Aconsegueixi jo el meu intent, encara que se'n rigui la gent

Variants i sinònims:

• Aconsegueixi jo el meu intent, encara que se'n rigui la gent (SAURA 1884)
• V. Que rigui la gent i que jo vagi calent

Equivalents: Como mi hijo entre fraile, mas que no me quiera nadie [ES] (SAURA 1884).

Parèmia segons la font original: Logre jo lo meu intent, més que s'enriga la gent (SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

El bon aliment fa bon enteniment

Variants i sinònims:

• El bon aliment fa bon enteniment (SAURA 1884)
• El bon aliment fa tornar jove a la gent (SAURA 1884)

Equivalents: Cara sin dientes, hace á los muertos vivientes [ES] (SAURA 1884).

Parèmia segons la font original: Lo bon aliment fa bon enteniment | Lo bon aliment fa tornar jove á la gent (SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

En el forn i rentador, es diu tot el mal i bo

Variants i sinònims:

• Al forn i al rentador es diu tot el mal i tot el bo (AMADES 1951)
• Al forn i al rentador es xerra el bo i millor (AMADES 1951)
• Al forn i al rentador se diu tot lo mal i lo bo (FORGAS 1992)
• Al forn i al rentador se diu tot lo mal i tot lo bo (MORET 1995)
• Déu ens guardi de forn, de barberia i de rentador (AMADES 1930)
• En el forn i rentador, es diu tot el mal i bo (SAURA 1884)
  
• En es forn i en es rentador, sa gent diu lo bo i millor (PONS LLUCH 1993)

Equivalents:

• En horno, río y fuego ajeno, se juzga lo malo por lo bueno [ES] (SAURA 1884)
• En horno, río y fuego ajeno, se juzga lo malo y lo bueno [ES] (LABÈRNIA 1840)

Parèmia segons la font original: En lo forn y rentador, se diu tot lo mal y bo (SAURA 1884).

Explicació: «Denota qu'en dits llochs las donas murmuran y enrahonan tot lo que saben» (LABÈRNIA 1840).

Nota: El refrany que recull Amades a Números meravellosos (AMADES 1930), Déu ens guardi de forn, de barberia i de rentador, «vol dir que són llocs de gran xafarderia» (AMADES 1930).

Font:

• Pere Labèrnia i Esteller (1840): Diccionari de la llengua catalana ab la correspondencia castellana y llatina. Barcelona: Estampa dels Hereus de la V. Pla
• Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

Agraïments: A Joan Puig, de Gazophylacium, que em va posar sobre la pista del Labèrnia i em va avançar aquest refrany, amb la citació, l'equivalent i la definició (què més es pot demanar?)

No tractis a gent ociosa, perquè és cosa perillosa

Variants i sinònims: No tractis a gent ociosa, perquè és cosa perillosa (SAURA 1884).

Equivalents: Aléjate del ocioso, si quieres tener reposo [ES] (SAURA 1884)

Parèmia segons la font original: No tractes a gent ociosa, perque es cosa perillosa (SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

Rient, rient, bat es cul a sa gent

Variants i sinònims: Rient, rient, bat es cul a sa gent (PONS LLUCH 1993).

Equivalents: Riendo, riendo, verdades diciendo [ES] (PONS LLUCH 1993).

Explicació: Es diu referint-se a algú que sense fer soroll ni ostentació guanya als altres (PONS LLUCH 1993).

Font: Josep Pons Lluch (1993): Refranyer menorquí. Ciutadella (Menorca): Institut Menorquí d'Estudis. Col·lecció «Quadern de Folklore, 50».

