Qui pel maig menja sardina per l'agost troba l'espina

Variants i sinònims:

• Qui pel maig menja sardina per l'agost troba l'espina (AMADES 1951) - (PARÉS 1999)
• Qui pel maig menja sardina, pel febrer caga l'espina (FARNÉS 1992)

Equivalents: Quien en mayo come la sardina, en agosto come la espina [ES] (MARTÍNEZ KLEISER 1953).

Explicació: Es considera indigesta (PARÉS 1999).

Font: Els he tret de la meva base de dades de refranys, comparant diversos refranys i refranyers.

Menja, menja, gat, sardina, que ja et picarà l'espina

Variants i sinònims: Menja, menja, gat, sardina, que ja et picarà l'espina (SAURA 1884).

Equivalents: Casarás en mala hora, y comerás cabeza de olla [ES] (SAURA 1884).

Parèmia segons la font original: Menja, menja, gat, sardina, que ja't picará la espina (SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

S'espina quan neix ja pica

Variants i sinònims:

• V. De porc i de senyor se n'ha de venir de mena
• L'espina quan neix ja pica (BALBASTRE 1977)
• L'espina quan neix ja pica, tant si és grossa com si és xica (SAURA 1884)
• S'espina quan neix ja pica (PONS LLUCH 1993)
  
• S'espina, si es toca, punxa (PONS LLUCH 1993)

Equivalents:

• Chica es la punta (o el cabo) de la espina, mas a quien duele no la olvida [ES] (SAURA 1884)
• La espina, grande o chica, desde que nace pica [ES] (PONS LLUCH 1993)

Parèmia segons la font original: La espina quant naix ja pica, tant si es grossa com si es xica (SAURA 1884.

Explicació: Vol dir que el geni de les persones ja es manifesta des de la primera infantesa (PONS LLUCH 1993).

Font:

• Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.
• Josep Pons Lluch (1993): Refranyer menorquí. Ciutadella (Menorca): Institut Menorquí d'Estudis. Col·lecció «Quadern de Folklore, 50».

Al fons del sac es troben les engrunes

Variants i sinònims:

• Al cap (o al cul) del sac es troben les engrunes (SAURA 1884)
  
• Al capdavall del sac s'hi troben les engrunes (PÀMIES 1997a)
• Al cul del sac es troben les engrunes (PÀMIES 1997a)
• Al fons del sac es troben les engrunes (PÀMIES 1997)
  
• Al passar comptes ens veurem (PÀMIES 1997a)
• Menja, menja, gat, sardina, que ja cagaràs l'espina (PÀMIES 1997a)
• Mai se sap si és gros el nap fins que ha descobert el cap (SAURA 1884) - (PÀMIES 1997a)
• No se sap de qui són los matxos, fins que el traginer és mort (SAURA 1884)
  

Equivalents:

• Al dar la cuenta me lo diréis [ES] (SAURA 1884) - (PÀMIES 1997a)
• Al fin se ven las zurrapas [ES] (SAURA 1884) - (PÀMIES 1997a)
• Al freír será el reír y al contar será el llorar [ES] (PÀMIES 1997a)
• Al freír será el reír y al pagar será el llorar [ES] (SAURA 1884) - (BALBASTRE 1977)
• Al lavar de los cestos haremos la cuenta [ES] (SAURA 1884)
  
• C'est au fond du pot qu'on trouve le marc [FR] (PÀMIES 1997a)
  
• Cum veniet tempus, rationis damna videbis [LL] (PÀMIES 1997a)
• Mala es la cuenta al fin del saco [ES] (PÀMIES 1997a)
• Salir en la colada [ES] (PÀMIES 1997a)

Parèmia segons la font original: Al cap o en lo cul del sach se troban las engrunas | May se sap si es gros lo nap, fins que ha descubert lo cap | No se sap de qui son los matxos, fins que'l traginer es mort (SAURA 1884).

Explicació:

• Adverteix que finalment tothom ha de respondre dels seus actes, més tard o més d'hora (PÀMIES 1997a).
• El més temible d'una cosa és la seva conclusió (PÀMIES 1997a).
• Els últims que arriben només troben el que resta, el que els altres no han volgut (PÀMIES 1997a).

Nota: D'abast general. Ens ha arribat, com a forma més usual «al fons (o al cul) del sac, es troben les engrunes». És molt antic (PÀMIES 1997a).

Font:

• Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.
• Josep Balbastre i Ferrer (1977): Nou recull de modismes i frases fetes. Barcelona: Ed. Pòrtic.
• Víctor Pàmies i Riudor (1997). En cap cap cap. Dites i refranys sobre el cap (manuscrit). [En línia En cap cap cap. Dites i refranys sobre el cap (pròleg i 50 primeres entrades)].

De porc i de senyor se n'ha de venir de mena

Variants i sinònims:

• Ahir pastor, avui senyor (SAURA 1884)
• De bona fusta ve el trompellot
• De porc i de senyor se n'ha de venir de casta (o de mena) (PONS LLUCH 1993)
• Fa pilota lo lleó, es lo escarabat senyor (SAURA 1884)
• V. De tal riu, tal aigua (DIÀFORA 1982)
• Els testos s'assemblen a les olles (BALBASTRE 1977) - (DIÀFORA 1982) - (ZÈFIR)
• Els testos s'assemblen a la olla (o a les olles) (SAURA 1884)
• V. S'espina quan neix ja pica

Equivalents:

• A tal señor, tal honor [ES] (BABASTRE 1977)
• Cual el cuervo, tal su huevo [ES] (BALBASTRE 1977)
• De casta le viene al galgo [ES] (ABRIL 1996)
• De casta le viene al galgo el ser rabilargo [ES] (BALBASTRE 1977)
• De casta le viene al galgo, el ser rabilargo [ES] (SAURA 1884)
• De casta le viene al galgo ser rabilargo [ES] (DIÀFORA 1982)
• De padre rojo, hijo renco [ES] (BALBASTRE 1977)
• De rabo de puerco, nunca buen virote [ES] (BABASTRE 1977)
• De tal palo tal astilla [ES] (BALBASTRE 1977) - (DIÀFORA 1982)
• El cochino y el señor, de casta han de ser los dos [ES] (PONS LLUCH 1993)
• El hijo de la cabra, cabrito ha de ser [ES] (ABRIL 1996)
• Hijo de rata, ratones mata [ES] (BALBASTRE 1977)

Explicació:

• Significa que dels nascuts en un ambient de vulgaritat no és freqüent que surtin obres de generositat (PONS LLUCH 1993).
• Expressió amb què s'indica que una determinada qualitat és o ha de ser innata o hereditària en algú (ABRIL 1996).

Parèmia segons la font original: Ahí pastor, avuy senyor | Los testos se semblan á la olla, ó á las ollas (SAURA 1884).

Font:

• Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.
• Josep Balbastre i Ferrer (1977): Nou recull de modismes i frases fetes. Barcelona: Ed. Pòrtic.
• Diàfora (1982): Diccionari essencial castellà-català català-castellà Diàfora. Barcelona: Ed. Diàfora.
• Josep Pons Lluch (1993): Refranyer menorquí. Ciutadella (Menorca): Institut Menorquí d'Estudis. Col·lecció «Quadern de Folklore, 50».
• Joan Abril Español (1996): Diccionari de frases fetes català-castellà castellà-català. Barcelona: Edicions 62.
• Zèfir (gener 2007) - Llista de professionals de la llengua catalana.