Injúria d'amo (o marit) fer com no haver-la sentit

Variants i sinònims:

• Baralles (o renyines) de marit, de la taula al llit (SAURA 1884)
• Injúria d'amo (o marit) fer com no haver-la sentit (SAURA 1884)
  
• Ni d'amo ni de marit, et daràs per ressentit (SAURA 1884)
• Paraules de senyor (o de marit) no s'han de prendre per injúries (SAURA 1884)

Equivalents: De baldón de señor (o de marido), nunca zaherido (o no darse por entendido, o echarlo al olvido) [ES] (SAURA 1884).

Parèmia segons la font original: Injuria de amo ó marit, fér com no haverla sentit | Ni de amo ni de marit, te darás per ressentit | Barallas ó renyines de marit, de la taula al llit | Paraulas de senyor ó de marit, no s'han de préndrer per injurias (SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

Els cuidados de l'ase maten el traginer (o l'amo)

Variants i sinònims:

• El que no és per a tu, que es perdi (SAURA 1884)
• Els cuidados de l'ase maten el traginer (o l'amo) (SAURA 1884)

Equivalents: Cuidados ajenos matan al asno [ES] (SAURA 1884).

Parèmia segons la font original: Los cuydados del ase matan lo traginer ó l'amo | Lo que no es pera tú que's perda (SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

Al sol i tot hi ha taques

Variants i sinònims:

• A la millor roba s'hi fa taques (ESPUNYES 2007)
  
• A tothom se li pot escapar un pet (ESPUNYES 2007)
• Abans de dir ruc a ningú, primer mira't a tu (ESPUNYES 2007)
• Al més bon formatge s'hi fan cucs (ESPUNYES 2007)
• Al sol i tot hi ha taques (ESPUNYES 2007)
  
• Cada fusta té el seu tany (ESPUNYES 2007)
• Els pecats del llit són els únics que no es poden assenyalar amb el dit (ESPUNYES 2007)
• Molts rucs s'assemblen i no són tots d'un mateix amo (ESPUNYES 2007)
• No hi ha ningú perfecte (ESPUNYES 2007)
• Qui estigui net de culpa que tiri el primer roc (o la primera pedra) (ESPUNYES 2007)
• Qui no té un all té una ceba (ESPUNYES 2007)
• Qui no tingui culpes ni faltes, que retregui les dels altres (ESPUNYES 2007)

Equivalents:

• El que no cojea, renquea [ES] (ESPUNYES 2007)
• Nadie es perfecto [ES] (ESPUNYES 2007)
• Quien esté libre de culpa que tire la primera piedra [ES] (ESPUNYES 2007)

Font: Josep Espunyes i Esteve (2007): Dites, locucions i frases fetes. Barcelona: Ed. Proa. Col. «Les Eines, 49».

Quan les faves ja fan cloc, nostre amo, no estic enlloc

Variants i sinònims: Quan les faves ja fan cloc, nostre amo, no estic enlloc (SAURA 1884).

Equivalents: Cuando las habas están en grano, una higa para nuestro amo [ES] (SAURA 1884).

Parèmia segons la font original: Quant las fabas ja fan cloch, nostre amo, no estich en lloch (SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

Des de maig a Sant Miquel, pastor d'ovelles vull ser; però de Sant Miquel a març, que les meni l'amo del ramat

Variants i sinònims: des de maig a Sant Miquel, pastor d'ovelles vull ser; però de Sant Miquel a març, que les meni l'amo del ramat (PUJOL 1999).

Equivalents: desde mayo a San Miguel, pastor de ovejas quiero ser; pero de San Miguel a marzo, que las cuide el amo [ES] (TIRADO 1987)

Font:

• Els he tret de la meva base de dades de refranys, comparant diversos refranys i refranyers.
• El refrany català és tret de PUJOL (1999).