Darrere el rei, figues li fan

Variants i sinònims:

• Bellaco entreteniment, és dir mal de la gent (o del qui està absent) (SAURA 1884)
• Darrere el rei, figues li fan (PONS LLUCH 1993)
• De «detrás» al rey li fan banyes (SAURA 1884)
• V. El que es diu al darrere, no es diu al davant
• Per davant la gara-gara, i per «detrás» la punyalada (SAURA 1884)

Equivalents:

• Delante hago acato, y detrás al rey mato [ES] (SAURA 1884)
• Las espaldas vueltas, al mismo rey le hago morisquetas [ES] (PONS LLUCH 1993)

Parèmia segons la font original: De detrás al rey li fan banyas | Per davant la garagara, y per detrás la punyalada | Bellaco entreteniment, es dir mal de la gent (ó del qui està ausent) (SAURA 1884)

Explicació: Significa que els personatges importants són reverenciats a la cara, però menyspreats d'amagat. Es diu també dels qui s'aprofiten dels descuits de la vigilància per obrar a contra llei (PONS LLUCH 1993).

Font:

• Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.
• Josep Pons Lluch (1993): Refranyer menorquí. Ciutadella (Menorca): Institut Menorquí d'Estudis. Col·lecció «Quadern de Folklore, 50».

Cap sense cervell no ha menester capell

Variants i sinònims:

• Cap eixalabrat, no vol ser reptat (SAURA 1884)
• Cap sense cervell no ha menester capell (PONS LLUCH 1993)
  
• Cap sense cervell, no ha menester capell (PÀMIES 1997a)
• Cap sense cervell, no vol guia ni consell (SAURA 1884)
  
• Gent boja, campana de fusta (PÀMIES 1997a)
• On no hi ha cap, no hi cal barret (PÀMIES 1997a)
• Tots els caps tenen cabells, mes no tots tenen cervell (PÀMIES 1997a)

Equivalents:

• Cabeza loca no quiere la toca [ES] (PÀMIES 1997a)
• Cabeza loca no tiene toca [ES] (SAURA 1884)
• En cabeza loca no dura la toca [ES] (PÀMIES 1997a)
• En cabeza loca no se tiene la toca [ES] (PÀMIES 1997a)
• En cabeza loca, no se tiene toca [ES] (SAURA 1884)
  
• Impubes nullo malas digneris honore [LL] (PÀMIES 1997a)
• Qui n'a point de tête, n'a que faire de chaperon [FR] (PÀMIES 1997a)
• Quien no tiene cabeza, no ha menester caperuza [ES] (PONS LLUCH 1993) - (PÀMIES 1997a).
• Quijadas sin barbas no merecen ser honradas [ES] (PÀMIES 1997a)
• Vix non barbato quidquam defertur honoris [LL] (PÀMIES 1997a)

Explicació:

• Es diu humorísticament als qui van sempre amb el cap descobert (PONS LLUCH 1993).
• Denota el poc respecte que generalment es té als qui són de poca edat (PÀMIES 1997a).
• Vol dir que la persona de poc judici no se subjecta a cap regla ni mètode (PÀMIES 1997a).

Font:

• Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.
• Josep Pons Lluch (1993): Refranyer menorquí. Ciutadella (Menorca): Institut Menorquí d'Estudis. Col·lecció «Quadern de Folklore, 50».
• Víctor Pàmies i Riudor (1997). En cap cap cap. Dites i refranys sobre el cap (manuscrit). [En línia En cap cap cap. Dites i refranys sobre el cap (pròleg i 50 primeres entrades)].

Badall mai ment, o son o talent

Variants i sinònims:

• Badall mai ment, o son o talent (PONS LLUCH 1993)
  
• Badall mai ment, o son o talent, desig de veure gent, o ganes de festejar (PONS LLUCH 1993)
• Badall mai ment, son o talent o mal (o senyal) d'enamorament (PONS LLUCH 1993)
• Badall mai ment, o son, o vessa, o talent (PONS LLUCH 1993)

Equivalents: El bostezo es hambre, o sueño, o ganas de ver al dueño [ES] (PONS LLUCH 1993).

