Al sol i tot hi ha taques

Variants i sinònims:

• A la millor roba s'hi fa taques (ESPUNYES 2007)
  
• A tothom se li pot escapar un pet (ESPUNYES 2007)
• Abans de dir ruc a ningú, primer mira't a tu (ESPUNYES 2007)
• Al més bon formatge s'hi fan cucs (ESPUNYES 2007)
• Al sol i tot hi ha taques (ESPUNYES 2007)
  
• Cada fusta té el seu tany (ESPUNYES 2007)
• Els pecats del llit són els únics que no es poden assenyalar amb el dit (ESPUNYES 2007)
• Molts rucs s'assemblen i no són tots d'un mateix amo (ESPUNYES 2007)
• No hi ha ningú perfecte (ESPUNYES 2007)
• Qui estigui net de culpa que tiri el primer roc (o la primera pedra) (ESPUNYES 2007)
• Qui no té un all té una ceba (ESPUNYES 2007)
• Qui no tingui culpes ni faltes, que retregui les dels altres (ESPUNYES 2007)

Equivalents:

• El que no cojea, renquea [ES] (ESPUNYES 2007)
• Nadie es perfecto [ES] (ESPUNYES 2007)
• Quien esté libre de culpa que tire la primera piedra [ES] (ESPUNYES 2007)

Font: Josep Espunyes i Esteve (2007): Dites, locucions i frases fetes. Barcelona: Ed. Proa. Col. «Les Eines, 49».

En el cap ho té la cabra

Variants i sinònims:

• Allò que és de mena, mai no s’esmena (S&C: 509)
• Cascuna criatura fa segons sa natura (PÀMIES 1997a)
• Contra la follia no hi val la medecina (PÀMIES 1997a)
• El morter sempre fa pudor d'alls (PÀMIES 1997a)
• En el cap ho té la cabra (PÀMIES 1997a)
  
• Fer entrar el clau per la cabota (PÀMIES 1997a)
• V. Geni i figura fins a la sepultura
• L'aigua sempre va cap avall (PÀMIES 1997a)
• La cabra avesada a saltar, salta i saltarà (PÀMIES 1997a)
• Mal és que s'ho hagi posat al cap (PÀMIES 1997a)
• Qui en ve de mena, mai no s'esmena (PÀMIES 1997a)
• Qui és boig a natura, mai no en cura (PÀMIES 1997a)
• Qui té males tretes, tard o mai les perd (PÀMIES 1997a)

Equivalents:

• Chassez le naturel, il revient au galop [FR] (DG: II i XI) - (S&C: 509)
• Clavar un clavo con la cabeza [ES] (PÀMIES 1997a)
• Genio y figura hasta la sepultura [ES] (DG: II i XI)
• Lo que la naturaleza da, nadie lo borrará [ES] (S&C: 509)
• Nature passes nurture. Nature will have her course [EN] (S&C: 509)

Explicació:

• Tossut. Ser caparrut (PÀMIES 1997a).
• Ens recorda la immutabilitat de les lleis naturals (SÁNCHEZ FÉRRIZ 2003).
• Se emplea para explicar el comportamiento de algunas personas que, a pesar de los años, mantienen sus defectos sin superarlos ni corregirlos. Está de acuerdo con el verso de La Fontaine, según el cual chacun a son défaut où toujours il revient [ES] (S&C: 509)

Localització: Es diu a Barcelona i a Sant Feliu de Codines (PÀMIES 1997a).

Font:

• Víctor Pàmies i Riudor (1997). En cap cap cap. Dites i refranys sobre el cap (manuscrit). [En línia En cap cap cap. Dites i refranys sobre el cap (pròleg i 50 primeres entrades)].
• Miquel Àngel Sánchez Férriz (2003): Elaboració d'un recull de proverbis en diverses llengües europees, amb l'establiment de les equivalències corresponents, per a la seva utilització com a recurs pedagògic a la classe de llengües estrangeres. 'Elaboración de una recopilación de proverbios en diversas lenguas europeas, con el establecimiento de las equivalencias correspondientes, para su utilización como recurso pedagógico en la clase de lenguas extranjeras'. Generalitat de Catalunya. Departament d'Ensenyament. 

Tant put un all com cent cabeces

Variants i sinònims:

• A un asotant, no li ve d'una deixuplinada (FARNÉS 1992)
• Put tant un all com cent cabesses (FARNÉS 1992)
• Tant és un com cent (FARNÉS 1992)
• Tant put un ai, com dues cebes (FARNÉS 1992)
• Tant put un all com cent cabeces (FARNÉS 1992)
• Tant put un all com cent cebes (FARNÉS 1992)

Equivalents:

• Autant vaut bien battu que mal battu [FR] (FARNÉS 1992)
• Nadie sabe lo que vale el agua, hasta que le falta [ES] (FARNÉS 1992)
• Ob centum libeat plecti, si plector ob unum ossum [LL] (FARNÉS 1992)
• Perdita cum vestis sit, sit quoque perdita palla [LL] (FARNÉS 1992)
• Preso por mil, preso por mil y quinientos [ES] (FARNÉS 1992)
• Preso por uno, preso por ciento [ES] (FARNÉS 1992)
• Quien hace un cesto, hace ciento [ES] (FARNÉS 1992)

Explicació:

1888 Labèrnia d'1 i [...] de C/1 diuen que són expressions familiars que expliquen la resolució de perdre alguna cosa més en qualsevol matèria amb l'ànim d'aconseguir algun fi. 1904-6 Aladern comenta, també d'1, que és una expressió que denota que una cosa tan bona o dolenta és per ser en poca quantitat com en molta, mentre que la qualitat sia la mateixa. A 1864 D.L.C., respecte a 1 llegim: "Refrany amb què s'indica que qui fa una falta les mereix com si n'hagués fet moltes." De la F/1, [...] diu que serveix per dir que sovint no s'és més castigat en justícia per haver donat molts cops que per haver-ne donat sinó un. De C/1, D.R.A.E. explica que és una expressió figurada i familar que adverteix que el que arriba a excedir-se en una cosa s'atreveix a executar d'altres molts excessos, sense témer cap pena o risc que l'amenacin. Indica també la resolució de portar a terme una dèria, encara que sigui amb un major preu o sacrifici del que s'havia pensat anteriorment. (FARNÉS 1992).

Font:

• Zèfir (gener 2003) - Llista de professionals de la llengua catalana.
• Sebastià Farnés: Paremiologia catalana comparada. Barcelona: Ed. Columna. 7 volums. Entrada A798.