Treball dóna llibertat; sempre que puguis ser amo, no vulguis mai ser criat

Variants i sinònims: Treball dóna llibertat; sempre que puguis ser amo, no vulguis mai ser criat (SAURA 1884).

Equivalents: Conquista tu libertad, y ésta la habrás con ahorros y laboriosidad [ES] (SAURA 1884).

Parèmia segons la font original: Traball dóna llibertat; sempre que puguias sér amo, no vullas may ser criat (SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

Paguen (o sempre paguen) justos per pecadors

Variants i sinònims:

• Pagar justos per pecadors (PONS LLUCH 1993)
• Paguen (o sempre paguen) justos per pecadors (SAURA 1884)
  
• V. Qui a l'amo no pot pegar, pega an es ca

Equivalents: Arde verde por seco [ES] (SAURA 1884).

Parèmia segons la font original: Pagan, ó sempre pagan justos per pecadors (SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

Tal amo, tal criat

Variants i sinònims:

• Qui bon mestre està, aprendre deu (SAURA 1884)
• Tal amo, tal criat (SAURA 1884)

Equivalents: Al cabo de un año, tiene el mozo las mañas del amo (o los ardides de su amo) [ES] (SAURA 1884).

Parèmia segons la font original: Tal amo, tal criat | Qui bon mestre está, apéndrer déu (SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

Amb el temps són amos els aprenents

Variants i sinònims:

• Amb el temps són amos els aprenents (SAURA 1884)
  
• Les cases cada cent anys se muden de dalt a baix (SAURA 1884)
• El temps tot ho muda (SAURA 1884)

Equivalents: A cabo de cien años los reyes son villanos y a cabo de ciento y diez son reyes otra vez; o los villanos son reyes [ES] (SAURA 1884)

Parèmia segons la font original: Ab lo temps son amos los aprenents (SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

L'ull del senyor és el pinso millor

Variants i sinònims:

• V. L'ull de l'amo engreixa el cavall
• L'ull del senyor és el pinso millor (MILLÀ 1965) - (FERRET 1968) - (PARÉS 1999) - (PUJOL 1999)

Equivalents: El ojo del señor es el pienso mejor [ES] (PÀMIES 1997)

Font: Víctor Pàmies i Riudor (1997). Amb cara i ulls. Dites i refranys sobre l'ull (manuscrit). [En línia Amb cara i ulls. Dites i refranys sobre l'ull (pròleg i 50 primeres entrades)].

Qui a l'amo no pot pegar, pega an es ca

Variants i sinònims:

• La culpa de l'ase, dóna-la a l'albarda (PERIS 2001)
• V. Paguen (o sempre paguen) justos per pecadors
• Qui a l'amo no pot pegar, pega an es ca (PONS LLUCH 1993)
  
• Qui no pot haver-les amb l'ase, les hau amb l'albarda (PERIS 2001)

Equivalents:

• Qui asinum non potest, stratum caedit [LL] (PERIS 2001) [Trad.: 'el qui no pot picar l'ase, colpeja l'albarda']
• Quien mal quiere a Pedro, pedrada le da a su perro [ES] (PONS LLUCH 1993)

Explicació: Significa que si algú no pot aconseguir tot allò que pretenia, almenys procura obtenir-ne una part (PONS LLUCH 1993).

Nota:

• Sobre l'explicació de Pons Lluch (1993), crec que va més en el sentit de «pagar justos per pecadors»: si no es pot desfogar amb el causant del mal ho fa amb un inferior a qui sí que pot fer-li.
• L'equivalent llatí, tret de Peris (2991), és de Petroni (45.8).

Font: Josep Pons Lluch (1993): Refranyer menorquí. Ciutadella (Menorca): Institut Menorquí d'Estudis. Col·lecció «Quadern de Folklore, 50».

Blat ajagut, aixeca l'amo (o alça l'amo)

Variants i sinònims: Blat ajagut, aixeca l'amo (o alça l'amo) (SAURA 1884).

