A bona son, no hi ha llit dur

Variants i sinònims: A bona son, no hi ha llit dur (PUJOL I CAMPENY 2008)

Equivalents: 

• A bear food is better than none (Trad.: El menjar d’ós és millor que cap) [EN] (PUJOL I CAMPENY 2008)
• Le lit n'est jamais dur si on a du bon sommeil (Trad.: El llit mai no és dur quan un té bona son) [FR] (PUJOL I CAMPENY 2008)
• No hay tal cama como la de enjalma [ES] (PUJOL I CAMPENY 2008)

Explicació: Quan hi ha necessitat, no importa la qualitat del que tenim per remeiar-la, ja que aquesta ens empeny a conformar-nos-hi (PUJOL I CAMPENY 2008)

Font: Afra Pujol i Campeny (2008): Els refranys: estudi i equivalències.

Un son en duu un altre

Variants i sinònims: Un son en duu un altre (PONS LLUCH 1993).

Equivalents: Un sueño llama a otro [ES] (PONS LLUCH 1993).

Explicació: Es diu de la persona molt dormilega (PONS LLUCH 1993).

Font: Josep Pons Lluch (1993): Refranyer menorquí. Ciutadella (Menorca): Institut Menorquí d'Estudis. Col·lecció «Quadern de Folklore, 50».

Ses grenyades duen vent

Variants i sinònims: Ses grenyades duen vent (PONS LLUCH 1993).

Equivalents: Las turbonadas traen viento [ES] (PONS LLUCH 1993).

Explicació: Aspecte específic de l'atmosfera que anuncia grenyala: vent, aigua i fred (PONS LLUCH 1993).

Font: Josep Pons Lluch (1993): Refranyer menorquí. Ciutadella (Menorca): Institut Menorquí d'Estudis. Col·lecció «Quadern de Folklore, 50».

Si s'enveja fos tinya, molts caps haurien de menester barret

Variants i sinònims:

• Si l'enveja fos tinya, molts caps haurien de menester capell (PÀMIES 1997a)
• Si l'enveja se tornés tinya, molts tinyosos hi hauria (PÀMIES 1997a)
• Si s'enveja fos tinya, molts caps haurien de menester barret (PONS LLUCH 1993)
• Si s'enveja fos tinya, n'hi hauria molts que en tindrien (PONS LLUCH 1993)
• Si s'enveja fos tinya, quants n'hi hauria de ferits (PONS LLUCH 1993)
• Si s'enveja fos tinya, tothom duria barret (PONS LLUCH 1993)

Equivalents: Si la envidia tiña fuera, ¡qué de tiñosos hubiera! [ES] (PONS LLUCH 1993) - (PÀMIES 1997a).

Explicació:

• Suposa que són molts els que senten apetència del benestar del proïsme (PONS LLUCH 1993).
• Suposa que són molts els envejosos (PÀMIES 1997a).

Font: Josep Pons Lluch (1993): Refranyer menorquí. Ciutadella (Menorca): Institut Menorquí d'Estudis. Col·lecció «Quadern de Folklore, 50».

Qui no està acostumat a dur bragues, quan les du se les (o tot se) concaga

Variants i sinònims:

• A qui no està acostumat a bragues, les costures li fan llagues (SAURA 1884)
• Qui no està acostumat a dur bragues, quan les du se les (o tot se) concaga (SAURA 1884)
  
• Qui no està acostumat (o avesat) a dur bragues, ses vetes (o costures, o voretes) li fan llagues (o l'embarassa) (PONS LLUCH 1993)

Equivalents:

• A no ducho a bragas las costuras le matan [ES] (SAURA 1884)
  
• Al que no está hecho a bragas, las costuras le hacen llagas [ES] (SAURA 1884)
• Quien no es ducho en bragas, las costuras le hacen albardas [ES] (PONS LLUCH 1993)

Parèmia segons la font original: A qui no está acostumat á bragas, las costuras li fan llagas (SAURA 1884)

Explicació: Volen dir que les dificultats més petites es fan grosses per qui no està avesat a vèncer-les (PONS LLUCH 1993).

Font:

• Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.
• Josep Pons Lluch (1993): Refranyer menorquí. Ciutadella (Menorca): Institut Menorquí d'Estudis. Col·lecció «Quadern de Folklore, 50».

Alaba't pollastre, que demà et vendran

Variants i sinònims:

• Alaba't pollastre, que demà et vendran (PONS LLUCH 1993)
• Alaba't, ruc, que a vendre et duc (SAURA 1884)

Equivalents:

• Alábate, cesto, que ha vender te llevo (o venderte quiero) [ES] (SAURA 1884)
• Alábate pollo, que mañana te pelan [ES] (PONS LLUCH 1993)

Explicació: Es diu referint-se a una persona qui s'alaba, o s'atribueix mèrits sense tenir-ne, tot demostrant-li incredulitat (PONS LLUCH 1993).

Font:

• Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.
• Josep Pons Lluch (1993): Refranyer menorquí. Ciutadella (Menorca): Institut Menorquí d'Estudis. Col·lecció «Quadern de Folklore, 50».

Aigües de juny mal solen dur

Variants i sinònims: Aigües de juny mal solen dur (PONS LLUCH 1993).

