Deixa'm caure de l'ase i ajudar-me has

Variants i sinònims: Deixa'm caure de l'ase i ajudar-me has (SAURA 1884).

Equivalents: Déjame caer, y ayudarme has [ES] (SAURA 1884)

Parèmia segons la font original: Deixam caure del ase y ajudarme has (SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

Cadascú estornuda com Déu l'ajuda

Variants i sinònims:

• Cadascú estornuda com Déu l'ajuda (SAURA 1884)
• Cadascú fa el que sap (SAURA 1884)

Equivalents: Cada uno estornuda como Dios le ayuda [ES] (SAURA 1884).

Parèmia segons la font original: Cada hu estornuda com Deu l'ajuda | Cada hu fa lo que sab (SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

Quan no ajuda la ventura, saber sofrir és cordura

Variants i sinònims:

• V. A les penes, punyalades
• Al mal que no hi ha resistència, el millor remei és paciència (SAURA 1884)
• Quan no ajuda la ventura, saber sofrir és cordura
  

Equivalents:

• A los muertos se dice si quieren [ES] (SAURA 1884)
• A mal dar, tomar tabaco [ES] (SAURA 1884)
• Buen corazón quebranta mala ventura [ES] (SAURA 1884)
  

Parèmia segons la font original: Quant no ajuda la ventura, saber sufrir es cordura | A las penas punyaladas | Al mal que no hi ha resistencia, lo millor remey es paciencia (SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

Amb amor és obeit qui ajuda al pobre i consola a l'afligit

Variants i sinònims:

• Amb amor és obeit qui ajuda al pobre i consola a l'afligit (SAURA 1884)
• Per amor (o desig) que té del bou, llepa el llop el jou (SAURA 1884)

Equivalents: Al llamado del que le piensa, viene el buey a la melena [ES] (SAURA 1884).

Parèmia segons la font original: Ab amor es obehit qui ajuda al pobre y consola al afligit | Per amor ó desitj que té del bou, llepa'l llop lo jou (SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

Per a tot hi ha remei, menys per a la mort

Variants i sinònims:

• En tots mals Déu ajuda (SAURA 1884)
• No hi ha dol sense consol (SAURA 1884)
• Per a tot hi ha remei, menys per a la mort (SAURA 1884)
  

Equivalents: Al descalabrado nunca le falta un trapo, que roto que malo [ES] (SAURA 1884).

Parèmia segons la font original: Pera tot hi ha remey menos pera la mort (SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

A les penes, punyalades

Variants i sinònims:

• A carn dura, dent aguda (ESPUNYES 2007)
  
• V. A grans mals, grans remeis
• A les penes, punyalades (SAURA 1884)
  
• A les penes punyalades, i als disgustos, gots de vi (ESPUNYES 2007)
• El cor fort venç la desgràcia (SAURA 1884)
• El foc amb foc s'apaga (o s'atura) (ESPUNYES 2007)
• Quan el mal cou, cura (ESPUNYES 2007)
• V. Quan no ajuda la ventura, saber sofrir és cordura
• Si s'esparraca, apatraca (ESPUNYES 2007)
• Un clau en treu un altre (ESPUNYES 2007)

Equivalents: A las penas, puñaladas [ES] (SAURA 1884).

Parèmia segons la font original: A las penas, punyaladas | Lo cor fort vens la desgracia (SAURA 1884).

Font:

• Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.
• Josep Espunyes i Esteve (2007): Dites, locucions i frases fetes. Barcelona: Ed. Proa. Col. «Les Eines, 49».

Una neuada és una femada

Variants i sinònims:

• La llaurada quan fa fred ajuda a fer bon esplet (PONS LLUCH 1993)
• Llaura amb gelada i tindràs bona anyada (PONS LLUCH 1993)
• Una neuada és una femada (PONS LLUCH 1993)

Equivalents: Una nevada equivale a una buena estercolada [ES] (PONS LLUCH 1993).

Explicació:

• Significa que una neuada és beneficiosa per a la creixença de les plantes (PONS LLUCH 1993).
• La putrefacció provocada per les gelades és bona per adobar les terres (PONS LLUCH 1993).

Font: Josep Pons Lluch (1993): Refranyer menorquí. Ciutadella (Menorca): Institut Menorquí d'Estudis. Col·lecció «Quadern de Folklore, 50».

