Qui bé està que no es mogui

Variants i sinònims:

• V. Qui barata, el cap se grata
• Qui bé està que no es mogui (SAURA 1884)
  
• Qui estiga bé, que no es moga (PÀMIES 1997a)
• Qui mal cerca prest el troba (SAURA 1884)

Equivalents: Bien se está san Pedro en Roma [ES] (SAURA 1884).

Parèmia segons la font original: Qui bé está que no's moga | Qui mal cerca prest lo troba (SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

Al bé buscar-lo i al mal esperar-lo

Variants i sinònims:

• Al bé buscar-lo i al mal esperar-lo (SAURA 1884)
• Mengem i bebem que a la mort ja hi arribarem (SAURA 1884)

Equivalents: Al bien buscallo, y al mal esperallo [ES] (SAURA 1884).

Parèmia segons la font original: Al bé buscarlo y al mal esperarlo | Menjem y bebem que a la mort ja hi arribarem (SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

El cap blanc i el seny a cercar

Variants i sinònims: El cap blanc i el seny a cercar (PÀMIES 1997a)

Equivalents: La cabeza blanca y el seso por venir [ES] (PÀMIES 1997a)

Comentari: Es diu a Mallorca (PÀMIES 1997a).

Font: Víctor Pàmies i Riudor (1997). En cap cap cap. Dites i refranys sobre el cap (manuscrit). [En línia En cap cap cap. Dites i refranys sobre el cap (pròleg i 50 primeres entrades)].

Lluna amb corona, torrents per estona; amb estrella enmig no els cerquis humits

Variants i sinònims:

• Lluna amb corona, torrents per estona; amb estrella enmig no els cerquis humits (PONS LLUCH 1993)
• Si sa lluna fa tana, aigua per sa setmana (PONS LLUCH 1993).

Equivalents: Luna con cerco, lavajo lleno; estrella en medio lavajo seco [ES] (PONS LLUCH 1993).

Explicació:

• Sembla que aquest refrany és general (PONS LLUCH 1993).
• Diuen que la lluna fa «tana» quan, coberta per cirrostratus, la seua claror els traspassa i es forma una espècie d'halo al seu voltant. El mot «tana» no sabem que s'usi en cap altra accepció a Menorca; curiosament, segons el DCVB, en el dialecte alguerès vol dir «forat» (PONS LLUCH 1993).

Font: Josep Pons Lluch (1993): Refranyer menorquí. Ciutadella (Menorca): Institut Menorquí d'Estudis. Col·lecció «Quadern de Folklore, 50».

Si a vint no guanyes i a quaranta no tens, pren una senalla i cerca fems

Variants i sinònims:

• Lo que en la juventut se malgasta, en la vellesa fa falta (SAURA 1884)
  
• Molts se'n van a l'hospital per no veure son cabal (PÀMIES 1997a)
  
• Procura tenir cabal, per no anar a l'hospital (PÀMIES 1997a)
  
• Qui a vint anys no té seny i a trenta no té cabal, a quaranta a l'hospital (Es diu a l'Empordà) (PÀMIES 1997a)
• Qui quan és jove gasta el ral, quan és vell va a l'hospital (SAURA 1884)
  
• Qui quan és jove no treballa (o qui de jove no treballa), quan és vell, dorm a sa palla (PONS LLUCH 1993)
• Si a trenta anys no saps, i a quaranta no tens, agafa una senalla i cerca fems (PONS LLUCH 1993)
• Si a vint no guanyes i a quaranta no tens, pren una senalla i cerca fems (PÀMIES 1997a)
  

Equivalents:

• Ahorrar para la vejez, ganar un maravedí y beber tres [ES] (SAURA 1884)
  
• Quien a los treinta no asesa, no comprará dehesa (PÀMIES 1997a)
• Quien a los veinte no puede, a los treinta no sabe y a los cuarenta no tiene; nunca podrá, sabrá ni tendrá [ES] (PONS LLUCH 1993)

Explicació:

• Vol dir que els guanys han de fer-se de joves (PONS LLUCH 1993).
• Significa que els esforços intel·lectuals i materials han de fer-se en la joventut (PONS LLUCH 1993).
• Vol dir que els guanys han de fer-se de joves, quan s'està en plenes facultats per aconseguir una bona vellesa (PONS LLUCH 1993).

