Dels teus voldries dir, però no mal oir

Variants i sinònims: Dels teus voldries dir, però no mal oir (PONS LLUCH 1993).

Equivalents: De los tuyos hablarás, pero no oirás [ES] (PONS LLUCH 1993).

Explicació: Vol dir que qualsevol parla malament dels seus parents, però ningú no pot sofrir que els altres ho facin (PONS LLUCH 1993).

Font: Josep Pons Lluch (1993): Refranyer menorquí. Ciutadella (Menorca): Institut Menorquí d'Estudis. Col·lecció «Quadern de Folklore, 50».

Ja pots xiular si l'ase no vol beure

Variants i sinònims:

• Ja pots xiular si l'ase no vol beure (SAURA 1884) - (BALBASTRE 1977) - (DIÀFORA 1982)
  
• No hi ha pitjor sord que qui no vol oir (SAURA 1884)

Equivalents:

• Cuando es sordo el molinero, la cítola está de más [ES] (SAURA 1884)
  
• El tren pitando y los pavos en la vía [ES] (BALBASTRE 1977)
  
• No hay peor sordo que el que no quiere oir [ES] (BALBASTRE 1977) - (DIÀFORA 1982)

Parèmia segons la font original: Ja pots xiular si l'ase no vol béurer | No hi ha més mal sórt que'l que no vol ohir (SAURA 1884).

Font:

• Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.
• Josep Balbastre i Ferrer (1977): Nou recull de modismes i frases fetes. Barcelona: Ed. Pòrtic.
• Diàfora (1982): Diccionari essencial castellà-català català-castellà Diàfora. Barcelona: Ed. Diàfora.

A qui no parla, Déu no l'ou

Variants i sinònims:

• A qui no parla, Déu no l'ou (BALBASTRE 1977)
  
• Boca que no parla, Déu no l'ou (SAURA 1884) - (PONS LLUCH 1993)
• Callant no s'arriba enlloc (BALBASTRE 1977)

Equivalents:

• A quien no habla, no le oye Dios [ES] (SAURA 1884)
  
• Boca que no habla, Dios no la oye [ES] (PONS LLUCH 1993)
• Quien no llora, no mama [ES] (BALBASTRE 1977)

Explicació: Expressa la necessitat de l'oració (PONS LLUCH 1993).

Font:

• Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.
• Josep Balbastre i Ferrer (1977): Nou recull de modismes i frases fetes. Barcelona: Ed. Pòrtic.
• Josep Pons Lluch (1993): Refranyer menorquí. Ciutadella (Menorca): Institut Menorquí d'Estudis. Col·lecció «Quadern de Folklore, 50».