Al millor pescador, li escapa una anguila

Variants i sinònims:

• A la millor filadora li cau el fus (P: VIII, 2136) - (S&C: 92)
• Al millor pescador, li escapa una anguila (P: VIII, 448) - (S&C: 92)
• No és bon carreter el qui no ha bolcat tres vegades (P: VIII, 2332)
• No t’agradi carreter que no hagi bolcat mai (P: VIII, 2337)
• Tot bon carreter bolca (S&C: 92)

Equivalents:

• A good marksman may miss [EN] (S&C: 92)
• Al mejor cazador, se le va la liebre [ES] (S&C: 92)
• Al mejor galgo, se le escapa una liebre [ES] (S&C: 93)
• Il n’y a si bon charretier qui ne verse [FR] (S&C: 92)
• The best cart may overthrow [EN](S&C: 92)

Explicació:

• Un mal dia, el té tothom (P: VIII, 448)
• No hi ha persona tan hàbil que no faci alguna falta (P: VIII, 2332)
• Ens tranquil·litza recordant-nos que ningú no és infal·lible (SÁNCHEZ FÉRRIZ 2003).
• Por muy hábil y diestro que uno sea, en alguna ocasión puede fallar [ES] (S&C: 92)

Font: Miquel Àngel Sánchez Férriz (2003): Elaboració d'un recull de proverbis en diverses llengües europees, amb l'establiment de les equivalències corresponents, per a la seva utilització com a recurs pedagògic a la classe de llengües estrangeres. 'Elaboración de una recopilación de proverbios en diversas lenguas europeas, con el establecimiento de las equivalencias correspondientes, para su utilización como recurso pedagógico en la clase de lenguas extranjeras'. Generalitat de Catalunya. Departament d'Ensenyament.

El setembre s'enduu els ponts o eixuga les fonts

Variants i sinònims:

• El setembre apaga les fonts i s'emporta els ponts (FARRÀS 1998)
• El setembre s'emporta els ponts o eixuga les fonts (PUJOL 1999)
• El setembre s'enduu els ponts i eixuga les fonts (GARCIA SALINES 1994)
• El setembre s'enduu els ponts o eixuga les fonts (AMADES 1951) - (CORREIG-CUGAT-RIUS 1984) - (CONCA 1993) – (PARÉS 1999)
  
• El setembre s'enduu els ponts, i fa suar les fonts (FARRÀS 1999)
• Es setembre, o seca ses fonts o s'enduu es ponts (PONS LLUCH 1993) - (PARÉS 1999)
  
• Pel setembre, o s'asseca la font o s'enduu el pont (BELLMUNT 1987). De les Garrigues. La pluja (ho diuen en castellà) (BELLMUNT 1987)
• Setembre o seca les fonts i s'enduu els ponts (BELLMUNT 1992). De la Vall d’Aran. (BELLMUNT 1992)
• Setembre s'enduu els ponts o eixuga les fonts
• Setembre una vegada seca les fonts i l'altra arrossega els ponts (BELLMUNT 1992). De la Vall d’Aran. (BELLMUNT 1992)
  

Equivalents:

• Septiembre, o lleva los puentes o seca las fuentes (CASTILLO Y OCSIERO 1995)
• Septiembre, o seca las fuentes o se lleva los puentes (TIRADO 1987)
• Septiembre, o seca las fuentes o arrastra los puentes (RIVAS 1999)

Explicació:

• Fa referència a la pluja, ja que si no plou pel setembre s'esgoten les reserves d'aigua i, en canvi, si plou, prou vegades ho fa torrencialment (PONS LLUCH 1993)
• O plou massa, o massa poc (PARÉS 1999)

Font: Tant el refrany català com l'equivalent castellà els he tret de la meva base de dades paremiològica i els he pogut connectar.

Tot fa servei una vegada a l'any

Variants i sinònims:

• Hi ha coses velles, que valen més que les noves (SAURA 1884)
• Tot fa servei una vegada a l'any (SAURA 1884)

Equivalents: El buey viejo, arranca la gatuña del barbecho [ES] (SAURA 1884).

Parèmia segons la font original: Tot fa servey una vegada al any | Hi ha cosas vellas, que valen més que las novas (SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

Ahir deia blanc i avui diu negre

Variants i sinònims:

• Ahir deia blanc i avui diu negre (ESPUNYES 2007)
• Ara diu blat, ara diu ordi (ESPUNYES 2007)
• Ara diu pa, ara diu coca (ESPUNYES 2007)
• Cada vegada que va a pixar canvia (o muda) de pensament (ESPUNYES 2007)
• Les coses d'aquest món, verdes i madures són (ESPUNYES 2007)
• On va dir negre, ara diu blanc (POPULOGIS 2012)
• Quan són figues són raïms (SAURA 1884)
• V. Ser més variable que el temps (o que el vent)
• Tan aviat diu figues com raïms (ESPUNYES 2007)

Equivalents:

• Cuando pitos flautos, cuando flautos pitos [ES] (SAURA 1884)
• Donde digo digo no digo digo, que digo Diego [ES] (ESPUNYES 2007)
• Donde dije digo, digo Diego [ES] (POPULOGIS 2012)

Parèmia segons la font original: Quant son figas son rahims (SAURA 1884).



