Passar el teu mal procura, que el temps tot ho cura

Variants i sinònims: Passar el teu mal procura, que el temps tot ho cura (PUJOL I CAMPENY 2008).

Equivalents: 

• El tiempo cura al enfermo, que no el ungüento [ES] (PUJOL I CAMPENY 2008)
• Le temps guérit les douleurs et les querelles (Trad.: El temps cura els dolors i les disputes) [FR] (PUJOL I CAMPENY 2008)
• Time is a great healer (Trad.: El temps és un gran guaridor) [EN] (PUJOL I CAMPENY 2008)

Explicació: Aquest refrany qualifica el temps de guaridor, per tant, amb paciència i esperant que transcorri un període indeterminat de temps, els mals desapareixen; es curen (PUJOL I CAMPENY 2008).

Font: Afra Pujol i Campeny (2008): Els refranys: estudi i equivalències.

Pel temps que m'hi haig d'estar no m'hi vull encaparrar

Variants i sinònims:

• El que vinga darrere, que arree (País Valencià)
• Merda pels que quedin!
• Morta jo, merda per als vius!
• Pel que em queda de manar? Ja m´hi puc «cagar»
• Pel temps que m'hi haig d'estar no m'hi vull encaparrar
• Qui vingui darrere, que s'apanyi

Equivalents: Por lo que me queda en el convento, me cago dentro [ES].

Nota: És una expressió castellana de difícil traducció al català. Anna Parés i Puntas em proposa Pel temps que m'hi haig d'estar no m'hi vull encaparrar, sentida a una de les seves alumnes dels cursos de català per a adults. Sembla una bona troballa, però podem dubtar de la seva patrimonialitat. Xavier Pàmies, en un comentari ens proposa Qui vingui darrere, que s'apanyi, amb les mateixes virtuts i defectes que la proposta de Parés.

En una carta al director del Diari de Girona, trobo una altra versió suggerida per l'expressió castellana, també deutora i sense patrimonialitat: Pel que em queda de manar? Ja m´hi puc «cagar».

El que no es fa quan convé, no es fa a tot temps bé

Variants i sinònims: El que no es fa quan convé, no es fa a tot temps bé (SAURA 1884).

Equivalents: Cuando la sucia empucha, luego anubla [ES] (SAURA 1884).

Parèmia segons la font original: Lo que no's fa quant convé, no's fa á tot temps bé (SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

Qual lo temps, tal lo seny

Variants i sinònims: Qual lo temps, tal lo seny (SAURA 1884).

Equivalents: Cual el tiempo, tal el tiento [ES] (SAURA 1884).

Parèmia segons la font original: Qual lo temps, tal lo seny (SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

Temps de repós, temps d'obrar; quan hauràs temps, no el deixis anar

Variants i sinònims: Temps de repós, temps d'obrar; quan hauràs temps, no el deixis anar (SAURA 1884).

Equivalents: Cada cosa en su tiempo: tiempo perdido no es recobrado [ES] (SAURA 1884).

Parèmia segons la font original: Temps de repós, temps de obrar; quant haurás temps, no'l deixes anar (SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

Bordó i carabassa, vida regalada

Variants i sinònims:

• Bordó i carabassa, vida regalada (SAURA 1884)
  
• L'ofici de burgès, menjar, beure i no fer res (SAURA 1884)
  
• Per vagar, anar a sant Jaume (SAURA 1884)
• Vagabund i pelegrí, passa el temps pel camí (SAURA 1884)

Equivalents: Bordon y calabaza, vida holgada [ES] (SAURA 1884).