Equivalents: Sembrado tumbado levanta el amo [ES] (PONS LLUCH 1993).

Explicació: Quan el blat és molt ple i l'espiga s'ajeu pel pes és senyal que ha ben granat i, per tant, de bona anyada (PONS LLUCH 1993).

Font: Josep Pons Lluch (1993): Refranyer menorquí. Ciutadella (Menorca): Institut Menorquí d'Estudis. Col·lecció «Quadern de Folklore, 50».

Ferma s'ase allà on l'amo vol

Variants i sinònims: Ferma s'ase allà on l'amo vol (PONS LLUCH 1993).

Equivalents: A la burra donde el amo manda, aunque se ahorque [ES] (PONS LLUCH 1993).

Explicació: Recomana obeciència i no discutir les ordres que ens donen (PONS LLUCH 1993).

Font: Josep Pons Lluch (1993): Refranyer menorquí. Ciutadella (Menorca): Institut Menorquí d'Estudis. Col·lecció «Quadern de Folklore, 50».

Qui és amo governa

Variants i sinònims:

• A Catalunya i a Castella, el cavall porta la sella (ESPUNYES 2007)
• A la taula i al llit, la dreta és del marit (ESPUNYES 2007)
• V. Cal obeir al superior
• El que paga, mana (GISBERT 2011) 
• Qui és amo governa (DIÀFORA 1982) - (GIMENO 1989) - (PARÉS 1997)
• Qui mana a can Ribot, l'amo o el porc? (ESPUNYES 2007)
• Qui mana, mana (ESPUNYES 2007)
• Qui té l'ase, fa el preu (ESPUNYES 2007)

Equivalents:

• Donde hay patrón no manda marinero [ES] (DIÀFORA 1982) - (GIMENO 1989) - (ESPUNYES 2007) - (GISBERT 2011)
• Quien paga, manda [ES] (GISBERT 2011)

Explicació:

• A més de tenir el nomenament d'amo, cal saber fer el paper per ser obeït (GIMENO 1989).
• Qui té els mitjans de poder influeix sobre els altres, tant si volen com si no (GISBERT 2011).

Font:

• Diàfora (1982): Diccionari essencial castellà-català català-castellà Diàfora. Barcelona: Ed. Diàfora.
• Isabel Gimeno (1989): El llibre dels refranys catalans. Barcelona: Editorial De Vecchi.
• Anna Parés i Puntas (1997): Diccionari de refranys: català-castellà, castellà-català. Barcelona: Edicions 62.
• Josep Espunyes i Esteve (2007): Dites, locucions i frases fetes. Barcelona: Ed. Proa. Col. «Les Eines, 49».
• Adolf Gisbert (2011): Refranyer temàtic amb breu explicació de significat i lèxic, referència a equivalents, similars i contraris, i corresponents i similars en castellà. Oficina Municipal d’Ús i Promoció del Valencià. Ajuntament de Godella.

Qui té mossos i no els veu, es fa pobre i no s'ho creu

Variants i sinònims:

• Amo qui té mossos i no els veu es fa pobre i no s'ho creu (PONS LLUCH 1993)
• Qui té (ranxo de) gent i no hi va, si és ric, pobre es fa (PONS LLUCH 1993)
• Qui té mossos i no els veu, es fa pobre i no s'ho creu (BALBASTRE 1977)
  
• Qui té obrers i no els veu, es fa pobre i no s'ho creu (PONS LLUCH 1993)
  

Equivalents:

• El ojo del amo engorda el caballo [ES] (BALBASTRE 1993)
  
• Obreros a no ver, dineros a perder [ES] (PONS LLUCH 1993)
• Quien quiere perder su hacienda, entréguela a mozos y nunca la vea [ES] (PONS LLUCH 1993)

Explicació:

• Significa es refereix al qui té treballadors que fan feina per ell i no té esment a vigilar-los (PONS LLUCH 1993).
• Es refereix a qui té treballadors qui fan feina per ell i no té esment a vigilar-los (PONS LLUCH 1993).

