Ase amb or, ho logra (aconsegueix) tot

Variants i sinònims: Ase amb or, ho logra (aconsegueix) tot (PUJOL I CAMPENY 2008)

Equivalents:

• A golden key opens every door (Trad: Una clau d’or obre totes les portes) [EN] (PUJOL I CAMPENY 2008)
• Asno con oro, alcánzalo todo [ES] (PUJOL I CAMPENY 2008)
• Un âne chargé d'or, monte légèrement la montagne (Trad.: Un ase carregat d’or puja lleuger la muntanya) [FR] (PUJOL I CAMPENY 2008)

Explicació: Amb diners, amagats darrere la imatge de l'or, es pot aconseguir tot, en els equivalents provinents de llengües llatines, s'especifica que fins i tot sent un “ase” es pot aconseguir (PUJOL I CAMPENY 2008).

Font: Afra Pujol i Campeny (2008): Els refranys: estudi i equivalències. 

No és la mel per a la boca de l'ase

Variants i sinònims:

• La mel no fou feta per la boca del ase (BULBENA 1900) - (FARNÉS 1992)
  
• La mel no fou feta per la gola del ase (BULBENA 1900) - (FARNÉS 1992)
• La mel no s'ha fet pels ases (C. P. 1861) - (FARNÉS 1992)
• Mala és la mel per la boca de l'ase (D. & M. 1847) - (FARNÉS 1992)
• No criá Deu la mel per a la boca del ase (LLOMBART 1879) - (FARNÉS 1992) 
• No doneu perles als porcs
• No es bona la mel per la boca del ase (SERVAT 1902) - (FARNÉS 1992)
• No es feta la mel per la boca del ase (ESTEVE 1907) - (FARNÉS 1992)
• No es feu la mel pera la boca del ase (ESCRIG-LLOMBART 1887) - (FARNÉS 1992)
• No es la mel per la boca del ase (ROS 1733) - (XIMÉNEZ 1831) - (FERRER 1854) - (NDLC 1866) - (SAURA 1878) - (LABÈRNIA 1888) - (ALADERN 1904) - (GOMIS) - (BERGÓS 1916) - (FARNÉS 1992)
• No s'ha fet l'anell d'or pel nas del porc (FARNÉS 1992)
• No s'ha fet la mel, per la boca de l'ase (E. T. 1890) - (MARTÍ GADEA 1891) - (FONT 1900) - (ALADERN 1904) - (PASTOR 1909) - (FARNÉS 1992)
• No's vá fer la mel pera la boca del ase (PASTOR 1909) - (FARNÉS 1992)
• Sa mel no's feu per sa boca de s'ase (FIGUERA 1840) - (FARNÉS 1992)

Equivalents:

• La miel n'est pas fait pour la gueule de l'âne [FR] (BORRÀS 1836) - (GOMIS) - (FARNÉS 1992)
• Les perles ne sont pas faites pour les purceaux [FR] (NÚÑEZ DE T. 1851) - (GOMIS) - (FARNÉS 1992)
• Lou mèu es pas fa per la barjo de l'ase [OC] (BRUNET 1882) - (FARNÉS 1992)
• No es la miel para la boca del asno [ES] (CERVANTES) - (BORRÀS 1836) - (NÚÑEZ DE T. 1851) - (SAURA 1878) - (ESCRIG-LLOMBART 1887) - (LABÈRNIA 1888) - (FARNÉS 1992)
• No se hizo la miel para la boca del asno [ES] (YRIARTE 1774) - (XIMÉNEZ 1831) - (FIGUERA 1840) - (F. V. Y M. B. 1841) - (D. & M. 1847) - (FERRER 1854) - (BASTÚS 1862) - (NDLC 1866) - (SBARBI 1872) - (SAURA 1878) - (ESCRIG-LLOMBART 1887) - (LABÈRNIA (1888) - (DRAE) - (GOMIS) - (FARNÉS 1992)
• Non asini confecit apes sua mella palato [LL] (YRIARTE 1774) - (F. V. Y M. B. 1841) - (BASTÚS 1862) - (FARNÉS 1992)
• Non e o mel para boca do asno [PT] (NÚÑEZ) - (FARNÉS 1992)
• Stultus est qui pejus eligit [LL] (F. V. Y M. B. 1841) - (FARNÉS 1992)

