índex - bibliografia

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris hora. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris hora. Mostrar tots els missatges

30/11/08

Tantes hores, tants remeis

Variants i sinònims: Tantes hores, tants remeis (SAURA 1884).

Equivalents
: De hora a hora, Dios mejora [ES] (SAURA 1884)

Parèmia segons la font original
: Tantas horas, tants remeys (SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

14/1/08

Per Sant Antoni Abat, mitja hora per cap

Variants i sinònims: Per Sant Antoni Abat, mitja hora per cap.

Equivalents: Por san Antón, media hora más de sol [ES].

Santoral: Sant Antoni Abat (o del Porquet) és el 17 de gener.

Nota: He trobat l'equivalència a partir de comparar jo diverses fonts, en bases de dades (per al català) i a Internet (per al castellà).

30/11/07

Per Sant Blai, una hora per dalt i una hora per baix

Variants i sinònims:

  • Per Sant Blai, un pas de cavall (AMADES 1951) - GARGALLO 2002)
  • Per Sant Blai, una hora per dalt i una hora per baix (AMADES 1951) - GARGALLO 2002)
Equivalents:
  • Por San Blas, dos horas más [ES] (MARTÍNEZ KLEISER 1945) - (GARGALLO 2002)
  • Por san Brais, dúas horas máis [GAL] (GARGALLO 2002)
Nota:
  • Gargallo (2002) treu el refrany castellà de Martínez Kleiser (1945) i el català, d'Amades (1951).
  • Sant Blai és el 3 de febrer.
Font: José Enrique Gargallo Gil (2002): Per Santa Llúcia, un pas de puça. Crecer y decrecer de los días, refranes del calendario, Romania continua. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Revista «Estudis Romànics, XXIV». [ES]

Per Santa Maria, hora i mitja més de dia

Variants i sinònims: Per Santa Maria, hora i mitja més de dia (SANCHIS GUARNER 1951) - (GARGALLO 2002).

Equivalents: Por Santa María, hora y media más de día [ES] (MARTÍNEZ KLEISER 1945) - (GARGALLO 2002).

Nota
:

  • Gargallo (2002) treu el refrany castellà de Martínez Kleiser (1945) i el català, de Sanchis Guarner (1951).
  • Aquesta Santa Maria es refereix a la Candelera, el 2 de febrer.
Font: José Enrique Gargallo Gil (2002): Per Santa Llúcia, un pas de puça. Crecer y decrecer de los días, refranes del calendario, Romania continua. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Revista «Estudis Romànics, XXIV». [ES].

Per la Candelera, una hora sencera

Variants i sinònims: Per la Candelera, una hora sencera (SAURA 1884).

Equivalents:

  • À la Chandeleur, le jour croît d’une heure [FR] (GARGALLO 2002)
  • Por la Candelera, ya ha crecido una hora entera [ES] (GARGALLO 2002)
Nota:
  • Gargallo (2002) treu el refrany castellà de Martínez Kleiser (1945) i el català, de Sanchis Guarner (1951).
  • La Candelera és el 2 de febrer.
Font: José Enrique Gargallo Gil (2002): Per Santa Llúcia, un pas de puça. Crecer y decrecer de los días, refranes del calendario, Romania continua. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Revista «Estudis Romànics, XXIV». [ES]

Per Sant Antoni de gener camina una hora més el traginer

Variants i sinònims: Per Sant Antoni de gener camina una hora més el traginer (AMADES 1989) - (GARGALLO 2002).

Equivalents:

  • Por San Antonio de enero, camina una hora más el traginero [ES] (GARGALLO 2002)
  • Ta San Antón de chiner [...] una hora más tal trachiner [ARAG] (GARGALLO 2002)
Nota:
  • Gargallo (2002) treu el refrany castellà de Martínez Kleiser (1945) i el català, d'Amades (1989).
  • Sant Antoni és el 17 de gener.
Font: José Enrique Gargallo Gil (2002): Per Santa Llúcia, un pas de puça. Crecer y decrecer de los días, refranes del calendario, Romania continua. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Revista «Estudis Romànics, XXIV». [ES].

