A l'ancià que és honrat se'l rep sempre de bon grat

Variants i sinònims:

• A l'ancià que és honrat se'l rep sempre de bon grat (SAURA 1884)
• La vellesa sempre s'ha de respectar (SAURA 1884)

Equivalents: A canas honradas, no hay puertas cerradas [ES] (SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

Quan el cap es pela i treu pèl la seda, senyal de vellesa

Variants i sinònims:

• Quan el cap es pela i treu pèl la seda, senyal de vellesa (PÀMIES 1997a)
• Quan lo cap se pela i treu pèl la seda, senyal de vellesa (FARNÉS 1992)

Equivalents:

• Cuando el pelo enrasa y el raso empela, con mal anda la seda [ES] (SBARBI 1872) - (FARNÉS 1992) - (PÀMIES 1997a)
• Dum caput est rasum, dum serica texta pilosa, et caput et textum deteriora fiunt [LL] (FARNÉS 1992) - (PÀMIES 1997a)

Explicació: Tot el que se surt del seu estat natural es perd o es fa malbé (PÀMIES 1997a).

Nota: A Farnés (1992), el refrany llatí recollit és Dum caput est rasum, dum serica texta pilosa, et caput et textum deteriora fuint. En un correu, Oriol Camps em va veure que és un error: «La forma "fuint" no la sé relacionar amb el verb sum, com semblaria; de fet, crec que hauria de ser fiunt, del verb fio, deponent, forma passiva de facio, que vol dir "fer-se", "tornar-se": "deteriora fiunt" vol dir "es fan malbé" (lit. "es fan pitjors").»

Font:

• Sebastià Farnés (1992): Paremiologia catalana comparada. Barcelona: Ed. Columna. 7 volums.
• Víctor Pàmies i Riudor (1997). En cap cap cap. Dites i refranys sobre el cap (manuscrit). [En línia En cap cap cap. Dites i refranys sobre el cap (pròleg i 50 primeres entrades)].