Per Sant Maties, març al cap de cinc dies, però si és l'any de traspàs al cap de sis el trobaràs

Variants i sinònims: Per Sant Maties, març al cap de cinc dies, però si és l'any de traspàs al cap de sis el trobaràs (AMADES 1951) - (PARÉS 1999).

Equivalents: Por San Matías, igualan las noches con los días, cata a marzo a cinco días; y si es bisiesto cátalo al sexto [ES] (GONZÁLEZ DÍAZ 1998).

Explicació: Sant Maties és el 24 de febrer. Calcula els dies que falten perquè sigui març (PARÉS 1999).

Font: Els he tret de la meva base de dades de refranys, comparant diversos refranys i refranyers.

Arrima't als bons, i seràs un d'ells

Variants i sinònims:

• Arrima't als bons, i seràs un d'ells (SAURA 1884)
  
• Per tenir bona opinió, procura anar amb el bo (SAURA 1884)
  
• V. Qui s'ajunta amb un coix, coix i mig al cap de l'any

Equivalents:

• Anda con viejo, y te dará buen consejo [ES] (SAURA 1884)
• Arrímate a los buenos y serás uno de ellos [ES] (SAURA 1884)
• Qui cum sapientibus graditur, sapiens erit [LL] (PERIS 2001) [Trad.: 'qui va amb savis serà savi']
  

Parèmia segons la font original: Arrimat als bons y serás un de ells | Per tenir bona opinió, procura anar ab lo bo (SAURA 1884).

Nota: La sentència llatina qui cum sapientibus graditur, sapiens erit, segons Peris (2001), és treta del Llibre de proverbis de la Bíblia.

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

Molts escarmenten en el cap dels altres

Variants i sinònims:

• En barba de foll aprèn hom a raure (PÀMIES 1997a)
• En tot cap hi ha dolor (PÀMIES 1997a)
• Escarmentar en el cap dels altres (PÀMIES 1997a)
• Molts escarmenten en el cap dels altres (PÀMIES 1997a)
  

Equivalents:

• A barbe de fol on apprend á raire [FR] (PÀMIES 1997a)
• Belle doctrine prend en luy qui se chastie par aultruy [FR] (PÀMIES 1997a)
• Buen alzado pone en su seno quien se castiga en mal ajeno [ES] (PÀMIES 1997a)
• Dichoso el varón que escarmienta en cabeza ajena y en la suya non [ES] (PÀMIES 1997a)
• En la barba del ruin se enseña el barbero [ES] (PÀMIES 1997a)
• Escarmentar en cabeza ajena [ES] (PÀMIES 1997a)
• Ex vitio alterius, sapiens emendat suum [LL] (PÀMIES 1997a)
• Feliciter is capit qui periculo alieno sapit [LL] (PÀMIES 1997a)
• Feliz el que escarmienta en cabeza ajena [ES] (PÀMIES 1997a)
  
• Harto es bueno, castigar en mal ajeno [ES] (PÀMIES 1997a)

Explicació: Cal intentar que les errades dels altres ens serveixin per corregir-nos nosaltres (PÀMIES 1997a).

Localització: És d'abast general (PÀMIES 1997a).

Font: Víctor Pàmies i Riudor (1997). En cap cap cap. Dites i refranys sobre el cap (manuscrit). [En línia En cap cap cap. Dites i refranys sobre el cap (pròleg i 50 primeres entrades)].

Al cap d'una hora, Déu vos guard

Variants i sinònims: Al cap d'una hora, Déu vos guard (PÀMIES 1997).

Equivalents:

• Al cabo de Dios os salve [ES] (PÀMIES 1997a)
• Después de mucho tiempo [ES] (PÀMIES 1997a)

Explicació: Sembla mostrar malfiança cap als nouvinguts, fins que se'ls coneix una mica (PÀMIES 1997a).

Localització: Es diu a Manresa (PÀMIES 1997a).

