Feina començada, és mig acabada

Variants i sinònims: Feina començada, és mig acabada (PUJOL I CAMPENY 2008).

Equivalents:

• Besogne commence est plus qu'à moitié faite (Trad.: Feina començada és més que mig feta) [FR] (PUJOL I CAMPENY 2008)
• Lo que nunca se empieza, nunca se acaba [ES] (PUJOL I CAMPENY 2008)
• Well begun is half done (Trad.: Ben començat és mig fet) [EN] (PUJOL I CAMPENY 2008)

Explicació: Conveniència de començar a fer una cosa, ja que un cop ens hi hem posat, estem molt més a prop d‟acabar-la que no pas quan encara no ho havíem començat (PUJOL I CAMPENY 2008).

Font: Afra Pujol i Campeny (2008): Els refranys: estudi i equivalències.

Quan pensaràs anar bé, et trobaràs al mig del fang

Variants i sinònims:

• Quan es pensa que plourà, el sol traspunta (SAURA 1884)
• Quan pensaràs anar bé, et trobaràs al mig del fang (SAURA 1884)

Equivalents: Cuando os pedimos, dueña os decimos, cuando os tenemos, como queremos [ES] (SAURA 1884).

Parèmia segons la font original: Quant pensarás anar bé, 't trobarás al mitj del fanch / quant se pensa que plourá, lo sol traspunta (SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

Per Santa Maria, hora i mitja més de dia

Variants i sinònims: Per Santa Maria, hora i mitja més de dia (SANCHIS GUARNER 1951) - (GARGALLO 2002).

Equivalents: Por Santa María, hora y media más de día [ES] (MARTÍNEZ KLEISER 1945) - (GARGALLO 2002).

Nota:

• Gargallo (2002) treu el refrany castellà de Martínez Kleiser (1945) i el català, de Sanchis Guarner (1951).
• Aquesta Santa Maria es refereix a la Candelera, el 2 de febrer.

Font: José Enrique Gargallo Gil (2002): Per Santa Llúcia, un pas de puça. Crecer y decrecer de los días, refranes del calendario, Romania continua. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Revista «Estudis Romànics, XXIV». [ES].

Barba remullada, és mig afaitada

Variants i sinònims: Barba remullada, és mig afaitada (SAURA 1884).

Equivalents: Barba remojada, medio rapada [ES] (SAURA 1884).

Parèmia segons la font original: Barba remullada, es mitj afeytada (SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

A un roí, més roí (o roí i mig)

Variants i sinònims: A un roí, més roí (o roí i mig) (SAURA 1884).

Equivalents:

• A un ruin, ruin y medio [ES] (SAURA 1884)
• A un traidor, dos alevosos [ES] (SAURA 1884)

Parèmia segons la font original: A un ruhí, més ruhí, o ruhí i mitj (SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

Arrima't als bons, i seràs un d'ells

Variants i sinònims:

• Arrima't als bons, i seràs un d'ells (SAURA 1884)
  
• Per tenir bona opinió, procura anar amb el bo (SAURA 1884)
  
• V. Qui s'ajunta amb un coix, coix i mig al cap de l'any

Equivalents:

• Anda con viejo, y te dará buen consejo [ES] (SAURA 1884)
• Arrímate a los buenos y serás uno de ellos [ES] (SAURA 1884)
• Qui cum sapientibus graditur, sapiens erit [LL] (PERIS 2001) [Trad.: 'qui va amb savis serà savi']
  

Parèmia segons la font original: Arrimat als bons y serás un de ells | Per tenir bona opinió, procura anar ab lo bo (SAURA 1884).

Nota: La sentència llatina qui cum sapientibus graditur, sapiens erit, segons Peris (2001), és treta del Llibre de proverbis de la Bíblia.

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

Digue'm amb qui vas, i te diré qui ets

Variants i sinònims:

• V. Arrima't als bons i seràs un d'ells
• Digue'm amb qui vas i et diré el que seràs (MILLÀ 1965)
• Digues-me amb qui vas i et diré qui ets (SAURA 1884)
• Digue'm amb qui vas, i te diré qui ets (PONS LLUCH 1993)
  
• Dis-me amb qui vas i et diré què et faràs (Zèfir)
• Ensenya'm la muller i et diré quin marit té (MILLÀ 1965)
• V. Qui s'ajunta amb un coix, coix i mig al cap de l'any
  

Equivalents: Dime con quien andas i te diré quién eres [ES] (PONS LLUCH 1993) - (Zèfir).

Parèmia segons la font original: Digasme ab qui vas y't diré qui ets (SAURA 1884)

Explicació: Vol dir que, coneixent les virtuts, defectes o costums dels companys habituals, és fàcil conèixer la manera d'esser o pensar d'una persona (PONS LLUCH 1993).