Font:

• Josep Balbastre i Ferrer (1977): Nou recull de modismes i frases fetes. Barcelona: Ed. Pòrtic.
• Josep Pons Lluch (1993): Refranyer menorquí. Ciutadella (Menorca): Institut Menorquí d'Estudis. Col·lecció «Quadern de Folklore, 50».

L'ull de l'amo engreixa el cavall

Variants i sinònims:

• L'ull (o els ulls) de l'amo engreixa (o engreixen) el cavall (FONT 1900) - (BALBASTRE 1977) - (PERRAMON 1979) - (GIMENO 1989) - (PÀMIES 1997) - (PARÉS 1999) - (PUJOL 1999)
  
• L'ull de l'amo en meng menjar engrosa més al bestiar (FAGES 1853)
  
• V. L'ull del senyor és el pinso millor
• La vigilància té cura del negoci (BALBASTRE 1977).
• Qui té botiga, que hi estiga
• Qui té gent i no hi va, si és ric, pobre es fa
• Qui té mossos i no els veu, es fa pobre i no s'ho creu
• Qui té obrers i no els veu, es fa pobre i no s'ho creu

Equivalents:

• El ojo del amo engorda el caballo [ES] (BALBASTRE 1977) - (PÀMIES 1997)
  
• Hacienda, que tu amo te vea, si no que te venda [ES] (BALBASTRE 1977)
• Il n'est pour voir que l'oeil de maître [FR] (PÀMIES 1997)
• Oculus domini saginat equum [LL] (PÀMIES 1997)

Explicació:

• Consells per a qui ha de dirigir un negoci o té treballadors. recomana de tenir cura, diligència per obtenir més guanys (GIMENO 1989).
  
• Qui vol vendre alguna cosa en dirà meravelles per tal d'aconseguir-ho, encara que sigui enganyant algú altre (PÀMIES 1997).
• Cadascú ha de vigilar la seva hisenda o els seus negocis si vol que prosperin i no perdre'ls (PÀMIES 1997).
• Quan l'amo vigila, els subordinats treballen més (PARÉS 1999).
  

Font:

• Josep Balbastre i Ferrer (1977): Nou recull de modismes i frases fetes. Barcelona: Ed. Pòrtic.
• Víctor Pàmies i Riudor (1997). Amb cara i ulls. Dites i refranys sobre l'ull (manuscrit). [En línia Amb cara i ulls. Dites i refranys sobre l'ull (pròleg i 50 primeres entrades)].

Qui la fa, la paga

Variants i sinònims:

• De callar mai se'n sap prou (Zèfir)
  
• El ruc callat, per savi és reputat (Zèfir)
• V. Mal fineix qui mal comença
• No hi ha millor paraula que la que queda per dir (Zèfir)
• Per la boca mor el peix (CONCA 1988)
• Qual la vida, tal la mort (SAURA 1884)
• Qui camina mal camí, no fa bon pas a la fi (SAURA 1884)
• Qui la fa, la paga (BALBASTRE 1977)
  
• Qui la fa que la pagui (PONS LLUCH 1993)
  
• Qui té boca s'equivoca (Zèfir)
• Qui trenca, paga (GIMENO 1989)
  
• Qui xerra, paga (Zèfir)
• Se te'n va la força per la boca (Zèfir)
• Tothom és amo del que pensa i esclau del que diu (Zèfir)
• Tothom és amo dels seus silencis i esclau de les seves paraules (Zèfir)

Equivalents:

• Como se vive, se muere [ES] (SAURA 1884)
  
• Donde las dan, las toman [ES] (GIMENO 1989)
  
• El que la hace, la paga [ES]
  
• Muerto el perro se acabó la rabia [ES] (Zèfir)
• Por la boca muere el pez [ES] (Zèfir)
• Quien la hace que la pague [ES] (PONS LLUCH 1993)
  
• Quien mal anda, mal acaba [ES] (SAURA 1884) - (BALBASTRE 1977)

Explicació:

• Aquí també es parla de la immanència de la justícia; qui fa el dany l'ha de reparar (GIMENO 1989).
• Vol dir que qui ha comès una mala acció, és just que en pagui les conseqüències (PONS LLUCH 1993).
  
