Qui s'ajunta amb un coix, coix i mig al cap de l'any

Variants i sinònims:

• Anau amb un coix i al cap de s'any ho sereu tots dos (PONS LLUCH 1993)
• Aneu amb un coix? Al cap de l'any ho sereu tots dos (PÀMIES 1997a)
• V. Arrima't als bons i seràs un d'ells
  
• V. Digue'm amb qui vas, i et diré qui ets
• Qui pren un coix per company, coixeja al cap de l'any (PÀMIES 1997a)
• Qui s'ajunta amb un coix, coix i mig al cap de l'any (PÀMIES 1997a)
  
• Qui s'ajunte en un coixo, si al cap de l'any no coxeige, retranqueige (PÀMIES 1997a)
  
• Qui va amb ovelles, al cap de l'any és com elles (PÀMIES 1997a)
  
• Qui va amb un coix, al cap de l'any és tan coix com ell (SAURA 1884)
  
• Qui va amb un coix, al cap de l'any són dos (o és coix i mig) (PÀMIES 1997a)
  
• Qui va amb un coix, al cap de s'any, coix i mig (PONS LLUCH 1993)
• Qui va amb un coix, al cap de s'any ho són tots dos (PONS LLUCH 1993)
• Qui va (o s'acompanya) amb un coix, al cap de l'any en són tots dos (PÀMIES 1997a)
• Qui va amb un coix, coix i mig (Zèfir)
• Qui va amb un coixo, al cap d'un any, coixo i mig (PERIS 2001)
  

Equivalents: Quien con cojo anda, aunque cojo no sea, al mes renquea [ES] (PONS LLUCH 1993) - (PÀMIES 1997a).

Parèmia segons la font original: Qui va ab un coix, al cap del any es tan coix com ell (SAURA 1884).

Explicació:

• Vol dir que els vicis es prenen fàcilment (PONS LLUCH 1993).
• Els vicis i els defectes s'aprenen amb rapidesa (PÀMIES 1997a).

Nota:

• Documentat a Amades (1951), com a «Refranys del dret i de la justícia» (PÀMIES 1997a).
• És d'abast general. Hi ha força variants: «qui va (o s'acompanya) amb un coix, al cap de l'any en són tots dos» (sentit a Sentmenat), «qui s'ajunte en un coixo, si al cap de l'any no coxeige, retranqueige» (sentit al Matarranya) (PÀMIES 1997a).

Font:

• Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.
• Josep Pons Lluch (1993): Refranyer menorquí. Ciutadella (Menorca): Institut Menorquí d'Estudis. Col·lecció «Quadern de Folklore, 50».
• Víctor Pàmies i Riudor (1997). En cap cap cap. Dites i refranys sobre el cap (manuscrit). [En línia En cap cap cap. Dites i refranys sobre el cap (pròleg i 50 primeres entrades)].
• Zèfir (novembre 2006) - Llista de professionals de la llengua catalana.