De l'home que de tu es fia, fia't tu, que és cortesia

Variants i sinònims: De l'home que de tu es fia, fia't tu, que és cortesia (SAURA 1884).

Equivalents: Del hombre que de ti fia, fiate que es cortesia [ES] (SAURA 1884).

Parèmia segons la font original: Del home que de tú fia, fia tú que es cortesia (SAURA 1884).

Nota: L'equivalent català denota ser una traducció servil del referent castellà (Nota meva).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

Porc fiat tot l'any gruny

Variants i sinònims:

• Allò que es compra a fiar, costa després de pagar (SAURA 1884)
• Porc fiat tot l'any gruny (SAURA 1884)
  

Equivalents: Cochino fiado, buen invierno y mal verano [ES] (SAURA 1884).

Parèmia segons la font original: Porch fiat tot l'any gruny | Lo que's compra á fiar, costa després de pagar (SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

De llàgrimes de dona i coixera de ca, no hi ha que fiar

Variants i sinònims:

• De llàgrimes de dona i coixera de ca, no hi ha que fiar (PONS LLUCH 1993)
• La coixera de gos i el plor de bagassa, prompte passa (de València) (PONS LLUCH 1993)

Equivalents: Lágrimas de mujer y cojera de perro, no las creo [ES] (PONS LLUCH 1993).

Explicació: Trobem més encertat el recollit a València (PONS LLUCH 1993).

Font: Josep Pons Lluch (1993): Refranyer menorquí. Ciutadella (Menorca): Institut Menorquí d'Estudis. Col·lecció «Quadern de Folklore, 50».

Pensa el lladre que tothom roba

Variants i sinònims:

• Ab lo sèu mal vol conéxer lo dels altres (FERRER 1839)
• Amb el seu mal, vol conèixer el dels altres (PUJOL I CAMPENY 2008)
• Creu el lladre que tothom és com ell (PARÉS 2001) (Zèfir)
• El lladre es pensa que tots roben (DCVB, sv. 'lladre') (GARCÍA SALINAS 1994) - PARÉS 1997)
• El lladre sempre té por d'ésser robat (BALBASTRE 1977)
• El que no es fia, no és de fiar (GISBERT 2011)
• El que no vulgues per a tu, no ho vulgues per a ningú (Zèfir)
• Pensa el lladre que tothom roba (AMADES 1951) - (GISBERT 2011)
• Pensa el lladre vell que tots són com ell (POPULOGIS 2012)
• Per al caçador, tots els sembrats són rostoll (GISBERT 2011)
• Per als lladres no hi ha res tancat (GISBERT 2011)
• Qui mal pensa, mal fa (DCVB, sv. 'pensar')

Equivalents:

• Cree el ladrón que todos son de su condición [ES] (POPULOGIS 2012) - (Zèfir)
• Dice el ladrón que todos son de su condición [ES]
• El ladrón, a todo el mundo hace de su condición [ES] (GISBERT 2011)
• Il semble à un larron que chacun lui est compagnon (Trad.: Li sembla al lladre que tothom li és company) [FR] (PUJOL I CAMPENY 2008)
• Piensa el ladrón que todos son de su condición [ES] (FERRER 1839) - (BALBASTRE 1977) - (PUJOL I CAMPENY 2008) - (GISBERT 2011)
• Who is at fault, suspects everybody (Trad.: Qui ha comès una falta sospita de tots) [EN] (PUJOL I CAMPENY 2008)

Explicació:

• Aquell qui comet una falta o té una conducta reprovable, creu que els altres també estan en la mateixa situació (PUJOL I CAMPENY 2008).
• (rostoll = residu de la sega, ermot, guaret).  Qui no té escrúpols, intenta justificar les seues actuacions de les maneres més inversemblants o increïbles, però les fa (GISBERT 2011).
• Segons l’actitud de cada u podem intuir-ne la personalitat, ja que solem suposar en els altres les nostres mateixes virtuts i, sobretot, els defectes (GISBERT 2011)
• Reflexió sobre la qualitat moral de les persones i la justificació de la pròpia immoralitat en la suposada conducta dels altres (POPULOGIS 2012)

Nota: Balbastre (1977) també proposa com equivalent *El que no vulguis per a tu, no ho vulguis per a ningú, però jo no els veig pas iguals, ni de bon tros.


Font:

• Fra Magí Ferrer (1839): Diccionario catalán-castellano. Barcelona: Imprenta y Librería de Pablo Riera. 
• Josep Balbastre i Ferrer (1977): Nou recull de modismes i frases fetes. Barcelona: Ed. Pòrtic.
• Anna Parés i Puntas (1997): Diccionari de refranys: català-castellà, castellà-català. Barcelona: Edicions 62.
• Afra Pujol i Campeny (2008): Els refranys: estudi i equivalències.  
• Adolf Gisbert (2011): Refranyer temàtic amb breu explicació de significat i lèxic, referència a equivalents, similars i contraris, i corresponents i similars en castellà. Oficina Municipal d’Ús i Promoció del Valencià. Ajuntament de Godella
• Verbofília. Populogis (2012).