A qui no et pugui ajudar no vulguis els teus mals comunicar

Variants i sinònims: A qui no et pugui ajudar no vulguis els teus mals comunicar (PONS LLUCH 1993).

Equivalents: No digas tu menester a quien no te ha de socorrer [ES] (PONS LLUCH 1993).

Explicació: Significa que és convenient acallar tant com es pugui les contrarietats amb què un es trobi, i no donar-les a conèixer més que a qui pugui solucionar-les (PONS LLUCH 1993).

Font: Josep Pons Lluch (1993): Refranyer menorquí. Ciutadella (Menorca): Institut Menorquí d'Estudis. Col·lecció «Quadern de Folklore, 50».

Ajuda'm i jo t'ajudaré

Variants i sinònims: Ajuda'm i jo t'ajudaré (PONS LLUCH 1993).

Equivalents: Hazme y hacerte he [ES] (PONS LLUCH 1993).

Explicació: Compensació condicional (PONS LLUCH 1993).

Nota: Recorda, encara que el sentit sigui totalment oposat, el refrany ajuda't i t'ajudaré, que en castellà seria a Dios rogando y con el mazo dando.

Font: Josep Pons Lluch (1993): Refranyer menorquí. Ciutadella (Menorca): Institut Menorquí d'Estudis. Col·lecció «Quadern de Folklore, 50».

Un gra no omple graner però ajuda al companyer

Variants i sinònims: Un gra no omple graner però ajuda al companyer (FORGAS 1992).

Equivalents: Un grano no hace granero, pero ayuda al compañero [ES].

Explicació: El gra és el que obtenim una vegada hem separat la palla, el boll, les clofolles i totes les altres impureses (FORGAS 1992).

Nota: L'equivalent castellà l'afegeixo jo. En la versió catalana de Forgas, el companyer sembla una llicència poètica per la rima, ja que és incorrecte en català. O podria ser influència del refrany castellà.

Font: Esther Forgas i Berdet (1992): El blat i el pa a les dites catalanes. Tarragona: Edicions de l'Ateneu de Tarragona. Col·lecció «Lletres».

Qui es lleva de matí, seu allà on vol

Variants i sinònims:

• Déu ajuda al diligent (SAURA 1884)
• Qui es lleva de matí, seu allà on vol (BALBASTRE 1977)
• Qui es lleva de matí, té temps per a tot (SAURA 1884)
• Qui no s'espavila no fila (BALBASTRE 1977)

Equivalents: A quien madruga, Dios le ayuda [ES] (SAURA 1884) - (BALBASTRE 1977)

Parèmia segons la font original: Qui's lleva dematí, té temps pera tot / Déu ajuda al diligent (SAURA 1884).

Font:

• Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.
• Josep Balbastre i Ferrer (1977): Nou recull de modismes i frases fetes. Barcelona: Ed. Pòrtic.

A més de pregar cal treballar

Variants i sinònims:

• A Déu prega el qui treballa (MARTÍ I ADELL 1987)
• A més de pregar cal treballar (BALBASTRE 1977)
• Aida’t i t’aidaré (F: I, 300)
• Ajuda a qui ajudar-s’hi ha (F: I, 595)
• Ajuda y seràs ajudat (F: I, 594)
• Ajuda’m i jo t’ajudaré (F: I, 596)
• Ajuda’t del teu, que t’ajudarà Déu (F: I, 594)
• Ajuda't i Déu t'ajudarà (PONS LLUCH 1993)
  
• Ajuda't i el cel t'ajudarà (GIMENO 1989)
• Ajuda’t i seràs ajudat (F: I, 594)
• Ajuda’t i t’ajudaré (GIMENO 1989) - (F: I, 594) - (F: I, 598) - (S&C: 129) - (PUJOL I CAMPENY 2008)
• Ajuda’t, que ajudat seràs (F: I, 594)
• Al que carrega davant no li falten cordes (POPULOGIS 2012)
• Al que va davant no li falten cordes (POPULOGIS 2012)
• Cada qual s’ajuda així com pot (F: I, 599)
  