Font: Víctor Pàmies i Riudor (1997). En cap cap cap. Dites i refranys sobre el cap (manuscrit). [En línia En cap cap cap. Dites i refranys sobre el cap (pròleg i 50 primeres entrades)].

Veure la palla en els ulls dels altres i no veure la biga en els seus

Variants i sinònims:

• V. Cap geperut no es veu la gepa
• V. El perol diu a la paella: «Si m'embrutes, t'emmascaro»
• Veure la palla en els ulls dels altres i no veure la biga en els seus (PÀMIES 1997)

Equivalents:

• El ojo no se ve a sí, y ve a otro [ES] (PÀMIES 1997)
• La paja en el ojo ajeno se mira más despacio [ES] (PÀMIES 1997)
• Ver la paja en el ojo ajeno y no ver la viga en el propio [ES] (PÀMIES 1997)

Explicació: Veure només els defectes dels altres (PÀMIES 1997).

Font: Víctor Pàmies i Riudor (1997). Amb cara i ulls. Dites i refranys sobre l'ull (manuscrit). [En línia Amb cara i ulls. Dites i refranys sobre l'ull (pròleg i 50 primeres entrades)].

Digue'm amb qui vas, i te diré qui ets

Variants i sinònims:

• V. Arrima't als bons i seràs un d'ells
• Digue'm amb qui vas i et diré el que seràs (MILLÀ 1965)
• Digues-me amb qui vas i et diré qui ets (SAURA 1884)
• Digue'm amb qui vas, i te diré qui ets (PONS LLUCH 1993)
  
• Dis-me amb qui vas i et diré què et faràs (Zèfir)
• Ensenya'm la muller i et diré quin marit té (MILLÀ 1965)
• V. Qui s'ajunta amb un coix, coix i mig al cap de l'any
  

Equivalents: Dime con quien andas i te diré quién eres [ES] (PONS LLUCH 1993) - (Zèfir).

Parèmia segons la font original: Digasme ab qui vas y't diré qui ets (SAURA 1884)

Explicació: Vol dir que, coneixent les virtuts, defectes o costums dels companys habituals, és fàcil conèixer la manera d'esser o pensar d'una persona (PONS LLUCH 1993).

Font:

• Josep Pons Lluch (1993): Refranyer menorquí. Ciutadella (Menorca): Institut Menorquí d'Estudis. Col·lecció «Quadern de Folklore, 50».
• Zèfir (novembre 2006) - Llista de professionals de la llengua catalana.

Hostes i peix menut, al cap de tres dies put

Variants i sinònims: Hostes i peix menut, al cap de tres dies put (PONS LLUCH 1993).

Equivalents: El huesped y el pez, a los tres días jié [ES] (PONS LLUCH 1993).

Explicació: Significa que el qui rep hospitalitat a una casa ha de procurar no passar-hi gaires dies, perquè prest arriba a molestar (PONS LLUCH 1993).

Font: Josep Pons Lluch (1993): Refranyer menorquí. Ciutadella (Menorca): Institut Menorquí d'Estudis. Col·lecció «Quadern de Folklore, 50».

Quan fou mort el combregaren

Variants i sinònims:

• V. D'aigua passada molí no en mol
  
• Despres de caiguda la pedregada, toquen a temps (SAURA 1884)
• V. Després de casada la filla (o quan la filla és casada) ixen los gendres
  
• Després de mort el combregaren (BALBASTRE 1977)
• V. Després de romput el cap es posen cervellera
  
• El combregaren després de mort (BALBASTRE 1977)
• Quan fou mort el combregaren (PÀMIES 1997a)
  
• Quan fou mort (o morta) lo combregaren (PONS LLUCH 1993)
  
• Quan són dades són ballades (SAURA 1884)
  

Equivalents:

• A buena hora, mangas verdes [ES] (BALBASTRE 1977)
• Al asno muerto, la cebada al rabo [ES] (BALBASTRE 1977)
• Casado y arrepentido [ES] (BALBASTRE 1977)
• Después de muerto Pascual, le llevan el orinal (PONS LLUCH 1993)
  
• Después de vendimias, cuévanos [ES] (BALBASTRE 1977)

Explicació: Es diu dels auxilis o remeis que arriben tard (PONS LLUCH 1993).