Parèmia segons la font original: Bordó y carabassa, vida regalada | L'ofici de burgés, menjar, béurer y no fer res | Per vagar, anar a sant Jaume | Vagabundo y pelegrí, passa'l temps per lo camí (SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

Després d'un temps un altre en ve

Variants i sinònims:

• A gran pujada, gran baixada (S&C: 28)
• Com més s’alça més s’abaixa (F: I, 698)
• Després d'un temps un altre en ve (SAURA 1884)
  
• Després d'una pujada, ve una baixada (SAURA 1884)
• Déu exalça el qui s’humilia (F: I, 698)
• El porró, com més s’alça, més s’abaixa (F: I, 698)
• Qui molt s’alça, molt s’abaixa (F: I, 698)
• Si ets estaca sufrirás, si ets massa ferirás (SAURA 1884)

Equivalents:

• A gran subida, gran caída [ES] (S&C: 28)
• A grande montée, grande chute [FR] (S&C: 28)
• Arribáos, Torgado, que tras la cuesta está lo llano [ES] (SAURA 1884)
• Cuando ayunque, sufre; cuando mazo, tunde [ES] (SAURA 1884)
• Dueña que arriba hila abajo se humilla [ES] (F: I, 698)
• Dueña que en alto hila abajo se humilla [ES] (F: I, 698)
• Femina quae ex alto nevit, descendit ad sina. [LL] (F: I, 698)
• The higher standing the lower fall [EN] (S&C: 28)
• The higher up, the greater the fall [EN] (S&C: 28)

Parèmia segons la font original: Després d'un temps un altre'n ve | Després de una pujada, ve una baixada | Si ets estaca sufrirás, si ets massa ferirás (SAURA 1884).

Explicació:

• Recomana la prudència de no ambicionar massa, ja que com més alt es puja més fàcil i perillós és de caure’n (SÁNCHEZ FÉRRIZ 2003).
• Subir mucho y muy de prisa puede resultar contraproducente, y sobre todo peligroso, pues cuanto más alto esté el sitio al que se haya llegado, mayor descalabro podrá producirse al caer. En general, enseña que quien de improviso consigue un destino elevado, está muy expuesto a perderlo [ES] (S&C: 28)

Font:

• Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.
• Miquel Àngel Sánchez Férriz (2003): Elaboració d'un recull de proverbis en diverses llengües europees, amb l'establiment de les equivalències corresponents, per a la seva utilització com a recurs pedagògic a la classe de llengües estrangeres. 'Elaboración de una recopilación de proverbios en diversas lenguas europeas, con el establecimiento de las equivalencias correspondientes, para su utilización como recurso pedagógico en la clase de lenguas extranjeras'. Generalitat de Catalunya. Departament d'Ensenyament. 

Les lleis, segons els temps

Variants i sinònims: 

• Altres temps, altres costums (P: II, 5090)
• Les lleis segons el temps (S&C: 48)
• Les lleis, segons els temps (SAURA 1884)

Equivalents:

• A nuevos hechos, nuevos consejos [ES] (SAURA 1884)
• A nuevos tiempos, usos nuevos [ES] (MK: 13.977)
• A nuevos tiempos, nuevas costumbres [ES] (DG: I i IX) - (S&C: 48)
• A otros tiempos, otras costumbres. [ES] (MK: 13.976)
• Autres temps, autres moeurs [FR] (DG: I i IX) - (S&C: 48)
• Other times, other manners. [EN] (EPE: 547) - (S&C: 48)

Parèmia segons la font original: Las lleys, segons los temps (SAURA 1884). 


Explicació:

• Amb el temps, les coses canvien (P: II, 5090)
• Tot recordant-nos de la saviesa de Montesquieu, cal tenir present que els usos canvien no sols amb el pas del temps sinó també en funció de l’espai (SÁNCHEZ FÉRRIZ 2003).
• Recomienda saber adaptarse a los cambios, así como a los nuevos hábitos y costumbres [ES] (S&C: 48)
• Each succeeding generation has its own way of life and standard of behaviour [EN] (EPE: 547)

Font:

• Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.
• Miquel Àngel Sánchez Férriz (2003): Elaboració d'un recull de proverbis en diverses llengües europees, amb l'establiment de les equivalències corresponents, per a la seva utilització com a recurs pedagògic a la classe de llengües estrangeres. 'Elaboración de una recopilación de proverbios en diversas lenguas europeas, con el establecimiento de las equivalencias correspondientes, para su utilización como recurso pedagógico en la clase de lenguas extranjeras'. Generalitat de Catalunya. Departament d'Ensenyament. 