Explicació: Fórmula per a indicar que algú es desdiu d'una afirmació anterior  (POPULOGIS 2012). 

Font:

• Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.
• Josep Espunyes i Esteve (2007): Dites, locucions i frases fetes. Barcelona: Ed. Proa. Col. «Les Eines, 49».
• Verbofília. Populogis (2012).

D'un mànec d'escombra en van sortir una vegada set bales

Variants i sinònims: D'un mànec d'escombra en van sortir una vegada set bales (SAURA 1884).

Equivalents: Arma de fuego alejarla, que el diablo suele cargarla [ES] (SAURA 1884).

Parèmia segons la font original: De un manech de escombra'n van sortir una vegada set balas (SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

Ningú diga el que sap, que li pot caure el cap

Variants i sinònims:

• Ningú diga el que sap, que li pot caure el cap (PÀMIES 1997a)
  
• No digues tot el que saps, que alguna vegada diràs el que no et convindria (PÀMIES 1997a)
  

Equivalents:

• No diga la boca, lo que pague la coca [ES] (PÀMIES 1997a)
• No diga la lengua, por do pague la cabeza [ES] (PÀMIES 1997a)

Font: Víctor Pàmies i Riudor (1997). En cap cap cap. Dites i refranys sobre el cap (manuscrit). [En línia En cap cap cap. Dites i refranys sobre el cap (pròleg i 50 primeres entrades)].

Qui no fa quan pot, no fa quan vol

Variants i sinònims:

• Ara que en van, és hora d'agafar-ne (SAURA 1884)
• L'ocasió la pinten calba (SAURA 1884)
• La Mare de Déu només s'apareix una vegada en la vida (Migjorn)
• Quan en passen, fan de bon agafar (SAURA 1884)
• Qui no fa quan pot, no fa quan vol (BALBASTRE 1977) - (MIRAVITLLES 1989)
  

Equivalents:

• Al buen dia, ábrele la puerta [ES] (SAURA 1884)
• Cuando te dieren el anillo, pon el dedillo [ES] (SAURA 1884)
• Cuando te dieren el buen dado, échale la mano [ES] (SAURA 1884)
• Cuando te dieren la vaquilla, acude con la soguilla [ES] (SAURA 1884)
• La ocasión la pintan calva [ES] (BALBASTRE 1977) - (MIRAVITLLES 1989).

Parèmia segons la font original: Ara que'n van, es hora de agafan, ó quant ne passan, fan de bon agafar / La ocasió la pintan calva (SAURA 1884)

Font:

• Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.
• Josep Balbastre i Ferrer (1977): Nou recull de modismes i frases fetes. Barcelona: Ed. Pòrtic.
• Joan Miravitlles (1989): Diccionari general de barbarismes i altres incorreccions. Barcelona: Editorial Claret. Col·lecció «Pompeu Fabra», núm. 10.
• Migjorn (setembre del 2007): Llista adreçada a professionals (correctors, traductors, dinamitzadors lingüístics, professors en els diferents graus de l'ensenyament, etc.) estudiants i gent preocupada pel català.

Qui pica primer, pica dos cops

Variants i sinònims:

• Qui pega primer, pega dues vegades (CONCA 1992)
• Qui pica primer, pica dos cops (Zèfir)
  
• Qui primer pega, pega dos cops (MILLÀ 1965)

Equivalents:

• Quien da primero, da dos veces [ES] (Zèfir)
• Quien pega primero, pega dos veces [ES] (Zèfir)

Font: Zèfir (agost 2004) - Llista de professionals de la llengua catalana.

El qui troba bon padrí, ja ha corregut mig camí

Variants i sinònims:

• A qui té padrins, el bategen (DIÀFORA 1982)
• El qui troba bon padrí, ja ha corregut mig camí (ABRIL 1996)
  
• Qui té padrins el bategen dues vegades (GIMENO 1989)
  
• V. Qui a bon arbre s'arramba, bona ombra el guarda

Equivalents: El que a buen árbol se arrima buena sombra le cobija [ES] (DIÀFORA 1982) - (GIMENO 1989) - (ABRIL 1996).

Explicació:

• Serveix per significar el valor que té l'amistat o la companyia per poder triomfar en la vida (GIMENO 1989).
• Qui té bons protectors ja té molt de guanyat (ABRIL 1996).

Font:

• Diàfora (1982): Diccionari essencial castellà-català català-castellà Diàfora. Barcelona: Ed. Diàfora.
• Joan Abril Español (1996): Diccionari de frases fetes català-castellà castellà-català. Barcelona: Edicions 62.