L'animal més avorrit, perquè beu vi, és el mosquit

Variants i sinònims:

• El vi és mal enemic (SAURA 1884)
• L'animal més avorrit, perquè beu vi, és el mosquit (SAURA 1884)

Equivalents: De las aves que alzan el rabo, la peor es el jarro [ES] (SAURA 1884).

Parèmia segons la font original: L'animal més aborrit, perque beu vi, es lo mosquit | Lo vi es mal enemich (SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

Pel juliol beure, suar i la fresca buscar

Variants i sinònims:

• Pel juliol beure, suar i la fresca buscar
• Pel juliol, beure, suar i la fresca buscar (AMADES 1951) - (PARÉS 1999) - (PUJOL 1999)

Equivalents: En julio: beber, sudar y en el balde el fresco buscar [ES]

Explicació: És l'estiu i fa calor (PARÉS 1999).

Font: El refrany català l'he tret de la meva base de dades paremiològica i el castellà d'Internet i els he pogut connectar.

Menjaràs el pa mudat, i beuràs el vi usat

Variants i sinònims: Menjaràs el pa mudat, i beuràs el vi usat (SAURA 1884).

Equivalents: Casa ordenada, casa salvada [ES] (SAURA 1884).

Parèmia segons la font original: Menjarás lo pa mudat, y veurás lo vi usat (SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

Casa en la qual hi visquis, vinya de la que en beguis i terres les que vegis

Variants i sinònims:

• Casa en la qual hi visquis, vinya de la que en beguis i terres les que vegis (SAURA 1884)
• Compra casa per estar i terra la que pots mirar (SAURA 1884)

Equivalents: Casa en la que vivas, viña de la que bebas y tierras las que veas [ES] (SAURA 1884).

Parèmia segons la font original: Casa en la que hi viscas, vinya de la que'n begas y terras las que vejas | Compra casa per estar y terra la que pots mirar (SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

Bona nit quarta

Variants i sinònims:

• Adéu, Madrid (SAURA 1884)
• Bona nit quarta (SAURA 1884)
  
• Bona nit, viola (SAURA 1884)
• Ja ha begut oli (SAURA 1884)

Equivalents: Buenas noches cuarta [ES] (SAURA 1884).

Parèmia segons la font original: Ja ha begut oli | Bona nit quarta | Adéu Madrid | Bona nit viola (SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

Bordó i carabassa, vida regalada

Variants i sinònims:

• Bordó i carabassa, vida regalada (SAURA 1884)
  
• L'ofici de burgès, menjar, beure i no fer res (SAURA 1884)
  
• Per vagar, anar a sant Jaume (SAURA 1884)
• Vagabund i pelegrí, passa el temps pel camí (SAURA 1884)

Equivalents: Bordon y calabaza, vida holgada [ES] (SAURA 1884).

Parèmia segons la font original: Bordó y carabassa, vida regalada | L'ofici de burgés, menjar, béurer y no fer res | Per vagar, anar a sant Jaume | Vagabundo y pelegrí, passa'l temps per lo camí (SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

Al bé buscar-lo i al mal esperar-lo

Variants i sinònims:

• Al bé buscar-lo i al mal esperar-lo (SAURA 1884)
• Mengem i bebem que a la mort ja hi arribarem (SAURA 1884)

Equivalents: Al bien buscallo, y al mal esperallo [ES] (SAURA 1884).

Parèmia segons la font original: Al bé buscarlo y al mal esperarlo | Menjem y bebem que a la mort ja hi arribarem (SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

Beure molt i anar dret és raret

Variants i sinònims: Beure molt i anar dret és raret (SAURA 1884).

Equivalents: No puede ser andar derecho y mucho beber [ES] (PONS LLUCH 1993).

Explicació: Significa que és molt difícil que no perdi el control qui beu amb excés (PONS LLUCH 1993).

Font: Josep Pons Lluch (1993): Refranyer menorquí. Ciutadella (Menorca): Institut Menorquí d'Estudis. Col·lecció «Quadern de Folklore, 50».

Beure i bufar junt no pot anar

Variants i sinònims: Beure i bufar junt no pot anar (PONS LLUCH 1993).

Equivalents: No pueden junto ser, soplar y beber [ES] (PONS LLUCH 1993).

Explicació: Vol dir que no es poden fer bé moltes coses al mateix temps (PONS LLUCH 1993).

Font: Josep Pons Lluch (1993): Refranyer menorquí. Ciutadella (Menorca): Institut Menorquí d'Estudis. Col·lecció «Quadern de Folklore, 50».

