índex - bibliografia

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris néixer. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris néixer. Mostrar tots els missatges

22/10/09

El bou no és d'allà on va néixer, sino d'allà on pot péixer

Variants i sinònims:

  • Bo és fer el batxillerat, i millor anar ben peixat (MIGJORN 2009)
  • ─D'on sou cavaller? ─De la terra de ma muller (MIGJORN 2009)
  • Jo sóc d'on mengen els meus fills (MIGJORN 2009)
  • El bou no és d'allà on va néixer, sino d'allà on pot péixer (MIGJORN 2009)
  • Tota bèstia sap deixar el lloc on no pot campar (MIGJORN 2009)
  • U és d'a on es guanya les garrofes (MIGJORN 2009)
  • U és d'on ha fet el batxillerat (MIGJORN 2009)
  • U no és d'on naix, sinó d'on menja (MIGJORN 2009)
  • Un és de la terra que li dóna de menjar (MIGJORN 2009)
  • Un no és d'on ha nascut sinó d'on viu (MIGJORN 2009)
  • Un no és d'on ha nascut, sinó d'on naixen els seus fills (MIGJORN 2009)
Equivalents:
  • El buey no es de donde nace, sino de donde pace [ES] (MIGJORN 2009)
  • Patria est, ubicumque est bene [LL] (MIGJORN 2009)
Explicació: Es refereix al fet que la necessitat ensenya i la realitat s'imposa sobre altres sentiments (MIGJORN 2009).

Localització: La comunicant de la versió catalana del refrany diu haver-lo sentit als seus avis, de l'Empordà, de la zona de Sant Feliu de Guíxols.

Nota: Ha costat molt trobar documentada aquesta equivalència. La imaginació i enginy dels collistaires va portar a fer propostes més o menys acostades a l'original castellà, com ara Un no és d'on ha nascut sinó d'on viu, Un no és d'on ha nascut, sinó d'on naixen els seus fills, U no és d'on naix, sinó d'on menja, Patria est, ubicumque est bene [LL] (Ciceró), Jo sóc d'on mengen els meus fills, Un és de la terra que li dóna de menjar, U és d'a on es guanya les garrofes, U és d'on ha fet el batxillerat o ─D'on sou cavaller? ─De la terra de ma muller, etc.

Font: Migjorn (2009): Llista de distribució adreçada a professionals, estudiants i gent preocupada pel català, on es tracten qüestions relacionades amb la sociolingüística, la gramàtica històrica, dialectologia, literatura, política lingüística, etc.

15/3/09

Dels escarmentats, naixen (o ixen) els avisats

Variants i sinònims:

Equivalents: De los escarmentados, nacen los avisados (o se hacen los arteros) [ES] (SAURA 1884).

Parèmia segons al font original: Dels escarmentats, naixen (ó ixen) els avisats (SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

13/6/08

Per sa ruina, li nasqueren alas a la formiga

Variants i sinònims:

  • Ales té la «mariposa», pera morir més presurosa (SAURA 1884)
  • Per sa ruina, li nasqueren alas a la formiga (SAURA 1884)
Equivalents: Da Dios alas a la hormiga, para morir más aina [ES] (SAURA 1884).

Parèmia segons la font original
: Per sa ruina, li nasqueren alas á la formiga | Alas té la mariposa, pera morir més presurosa (SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

10/5/08

Quan neix l'ovella, neix qui menja d'ella

Variants i sinònims: Quan neix l'ovella, neix qui menja d'ella (SAURA 1884).

Equivalents: Cuando nace la escoba, nace el asno que la roya [ES] (SAURA 1884).

Parèmia segons la font original
: Quant naix l'ovella, naix qui menja d'ella (SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

27/3/08

Quan el dia creix, el fred neix

Variants i sinònims: Quan el dia creix, el fred neix (SAURA 1884).

Equivalents
: Cuando el dia crece, el frío nace [ES] (SAURA 1884).

Parèmia segons la font original
: Quant lo dia creix, lo fret neix (SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

10/2/08

Molt em serveix mon fill, quan neix i quan guareix

Variants i sinònims: Molt em serveix mon fill, quan neix i quan guareix (SAURA 1884).

Equivalents: ¿Cual hijo quieres? Al niño cuando crece y cuando adolece [ES] (SAURA 1884).

Parèmia segons la font original
: Molt me serveix mon fill, quant neix y quant guareix (SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

14/11/07

Del treball surt (o neix) el descans

Variants i sinònims:

  • Del treball surt (o neix) el descans (SAURA 1884)
  • Si treballes menjaràs, i si no dejunaràs (SAURA 1884)
Equivalents: Barba pone mesa, que no pierna tiesa [ES] (SAURA 1884).

Parèmia segons la font original
: Del traball surt o naix lo descans | Si traballas menjarás, y sino dejunarás (SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

19/8/07

Si vols ésser honrat, vés-te'n de sa terra (a) on ets nat

Variants i sinònims: Si vols ésser honrat, vés-te'n de sa terra (a) on ets nat (PONS LLUCH 1993).

Equivalents: Nadie es profeta en su tierra [ES].