Font:

• Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.
• Josep Balbastre i Ferrer (1977): Nou recull de modismes i frases fetes. Barcelona: Ed. Pòrtic.
• Josep Pons Lluch (1993): Refranyer menorquí. Ciutadella (Menorca): Institut Menorquí d'Estudis. Col·lecció «Quadern de Folklore, 50».
• Víctor Pàmies i Riudor (1997). En cap cap cap. Dites i refranys sobre el cap (manuscrit). [En línia En cap cap cap. Dites i refranys sobre el cap (pròleg i 50 primeres entrades)].

Qui s'ajunta amb un coix, coix i mig al cap de l'any

Variants i sinònims:

• Anau amb un coix i al cap de s'any ho sereu tots dos (PONS LLUCH 1993)
• Aneu amb un coix? Al cap de l'any ho sereu tots dos (PÀMIES 1997a)
• V. Arrima't als bons i seràs un d'ells
  
• V. Digue'm amb qui vas, i et diré qui ets
• Qui pren un coix per company, coixeja al cap de l'any (PÀMIES 1997a)
• Qui s'ajunta amb un coix, coix i mig al cap de l'any (PÀMIES 1997a)
  
• Qui s'ajunte en un coixo, si al cap de l'any no coxeige, retranqueige (PÀMIES 1997a)
  
• Qui va amb ovelles, al cap de l'any és com elles (PÀMIES 1997a)
  
• Qui va amb un coix, al cap de l'any és tan coix com ell (SAURA 1884)
  
• Qui va amb un coix, al cap de l'any són dos (o és coix i mig) (PÀMIES 1997a)
  
• Qui va amb un coix, al cap de s'any, coix i mig (PONS LLUCH 1993)
• Qui va amb un coix, al cap de s'any ho són tots dos (PONS LLUCH 1993)
• Qui va (o s'acompanya) amb un coix, al cap de l'any en són tots dos (PÀMIES 1997a)
• Qui va amb un coix, coix i mig (Zèfir)
• Qui va amb un coixo, al cap d'un any, coixo i mig (PERIS 2001)
  

Equivalents: Quien con cojo anda, aunque cojo no sea, al mes renquea [ES] (PONS LLUCH 1993) - (PÀMIES 1997a).

Parèmia segons la font original: Qui va ab un coix, al cap del any es tan coix com ell (SAURA 1884).

Explicació:

• Vol dir que els vicis es prenen fàcilment (PONS LLUCH 1993).
• Els vicis i els defectes s'aprenen amb rapidesa (PÀMIES 1997a).

Nota:

• Documentat a Amades (1951), com a «Refranys del dret i de la justícia» (PÀMIES 1997a).
• És d'abast general. Hi ha força variants: «qui va (o s'acompanya) amb un coix, al cap de l'any en són tots dos» (sentit a Sentmenat), «qui s'ajunte en un coixo, si al cap de l'any no coxeige, retranqueige» (sentit al Matarranya) (PÀMIES 1997a).

Font:

• Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.
• Josep Pons Lluch (1993): Refranyer menorquí. Ciutadella (Menorca): Institut Menorquí d'Estudis. Col·lecció «Quadern de Folklore, 50».
• Víctor Pàmies i Riudor (1997). En cap cap cap. Dites i refranys sobre el cap (manuscrit). [En línia En cap cap cap. Dites i refranys sobre el cap (pròleg i 50 primeres entrades)].
• Zèfir (novembre 2006) - Llista de professionals de la llengua catalana.