• Déu diu ajuda't i t'ajudaré (SAURA 1884)
• Déu diu: ajuda't que t'ajudaré (SAURA 1884) - (F: I, 594)
• Qui matina fa farina (POPULOGIS 2012) - (S&C: 57)

Equivalents:

• A Dios rogando y con el mazo dando [ES] (SAURA 1884) - (BALBASTRE 1977) - (GIMENO 1989) - [F: I, 594] - (DG: I i IX) - (S&C: 17) - (S&C: 129) - (PUJOL I CAMPENY 2008)
•  A quien madruga, Dios le ayuda [ES] (POPULOGIS 2012) - (F: I, 594] - (MK: 38.070) - (DG: V i IX) - (S&C: 57)
• Aide-toi, le Ciel t’aidera (Trad.: Ajuda’t i el cel t’ajudarà) [FR] (DG: I i IX) - (S&C: 17) - (S&C: 57) - (S&C: 129) - (PUJOL I CAMPENY 2008)
• Ayúdate y ayudarte he [ES] (SAURA 1884)
• Ayúdate y Dios te ayudará. [ES] (F: I, 594)
• Ayúdate, y te ayudaré [ES] (S&C: 129)
• Dii faciente, adiuvante. [IT] (F: I, 594)
• God helps them that help themselves (Trad.: Déu ajuda els qui s’ajuden) [EN] (PUJOL I CAMPENY 2008)
• God helps those who help themselves [EN] (EPE: 239) - (S&C: 17)
  
• Help yourself and God will help you [EN] (S&C: 129)
• I thank God and my cunning [EN] (S&C: 17)
• Le monde appartient à celui qui se lève tôt [FR] (DG: V i IX)
• Manus pro se quisque affert. [F: I, 599]
• Nitere; nitentem qua fas erit ipse iuvabo [LL] (F: I, 595)
• Ora et labora [LL] (F: I, 598)
• Orare et laborare [LL] (PUJOL I CAMPENY 2008)
• «Pon tú y pondré yo», dice Dios (PONS LLUCH 1993)
• Si quieres que haga por ti, haz por mi [ES] (F: I, 594)
• Si tibi vis faveam, quariter mihi, Sexte, faveto [LL] (F: I, 594)
• Si tibi vis operam praestem, praestato vicissim [LL] (F: I, 594)
• Surgere non segnes adiuvat ipse Deus [LL] (F: I, 594)

Contrari: No per molt matinejar, amaneix més prest el dia. (P: II, 5152)

Explicació:

• Vol dir que cal posar l'esforç necessari i no fiar-ho tot a la protecció divina (PONS LLUCH 1993).
• Aposta per la cultura de l’esforç diligent en comptes de la cultura de la subvenció (SÁNCHEZ FÉRRIZ 2003).
• Recomienda trabajo personal y buena diligencia para conseguir el éxito [ES] (S&C: 57).
• If your want to succeed you must make the effort yourself [EN] (EPE: 239).
• Indica que podem demanar ajut sempre i quant treballem per aconseguir allò demandat. Només en aquest cas se‟ns ajudarà (PUJOL I CAMPENY 2008).
• Vol dir que cal fer les coses quan toca en previsió que es presenten inconvenients posteriors (POPULOGIS 2012)

Font:

• Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.
• Josep Balbastre i Ferrer (1977): Nou recull de modismes i frases fetes. Barcelona: Ed. Pòrtic.
• Isabel Gimeno (1989): El llibre dels refranys catalans. Barcelona: Editorial De Vecchi.
• Josep Pons Lluch (1993): Refranyer menorquí. Ciutadella (Menorca): Institut Menorquí d'Estudis. Col·lecció «Quadern de Folklore, 50».
• Miquel Àngel Sánchez Férriz (2003): Elaboració d'un recull de proverbis en diverses llengües europees, amb l'establiment de les equivalències corresponents, per a la seva utilització com a recurs pedagògic a la classe de llengües estrangeres. 'Elaboración de una recopilación de proverbios en diversas lenguas europeas, con el establecimiento de las equivalencias correspondientes, para su utilización como recurso pedagógico en la clase de lenguas extranjeras'. Generalitat de Catalunya. Departament d'Ensenyament.  
• Afra Pujol i Campeny (2008): Els refranys: estudi i equivalències.  
• Verbofília. Populogis (2012).