S'aigua corrent no mata sa gent

Variants i sinònims:

• Aigua (o l'aigua) que corre no porta verí (ESPUNYES 2007)
• Aigua (o l'aigua) corrent no fa mal a la gent (ESPUNYES 2007)
• Deu em guard de l'home de bé, que del dolent jo me'n guardaré (SAURA 1884)
• Déu em guardi d’home bo, que del dolent ja ho faré jo (PUJOL I CAMPENY 2008)
• Guarda't (o Déu nos guard) d'aigua que no corri ni de gat que no mioli (SAURA 1884)
• No et guardis de qui servei faràs, mes guarda't de qui desplauràs (SAURA 1884)
• No mengis fruita passada ni beguis aigua aturada (ESPUNYES 2007)
• S'aigua corrent no mata sa gent (PONS LLUCH 1993)

Equivalents:

• Agua corriente no mata a la gente; agua sin correr, puede suceder [ES] (PONS LLUCH 1993)
• Del agua mansa me libre Dios, que de la recia (o brava) me libro yo [ES] (SAURA 1884)
• Del bueno me guarde Dios, que del malo me guardaré yo [ES] (SAURA 1884)
• Del bueno me guarde Dios, que del malo me guardo yo [ES] (PUJOL I CAMPENY 2008)
• El agua corriente no mata a la gente [ES] (ESPUNYES 2007)
• Garantissez-vous de vos amis, vous saurez bien vous défendre de vos ennemies (Trad.: Assegureu-vos dels vostres amics i sabreu defensar-vos dels vostres enemics) [FR] (PUJOL I CAMPENY 2008)
• Save us from our friends (Trad.: Salveu-nos dels nostres amics) [EN] (PUJOL I CAMPENY 2008)

Parèmia segons la font original: Deu me guart del home de bé, que del dolent jo me'n guardaré | Guardat (ó Deu nos guart) d'aygua que no corra ni de gat que no miole | No guarts á qui servey farás, mes guarda á qui desplaurás (SAURA 1884).

Explicació:

• Vol dir que no acumula impureses (PONS LLUCH 1993).
• Ens recomana que ens ocupem de prevenir-nos de les coses dolentes, ja que si li atorguem aquesta responsabilitat a algú altre (Déu, per exemple), no tenim cap garantia de què sigui així (PUJOL I CAMPENY 2008).

Font:

• Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.
• Josep Pons Lluch (1993): Refranyer menorquí. Ciutadella (Menorca): Institut Menorquí d'Estudis. Col·lecció «Quadern de Folklore, 50».
• Josep Espunyes i Esteve (2007): Dites, locucions i frases fetes. Barcelona: Ed. Proa. Col. «Les Eines, 49».
• Afra Pujol i Campeny (2008): Els refranys: estudi i equivalències.  

Quan tenc aigua bec vi, i quan no tenc aigua bec aigua

Variants i sinònims: Quan tenc aigua bec vi, i quan no tenc aigua bec aigua (PONS LLUCH 1993).

Equivalents: Bebo agua porque no tengo agua, si tuviera agua bebería vino [ES] (PONS LLUCH 1993).

Explicació: Segons Mossèn Antoni Orfila i Pons, aquesta dita prové d'un tal Reure, regidor d'un molí d'aigua, per mor de tenir la seua economia supeditada a l'existència d'aquest element, per fer-lo funcionar (PONS LLUCH 1993).

Font: Josep Pons Lluch (1993): Refranyer menorquí. Ciutadella (Menorca): Institut Menorquí d'Estudis. Col·lecció «Quadern de Folklore, 50».

Ovella que bela perd bocí

Variants i sinònims:

• Ovella que bela no beu (AMADES 1951)
• Ovella que bela perd bocada
• Ovella que bela perd bocí (FERRER 1839) - (AMADES 1951) - (BALBASTRE 1977) - (MARTÍ I ADELL 1987) - (CONCA 1993)
• Ovella que bela perd el remuc (PERRAMON 1979) - (GIMENO 1989)
• Ovella que bela perd la mossada (BELLMUNT 1992)
• Ovella que bela té fam (MARTÍ I ADELL 1987)
• Ovella que bela, moç pert (ROS 1736)
• Ovella que bela, mossada que perd (BELLMUNT 1992)
• Ovella que bela, no beu (MILLÀ 1965) - (BUSQUETS 1987)
• Ovella que bela, per lo bocí (FONT 1900)
• Ovella que bela, perd es remuc (PONS LLUCH 1993)
• Ovella que bela, sempre perd algun mossec (AMADES 1951)
• Ovella que bele perd lo mos (MORET 1995)
• Ovella que crida perd el mos (MILLÀ 1965) - (BUSQUETS 1987)
• Ovella que molt bela, perd molts bocins (BUSQUETS 1987)
• Ovella que no bela, perd el seu mossec (o no beu) (FARRÀS 1998)

Equivalents:

• Come y calla [ES] (BALBASTRE 1977)
  
• Oelha que belègue pèrd eth mòs [ARANÈS]
• Oveja que bala, pierde bocado [ES] (FERRER 1839)

Explicació:

• Dit dels qui xerren en comptes de menjar
• No distreure's en les coses importants (PERRAMON 1979)
• El sentit literal, és que un animal remungent perd la gana. El figurat, indica que s'ha de parar esment de no distreure's en les coses importants. Cal saber diferenciar les coses importants de les que no ho són (GIMENO 1989)
• Ho diuen d'aquells qui xerren en lloc de menjar (PONS LLUCH 1993)

Font:

• Fra Magí Ferrer (1839): Diccionario catalán-castellano. Barcelona: Imprenta y Librería de Pablo Riera. 
• Josep Balbastre i Ferrer (1977): Nou recull de modismes i frases fetes. Barcelona: Ed. Pòrtic.