Explicació: Suposa allò que pot significar un badall (PONS LLUCH 1993).

Font: Josep Pons Lluch (1993): Refranyer menorquí. Ciutadella (Menorca): Institut Menorquí d'Estudis. Col·lecció «Quadern de Folklore, 50».

S'aigua corrent no mata sa gent

Variants i sinònims:

• Aigua (o l'aigua) que corre no porta verí (ESPUNYES 2007)
• Aigua (o l'aigua) corrent no fa mal a la gent (ESPUNYES 2007)
• Deu em guard de l'home de bé, que del dolent jo me'n guardaré (SAURA 1884)
• Déu em guardi d’home bo, que del dolent ja ho faré jo (PUJOL I CAMPENY 2008)
• Guarda't (o Déu nos guard) d'aigua que no corri ni de gat que no mioli (SAURA 1884)
• No et guardis de qui servei faràs, mes guarda't de qui desplauràs (SAURA 1884)
• No mengis fruita passada ni beguis aigua aturada (ESPUNYES 2007)
• S'aigua corrent no mata sa gent (PONS LLUCH 1993)

Equivalents:

• Agua corriente no mata a la gente; agua sin correr, puede suceder [ES] (PONS LLUCH 1993)
• Del agua mansa me libre Dios, que de la recia (o brava) me libro yo [ES] (SAURA 1884)
• Del bueno me guarde Dios, que del malo me guardaré yo [ES] (SAURA 1884)
• Del bueno me guarde Dios, que del malo me guardo yo [ES] (PUJOL I CAMPENY 2008)
• El agua corriente no mata a la gente [ES] (ESPUNYES 2007)
• Garantissez-vous de vos amis, vous saurez bien vous défendre de vos ennemies (Trad.: Assegureu-vos dels vostres amics i sabreu defensar-vos dels vostres enemics) [FR] (PUJOL I CAMPENY 2008)
• Save us from our friends (Trad.: Salveu-nos dels nostres amics) [EN] (PUJOL I CAMPENY 2008)

Parèmia segons la font original: Deu me guart del home de bé, que del dolent jo me'n guardaré | Guardat (ó Deu nos guart) d'aygua que no corra ni de gat que no miole | No guarts á qui servey farás, mes guarda á qui desplaurás (SAURA 1884).

Explicació:

• Vol dir que no acumula impureses (PONS LLUCH 1993).
• Ens recomana que ens ocupem de prevenir-nos de les coses dolentes, ja que si li atorguem aquesta responsabilitat a algú altre (Déu, per exemple), no tenim cap garantia de què sigui així (PUJOL I CAMPENY 2008).

Font:

• Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.
• Josep Pons Lluch (1993): Refranyer menorquí. Ciutadella (Menorca): Institut Menorquí d'Estudis. Col·lecció «Quadern de Folklore, 50».
• Josep Espunyes i Esteve (2007): Dites, locucions i frases fetes. Barcelona: Ed. Proa. Col. «Les Eines, 49».
• Afra Pujol i Campeny (2008): Els refranys: estudi i equivalències.  

Parlant la gent s'entén

Variants i sinònims: Parlant la gent s'entén (MILLÀ 1965) - (CONCA 1988).

Equivalents: Hablando se entiende la gente [ES].

Nota: el refrany català és tret de Lluís Millà i Reig (1965): Cinc mil refranys catalans i frases fetes, populars. Barcelona: Editorial Millà. Col·lecció «Vell i nou», núm. 3. També apareix a Conca (1988): Els refranys catalans. València: Ed. 3 i 4.

