Moneda falsa, de nit passa

Variants i sinònims:

• V. De nit tots els gats són negres
• Moneda falsa, de nit passa (SAURA 1884)
  

Equivalents: El cuarto falso, de noche pasa [ES] (SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

Març marçador, que de nit fa fred i de dia calor

Variants i sinònims:

• Març marçador, nit freda i dia amb calor (PARÉS 1999)
  
• Març marçador, que de nit fa fred i de dia calor (AMADES 1951) - (CORREIG-CUGAT-RIUS 1984) - (PARÉS 1999)
  

Equivalents: Marzo marceador, que de noche llueve y de día hace sol [ES] (GONZÁLEZ 1983).

Explicació: El sol ja és calent, però les nits són fredes (PARÉS 1999)

Font: Els he tret de la meva base de dades de refranys, comparant diversos refranys i refranyers.

Per Santa Llúcia minva la nit i creix lo dia

Variants i sinònims: Per Santa Llúcia minva la nit i creix lo dia (SANCHIS GUARNER 1951) - (GARGALLO 2002).

Equivalents: Día de Santa Lucía, mengua la noche y crece el día [ES] (GARGALLO 2002).

Nota:

• Gargallo (2002) treu el refrany castellà de Martínez Kleiser (1945) i el català, de Sanchis Guarner (1951).
• Santa Llúcia és el 13 de desembre.

Font: José Enrique Gargallo Gil (2002): Per Santa Llúcia, un pas de puça. Crecer y decrecer de los días, refranes del calendario, Romania continua. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Revista «Estudis Romànics, XXIV». [ES]

Dies de desembre, dies de malura: tot just es fa de dia que ja és nit obscura

Variants i sinònims: Dies de desembre, dies de malura: tot just es fa de dia que ja és nit obscura (GARGALLO 2002).

Equivalents:

• Amanecer y anochecer, en diciembre son casi a la vez [ES] (GARGALLO 2002)
• Días de diciembre, días de amargura; apenas amanece, ya es noche oscura [ES] (GARGALLO 2002)

Nota: Gargallo (2002) treu el refrany castellà de Martínez Kleiser (1945) i el català, d'Amades (1951).

Font: José Enrique Gargallo Gil (2002): Per Santa Llúcia, un pas de puça. Crecer y decrecer de los días, refranes del calendario, Romania continua. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Revista «Estudis Romànics, XXIV». [ES]

Per Sant Andreu i Sant Raït, tot el dia és nit

Variants i sinònims: Per Sant Andreu i Sant Raït, tot el dia és nit (AMADES 1951) - (GARGALLO 2002).

Equivalents:

• Polo san Andrés todo o día noite é [GL] (GARGALLO 2002)
• Por San Andrés, todo el día noche es [ES] (PUENTE 1986) - (GARGALLO 2002)
• Por Santo André, todo o dia noite é [PT] (GARGALLO 2002)

Nota:

• Gargallo (2002) treu el refrany castellà de Puente (1896) i el català, d'Amades (1951). Vegeu l'obra de Gargallo, per a les altres referències idiomàtiques.
• Sobre el Sant Raït de la versió catalana, Gargallo (2002) diu: «Ignoro a qué fecha pueda corresponder el tal Sant Raït, cuyo uso es favorecido (¿forzado?) por la rima. Quizás se trate de una creación ad hoc, como las de otros tantos refranes.»

Font: José Enrique Gargallo Gil (2002): Per Santa Llúcia, un pas de puça. Crecer y decrecer de los días, refranes del calendario, Romania continua. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Revista «Estudis Romànics, XXIV». [ES]

Per Sant Mateu, tant s'hi veu com no s'hi veu

Variants i sinònims:

• Per Sant Mateu, tan llarga la nit com el dia trobareu (AMADES 1951) - (GARGALLO 2002)
• Per Sant Mateu, tant s'hi veu com no s'hi veu (AMADES 1951) - (GARGALLO 2002)

Equivalents: Por San Mateo, tanto veo como no veo [ES] (MARTÍNEZ KLEISER 1945) - (GARGALLO 2002).

Nota:

• Gargallo (2002) treu el refrany castellà de Martínez Kleiser (1945) i els catalans, d'Amades (1951).
• Sant Mateu és el 21 de setembre, l'equinocci de la tardor.

Font: José Enrique Gargallo Gil (2002): Per Santa Llúcia, un pas de puça. Crecer y decrecer de los días, refranes del calendario, Romania continua. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Revista «Estudis Romànics, XXIV». [ES]

La nit de Sant Joan, la més curta de l'any

Variants i sinònims: La nit de Sant Joan, la més curta de l'any (AMADES 1951) - (GARGALLO 2002).

Equivalents: Sin engaño, la noche de San Juan, es la más corta del año [ES] (GARGALLO 2002).

