Qui treu i no hi met, al capdavall se'n va tot dret

Variants i sinònims: Qui treu i no hi met, al capdavall se'n va tot dret (AMADES 1951) - (PÀMIES 1997a).

Equivalents:

• Donde hay saca y nunca pon, presto acaba el bolsón [ES] (PÀMIES 1997a)
• Donde sacan y no meten, presto se halla el cabo [ES] (PÀMIES 1997a)

Explicació: Ho acaba perdent tot, perquè s'acaba (PÀMIES 1997a).

Nota: Documentat a Amades (1951), com a «Refranys del dret i de la justícia» (PÀMIES 1997a).

Font: Víctor Pàmies i Riudor (1997). En cap cap cap. Dites i refranys sobre el cap (manuscrit). [En línia En cap cap cap. Dites i refranys sobre el cap (pròleg i 50 primeres entrades)].

Al fons del sac es troben les engrunes

Variants i sinònims:

• Al cap (o al cul) del sac es troben les engrunes (SAURA 1884)
  
• Al capdavall del sac s'hi troben les engrunes (PÀMIES 1997a)
• Al cul del sac es troben les engrunes (PÀMIES 1997a)
• Al fons del sac es troben les engrunes (PÀMIES 1997)
  
• Al passar comptes ens veurem (PÀMIES 1997a)
• Menja, menja, gat, sardina, que ja cagaràs l'espina (PÀMIES 1997a)
• Mai se sap si és gros el nap fins que ha descobert el cap (SAURA 1884) - (PÀMIES 1997a)
• No se sap de qui són los matxos, fins que el traginer és mort (SAURA 1884)
  

Equivalents:

• Al dar la cuenta me lo diréis [ES] (SAURA 1884) - (PÀMIES 1997a)
• Al fin se ven las zurrapas [ES] (SAURA 1884) - (PÀMIES 1997a)
• Al freír será el reír y al contar será el llorar [ES] (PÀMIES 1997a)
• Al freír será el reír y al pagar será el llorar [ES] (SAURA 1884) - (BALBASTRE 1977)
• Al lavar de los cestos haremos la cuenta [ES] (SAURA 1884)
  
• C'est au fond du pot qu'on trouve le marc [FR] (PÀMIES 1997a)
  
• Cum veniet tempus, rationis damna videbis [LL] (PÀMIES 1997a)
• Mala es la cuenta al fin del saco [ES] (PÀMIES 1997a)
• Salir en la colada [ES] (PÀMIES 1997a)

Parèmia segons la font original: Al cap o en lo cul del sach se troban las engrunas | May se sap si es gros lo nap, fins que ha descubert lo cap | No se sap de qui son los matxos, fins que'l traginer es mort (SAURA 1884).

Explicació:

• Adverteix que finalment tothom ha de respondre dels seus actes, més tard o més d'hora (PÀMIES 1997a).
• El més temible d'una cosa és la seva conclusió (PÀMIES 1997a).
• Els últims que arriben només troben el que resta, el que els altres no han volgut (PÀMIES 1997a).

Nota: D'abast general. Ens ha arribat, com a forma més usual «al fons (o al cul) del sac, es troben les engrunes». És molt antic (PÀMIES 1997a).

Font:

• Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.
• Josep Balbastre i Ferrer (1977): Nou recull de modismes i frases fetes. Barcelona: Ed. Pòrtic.
• Víctor Pàmies i Riudor (1997). En cap cap cap. Dites i refranys sobre el cap (manuscrit). [En línia En cap cap cap. Dites i refranys sobre el cap (pròleg i 50 primeres entrades)].