27/9/07

Ara que en van és hora d'agafar-ne

Variants i sinònims:

  • Al bon dia dar-li entrada, i esperar la nuvolada (SAURA 1884)
  • Ara que en van és hora d'agafar-ne (SAURA 1884)
Equivalents: Al buen día ábrele la puerta (o mételo en casa), y para el malo te apareja [ES] (SAURA 1884)

Parèmia segons la font original: Ara que'n van es hora de agafarne | Al bon dia darli entrada, y esperar la nuvolada (SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

14/9/07

Ocell de pas, cop de canya

Variants i sinònims:

  • Ara que en van, és hora d'agafar-ne (SAURA 1884)
  • Aucell de pas, com de canya (SAURA 1884)
  • Ocell de pas, cop de canya (FARNÉS 1913)
  • Ocell de pas, cop de canya (o de maça) (AMADES 1951a)
  • Ocell de pas, posa-li el llaç (FARNÉS 1913)
  • Ocell de pas, trenca-li el braç (o un braç) (AMADES 1951a)
  • Quan en passen, fan de bon agafar (FARNÉS 1913)
  • Quan passa, cal aprofitar-se (FARNÉS 1913)
  • Quan passi l'anyell, tira-li el mantell (FARNÉS 1913)
Equivalents: A este (o ave) que va de paso, cañazo [ES] (SAURA 1884).

Parèmia segons la font original: Aucell de pas, com de canya | Ara que'n van, es hora d'agafarne (SAURA 1884).



Nota: Crec que hi ha un error de transcripció i ha de ser 'cop' de canya, perquè tingui sentit el proverbi. Així l'he trobat en altres repertoris, com ara Farnés o Amades.


Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

25/8/07

El cap viu l'hora de l'àpat

Variants i sinònims: El cap viu l'hora de l'àpat (PÀMIES 1997a)

Equivalents: Callar y ojos, tomaremos la madre y los pollos [ES] (PÀMIES 1997a)

Explicació: Vol dir que cal estar alerta quan passa l'ocasió per aprofitar-la (PÀMIES 1997a).

Localització: Es diu a Sant Feliu de Codines (PÀMIES 1997a).

Font: Víctor Pàmies i Riudor (1997). En cap cap cap. Dites i refranys sobre el cap (manuscrit). [En línia En cap cap cap. Dites i refranys sobre el cap (pròleg i 50 primeres entrades)].

24/8/07

Al cap d'una hora, Déu vos guard

Variants i sinònims: Al cap d'una hora, Déu vos guard (PÀMIES 1997).

Equivalents
:

  • Al cabo de Dios os salve [ES] (PÀMIES 1997a)
  • Después de mucho tiempo [ES] (PÀMIES 1997a)
Explicació: Sembla mostrar malfiança cap als nouvinguts, fins que se'ls coneix una mica (PÀMIES 1997a).

Localització: Es diu a Manresa (PÀMIES 1997a).

Font: Víctor Pàmies i Riudor (1997). En cap cap cap. Dites i refranys sobre el cap (manuscrit). [En línia En cap cap cap. Dites i refranys sobre el cap (pròleg i 50 primeres entrades)].

15/8/07

Tant diràs que em faràs riure

Variants i sinònims:

  • A bona hora ix lo sol (MORET 1995)
  • A bona hora ixqué el sol (FARNÉS 1992)
  • A bona hora plouen figues (MORET 1995)
  • A bona hora surt lo sol (BLANC 1983)
  • A bona hora t'en recordes! (FARNÉS 1992)
  • A bones hores, caragols (o cols)
  • Tant diràs que em faràs riure (PONS LLUCH 1993)
Equivalents: A buenas horas mangas verdes [ES].

Explicació:
  • Expressió per indicar que una decisió s'ha pres massa tard, a deshora (MORET 1995).
  • Ho diem a aquell qui, en el curs d'una discussió, treu a darrera hora proves convincents que podia haver adduïdes més prest (PONS LLUCH 1993).
Nota: Pons Lluch (1993) no proposa equivalent castellà per a aquesta dita: a buenas horas mangas verdes la proposo jo, atesa l'explicació del significat de la dita catalana.

