A les penes, punyalades

Variants i sinònims:

• A carn dura, dent aguda (ESPUNYES 2007)
  
• V. A grans mals, grans remeis
• A les penes, punyalades (SAURA 1884)
  
• A les penes punyalades, i als disgustos, gots de vi (ESPUNYES 2007)
• El cor fort venç la desgràcia (SAURA 1884)
• El foc amb foc s'apaga (o s'atura) (ESPUNYES 2007)
• Quan el mal cou, cura (ESPUNYES 2007)
• V. Quan no ajuda la ventura, saber sofrir és cordura
• Si s'esparraca, apatraca (ESPUNYES 2007)
• Un clau en treu un altre (ESPUNYES 2007)

Equivalents: A las penas, puñaladas [ES] (SAURA 1884).

Parèmia segons la font original: A las penas, punyaladas | Lo cor fort vens la desgracia (SAURA 1884).

Font:

• Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.
• Josep Espunyes i Esteve (2007): Dites, locucions i frases fetes. Barcelona: Ed. Proa. Col. «Les Eines, 49».

La constància tot ho venç

Variants i sinònims: La constància tot ho venç (SAURA 1884).

Equivalents: A la larga el galgo a la liebre mata [ES] (SAURA 1884).

Parèmia segons la font original: La constancia tot ho vens (SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

Divideix i venceràs

Variants i sinònims:

• Divideix i venceràs (GIMENO 1989)
  
• Dividir per regnar (Josep V. Monjo, comentari a aquest article)

Equivalents:

• Divide et impera [LL] (PERIS 2001)
• Divide y vencerás [ES] (GIMENO 1989) - (Zèfir)
  

Explicació: En la contínua lluita que caracteritza les relacions humanes, convé de saber que més fàcilment es venç un que dos. La pràctica d'aquest consell consisteix a fer que siguin els altres els que es barallin primer i després atacar qui queda (GIMENO 1989).

Nota: Aquesta dita té l'origen en una expressió llatina atribuïda a Lluís XI, rei de França entre 1461-83: "divide et impera", que Antoni Peris, al Diccionari de locucions i frases llatines (Barcelona, 2001, Diccionaris de l'Enciclopèdia Catalana), tradueix per «divideix i comandaràs» i remet a l'expressió «divideix i venceràs».

Font:

• Isabel Gimeno (1989): El llibre dels refranys catalans. Barcelona: Editorial De Vecchi.
• Antoni Peris i Joan (2001): Diccionari de locucions i frases llatines. Barcelona: Enciclopèdia Catalana. Diccionaris d'Enciclopèdia Catalana. Col·lecció «El Calidoscopi».
• Zèfir (maig 2005) - Llista de professionals de la llengua catalana.

Un previngut val per dos

Variants i sinònims:

• V. Dels escarmentats, naixen (o ixen) els avisats
• El previngut ja ha mig vençut (SAURA 1884)
• Home previngut, mai fou vençut (PUJOL I CAMPENY 2008)
• Home previngut no és vençut (GARCÍA SALINAS 1994)
• Home previngut, val per dos, o mai és vençut (SAURA 1884)
• Un avisat val per cent (PONS LLUCH 1993)
• Un home avisat ja està preparat (BALBASTRE 1977)
• Un previngut val per dos (SAURA 1884)

Equivalents:

• Castillo apercibido, no es decibido [ES] (PUJOL I CAMPENY 2008)
• Castillo apercibido, no es sorprendido [ES] (SAURA 1884)
• Forewarned, forearmed (Trad.: Previngut, prearmat) [EN] (PUJOL I CAMPENY 2008)
• Hombre precavido vale por dos [ES] (BALBASTRE 1977)
• Hombre prevenido vale por dos [ES] (BALBASTRE 1977) - PONS LLUCH 1993)
• Homme averti en vaut deux (Trad.: Home previngut en val dos) [FR] (PUJOL I CAMPENY 2008)

Parèmia segons la font original: Home previngut, val per dos, ó may es vensut | Lo previngut ja ha mitj vensut | Un previngut val per dos (SAURA 1884)

Explicació:

• Significa que qui està previngut del pervenir, pot esquivar o salvar-se dels obstacles a trobar (PONS LLUCH 1993).
• Aquell qui prevé, evita els mals (PUJOL I CAMPENY 2008)

Font:

• Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.
• Josep Balbastre i Ferrer (1977): Nou recull de modismes i frases fetes. Barcelona: Ed. Pòrtic.
• Josep Pons Lluch (1993): Refranyer menorquí. Ciutadella (Menorca): Institut Menorquí d'Estudis. Col·lecció «Quadern de Folklore, 50».
• Afra Pujol i Campeny (2008): Els refranys: estudi i equivalències.