A còpia d'anys tornen els usos estranys

Variants i sinònims:

• A còpia d'anys tornen els usos estranys (SAURA 1884)
• Mai ha estat temps que no torne (SAURA 1884)

Equivalents: Al cabo de los años mil vuelve el agua por do solia ir (o vuelven las aguas por do solian ir, o torna el agua a su cubil) [ES] (SAURA 1884).

Parèmia segons la font original: A copia de anys tornan los usos estranys | May ha estat temps que no torne (SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

Amb el temps són amos els aprenents

Variants i sinònims:

• Amb el temps són amos els aprenents (SAURA 1884)
  
• Les cases cada cent anys se muden de dalt a baix (SAURA 1884)
• El temps tot ho muda (SAURA 1884)

Equivalents: A cabo de cien años los reyes son villanos y a cabo de ciento y diez son reyes otra vez; o los villanos son reyes [ES] (SAURA 1884)

Parèmia segons la font original: Ab lo temps son amos los aprenents (SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

Qui renta el cap de l'ase (o del ruc, o del «burro»), perd lleixiu, temps i sabó

Variants i sinònims:

• La llana negra no admet tint (PÀMIES 1997a)
• La taca hi és, no la treu el sabó (PÀMIES 1997a)
• Rentar el cap de l'ase i perdre el lleixiu (PÀMIES 1997a)
• Rentar la cara a un etíop(PÀMIES 1997a)
• Qui renta el cap de l'ase (o del ruc, o del «burro»), perd lleixiu, temps i sabó (PÀMIES 1977a)
  
• Ser com un pegat en un banc (PÀMIES 1997a)

Equivalents:

• A laver la tête d'un âne, on ne perd que la lescive (ou son temps e son savon) [FR] (PÀMIES 1997a)
• Chi lava la testa all'asino, perde il sapone [IT] (PÀMIES 1997a)
  
• Es perder tiempo querer volver blanco lo prieto [ES] (PÀMIES 1997a)
• Lavar cabeza de asno, perdimiento de jabón [ES] (PÀMIES 1997a)
• Perdida es la lixia en la cabeça del asno [PT] (PÀMIES 1997a)
• Por demais he a recoada na cabeça do asno pardo [PT] (PÀMIES 1997a)
• Sapo perit, sapone caput si tergis aselli [LL] (PÀMIES 1997a)
• Saponet is perdit quicumque lavabit asellum [LL] (PÀMIES 1997a)

Explicació: Sentència clàssica que ens recomana de no perdre temps ni cabals en coses de poc profit (PÀMIES 1997a).

Nota: És d'abast general (PÀMIES 1997a).

Font: Víctor Pàmies i Riudor (1997). En cap cap cap. Dites i refranys sobre el cap (manuscrit). [En línia En cap cap cap. Dites i refranys sobre el cap (pròleg i 50 primeres entrades)].

Qui temps espera, temps li falta

Variants i sinònims:

• Qui temps espera, temps li falta (PONS LLUCH 1993)
• Qui temps té i temps espera, temps li falta (PONS LLUCH 1993)

Equivalents: Quien tiene tiempo y tiempo pierde, cuando quiere no puede [ES] (PONS LLUCH 1993).

Explicació: Vol dir que el qui deixa les coses sense fer, pensant tenir temps de fer-les, sol quedar enganyat (PONS LLUCH 1993).

Font: Josep Pons Lluch (1993): Refranyer menorquí. Ciutadella (Menorca): Institut Menorquí d'Estudis. Col·lecció «Quadern de Folklore, 50».