Font:

• Josep Pons Lluch (1993): Refranyer menorquí. Ciutadella (Menorca): Institut Menorquí d'Estudis. Col·lecció «Quadern de Folklore, 50».
• Zèfir (novembre 2006) - Llista de professionals de la llengua catalana.

Sa netedat és mitja vida

Variants i sinònims: Sa netedat és mitja vida (PONS LLUCH 1993).

Equivalents: Quien es limpio es sano [ES] (PONS LLUCH 1993).

Explicació: Mesura d'higiene sanitària (PONS LLUCH 1993).

Font: Josep Pons Lluch (1993): Refranyer menorquí. Ciutadella (Menorca): Institut Menorquí d'Estudis. Col·lecció «Quadern de Folklore, 50».

Mig món es cuida de s'altre mig

Variants i sinònims:

• Mig món es cuida de s'altre mig (PONS LLUCH 1993)
• Mig món se'n riu de s'altre mig (PONS LLUCH 1993)

Equivalents: Decimos mal de otros, y otros dicen de nosotros [ES] (PONS LLUCH 1993).

Explicació: Indiquen que la murmuració i la burla mútua és un mal general (PONS LLUCH 1993).

Font: Josep Pons Lluch (1993): Refranyer menorquí. Ciutadella (Menorca): Institut Menorquí d'Estudis. Col·lecció «Quadern de Folklore, 50».

Qui a bon arbre s'arramba, bona ombra el guarda

Variants i sinònims:

• Qui a bon arbre s'acosta, bona ombra el cobreix (PONS I LLUCH 1993)
• Qui a bon arbre s'arramba, bona ombra el guarda (CONCA 1988)
  
• V. El qui troba bon padrí, ja ha recorregut mig camí

Equivalents: Quien a buen árbol se arrima, buena sombra le cobija [ES] (PONS I LLUCH 1993).

Explicació: Significa que com més bon estaló es té, més ben assegurat s'està (PONS I LLUCH 1993)

Font: Josep Pons Lluch (1993): Refranyer menorquí. Ciutadella (Menorca): Institut Menorquí d'Estudis. Col·lecció «Quadern de Folklore, 50».

Pecat amagat és mig perdonat

Variants i sinònims: Pecat amagat és mig perdonat (BALBASTRE 1977) - (PONS LLUCH 1993).

Equivalents:

• Encubierto pecado, medio perdonado [ES] (PONS LLUCH 1993)
• Quémese (o arda) la casa y no salga humo [ES] (BALBASTRE 1977)

Explicació: Significa que els pecats en què no es dóna escàndol tenen menys gravetat que els que es cometen públicament (PONS LLUCH 1993).

Font:

• Josep Balbastre i Ferrer (1977): Nou recull de modismes i frases fetes. Barcelona: Ed. Pòrtic.
• Josep Pons Lluch (1993): Refranyer menorquí. Ciutadella (Menorca): Institut Menorquí d'Estudis. Col·lecció «Quadern de Folklore, 50».

Ningú no vol mocar-se amb mitja mànega

Variants i sinònims: Ningú no vol mocar-se amb mitja mànega (BALBASTRE 1977).

Equivalents: Todos los gatos quieren llevar zapatos [ES] (BALBASTRE 1977).

Font: Josep Balbastre i Ferrer (1977): Nou recull de modismes i frases fetes. Barcelona: Ed. Pòrtic.

Qui s'ajunta amb un coix, coix i mig al cap de l'any

Variants i sinònims:

• Anau amb un coix i al cap de s'any ho sereu tots dos (PONS LLUCH 1993)
• Aneu amb un coix? Al cap de l'any ho sereu tots dos (PÀMIES 1997a)
• V. Arrima't als bons i seràs un d'ells
  
• V. Digue'm amb qui vas, i et diré qui ets
• Qui pren un coix per company, coixeja al cap de l'any (PÀMIES 1997a)
• Qui s'ajunta amb un coix, coix i mig al cap de l'any (PÀMIES 1997a)
  
• Qui s'ajunte en un coixo, si al cap de l'any no coxeige, retranqueige (PÀMIES 1997a)
  
• Qui va amb ovelles, al cap de l'any és com elles (PÀMIES 1997a)
  
• Qui va amb un coix, al cap de l'any és tan coix com ell (SAURA 1884)
  
• Qui va amb un coix, al cap de l'any són dos (o és coix i mig) (PÀMIES 1997a)
  
• Qui va amb un coix, al cap de s'any, coix i mig (PONS LLUCH 1993)
• Qui va amb un coix, al cap de s'any ho són tots dos (PONS LLUCH 1993)
• Qui va (o s'acompanya) amb un coix, al cap de l'any en són tots dos (PÀMIES 1997a)
• Qui va amb un coix, coix i mig (Zèfir)
• Qui va amb un coixo, al cap d'un any, coixo i mig (PERIS 2001)
  

Equivalents: Quien con cojo anda, aunque cojo no sea, al mes renquea [ES] (PONS LLUCH 1993) - (PÀMIES 1997a).

