Al ferrer, no li vagis a vendre baldes

Variants i sinònims: Al ferrer, no li vagis a vendre baldes (SAURA 1884).

Equivalents: A quien cuece y amasa, no hurtes hogaza [ES] (SAURA 1884).

Parèmia segons la font original: Al ferrer, no li vajas a véndrer baldas (SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

Per ferrer un home fet, i per lletres lo noiet

Variants i sinònims: Per ferrer un home fet, i per lletres lo noiet (SAURA 1884).

Equivalents: Al herrero con barbas, y a las letras con babas [ES] (SAURA 1884).

Parèmia segons la font original: Per ferrer un home fet, y per lletras lo noyet (SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

Val més estar en es cul d'un ferrer, que en es costat d'un sabater

Variants i sinònims:

• Més val estar devora un qui caga, que devora un qui pica (PONS LLUCH 1993)
• Més val estar prop d'un qui caga que prop d'un qui cus (PONS LLUCH 1993)
• Val més estar en es cul d'un ferrer, que en es costat d'un sabater (PONS LLUCH 1993)
  

Equivalents: Vale más culo de herrero, que lado de zapatero, y casa de carpintero [ES] (PONS LLUCH 1993).

Explicació: Es diu per dejectar l'ofici de sabater. Nosaltres el tenim interpretat que val més sentir males olors, que no estar al costat d'un sabater que en cosir, o tallar, pot ferir-te, dar-te una morma (PONS LLUCH 1993).

Font: Josep Pons Lluch (1993): Refranyer menorquí. Ciutadella (Menorca): Institut Menorquí d'Estudis. Col·lecció «Quadern de Folklore, 50».

Qui és sabater que faça sabates

Variants i sinònims:

• Cadascú pel seu ofici (PARÉS 1999)
• Dóna recapte a casa teva (Hiperdiccionari, Enciclopèdia Catalana)
• Ferrer, ferrer, fes ton afer (PUJOL I CAMPENY 2008)
• Les aranyes per filar i l'home per treballar (SAURA 1884)
• Què sap el gat de fer sabates? (GIMENO 1989)
• Qui és sabater que faça sabates (DCVB)
• Sastre, a tes agulles (FARELL I DOMINGO (1989)
• Si ets confiter, fes confits (PONS LLUCH 1993)

Equivalents:

• Cada uno a su labor [ES] (SAURA 1884)
• Ciabattino, parla sol del suo mestiere [IT] (Zèfir) - (Fitxes CDLPV)
• Cobbler, stick to your last [EN] (Zèfir)
• Cordonnier, borne-toi à la chaussure [FR] (Zèfir) - (Fitxes CDLPV)
• Let not the shoemaker go beyond his last [EN] (Zèfir) - (Fitxes CDLPV)
• Maître André, faites des perruques! (Trad.: Mestre Andreu, feu perruques!) [FR] (PUJOL I CAMPENY 2008)
• Não suba o sapateiro além da chinela [PT] (Fitxes CDLPV)
• Ne sutor ultra crepidam [LL] (Zèfir) - (Fitxes CDLPV)
• Schuster, bleib bei deinen Leisten [DE] (Zèfir)
• Shoemaker, stick to your last (Trad.: Sabater, dedica’t a la teva fi!) [EN] (PUJOL I CAMPENY 2008)
• Zapatero a tus zapatos [ES] (SAURA 1884) - (Zèfir) - (PUJOL I CAMPENY 2008)
• Zapatero a tus zapatos, y déjate de otros tratos [ES] (Fitxes CDLPV)

Parèmia segons la font original: Las aranyas per filar y l'home per traballar (SAURA 1884).

Explicació:

