que algú es desdiu d'una afirmació anterior  (POPULOGIS 2012). 

Font:

• Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.
• Josep Espunyes i Esteve (2007): Dites, locucions i frases fetes. Barcelona: Ed. Proa. Col. «Les Eines, 49».
• Verbofília. Populogis (2012).

Quan era ric, de tots era amic; ara que sóc pobre, a tots faig nosa

Variants i sinònims:

• Quan Déu volia, altre em servia; ara que no vol, m'ho faig tot sol (SAURA 1884)
• Quan era ric, de tots era amic; ara que sóc pobre, a tots faig nosa (SAURA 1884)

Equivalents: Costumbres de mal maestro, sacan el hijo siniestro [ES] (SAURA 1884).

Parèmia segons la font original: Quant era rich, de tots era amich, ara que só pobre, á tots faig nosa | Quant Deu volia, altre me servia, ara que no vol, me ho fas tot sol (SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

Beata farinera, ara va endavant, ara endarrere

Variants i sinònims: Beata farinera, ara va endavant, ara endarrere (SAURA 1884).

Equivalents: Beata con devoción, las tocas bajas y el rabo ladrón [ES] (SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

Ahir pastor, avui senyor

Variants i sinònims:

• Abans un sol i ara un mussol (ESPUNYES 2007)
• Ahir pastor, avui senyor (SAURA 1884) - (ESPUNYES 2007)
• D'allà on han fugit les gràcies, no hi trobareu sinó que desgràcies (ESPUNYES 2007)
• La glòria fa perdre la memòria (ESPUNYES 2007)
• No ser ni l'ombra del que era (ESPUNYES 2007)
• Qui l'ha vist i qui el veu (ESPUNYES 2007)

Equivalents:

• Ayer vaquero, hoy caballero [ES] (SAURA 1884) - (ESPUNYES 2007)
• No ser ni sombra (o más que la sombra) de lo que era [ES] (ESPUNYES 2007)
• Quien le ha visto y quien le ve [ES] (ESPUNYES 2007)

Parèmia segons la font original: Ahí pastor, avuy senyor (SAURA 1884).

Font:

• Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.
• Josep Espunyes i Esteve (2007): Dites, locucions i frases fetes. Barcelona: Ed. Proa. Col. «Les Eines, 49».

Ara que en van és hora d'agafar-ne

Variants i sinònims:

• Al bon dia dar-li entrada, i esperar la nuvolada (SAURA 1884)
• Ara que en van és hora d'agafar-ne (SAURA 1884)

Equivalents: Al buen día ábrele la puerta (o mételo en casa), y para el malo te apareja [ES] (SAURA 1884)

Parèmia segons la font original: Ara que'n van es hora de agafarne | Al bon dia darli entrada, y esperar la nuvolada (SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

Ocell de pas, cop de canya

Variants i sinònims:

• Ara que en van, és hora d'agafar-ne (SAURA 1884)
• Aucell de pas, com de canya (SAURA 1884)
• Ocell de pas, cop de canya (FARNÉS 1913)
• Ocell de pas, cop de canya (o de maça) (AMADES 1951a)
• Ocell de pas, posa-li el llaç (FARNÉS 1913)
• Ocell de pas, trenca-li el braç (o un braç) (AMADES 1951a)
• Quan en passen, fan de bon agafar (FARNÉS 1913)
• Quan passa, cal aprofitar-se (FARNÉS 1913)
• Quan passi l'anyell, tira-li el mantell (FARNÉS 1913)

Equivalents: A este (o ave) que va de paso, cañazo [ES] (SAURA 1884).

Parèmia segons la font original: Aucell de pas, com de canya | Ara que'n van, es hora d'agafarne (SAURA 1884).



Nota: Crec que hi ha un error de transcripció i ha de ser 'cop' de canya, perquè tingui sentit el proverbi. Així l'he trobat en altres repertoris, com ara Farnés o Amades.


Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

Ara qui ets morter, para; que quan seràs maça ja picaràs

Variants i sinònims: Ara qui ets morter, para; que quan seràs maça ja picaràs (PONS LLUCH 1993).

Equivalents: Mientras martillo fueres, como martillo hiere; que yunque serás y el martillo aguantarás [ES] (PONS LLUCH 1993).

Explicació: Vol dir que els aprenents i súbdits no han de voler obrar com a mestres o com a senyors (PONS LLUCH 1993).

Font: Josep Pons Lluch (1993): Refranyer menorquí. Ciutadella (Menorca): Institut Menorquí d'Estudis. Col·lecció «Quadern de Folklore, 50».

Qui no fa quan pot, no fa quan vol

Variants i sinònims:

• Ara que en van, és hora d'agafar-ne (SAURA 1884)
• L'ocasió la pinten calba (SAURA 1884)
• La Mare de Déu només s'apareix una vegada en la vida (Migjorn)
• Quan en passen, fan de bon agafar (SAURA 1884)
• Qui no fa quan pot, no fa quan vol (BALBASTRE 1977) - (MIRAVITLLES 1989)
  

Equivalents:

• Al buen dia, ábrele la puerta [ES] (SAURA 1884)
• Cuando te dieren el anillo, pon el dedillo [ES] (SAURA 1884)
• Cuando te dieren el buen dado, échale la mano [ES] (SAURA 1884)
• Cuando te dieren la vaquilla, acude con la soguilla [ES] (SAURA 1884)
• La ocasión la pintan calva [ES] (BALBASTRE 1977) - (MIRAVITLLES 1989).

Parèmia segons la font original: Ara que'n van, es hora de agafan, ó quant ne passan, fan de bon agafar / La ocasió la pintan calva (SAURA 1884)

Font:

• Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.
• Josep Balbastre i Ferrer (1977): Nou recull de modismes i frases fetes. Barcelona: Ed. Pòrtic.
• Joan Miravitlles (1989): Diccionari general de barbarismes i altres incorreccions. Barcelona: Editorial Claret. Col·lecció «Pompeu Fabra», núm. 10.
• Migjorn (setembre del 2007): Llista adreçada a professionals (correctors, traductors, dinamitzadors lingüístics, professors en els diferents graus de l'ensenyament, etc.) estudiants i gent preocupada pel català.

Ara per naps, ara per cols

Variants i sinònims: Ara per naps, ara per cols (BALBASTRE 1977).

Equivalents: por fas o por refas [ES] (BALBASTRE 1977).

Font: Tret de Josep Balbastre i Ferrer (1977): Nou recull de modismes i frases fetes. Barcelona: Ed. Pòrtic.