Equivalents: Agua por San Juan quitan aceite, vino y pan [ES] (PONS LLUCH 1993).

Explicació: Sant Joan és el 24 de juny. No són benefactores les aigües d'aquest mes (PONS LLUCH 1993).

Font: Josep Pons Lluch (1993): Refranyer menorquí. Ciutadella (Menorca): Institut Menorquí d'Estudis. Col·lecció «Quadern de Folklore, 50».

De rialles, en vénen ploralles

Variants i sinònims:

• V. Burla amb dany no compleix l'any
• Darrere (o després de) ses rialles vénen ses ploralles (PONS LLUCH 1993)
• De les rialles, vénen les ploralles (SAURA 1884)
• De rialles en vénen ploralles (SAURA 1884)
• De rialles, en vénen ploralles
  
• V. Després d'una alegria ve sempre una tristor
  
• Després de les esposalles, solen venir les ploralles (SAURA 1884)
  
• Després de les rialles, vénen les ploralles (DIÀFORA 1982)
• Les festes, per a alguns són pestes (SAURA 1884)
• Ses rialles duen ploralles (PONS LLUCH 1993)
• Tal se pensa anar per llana que torna esquilat (SAURA 1884)
  

Equivalents:

• De la risa al llanto no hay más que un paso [ES] (PONS LLUCH 1993)
  
• Las cañas se vuelven lanzas [ES] (BALBASTRE 1977) - (DIÀFORA 1982)

Parèmia segons la font original: De riallas ne venen plorallas (SAURA 1884).

Explicació: Vol dir que després d'una gran alegria sol venir un motiu de tristor (PONS LLUCH 1993).

Font:

• Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.
• Josep Balbastre i Ferrer (1977): Nou recull de modismes i frases fetes. Barcelona: Ed. Pòrtic.
• Diàfora (1982): Diccionari essencial castellà-català català-castellà Diàfora. Barcelona: Ed. Diàfora.

A casa del ferrer, ganivet de fusta

Variants i sinònims:

• A cal ferrer, ganivet de fusta (CONCA 1988)
• A cal sabater, sabates de paper (LLENGÜES VIVES, 62 - 2007)
• A casa del ferrer, ganivet de fusta (AMADES 1951a)
• Cap sabater calça bé (DIÀFORA 1982)
• El sabater és el més mal calçat (GARCÍA SALINAS 1994)
• El sabater és qui va més mal calçat (BALBASTRE 1977)
• El sabater, el més mal calçat (PUJOL I CAMPENY 2008)
• Es sabater duu ses sabates velles (PONS LLUCH 1993)
• Es sabater és es qui duu ses sabates més velles (PONS LLUCH 1993)

Equivalents:

• Em casa de ferreiro, espeto de pau [GALAICO-PORTUGUÈS] (LLENGÜES VIVES, 62 - 2007)
• En ca'l ferreru, cuchiellu de madera [ASTUR-LLEONÈS] (LLENGÜES VIVES, 62 - 2007)
• En casa del ferrer, el més mal estraler [ARAGONÈS] (LLENGÜES VIVES, 62 - 2007)
• En casa del herrero, cuchara de palo [ES] (DIÀFORA 1982) - (PUJOL I CAMPENY 2008)
• En casa del herrero cuchillo de palo [ES] (BALBASTRE 1977) - (PUJOL I CAMPENY 2008)
• Errementariaren etxean zotza burruntzi [EUSKERA] (LLENGÜES VIVES, 62 - 2007)
• In domo ‘e mastru ‘e ferru, resorza de linna [SARD] (LLENGÜES VIVES, 62 - 2007)
• Les cordonniers sont les plus mal chaussés (Trad.: Els cordoners són els més mal calçats) [FR] (PUJOL I CAMPENY 2008)
• Lo sabatièr es totjorn lo mai mal cauçat [OCC] (LLENGÜES VIVES, 62 - 2007)
• No hay zapatero bien calzado (PONS LLUCH 1993)
• The shoemaker's son always goes barefoot (Trad.: El fill del sabater sempre va descalç) [EN]  (PUJOL I CAMPENY 2008)

Explicació:

• Es diu perquè, sovint, el qui més pot fer una cosa és el qui menys la fa o la frueix (PONS LLUCH 1993).
• Adverteix de les deformacions professionals, que fan que precisament el camp en el qual un treballa, sigui el més descuidat en la seva vida (PUJOL I CAMPENY 2008).

Nota: Agraeixo en Miquel Boronat per posar-me sobre la pista de les equivalències de Llengües Vives, 62 (2007).

Font:

• Josep Balbastre i Ferrer (1977): Nou recull de modismes i frases fetes. Barcelona: Ed. Pòrtic.
• Diàfora (1982): Diccionari essencial castellà-català català-castellà Diàfora. Barcelona: Ed. Diàfora.
• Josep Pons Lluch (1993): Refranyer menorquí. Ciutadella (Menorca): Institut Menorquí d'Estudis. Col·lecció «Quadern de Folklore, 50».
• Llengües Vives, 62 (2007): "Butlletí d'actualitat lingüística del sud-oest europeu:
  aragonés, astur-lleonés, català, euskara, galaico-português, occitan, sardu".
• Afra Pujol i Campeny (2008): Els refranys: estudi i equivalències.