Qui sembra en terra d'altri, perd es temps i sa llavor

Variants i sinònims:

• Qui sembra a terra d'altri, perd feina, producte i llavor (PONS LLUCH 1993)
• Qui sembra a terra (o a ca) d'altri, perd sa feina i sa llavor (PONS LLUCH 1993)
• Qui sembra en terra d'altri, perd es temps i sa llavor (PONS LLUCH 1993)
  

Equivalents: Quien siembra en tierra ajena, pierde el grano y la faena [ES] (PONS LLUCH 1993).

Explicació: Significa que qui posa el seu esforç en negocis d'altri sol sortir-ne perjudicat o mal pagat (PONS LLUCH 1993).

Font: Josep Pons Lluch (1993): Refranyer menorquí. Ciutadella (Menorca): Institut Menorquí d'Estudis. Col·lecció «Quadern de Folklore, 50».

En temps de figues no hi ha amigues

Variants i sinònims: En temps de figues no hi ha amigues (PONS LLUCH 1993).

Equivalents: En tiempo de higos, no quiero amigos [ES] (PONS LLUCH 1993).

Explicació: Vol dir que quan les coses van bé es deixa de recórrer a les amistats. És sentència d'egoistes (PONS LLUCH 1993).

Font: Josep Pons Lluch (1993): Refranyer menorquí. Ciutadella (Menorca): Institut Menorquí d'Estudis. Col·lecció «Quadern de Folklore, 50».

Al mal temps, bona cara

Variants i sinònims:

• A mal viatge, mantes noves (FARELL I DOMINGO 1989)
• A mala estada, bona cara (ESPUNYES 2007)
• Al mal, fes-li bona cara (ESPUNYES 2007)
• Al mal temps, bona cara (ESPUNYES 2007)

Equivalents:

• Al mal tiempo buena cara [ES] (FARELL I DOMINGO 1989)
• Al mal tiempo, buena cara [ES] (ESPUNYES 2007)

Font:

• Farell i Domingo (1989): Refranyer tèxtil català. Sabadell: Ed. Ausa.
• Josep Espunyes i Esteve (2007): Dites, locucions i frases fetes. Barcelona: Ed. Proa. Col. «Les Eines, 49».

Primer són les obligacions que les devocions

Variants i sinònims:

• Abans és l’obligació que la devoció (P: VIII, 4) - (S&C: 115)
• V. Cada cosa al seu temps
• Primer és l'obligació que la devoció (Zèfir) 
• Primer és l'obligació que no la devoció (PUJOL I CAMPENY 2008)
• Primer són les obligacions que les devocions (CONCA 1988)
  

Equivalents:

• Antes es la obligación que la devoción [ES] (S&C: 115)
• Antes la obligación que la devoción [ES]
• Avant tout, le devoir! [FR] (S&C: 115)
• Business before pleasure (Trad.: Els negocis abans que el plaer) [EN] (S&C: 115) - (PUJOL I CAMPENY 2008)
• Faites vôtre devoir et laissez faire aux dieux (Trad.: Feu el vostre deure i deixeu fer als déus) [FR] (PUJOL I CAMPENY 2008)
• Primero es la obligación que la devoción [ES] (MK: 46.129) - (PUJOL I CAMPENY 2008)

Explicació:

• Primer és el treball i després el lleure (P: VIII, 4).
• Recomienda que se cumplan primero las obligaciones y los deberes que no se deben postergar ni abandonar por entregarse a otras cosas que más apetecen o agradan pero a las que uno no está obligado  [ES] (S&C: 115).
• Assenyala la necessitat de prestar atenció als assumptes importants en primer lloc (obligació), i després a les qüestions més trivials (devoció) (PUJOL I CAMPENY 2008).

Font:

• Miquel Àngel Sánchez Férriz (2003): Elaboració d'un recull de proverbis en diverses llengües europees, amb l'establiment de les equivalències corresponents, per a la seva utilització com a recurs pedagògic a la classe de llengües estrangeres. 'Elaboración de una recopilación de proverbios en diversas lenguas europeas, con el establecimiento de las equivalencias correspondientes, para su utilización como recurso pedagógico en la clase de lenguas extranjeras'. Generalitat de Catalunya. Departament d'Ensenyament.
• Afra Pujol i Campeny (2008): Els refranys: estudi i equivalències. 