Ja pots xiular si l'ase no vol beure

Variants i sinònims:

• Ja pots xiular si l'ase no vol beure (SAURA 1884) - (BALBASTRE 1977) - (DIÀFORA 1982)
  
• No hi ha pitjor sord que qui no vol oir (SAURA 1884)

Equivalents:

• Cuando es sordo el molinero, la cítola está de más [ES] (SAURA 1884)
  
• El tren pitando y los pavos en la vía [ES] (BALBASTRE 1977)
  
• No hay peor sordo que el que no quiere oir [ES] (BALBASTRE 1977) - (DIÀFORA 1982)

Parèmia segons la font original: Ja pots xiular si l'ase no vol béurer | No hi ha més mal sórt que'l que no vol ohir (SAURA 1884).

Font:

• Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.
• Josep Balbastre i Ferrer (1977): Nou recull de modismes i frases fetes. Barcelona: Ed. Pòrtic.
• Diàfora (1982): Diccionari essencial castellà-català català-castellà Diàfora. Barcelona: Ed. Diàfora.

Cornut i pagar el beure

Variants i sinònims:

• Cabró i a la presó! (POPULOGIS 2012)
• Cornut i pagar el beure (BALBASTRE 1977) - (DIÀFORA 1982).
• Cornut y pagar beurer (D. J. A. X. y F. 1831)
• Ser cornut i pagar el beure (ABRIL ESPAÑOL (1996)

Equivalents:

• Cornudo y apaleado [ES] (DIÁFORA 1982)
  
• Encima de cornudo, apaleado [ES] (POPULOGIS 2012)
• Ser el sastre de Campillo, que cosía de balde y ponía el hilo [ES] (ABRIL ESPAÑOL 1996)
• Tras cornudo, apaleado [ES] (D. J. A. X. y F. 1831) - (BALBASTRE 1977) - (ABRIL ESPAÑOL 1996)

Explicació:

• Avernir-se a servir de burla o a ser pejudicat (ABRIL ESPAÑOL 1996)
• Expressió indicativa de mala sort en un assumpte en què, a banda d'eixir malament les coses, cal pagar els plats trencats (POPULOGIS 2012)

Font:

• D. J. A. X. y F. (1831): Diccionario de refranes catalanes y castellanos / recopilados y publicados por D. J. A. X. y F. Barcelona. Impr. de Saurí.
• Josep Balbastre i Ferrer (1977): Nou recull de modismes i frases fetes. Barcelona: Ed. Pòrtic.
• Joan Abril Español (1996): Diccionari de frases fetes català-castellà castellà-català. Barcelona: Edicions 62.
• Diccionari essencial castellà-català català-castellà Diàfora (1982). Barcelona: Ed. Diàfora.
• Verbofília. Populogis (2012). 

No diguis: "D'aquesta aigua no en beuré", per tèrbola que sigui

Variants i sinònims:

• No diguis: "D'aquesta aigua no en beuré", per tèrbola que sigui (AMADES 1951)
• No diguis: "D'aquesta aigua no en beuré", que de pitjor en sé (AMADES 1951)
• No diguis mai d’aquesta aigua no en beuré, per tèrbola que sigui (PUJOL I CAMPENY 2008)
• No es pot dir: Font, d'aquesta aigua no en beuré (BALBASTRE 1977)
• No es pot dir mai d'aquesta aigua no en beuré (GARCÍA SALINAS 1994)

Equivalents:

• Don‟t say I'll never drink of this water (Trad.: No diguis mai no en beuré d’aquesta aigua) [EN] (PUJOL I CAMPENY 2008)
• Il ne faut pas dire: fontaine, je ne boirai ton eau (Trad.: No s’ha de dir: font, no beuré la teva aigua) [FR] (PUJOL I CAMPENY 2008)
• Nadie puede decir de esta agua no beberé [ES]
• No digas de esta agua no beberé por turbia que esté [ES] (PUJOL I CAMPENY 2008)
• Nunca digas "De esta agua no beberé" [ES]

Explicació: Recomana no rebutjar cap possibilitat (PUJOL I CAMPENY 2008)

Comentaris: els refranys en català són trets de:

• Joan Amades (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner. Barcelona: Ed. Selecta.
• Josep Balbastre i Ferrer (1977): Nou recull de modismes i frases fetes. Barcelona: Ed. Pòrtic.

 Font: Afra Pujol i Campeny (2008): Els refranys: estudi i equivalències.