Explicació: No s'avalua el mèrit de les persones en el lloc on han nascut, per ésser tractades amb familiaritat i considerar-se normal la pròpia forma d'ésser (PONS LLUCH 1993).

Font: El refrany català és tret de Josep Pons Lluch (1993): Refranyer menorquí. Ciutadella (Menorca): Institut Menorquí d'Estudis. Col·lecció «Quadern de Folklore, 50».

15/8/07

S'espina quan neix ja pica

Variants i sinònims:

  • V. De porc i de senyor se n'ha de venir de mena
  • L'espina quan neix ja pica (BALBASTRE 1977)
  • L'espina quan neix ja pica, tant si és grossa com si és xica (SAURA 1884)
  • S'espina quan neix ja pica (PONS LLUCH 1993)
  • S'espina, si es toca, punxa (PONS LLUCH 1993)
Equivalents:
  • Chica es la punta (o el cabo) de la espina, mas a quien duele no la olvida [ES] (SAURA 1884)
  • La espina, grande o chica, desde que nace pica [ES] (PONS LLUCH 1993)
Parèmia segons la font original: La espina quant naix ja pica, tant si es grossa com si es xica (SAURA 1884.

Explicació: Vol dir que el geni de les persones ja es manifesta des de la primera infantesa (PONS LLUCH 1993).

Font:
  • Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.
  • Josep Pons Lluch (1993): Refranyer menorquí. Ciutadella (Menorca): Institut Menorquí d'Estudis. Col·lecció «Quadern de Folklore, 50».

20/5/07

Els uns neixen amb estrella, i els altres amb esquella

Variants i sinònims:

  • Els uns neixen amb estrella, i els altres amb esquella (BALBASTRE 1977)
  • Uns neixen amb estrella i altres estrellats (PONS LLUC 1993)
Equivalents:
  • Unos nacen con estrella, y otros nacen estrellados [ES] (BALBASTRE 1977)
  • Unos nacen con estrella y otros sin ella [ES] (PONS LLUCH 1993)
Explicació: Vol dir que uns neixen amb bona sort i altres amb dolenta (PONS LLUCH 1993).

Font:
  • Josep Balbastre i Ferrer (1977): Nou recull de modismes i frases fetes. Barcelona: Ed. Pòrtic.
  • Josep Pons Lluch (1993): Refranyer menorquí. Ciutadella (Menorca): Institut Menorquí d'Estudis. Col·lecció «Quadern de Folklore, 50».

8/5/07

De porc i de senyor se n'ha de venir de mena

Variants i sinònims:

  • Ahir pastor, avui senyor (SAURA 1884)
  • De bona fusta ve el trompellot
  • De porc i de senyor se n'ha de venir de casta (o de mena) (PONS LLUCH 1993)
  • Fa pilota lo lleó, es lo escarabat senyor (SAURA 1884)
  • V. De tal riu, tal aigua (DIÀFORA 1982)
  • Els testos s'assemblen a les olles (BALBASTRE 1977) - (DIÀFORA 1982) - (ZÈFIR)
  • Els testos s'assemblen a la olla (o a les olles) (SAURA 1884)
  • V. S'espina quan neix ja pica
Equivalents:
  • A tal señor, tal honor [ES] (BABASTRE 1977)
  • Cual el cuervo, tal su huevo [ES] (BALBASTRE 1977)
  • De casta le viene al galgo [ES] (ABRIL 1996)
  • De casta le viene al galgo el ser rabilargo [ES] (BALBASTRE 1977)
  • De casta le viene al galgo, el ser rabilargo [ES] (SAURA 1884)
  • De casta le viene al galgo ser rabilargo [ES] (DIÀFORA 1982)
  • De padre rojo, hijo renco [ES] (BALBASTRE 1977)
  • De rabo de puerco, nunca buen virote [ES] (BABASTRE 1977)
  • De tal palo tal astilla [ES] (BALBASTRE 1977) - (DIÀFORA 1982)
  • El cochino y el señor, de casta han de ser los dos [ES] (PONS LLUCH 1993)
  • El hijo de la cabra, cabrito ha de ser [ES] (ABRIL 1996)
  • Hijo de rata, ratones mata [ES] (BALBASTRE 1977)
Explicació:
  • Significa que dels nascuts en un ambient de vulgaritat no és freqüent que surtin obres de generositat (PONS LLUCH 1993).
  • Expressió amb què s'indica que una determinada qualitat és o ha de ser innata o hereditària en algú (ABRIL 1996).
Parèmia segons la font original: Ahí pastor, avuy senyor | Los testos se semblan á la olla, ó á las ollas (SAURA 1884).

Font
:
  • Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.
  • Josep Balbastre i Ferrer (1977): Nou recull de modismes i frases fetes. Barcelona: Ed. Pòrtic.
  • Diàfora (1982): Diccionari essencial castellà-català català-castellà Diàfora. Barcelona: Ed. Diàfora.
  • Josep Pons Lluch (1993): Refranyer menorquí. Ciutadella (Menorca): Institut Menorquí d'Estudis. Col·lecció «Quadern de Folklore, 50».
  • Joan Abril Español (1996): Diccionari de frases fetes català-castellà castellà-català. Barcelona: Edicions 62.
  • Zèfir (gener 2007) - Llista de professionals de la llengua catalana.