Nota: Gargallo (2002) treu el refrany castellà de Pejenaute (1999) i el català, d'Amades (1951).

Font: José Enrique Gargallo Gil (2002): Per Santa Llúcia, un pas de puça. Crecer y decrecer de los días, refranes del calendario, Romania continua. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Revista «Estudis Romànics, XXIV». [ES]

Per a l'espòs de Maria tan llarga és la nit com el dia

Variants i sinònims: Per a l'espòs de Maria tan llarga és la nit com el dia (AMADES 1951) - (GARGALLO 2002).

Equivalents: El esposo de María hace la noche igual al día [ES] (MARTÍNEZ KLEISER 1945) - (GARGALLO 2002).

Nota: Gargallo (2002) treu el refrany castellà de Martínez Kleiser (1945) i el català, d'Amades (1951)

Font: José Enrique Gargallo Gil (2002): Per Santa Llúcia, un pas de puça. Crecer y decrecer de los días, refranes del calendario, Romania continua. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Revista «Estudis Romànics, XXIV». [ES]

Bona nit quarta

Variants i sinònims:

• Adéu, Madrid (SAURA 1884)
• Bona nit quarta (SAURA 1884)
  
• Bona nit, viola (SAURA 1884)
• Ja ha begut oli (SAURA 1884)

Equivalents: Buenas noches cuarta [ES] (SAURA 1884).

Parèmia segons la font original: Ja ha begut oli | Bona nit quarta | Adéu Madrid | Bona nit viola (SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

A mala nit, un bot de vi

Variants i sinònims:

• A mala nit, un bot de vi (SAURA 1884)
• El vi crida la son (SAURA 1884)

Equivalents: A mala cama, colchón de vino [ES] (SAURA 1884)

Parèmia segons la font original: A mala nit, un bot de vi | Lo vi crida la son (SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

Bé et pots pintar, que els anys no s'aturaran

Variants i sinònims:

• Bé et pots pintar, que els anys no s'aturaran (SAURA 1884)
  
• Les afaitades són dones de dia i de nit estopes (o de nit són mones) (SAURA 1884)
• Pintau lo cuiro arrugat, mes los anys vos han passat (SAURA 1884)

Equivalents: Acudid al cuero con el albayalde, que al cabo de los años no se van en balde [ES] (SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

Mala nit i parir filla

Variants i sinònims:

• Mala nit i parir filla (PONS LLUCH 1993)
• Part llarg, i encara filla (PONS LLUCH 1993)

Equivalents: Mala noche e hija en casa [ES] (PONS LLUCH 1993).

Explicació:

• Es diu referint-se a un negoci o assumpte que, després de costar penes i treballs encara surt malament (PONS LLUCH 1993).
• Es diu d'una cosa que costa molt d'esforç i encara surt malament (PONS LLUCH 1993).

Font: Josep Pons Lluch (1993): Refranyer menorquí. Ciutadella (Menorca): Institut Menorquí d'Estudis. Col·lecció «Quadern de Folklore, 50».

Per Sant Maties, fa tanta nit com dia

Variants i sinònims:

• Per Sant Macià, de sa nit an es dia diferència no hi ha (PONS LLUCH 1993)
• Per Sant Maties, fa tanta nit com dia (SERRA I BOLDÚ 1986)

Equivalents:

• A mié febrié journau entié [PROV] (SERRA I BOLDÚ 1986)
• Por san Matías se igualan las noches con los días [ES] (PONS LLUCH 1993).
• San Matías iguala las noches con los días [ES] (SERRA I BOLDÚ 1986)

Explicació: Aquest refrany, com els següents, fa referència a quan la festa d'aquest sant se celebrava el 24 de febrer. Tot i açò, el dia dura encara prop d'una hora menys que la nit (PONS LLUCH 1993).

Comentari: Des de la sortida del sol fins a la posta hi ha aproximadament el mateix temps que va des de la posta a la sortida del nou sol. I això no passa en tot l'any. El mateix diuen a fora de Catalunya. A Provença diuen: «A mié febrié journau entié» (SERRA I BOLDÚ 1986).

Font:

• Serra i Boldú (1986): Festes i tradicions populars de Catalunya. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat.
• Josep Pons Lluch (1993): Refranyer menorquí. Ciutadella (Menorca): Institut Menorquí d'Estudis. Col·lecció «Quadern de Folklore, 50».