Nota: També ho he trobat començant amb trenta anys i acabant amb cinquanta (PÀMIES 1997a)

Font:

• Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.
• Josep Pons Lluch (1993): Refranyer menorquí. Ciutadella (Menorca): Institut Menorquí d'Estudis. Col·lecció «Quadern de Folklore, 50».
• Víctor Pàmies i Riudor (1997). En cap cap cap. Dites i refranys sobre el cap (manuscrit). [En línia En cap cap cap. Dites i refranys sobre el cap (pròleg i 50 primeres entrades)].

Cada ovella amb sa parella

Variants i sinònims:

• V. Cada olleta té la seva tapadoreta
• Cada ovella amb sa parella (MILLÀ 1965)
  
• Cada qual amb son igual (SAURA 1884)
  
• Cadascú cerca son semblant (SAURA 1884)
• Cavallers, cadascú amb ses mullers (SAURA 1884)
• V. Tot forat té el seu pedaç
  

Equivalents:

• Cada oveja con su pareja [ES] (SAURA 1884)
• Cada asno con su tamaño [ES] (SAURA 1884)

Parèmia segons la font original: Cada hu busca o cerca son semblant | Caballers, cada cual ab sas mullers | Cada cual ab son igual (SAURA 1884)

Nota: el refrany català és tret de Lluís Millà i Reig (1965): Cinc mil refranys catalans i frases fetes, populars. Barcelona: Editorial Millà. Col·lecció «Vell i nou», núm. 3.

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

Qui les cerca les troba

Variants i sinònims: Qui les cerca les troba (CONCA 1988).

Equivalents: Quien busca, encuentra [ES].

Nota: El refrany català és tret de CONCA (1988): Els refranys catalans. València: Ed. 3 i 4.

On no n'hi ha, no en cerquis

Variants i sinònims:

• Cercar la lluna en/amb un cove (Zèfir)
  
• Demanar la lluna (Zèfir)
• Demanar la lluna en un cove (Zèfir)
• D'on no n'hi ha, no en raja (Zèfir)
• D'on no n'hi ha, no se'n pot traure (Zèfir)
• On no n'hi ha, no en cerquis (Zèfir)
• Voler agafar el cel amb la mà (Zèfir)
• Voler agafar la lluna amb un cove (Zèfir)
• Voler la lluna (Zèfir)
• Voler la lluna en un cove (Zèfir)

Equivalents: Pedir peras al olmo [ES] (Zèfir).

Explicació: Pretender l'impossible (Zèfir).

Comentaris: Sembla que la forma castellana, en el seu origen era "pedir peras al horno".

Font: Zèfir (febrer 2003) - Llista de professionals de la llengua catalana.

A cases de maturrangues no hi vagis a cercar gangues

Variants i sinònims: A cases de maturrangues no hi vagis a cercar gangues (BALBASTRE 1977).

Equivalents: si quieres estar bueno y sano... [ES] (BALBASTRE 1977).

Nota: Pompeu Gener ja recull la forma catalana d'aquest refrany (Pompeu Gener i Babot (1891): Los cent conçeyls del Conçeyl de Cent. Ed. L'Avenç (1901). Reeditat per Ed. Millà).

Font: Josep Balbastre i Ferrer (1977): Nou recull de modismes i frases fetes. Barcelona: Ed. Pòrtic.