• Els mentiders acaben traint-se ells mateixos amb les seves pròpies paraules (Zèfir).

Font:

• Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.
• Josep Balbastre i Ferrer (1977): Nou recull de modismes i frases fetes. Barcelona: Ed. Pòrtic.
• Isabel Gimeno (1989): El llibre dels refranys catalans. Barcelona: Editorial De Vecchi.
• Josep Pons Lluch (1993): Refranyer menorquí. Ciutadella (Menorca): Institut Menorquí d'Estudis. Col·lecció «Quadern de Folklore, 50».
• Zèfir (juliol 2004) - Llista de professionals de la llengua catalana.

Cal obeir al superior

Variants i sinònims:

• Allà on hi ha bous, les vaques acoten el cap (ESPUNYES 2007)
• Allà on hi ha patrons no manen mariners (GISBERT 2011)
• Cal obeir al superior (BALBASTRE 1977)
• On hi ha barret, no hi campen caputxes (PÀMIES 1997a)
• On hi ha barrets, no hi campen caputxes (ESPUNYES 2007)
• On hi ha barretina, no hi campen caputxines (PÀMIES 1997a)
• On hi ha el capellà no mana el sagristà (POPULOGIS 2012)
• V. On hi ha gall, no canten gallines
• On hi ha patilles, callen les faldilles (ESPUNYES 2007)
• On hi ha pare, no val compare (POPULOGIS 2012) 
• On hi ha teixidor, no mana el llançaire (PÀMIES 1997a)
• On l'amo parla, el mosso calla (ESPUNYES 2007)
• V. Qui és amo, governa
• Sobre pare, no val compare (POPULOGIS 2012)

Equivalents:

• Donde hay patrón no manda marinero [ES] (BALBASTRE 1977) - (PÀMIES 1997a) - (POPULOGIS 2012) 
• Donde hay patrón, no manda marinero [ES] (GISBERT 2011) - (POPULOGIS 2012)
• Juegos mayores quitan menores [ES] (PÀMIES 1997a)
• Quien manda, manda y cartuchos al cañón [ES] (BALBASTRE 1977)

Explicació:

• Aconsella a l'home de mantenir la preponderància dins la relació de parella o a casa (PÀMIES 1997a).
• A tot col·lectiu li convé respectar el càrrec i les decisions de qui sap més que la resta (GISBERT 2011)
• Ho diu qui es troba davant algú superior en grau jeràrquic per a indicar que acata l'ordre establit, generalment, a contracor (POPULOGIS 2012).
• Indica que l'amor patern és superior a tots els altres(POPULOGIS 2012).

Font:

• Josep Balbastre i Ferrer (1977): Nou recull de modismes i frases fetes. Barcelona: Ed. Pòrtic.
• Víctor Pàmies i Riudor (1997). En cap cap cap. Dites i refranys sobre el cap (manuscrit). [En línia En cap cap cap. Dites i refranys sobre el cap (pròleg i 50 primeres entrades)].
• Josep Espunyes i Esteve (2007): Dites, locucions i frases fetes. Barcelona: Ed. Proa. Col. «Les Eines, 49».
• Adolf Gisbert (2011): Refranyer temàtic amb breu explicació de significat i lèxic, referència a equivalents, similars i contraris, i corresponents i similars en castellà. Oficina Municipal d’Ús i Promoció del Valencià. Ajuntament de Godella. 
• Verbofília. Populogis (2012).