Que rigui la gent i que jo vagi calent

Variants i sinònims:

• V. Aconsegueixi jo el meu intent, encara que se'n rigui la gent
  
• Afarta'm i digue'm moro! (Zèfir)
• Afarta'm i digue'm moro (o lladre) (ESPUNYES 2007)
  
• Afarta'm i digue'm moro; el cas és anar còmode (GIMENO 1989)
• Afarta'm i digues-me ruc (GIMENO 1989)
  
• Anant jo calent, me'n ric de la gent (CONCA 1988)
• V. Compleixi jo, i que s'arreglen (o i els altres que diguin el que vulguin)
  
• Content jo, content tothom (SAURA 1884) - (SEUBA 1993)
  
• Estigui jo calent i rigui sa gent (PONS LLUCH 1993)
  
• Que digui la gent i jo que estigui calent (Zèfir)
• Que diguin el que vulguin, que jo ja estic calent (Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana)
• Que rigui la gent i que jo vagi calent (Zèfir)
• Vaja jo calent, i que riga la gent (SAURA 1884)
  

Equivalents:

• Ande yo a mi gusto, parezca o no razonable a Justo [ES] (SAURA 1884)
  
• Ande yo caliente y ríase la gente [ES] (SAURA 1884) - (GIMENO 1989) - (PONS LLUCH 1993) - (Zèfir)
• Dame pan y dime tonto (ESPUNYES 2007)
  
• ¡Dame pan y dime tonto! [ES] (Zèfir)
• Mi marido es tamborilero, Dios me lo dió, y asi me lo quiero (SAURA 1884)
  

Explicació:

• Facultat que dóna el tenir diners de poder riure's de la gent, és a dir, burlar-se d'algú, mostrar menyspreu d'algú (GIMENO 1989).
• Sobre la incomoditat que comporta el fet de ser pobre. Al·ludeix a la necessitat de cercar qualsevol mitjà per poder solucionar l'estat d'indigència, fins i tot el fet de deixar-se insultar (GIMENO 1989).
• «Afarta'm i digues-me ruc» és una variant dels altres refranys que s'utilitza aplicant-lo a qui té poca dignitat. Segons el context en què es fa servir, la persona a qui és aplicat el refrany pot resultar enaltida o menyspreada. El primer cas quan algú demostra que ha obtingut el que volia sense parar esment en el tipus de recursos utilitzats. La segona, titllar la persona poc digna perquè, com que fa servir uns mitjans ignominiosos, demostra tenir poc respecte de si mateixa (GIMENO 1989).

Nota: Ande yo caliente y ríase la gente és un vers de Góngora. Amb tot, durant l'època del Barroc i el Segle d'Or castellà, era usual que agafessin com a tornades dites, refranys o expressions populars. Per això des de Zèfir es llença la proposta d'agafar la tonada d'una cançó popular infantil que diu:

El gall i la gallina
n'estaven al balcó,
la gallina s'adormia
i ell li da un petó;
dolent, més que dolent,
què en dirà la gent?
Que diguen el que vulguen,
que jo ja estic content,
content, content i content (Zèfir)

Font:

• Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.
• Isabel Gimeno (1989): El llibre dels refranys catalans. Barcelona: Editorial De Vecchi.
• Josep Pons Lluch (1993): Refranyer menorquí. Ciutadella (Menorca): Institut Menorquí d'Estudis. Col·lecció «Quadern de Folklore, 50».
• Zèfir (febrer 2002) - Llista de professionals de la llengua catalana.
• Josep Espunyes i Esteve (2007): Dites, locucions i frases fetes. Barcelona: Ed. Proa. Col. «Les Eines, 49».

Qui té mossos i no els veu, es fa pobre i no s'ho creu

Variants i sinònims:

• Amo qui té mossos i no els veu es fa pobre i no s'ho creu (PONS LLUCH 1993)
• Qui té (ranxo de) gent i no hi va, si és ric, pobre es fa (PONS LLUCH 1993)
• Qui té mossos i no els veu, es fa pobre i no s'ho creu (BALBASTRE 1977)
  
• Qui té obrers i no els veu, es fa pobre i no s'ho creu (PONS LLUCH 1993)
  

Equivalents:

• El ojo del amo engorda el caballo [ES] (BALBASTRE 1993)
  
• Obreros a no ver, dineros a perder [ES] (PONS LLUCH 1993)
• Quien quiere perder su hacienda, entréguela a mozos y nunca la vea [ES] (PONS LLUCH 1993)

Explicació:

• Significa es refereix al qui té treballadors que fan feina per ell i no té esment a vigilar-los (PONS LLUCH 1993).
• Es refereix a qui té treballadors qui fan feina per ell i no té esment a vigilar-los (PONS LLUCH 1993).