• Cadascú ha de fer allò que sap fer. Ningú ha d'intervenir allà on no és cridat (GIMENO 1989)
• Vol dir que cadascú ha de fer allò que sap fer i no allò que no entén (DCVB) - (PONS LLUCH 1993)
• No et fiquis en allò que no t'importa (Zèfir).
• L'origen de l'expressió prové d'una anècdota de l'època clàssica que reapareix en diverses obres medievals i renaixentistes, fet que explica que la frase haja passat al refranyer de diverses llengües europees. Aquesta frase s'empra com a consell adreçat a aquells que pretenen jutjar o fer treballs aliens per als quals no estan capacitats. Segons els testimonis dels historiadors Valeri Màxim i Plini el Vell, la frase fou pronunciada en certa ocasió per Apel·les, el pintor grec més cèlebre de l'antiguitat clàssica. L'artista acostumava a exposar les seues obres a la plaça pública per conèixer de manera directa l'opinió dels ciutadans. En certa ocasió exposà un retrat i un sabater, al contemplar el quadre, criticà la manera en la qual eren representades les sandàlies del personatge. El pintor, atenent el suggeriment, rectificà l'obra al seu taller i la portà novament al lloc d'exposició pública. Quan el sabater tornà a veure-la i, com que les seues indicacions havien sigut tingudes en compte, se sentí autoritzat per a fer-les extensives a uns altres aspectes del retrat, a la qual cosa Apel·les respongué pronunciant la frase "Ne sutor ultra crepidam", 'Sabater, no més enllà de la crèpida' (una classe de sandàlia) (Zèfir).
• Cada u s'ha de dedicar a les seves tasques (PUJOL I CAMPENY 2008).

Font:

• Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.
• Zèfir (juliol 2004) - Llista de professionals de la llengua catalana.
• Afra Pujol i Campeny (2008): Els refranys: estudi i equivalències. 

A casa del ferrer, ganivet de fusta

Variants i sinònims:

• A cal ferrer, ganivet de fusta (CONCA 1988)
• A cal sabater, sabates de paper (LLENGÜES VIVES, 62 - 2007)
• A casa del ferrer, ganivet de fusta (AMADES 1951a)
• Cap sabater calça bé (DIÀFORA 1982)
• El sabater és el més mal calçat (GARCÍA SALINAS 1994)
• El sabater és qui va més mal calçat (BALBASTRE 1977)
• El sabater, el més mal calçat (PUJOL I CAMPENY 2008)
• Es sabater duu ses sabates velles (PONS LLUCH 1993)
• Es sabater és es qui duu ses sabates més velles (PONS LLUCH 1993)

Equivalents:

• Em casa de ferreiro, espeto de pau [GALAICO-PORTUGUÈS] (LLENGÜES VIVES, 62 - 2007)
• En ca'l ferreru, cuchiellu de madera [ASTUR-LLEONÈS] (LLENGÜES VIVES, 62 - 2007)
• En casa del ferrer, el més mal estraler [ARAGONÈS] (LLENGÜES VIVES, 62 - 2007)
• En casa del herrero, cuchara de palo [ES] (DIÀFORA 1982) - (PUJOL I CAMPENY 2008)
• En casa del herrero cuchillo de palo [ES] (BALBASTRE 1977) - (PUJOL I CAMPENY 2008)
• Errementariaren etxean zotza burruntzi [EUSKERA] (LLENGÜES VIVES, 62 - 2007)
• In domo ‘e mastru ‘e ferru, resorza de linna [SARD] (LLENGÜES VIVES, 62 - 2007)
• Les cordonniers sont les plus mal chaussés (Trad.: Els cordoners són els més mal calçats) [FR] (PUJOL I CAMPENY 2008)
• Lo sabatièr es totjorn lo mai mal cauçat [OCC] (LLENGÜES VIVES, 62 - 2007)
• No hay zapatero bien calzado (PONS LLUCH 1993)
• The shoemaker's son always goes barefoot (Trad.: El fill del sabater sempre va descalç) [EN]  (PUJOL I CAMPENY 2008)

Explicació:

• Es diu perquè, sovint, el qui més pot fer una cosa és el qui menys la fa o la frueix (PONS LLUCH 1993).
• Adverteix de les deformacions professionals, que fan que precisament el camp en el qual un treballa, sigui el més descuidat en la seva vida (PUJOL I CAMPENY 2008).

Nota: Agraeixo en Miquel Boronat per posar-me sobre la pista de les equivalències de Llengües Vives, 62 (2007).

Font:

• Josep Balbastre i Ferrer (1977): Nou recull de modismes i frases fetes. Barcelona: Ed. Pòrtic.
• Diàfora (1982): Diccionari essencial castellà-català català-castellà Diàfora. Barcelona: Ed. Diàfora.
• Josep Pons Lluch (1993): Refranyer menorquí. Ciutadella (Menorca): Institut Menorquí d'Estudis. Col·lecció «Quadern de Folklore, 50».
• Llengües Vives, 62 (2007): "Butlletí d'actualitat lingüística del sud-oest europeu:
  aragonés, astur-lleonés, català, euskara, galaico-português, occitan, sardu".
• Afra Pujol i Campeny (2008): Els refranys: estudi i equivalències.