Font: Josep Pons Lluch (1993): Refranyer menorquí. Ciutadella (Menorca): Institut Menorquí d'Estudis. Col·lecció «Quadern de Folklore, 50».

30/5/07

Qui no fa quan pot, no fa quan vol

Variants i sinònims:

  • Ara que en van, és hora d'agafar-ne (SAURA 1884)
  • L'ocasió la pinten calba (SAURA 1884)
  • La Mare de Déu només s'apareix una vegada en la vida (Migjorn)
  • Quan en passen, fan de bon agafar (SAURA 1884)
  • Qui no fa quan pot, no fa quan vol (BALBASTRE 1977) - (MIRAVITLLES 1989)
Equivalents:
  • Al buen dia, ábrele la puerta [ES] (SAURA 1884)
  • Cuando te dieren el anillo, pon el dedillo [ES] (SAURA 1884)
  • Cuando te dieren el buen dado, échale la mano [ES] (SAURA 1884)
  • Cuando te dieren la vaquilla, acude con la soguilla [ES] (SAURA 1884)
  • La ocasión la pintan calva [ES] (BALBASTRE 1977) - (MIRAVITLLES 1989).
Parèmia segons la font original: Ara que'n van, es hora de agafan, ó quant ne passan, fan de bon agafar / La ocasió la pintan calva (SAURA 1884)

Font:
  • Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.
  • Josep Balbastre i Ferrer (1977): Nou recull de modismes i frases fetes. Barcelona: Ed. Pòrtic.
  • Joan Miravitlles (1989): Diccionari general de barbarismes i altres incorreccions. Barcelona: Editorial Claret. Col·lecció «Pompeu Fabra», núm. 10.
  • Migjorn (setembre del 2007): Llista adreçada a professionals (correctors, traductors, dinamitzadors lingüístics, professors en els diferents graus de l'ensenyament, etc.) estudiants i gent preocupada pel català.

No es fa tot en una hora

Variants i sinònims: No es fa tot en una hora (BALBASTRE 1977) - (GIMENO 1989).

Equivalents: No se ganó Zamora en una hora [ES] (BALBASTRE 1977) - (GIMENO 1989).

Explicació: Ensenya paciència i perseverança. Les obres importants requereixen treball dur i rpen temps completar-les. Sovint el refrany és utilitzat com excusa pel retard. D'ús molt general en altres llengües (GIMENO 1989).

Font:

  • Josep Balbastre i Ferrer (1977): Nou recull de modismes i frases fetes. Barcelona: Ed. Pòrtic.
  • Isabel Gimeno (1989): El llibre dels refranys catalans. Barcelona: Editorial De Vecchi.

Les bones festes comencen per la vigília

Variants i sinònims:

  • Es veu venir d'una hora lluny (Zèfir)
  • Les bones festes comencen per la vigília (Zèfir)
Equivalents:
  • Il buondi si vede dal mattino [IT] (Zèfir)
  • Por la muestra se conoce el paño [ES] (Zèfir)
  • Por las vísperas se conocen los disantos [ES] (Zèfir)
Explicació: "Enseña que el prudente hace juicio de los sucesos por los antecedentes y señales que los preceden" [ES] (DRAE 1914).

Nota: Un disanto es un 'dia festiu en l'Església', que podríem traduir per 'festivitat'.

Font: Zèfir (setembre 2002) - Llista de professionals de la llengua catalana. El refrany català és tret de SAURA 1884.

29/5/07

Més tard o més d'hora, a tothom arriba l'hora

Variants i sinònims: Més tard o més d'hora, a tothom arriba l'hora (BALBASTRE 1977).

Equivalents: A cada puerco le llega su san Martín [ES] (BALBASTRE 1977).

Font: Josep Balbastre i Ferrer (1977): Nou recull de modismes i frases fetes. Barcelona: Ed. Pòrtic.