Sopa poc i envelliràs

Variants i sinònims:

• A molt menjar, molt mal passar (PUJOL I CAMPENY 2008)
• A molt menjar, molt pensar (SAURA 1884)
• Ningú es mor de fam (SAURA 1884)
• Qui sopa massa somia molt (SAURA 1884)
• Qui sopa molt a la nit, no dorm assossegat al llit (SAURA 1884)
• Qui vol viure molt ha de sopar poc (SAURA 1884)
• Sopa poc i envelliràs (BALBASTRE 1977)
• Sopa poc i viuràs molt (SAURA 1884)
• Val més menjar poc i pair bé (BALBASTRE 1977)

Equivalents:

• Come poco, cena más y dormirás [ES] (SAURA 1884)
• Come poco y cena mas, duerme en alto y vivirás [ES] (SAURA 1884)
• Más mató la cena que Avicena [ES] (SAURA 1884)
• Más mató la cena que sanó Avicena [ES] (BALBASTRE 1977)
• Más mató la cena, que sanó Avicena [ES] (PUJOL I CAMPENY 2008)
• Más vale un no cenas, que cien Avicenas [ES] (SAURA 1884)
• More have been killed by suppers than Galen ever cured (Trad.: N’hi ha més que han estat morts per sopars que no pas els que Galè ha curat mai) [EN] (PUJOL I CAMPENY 2008)
• Plus en emporte la mangeaille que la baïonnette est mitraille (Trad.: Més se n’emporta el menjar, que la baioneta és metralla) [FR] (PUJOL I CAMPENY 2008)
• Por mucha cena, nunca noche buena [ES] (SAURA 1884)

Parèmia segons la font original: Sopa poch y viuràs mòlt | Qui sopa massa somia mòlt | Ningú's mort de fam | Qui vol viurer mòlt, ha de sopar poch | A mòlt menjar, mòlt pensar | Qui sopa mólt á la nit, no dorm sossegat al llit (SAURA 1884).



Explicació: Els excessos (en els exemples excessos en àpats) sempre tenen conseqüències dolentes per qui els realitza. En aquest cas ens aconsella que per sentir-nos sans, hem de moderar la ingesta d'aliments (PUJOL I CAMPENY 2008)

Nota:

• Avicena, famós metge que visqué a cavall dels segles X i XI, el cànon del qual fou un llibre de text per metges fins al s XVI (PUJOL I CAMPENY 2008). 
• Galè fou un metge d’origen grec en temps romans, les teories del qual marcaren la medecina durant tot un mil·lenni (PUJOL I CAMPENY 2008). 

Font:

• Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.
• Josep Balbastre i Ferrer (1977): Nou recull de modismes i frases fetes. Barcelona: Ed. Pòrtic.
• Afra Pujol i Campeny (2008): Els refranys: estudi i equivalències. 

La nit porta consell

Variants i sinònims: 

• Abans de dir que sí, pregunta-ho al coixí (LEM 22) - (S&C: 113)
• La nit porta consell (BALBASTRE 1977).

Equivalents:

• Antes de hacer nada, consulta (o consúltalo) con la almohada [ES] (S&C: 113)
• Antes de hacer nada, consúltalo con la almohada [ES] (MK: 54.588)
• Consultar con la almohada [ES] (BALBASTRE 1977)
• Hay que consultar con la almohada [ES] (DG: V i XII)
• La noche es buena consejera [ES] (MK: 54.593)
• La nuit porte conseil [FR] (DG: V i XII)
• La nuit (o l’oreiller) porte conseil [FR] (S&C: 113)
• Night is the mother of counsel [EN] (S&C: 113)

Explicació:

• Aconseja no precipitarnos en nuestras actuaciones o decisiones y darnos el tiempo
  suficiente para reflexionar, al menos una noche (S&C: 113)
• Una elemental prudència recomana tenir temps suficient per a reflexionar per tal de no
  prendre decisions precipitades. Com a mínim una nit per tal de “preguntar-ho al coixí”

Font:

• Josep Balbastre i Ferrer (1977): Nou recull de modismes i frases fetes. Barcelona: Ed. Pòrtic.
• Miquel Àngel Sánchez Férriz (2003): Elaboració d'un recull de proverbis en diverses llengües europees, amb l'establiment de les equivalències corresponents, per a la seva utilització com a recurs pedagògic a la classe de llengües estrangeres. 'Elaboración de una recopilación de proverbios en diversas lenguas europeas, con el establecimiento de las equivalencias correspondientes, para su utilización como recurso pedagógico en la clase de lenguas extranjeras'. Generalitat de Catalunya. Departament d'Ensenyament.

De nit tots els gats són negres

Variants i sinònims:

• De nit tots els gats són negres (CONCA 1992) - (GARCIA SALINAS 1994)
  
• V. Moneda falsa, de nit passa

Equivalent: De noche todos los gatos son pardos [ES] (GIMENO-ROURA 1985).

Font:

• Gimeno, Antoni; Roura, Amadeu (1986): Anys i panys. Refranys i tradicions del curs de l'any. Barcelona: Graó Editorial. Col·lecció «Guix», núm. 5.
• El refrany català també és tret de Garcia Salinas (1994) i de CONCA (1992): Els refranys catalans. València: Ed. 3 i 4.