La merda, com més es remena, més put

Variants i sinònims: La merda, com més es remena, més put (PUJOL I CAMPENY 2008).

Equivalents:

• Let sleeping dogs lie (Trad.: Deixeu dormir els gossos que jauen) [EN] (PUJOL I CAMPENY 2008)
• Para no ensuciarlo, no menearlo [ES] (PUJOL I CAMPENY 2008)
• Plus on remue la bue, et plus elle pue (Trad.: Com més remenem el fang, més put) [FR] (PUJOL I CAMPENY 2008)

Explicació: Recomana no remoure els assumptes complicats o compromesos (PUJOL I CAMPENY 2008).

Font: Afra Pujol i Campeny (2008): Els refranys: estudi i equivalències.

Cent anys ha que és mort el mut, i encara el cul li put

Variants i sinònims: Cent anys ha que és mort el mut, i encara el cul li put (SAURA 1884).

Equivalents: Antaño me mordió el sapo, y ogaño se me hinchó el papo [ES] (SAURA 1884).

Parèmia segons la font original: Cent anys ha que's mort lo mut, y encara'l cul li put (SAURA 1884).

Nota: Jo sempre ho havia sentit amb ruc, en lloc de mut.
Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

Qui treu el cap d'un lloc brut, sempre put

Variants i sinònims:

• Qui treu el cap d'un lloc brut, sempre put (AMADES 1951) - (PÀMIES 1997a)
• Qui treu son cap d'un lloc brut, sempre put (SAURA 1884)

Equivalents: De cerca y de lejos, huele a la pocilga el cerdo [ES] (SAURA 1884) - (PÀMIES 1997a).

Parèmia segons la font original: Qui trau son cap de un lloch brut, sempre put (SAURA 1884).
Nota: Documentat a Amades (1951), com a «Refranys de moral» (PÀMIES 1997a).

Font:

• Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.
• Víctor Pàmies i Riudor (1997). En cap cap cap. Dites i refranys sobre el cap (manuscrit). [En línia En cap cap cap. Dites i refranys sobre el cap (pròleg i 50 primeres entrades)].

Hostes i peix menut, al cap de tres dies put

Variants i sinònims: Hostes i peix menut, al cap de tres dies put (PONS LLUCH 1993).

Equivalents: El huesped y el pez, a los tres días jié [ES] (PONS LLUCH 1993).

Explicació: Significa que el qui rep hospitalitat a una casa ha de procurar no passar-hi gaires dies, perquè prest arriba a molestar (PONS LLUCH 1993).

Font: Josep Pons Lluch (1993): Refranyer menorquí. Ciutadella (Menorca): Institut Menorquí d'Estudis. Col·lecció «Quadern de Folklore, 50».

Tant put un all com cent cabeces

Variants i sinònims:

• A un asotant, no li ve d'una deixuplinada (FARNÉS 1992)
• Put tant un all com cent cabesses (FARNÉS 1992)
• Tant és un com cent (FARNÉS 1992)
• Tant put un ai, com dues cebes (FARNÉS 1992)
• Tant put un all com cent cabeces (FARNÉS 1992)
• Tant put un all com cent cebes (FARNÉS 1992)

Equivalents:

• Autant vaut bien battu que mal battu [FR] (FARNÉS 1992)
• Nadie sabe lo que vale el agua, hasta que le falta [ES] (FARNÉS 1992)
• Ob centum libeat plecti, si plector ob unum ossum [LL] (FARNÉS 1992)
• Perdita cum vestis sit, sit quoque perdita palla [LL] (FARNÉS 1992)
• Preso por mil, preso por mil y quinientos [ES] (FARNÉS 1992)
• Preso por uno, preso por ciento [ES] (FARNÉS 1992)
• Quien hace un cesto, hace ciento [ES] (FARNÉS 1992)

Explicació:

1888 Labèrnia d'1 i [...] de C/1 diuen que són expressions familiars que expliquen la resolució de perdre alguna cosa més en qualsevol matèria amb l'ànim d'aconseguir algun fi. 1904-6 Aladern comenta, també d'1, que és una expressió que denota que una cosa tan bona o dolenta és per ser en poca quantitat com en molta, mentre que la qualitat sia la mateixa. A 1864 D.L.C., respecte a 1 llegim: "Refrany amb què s'indica que qui fa una falta les mereix com si n'hagués fet moltes." De la F/1, [...] diu que serveix per dir que sovint no s'és més castigat en justícia per haver donat molts cops que per haver-ne donat sinó un. De C/1, D.R.A.E. explica que és una expressió figurada i familar que adverteix que el que arriba a excedir-se en una cosa s'atreveix a executar d'altres molts excessos, sense témer cap pena o risc que l'amenacin. Indica també la resolució de portar a terme una dèria, encara que sigui amb un major preu o sacrifici del que s'havia pensat anteriorment. (FARNÉS 1992).

Font:

• Zèfir (gener 2003) - Llista de professionals de la llengua catalana.
• Sebastià Farnés: Paremiologia catalana comparada. Barcelona: Ed. Columna. 7 volums. Entrada A798.