Font:

• Josep Balbastre i Ferrer (1977): Nou recull de modismes i frases fetes. Barcelona: Ed. Pòrtic.
• Josep Pons Lluch (1993): Refranyer menorquí. Ciutadella (Menorca): Institut Menorquí d'Estudis. Col·lecció «Quadern de Folklore, 50».

L'ull de l'amo engreixa el cavall

Variants i sinònims:

• L'ull (o els ulls) de l'amo engreixa (o engreixen) el cavall (FONT 1900) - (BALBASTRE 1977) - (PERRAMON 1979) - (GIMENO 1989) - (PÀMIES 1997) - (PARÉS 1999) - (PUJOL 1999)
  
• L'ull de l'amo en meng menjar engrosa més al bestiar (FAGES 1853)
  
• V. L'ull del senyor és el pinso millor
• La vigilància té cura del negoci (BALBASTRE 1977).
• Qui té botiga, que hi estiga
• Qui té gent i no hi va, si és ric, pobre es fa
• Qui té mossos i no els veu, es fa pobre i no s'ho creu
• Qui té obrers i no els veu, es fa pobre i no s'ho creu

Equivalents:

• El ojo del amo engorda el caballo [ES] (BALBASTRE 1977) - (PÀMIES 1997)
  
• Hacienda, que tu amo te vea, si no que te venda [ES] (BALBASTRE 1977)
• Il n'est pour voir que l'oeil de maître [FR] (PÀMIES 1997)
• Oculus domini saginat equum [LL] (PÀMIES 1997)

Explicació:

• Consells per a qui ha de dirigir un negoci o té treballadors. recomana de tenir cura, diligència per obtenir més guanys (GIMENO 1989).
  
• Qui vol vendre alguna cosa en dirà meravelles per tal d'aconseguir-ho, encara que sigui enganyant algú altre (PÀMIES 1997).
• Cadascú ha de vigilar la seva hisenda o els seus negocis si vol que prosperin i no perdre'ls (PÀMIES 1997).
• Quan l'amo vigila, els subordinats treballen més (PARÉS 1999).
  

Font:

• Josep Balbastre i Ferrer (1977): Nou recull de modismes i frases fetes. Barcelona: Ed. Pòrtic.
• Víctor Pàmies i Riudor (1997). Amb cara i ulls. Dites i refranys sobre l'ull (manuscrit). [En línia Amb cara i ulls. Dites i refranys sobre l'ull (pròleg i 50 primeres entrades)].

Gent jove, pa tou

Variants i sinònims: Gent jove, pa tou (BALBASTRE 1977).

Equivalents: Juventud dorada [ES] (BALBASTRE 1977).

Font: Josep Balbastre i Ferrer (1977): Nou recull de modismes i frases fetes. Barcelona: Ed. Pòrtic.

Fent i desfent aprèn l'aprenent

Variants i sinònims:

• Fent i desfent aprèn l'aprenent (Zèfir)
  
• Fent i desfent s'ensenya la gent (Zèfir)
• Més val perdre que més perdre (Zèfir)

Antònim: Ferrant, ferrant, perdé l'ofici (Zèfir).

Equivalents:

• Echando a perder, se aprende [ES] (Zèfir)
• Hacer enseña a hacer [ES] (Zèfir)

Font: Zèfir (juny 2005) - Llista de professionals de la llengua catalana.