Qui es lleva de matí, seu allà on vol

Variants i sinònims:

• Déu ajuda al diligent (SAURA 1884)
• Qui es lleva de matí, seu allà on vol (BALBASTRE 1977)
• Qui es lleva de matí, té temps per a tot (SAURA 1884)
• Qui no s'espavila no fila (BALBASTRE 1977)

Equivalents: A quien madruga, Dios le ayuda [ES] (SAURA 1884) - (BALBASTRE 1977)

Parèmia segons la font original: Qui's lleva dematí, té temps pera tot / Déu ajuda al diligent (SAURA 1884).

Font:

• Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.
• Josep Balbastre i Ferrer (1977): Nou recull de modismes i frases fetes. Barcelona: Ed. Pòrtic.

Quan fou mort el combregaren

Variants i sinònims:

• V. D'aigua passada molí no en mol
  
• Despres de caiguda la pedregada, toquen a temps (SAURA 1884)
• V. Després de casada la filla (o quan la filla és casada) ixen los gendres
  
• Després de mort el combregaren (BALBASTRE 1977)
• V. Després de romput el cap es posen cervellera
  
• El combregaren després de mort (BALBASTRE 1977)
• Quan fou mort el combregaren (PÀMIES 1997a)
  
• Quan fou mort (o morta) lo combregaren (PONS LLUCH 1993)
  
• Quan són dades són ballades (SAURA 1884)
  

Equivalents:

• A buena hora, mangas verdes [ES] (BALBASTRE 1977)
• Al asno muerto, la cebada al rabo [ES] (BALBASTRE 1977)
• Casado y arrepentido [ES] (BALBASTRE 1977)
• Después de muerto Pascual, le llevan el orinal (PONS LLUCH 1993)
  
• Después de vendimias, cuévanos [ES] (BALBASTRE 1977)

Explicació: Es diu dels auxilis o remeis que arriben tard (PONS LLUCH 1993).

Font:

• Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.
• Josep Balbastre i Ferrer (1977): Nou recull de modismes i frases fetes. Barcelona: Ed. Pòrtic.
• Josep Pons Lluch (1993): Refranyer menorquí. Ciutadella (Menorca): Institut Menorquí d'Estudis. Col·lecció «Quadern de Folklore, 50».
• Víctor Pàmies i Riudor (1997). En cap cap cap. Dites i refranys sobre el cap (manuscrit). [En línia En cap cap cap. Dites i refranys sobre el cap (pròleg i 50 primeres entrades)].

Per treballar s'ha de suar

Variants i sinònims:

• Qui apedaça son temps passa (SAURA 1884)
• Per treballar s'ha de suar (BALBASTRE 1977)
• Tot vol son treball (SAURA 1884)

Equivalents:

• Algo hemos (o se ha) de hacer para blanco (o blanca) ser [ES] (SAURA 1884)
• No hay atajo sin trabajo [ES] (BALBASTRE 1977)

Parèmia segons la font original: Qui apadassa son temps passa | Tot vol son traball (SAURA 1884).

Nota: Em semblen més adequats els equivalents proposats per Saura (1884) que per Balbastre (1977)

Font:

• Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.
• Josep Balbastre i Ferrer (1977): Nou recull de modismes i frases fetes. Barcelona: Ed. Pòrtic.

Jovent i enteniment, no hi és tot a un temps

Variants i sinònims: Jovent i enteniment, no hi és tot a un temps (BALBASTRE 1977).

Equivalents: tras los años, viene el seso [ES] (BALBASTRE 1977).

Font: Josep Balbastre i Ferrer (1977): Nou recull de modismes i frases fetes. Barcelona: Ed. Pòrtic.