A darrers d’agost ja es fila amb gresol

Variants i sinònims:

• A darrers d’agost ja es fila amb gresol (GARGALLO 2002)
• De Sant Llorenç a Santa Rosa, desempolsa la filosa; de Santa Rosa a Sant Gil, comença a fer fil (GARGALLO 2002)

Equivalents:

• de San Bartolomé ayuso, anda el huso [ES] (GARGALLO 2002)
• día de san Bartolomé a xuso anda o fuso [GL] (GARGALLO 2002)
• por san Agostín fía a mociña xunto do candil [GL] (GARGALLO 2002)
• por San Agustín, hilan las mocitas al candil [ES] (GARGALLO 2002)

Nota:

• Gargallo (2002) treu els refranys castellans de Martínez Kleiser (1945) i els catalans, d'Amades (1989).
• Sant Llorenç és el 10 d'agost, Santa Rosa, el 30 d'agost i Sant Gil, l'1 de setembre.

Font: José Enrique Gargallo Gil (2002): Per Santa Llúcia, un pas de puça. Crecer y decrecer de los días, refranes del calendario, Romania continua. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Revista «Estudis Romànics, XXIV». [ES]

La mala filanera comença a vetllar per la Candelera

Variants i sinònims:

• La bona filanera per Sant Bartomeu pren la vetlla, però la més bona per Santa Magdalena (GARGALLO 2002)
• La mala filanera comença a vetllar per la Candelera (GARGALLO 2002) - (CORREAS-GARGALLO 2003)

Equivalents:

• A boa fiandeira, de S. Bartolomeu toma a vela e a mais boa, da Madalena [PT] (GARGALLO 2002)
  
• Al que fila por San Blas, vuélvesei la boca p’atrás [AST] (GARGALLO 2002)
  
• La buena hilandera, por San Bartolomé comienza la tela, y la que buena echó, por la Madalena comenzó [ES] (GARGALLO 2002)
• La buena hilandera, por San Bartolomé comienza la vela; mas la mala, por la Candelera [ES] (GARGALLO 2002) - (CORREAS-GARGALLO 2003)

Nota:

• Gargallo (2002) treu els refranys castellans de Martínez Kleiser (1945) i els catalans, d'Amades (1951 i 1989, respectivament).
• Sant Bartomeu és el 24 d'agost i Santa Magdalena el 22 de juliol.

Font:

• José Enrique Gargallo Gil (2002): Per Santa Llúcia, un pas de puça. Crecer y decrecer de los días, refranes del calendario, Romania continua. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Revista «Estudis Romànics, XXIV». [ES].
• Correas Martínez, Miguel; Gargallo Gil, José Enrique (2003): Calendario romance de refranes. Barcelona: Edicions Universitat de Barcelona.

Gratar i menjar tot és començar

Variants i sinònims:

• Gratar i menjar tot és començar (PONS LLUCH 1993)
  
• Menjar i gratar (o rascar), tot és començar (SAURA 1884)
• Tot és començar a trencar el glaç (SAURA 1884)

Equivalents:

• Comer y rascar (o el comer y el rascar) todo es empezar [ES] (SAURA 1884)
• Rascar y comer, comenzarse quier [ES] (PONS LLUCH 1993)

Parèmia segons la font original: Lo menjar y gratar, ó rascar, tot es comensar | Tot es comensar á trencar lo glas (SAURA 1884).

Explicació: Vol dir que certes coses són de tal naturalesa que una volta iniciades ja no es poden deixar fàcilment (PONS LLUCH 1993).

Font:

• Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.
• Josep Pons Lluch (1993): Refranyer menorquí. Ciutadella (Menorca): Institut Menorquí d'Estudis. Col·lecció «Quadern de Folklore, 50».

Mal fineix qui mal comença

Variants i sinònims:

• Mal fineix qui mal comença (CONCA 1988)
  
• Qual la vida, tal la mort (SAURA 1884)
• Qui camina mal camí, no fa bon pas a la fi (SAURA 1884)
• V. Qui la fa, la paga

Equivalents:

• Como se vive, se muere [ES] (SAURA 1884)
• Quien mal anda, mal acaba [ES] (SAURA 1884)

Nota: El refrany en català és tret de CONCA (1988): Els refranys catalans. València: Ed. 3 i 4.

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

Les bones festes comencen per la vigília

Variants i sinònims:

• Es veu venir d'una hora lluny (Zèfir)
• Les bones festes comencen per la vigília (Zèfir)
  

Equivalents:

• Il buondi si vede dal mattino [IT] (Zèfir)
• Por la muestra se conoce el paño [ES] (Zèfir)
• Por las vísperas se conocen los disantos [ES] (Zèfir)

Explicació: "Enseña que el prudente hace juicio de los sucesos por los antecedentes y señales que los preceden" [ES] (DRAE 1914).

Nota: Un disanto es un 'dia festiu en l'Església', que podríem traduir per 'festivitat'.

Font: Zèfir (setembre 2002) - Llista de professionals de la llengua catalana. El refrany català és tret de SAURA 1884.

Cada cosa al seu temps

Variants i sinònims:

• Anem a pams (Zèfir)
• Cada cosa a son temps, com les figues en l'agost (D. y M. 1854)
• Cada cosa al seu temps (BALBASTRE 1977) - (GIMENO (1989)
  
• Cada cosa en son temps, com les figues a l'agost (SAURA 1884)
  
• Comencem pel començament (Zèfir)
  
• El primer és el que va davant (Zèfir)
  
• Primer és una cosa que altra (Zèfir)
• V. Primer són les obligacions que les devocions
  

Equivalents:

• Cada cosa a su tiempo y los nabos en adviento [ES] (D. y M. 1854)
  
• Cada cosa en su tiempo, como los nabos en adviento [ES] (SAURA 1884)
  
• Cada cosa en su tiempo y los nabos en Adviento [ES] (BALBASTRE 1977) - (GIMENO 1989)
  
• First things first [EN] (Zèfir)
  
• Lo primero es lo primero [ES] (Zèfir)

Parèmia segons la font original:

• Cada cosa à son tèmps, com las figas en agost (D. y M. 1854)
• Cada cosa en son temps, com las figas en agost (SAURA 1884).

Explicació:

• Adverteix que les coses s'han de fer amb oportunitat (font original: Adv. que las cosas deuhen fèrse ab oportunitat) (D. y M. 1854).
• Diu algú aconsellant de no avançar els fets o les accions (GIMENO 1989).
  
• Una cosa és més important o més urgent que una altra (Zèfir).

Font:

• D. y M. (1847): Diccionario catalan-castellano y vice versa, Barcelona, Agencia Médica Catalana / Imprenta de J. Roger, 1847 (2a de 1854). Apéndice: Colección de refranes catalanes con su correspondencia castellana (27 pàg.).
• Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.
• Josep Balbastre i Ferrer (1977): Nou recull de modismes i frases fetes. Barcelona: Ed. Pòrtic.
• Isabel Gimeno (1989): El llibre dels refranys catalans. Barcelona: Editorial De Vecchi.
• Zèfir (febrer 2004) - Llista de professionals de la llengua catalana.