Parèmia segons la font original: Qui va ab un coix, al cap del any es tan coix com ell (SAURA 1884).

Explicació:

• Vol dir que els vicis es prenen fàcilment (PONS LLUCH 1993).
• Els vicis i els defectes s'aprenen amb rapidesa (PÀMIES 1997a).

Nota:

• Documentat a Amades (1951), com a «Refranys del dret i de la justícia» (PÀMIES 1997a).
• És d'abast general. Hi ha força variants: «qui va (o s'acompanya) amb un coix, al cap de l'any en són tots dos» (sentit a Sentmenat), «qui s'ajunte en un coixo, si al cap de l'any no coxeige, retranqueige» (sentit al Matarranya) (PÀMIES 1997a).

Font:

• Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.
• Josep Pons Lluch (1993): Refranyer menorquí. Ciutadella (Menorca): Institut Menorquí d'Estudis. Col·lecció «Quadern de Folklore, 50».
• Víctor Pàmies i Riudor (1997). En cap cap cap. Dites i refranys sobre el cap (manuscrit). [En línia En cap cap cap. Dites i refranys sobre el cap (pròleg i 50 primeres entrades)].
• Zèfir (novembre 2006) - Llista de professionals de la llengua catalana.

Un previngut val per dos

Variants i sinònims:

• V. Dels escarmentats, naixen (o ixen) els avisats
• El previngut ja ha mig vençut (SAURA 1884)
• Home previngut, mai fou vençut (PUJOL I CAMPENY 2008)
• Home previngut no és vençut (GARCÍA SALINAS 1994)
• Home previngut, val per dos, o mai és vençut (SAURA 1884)
• Un avisat val per cent (PONS LLUCH 1993)
• Un home avisat ja està preparat (BALBASTRE 1977)
• Un previngut val per dos (SAURA 1884)

Equivalents:

• Castillo apercibido, no es decibido [ES] (PUJOL I CAMPENY 2008)
• Castillo apercibido, no es sorprendido [ES] (SAURA 1884)
• Forewarned, forearmed (Trad.: Previngut, prearmat) [EN] (PUJOL I CAMPENY 2008)
• Hombre precavido vale por dos [ES] (BALBASTRE 1977)
• Hombre prevenido vale por dos [ES] (BALBASTRE 1977) - PONS LLUCH 1993)
• Homme averti en vaut deux (Trad.: Home previngut en val dos) [FR] (PUJOL I CAMPENY 2008)

Parèmia segons la font original: Home previngut, val per dos, ó may es vensut | Lo previngut ja ha mitj vensut | Un previngut val per dos (SAURA 1884)

Explicació:

• Significa que qui està previngut del pervenir, pot esquivar o salvar-se dels obstacles a trobar (PONS LLUCH 1993).
• Aquell qui prevé, evita els mals (PUJOL I CAMPENY 2008)

Font:

• Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.
• Josep Balbastre i Ferrer (1977): Nou recull de modismes i frases fetes. Barcelona: Ed. Pòrtic.
• Josep Pons Lluch (1993): Refranyer menorquí. Ciutadella (Menorca): Institut Menorquí d'Estudis. Col·lecció «Quadern de Folklore, 50».
• Afra Pujol i Campeny (2008): Els refranys: estudi i equivalències.  

El qui troba bon padrí, ja ha corregut mig camí

Variants i sinònims:

• A qui té padrins, el bategen (DIÀFORA 1982)
• El qui troba bon padrí, ja ha corregut mig camí (ABRIL 1996)
  
• Qui té padrins el bategen dues vegades (GIMENO 1989)
  
• V. Qui a bon arbre s'arramba, bona ombra el guarda

Equivalents: El que a buen árbol se arrima buena sombra le cobija [ES] (DIÀFORA 1982) - (GIMENO 1989) - (ABRIL 1996).

Explicació:

• Serveix per significar el valor que té l'amistat o la companyia per poder triomfar en la vida (GIMENO 1989).
• Qui té bons protectors ja té molt de guanyat (ABRIL 1996).

Font:

• Diàfora (1982): Diccionari essencial castellà-català català-castellà Diàfora. Barcelona: Ed. Diàfora.
• Joan Abril Español (1996): Diccionari de frases fetes català-castellà castellà-català. Barcelona: Edicions 62.