A cavall donat, no li miris el dentat

Variants i sinònims:

• A cavall donat, no li guardes (o miris) el pèl (S&C: 8)
• A cavall donat, no li mires el pèl (P: XI, 13)
• A cavall donat, no li miris el dentat (LEM: 120)
• A cavall donat, no li miris la dentadura (SAURA 1884)
• A cavall regalat, no li miris el dentat (S&C: 8)
• A cavall regalat, no li mires lo dentat (SAURA 1884)
  
• A cosa donada no li cerquis taps (BALBASTRE 1977)
• Al gust de qui paga vesteix en Tonet (BALBASTRE 1977) - (DIÀFORA 1982)
• A donar, fa de bon prendre (SAURA 1884)
  
• Lo que es donat no es regateja (SAURA 1884)
  
• Rossí donat, li miris pas les dents (AMADES 1951)
• Siga poc o siga res, a lo donat grans mercès (SAURA 1884)
• Sigui poc, sigui res, al que et donen grans mercès (PUJOL I CAMPENY 2008)
  

Equivalents:

• A caballo presentado, no hay que mirarle el diente [ES] (SAURA 1884)
• A caballo regalado no hay que mirarle el diente [ES] (MK: 54.682) 
• A caballo regalado no le mires el dentado [ES] (PUJOL I CAMPENY 2008)
• A caballo regalado, no le mires el dentado [ES] (BALBASTRE 1977) - (DIÀFORA 1982)
• A caballo regalado no le mires el diente [ES] (DG: IX)
• A caballo regalado, no le mires el diente [ES] (S&C: 8)
• À cheval donné on ne regarde pas la bride [FR] (DG: IX)
• À cheval donné, on ne regarde pas la bride (o la bouche) [FR] (S&C: 8)
• A quien dan, no escoge [ES] (SAURA 1884)
• Don’t look a gift horse in the mouth [EN] (S&C: 8)
• Je ne regarde pas la valeur du présent, mais le coeur de qui le présente (trad.: Jo no miro mai el regal, sinó el cor de qui el regala) [FR] (PUJOL I CAMPENY 2008)
• Never look a gift horse in the mouth [EN] (EPE: 488) - (S&C: 8) - (PUJOL I CAMPENY 2008)

Parèmia segons la font original: A caball regalat, no li mires lo dentat | A donar, fa de bon péndrer (SAURA 1884).

Explicació:

• A les coses regalades no s’hi ha de buscar defectes (P: XI, 13).
• Recomana agraïment. Critica voler buscar defectes a les coses regalades (SÁNCHEZ FÉRRIZ 2003).
• El diente indica aquí la edad del caballo. Este refrán aconseja aceptar de buen grado los regalos y critica a quienes les ponen reparos [ES] (S&C: 8).
• Ens alenta a agrair allò que ens donin com a presents, sigui el que sigui (PUJOL I CAMPENY 2008).
• Never be too critical of anything you have received as a gift. The condition of a horse’s teeth is a goog guide to its age. Similar proverbs are BEGGARS MUST NOT BE CHOOSERS; HE WHO PAYS THE PIPER CALLS THE TUNE [EN] (EPE: 488).

Font:

• Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.
• Josep Balbastre i Ferrer (1977): Nou recull de modismes i frases fetes. Barcelona: Ed. Pòrtic.
• Diàfora (1982): Diccionari essencial castellà-català català-castellà Diàfora. Barcelona: Ed. Diàfora.
• Miquel Àngel Sánchez Férriz (2003): Elaboració d'un recull de proverbis en diverses llengües europees, amb l'establiment de les equivalències corresponents, per a la seva utilització com a recurs pedagògic a la classe de llengües estrangeres. 'Elaboración de una recopilación de proverbios en diversas lenguas europeas, con el establecimiento de las equivalencias correspondientes, para su utilización como recurso pedagógico en la clase de lenguas extranjeras'. Generalitat de Catalunya. Departament d'Ensenyament.  
• Afra Pujol i Campeny (2008): Els refranys: estudi i equivalències.