Explicació:

• Reprenen els que trien el menys bo i menyspreen el millor per falta de coneixement (F. V. Y M. B. 1841) - (D. & M. 1847) - (NDLC 1866) - (ESCRIG-LLOMBART 1887) -(LABÈRNIA 1888) - (ALADERN 1904)  - (FARNÉS 1992)
• Totes les coses primoroses únicament ho són per a qui té discerniment i gust per conèixer-les (F. V. Y M. B. 1841) - (NDLC 1866) - (SBARBI 1872) - (ALADERN 1904) - (FARNÉS 1992)
• No s'han de donar coses exquisides a qui és massa groller per poder-les valorar (GOMIS) - (FARNÉS 1992)

Font: Sebastià Farnés (1992): Paremiologia catalana comparada. Barcelona: Ed. Columna. 7 volums. [M 1387, Vol. VI, Pàg. 12-14).

Deixa'm caure de l'ase i ajudar-me has

Variants i sinònims: Deixa'm caure de l'ase i ajudar-me has (SAURA 1884).

Equivalents: Déjame caer, y ayudarme has [ES] (SAURA 1884)

Parèmia segons la font original: Deixam caure del ase y ajudarme has (SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

Mal pot judicar de l'art, qui en ell no hi té part

Variants i sinònims:

• Mal pot judicar de l'art, qui en ell no hi té part (SAURA 1884)
  
• Què sap l'ase que és safrà, si mai ha estat adroguer? (SAURA 1884)
• Què sap el gat de fer culleres? (SAURA 1884)

Equivalents: El ciego no distingue de colores [ES] (SAURA 1884).

Parèmia segons la font original: Mal pot judicar de l'art, qui en ella no hi té part | ¿Qué sab l'ase qu'es safrá, si may ha estat adroguer? | ¿Qué sab lo gat de fér cull (SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

El bou tira la arada, més no de gana

Variants i sinònims:

• De treballar, no hi ha cap burro (o ase) gras (SAURA 1884)
• El bou tira la arada, més no de gana (SAURA 1884)
  
• El treballar a ningú engreixa (SAURA 1884)

Equivalents: El buey traba el arado, mas no da su agrado [ES] (SAURA 1884).

Parèmia segons la font original: Lo bou tira la arada, més no de gana | De traballar, no hi ha cap burro (ó ase) gras | Lo traballar á ningú engreixa (SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

Els cuidados de l'ase maten el traginer (o l'amo)

Variants i sinònims:

• El que no és per a tu, que es perdi (SAURA 1884)
• Els cuidados de l'ase maten el traginer (o l'amo) (SAURA 1884)

Equivalents: Cuidados ajenos matan al asno [ES] (SAURA 1884).

Parèmia segons la font original: Los cuydados del ase matan lo traginer ó l'amo | Lo que no es pera tú que's perda (SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

Els tontos mai baixen de son ase

Variants i sinònims:

• Els tontos mai baixen de son ase (SAURA 1884)
• Quedar-se en els seus tretze (o en els tretze) (SAURA 1884)

Equivalents: Bobos van al mercado cada cual con su asno [ES] (SAURA 1884).

Parèmia segons la font original: Quedarse en sus tretze o en los tretze | Los tontos may baixan de son ase (SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

Qui fa majordom a l'ase, perd la fama i perd la casa

Variants i sinònims:

• Burro és qui burro honra (SAURA 1884)
• Qui fa majordom a l'ase, perd la fama i perd la casa (SAURA 1884)

Equivalents: Asno sea quien asno batea [ES] (SAURA 1884).

Parèmia segons la font original: Qui fa majordom a l'ase, pert la fama y pert la casa | Burro es qui burro honra (SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

Ase que entra en heretat «agena», n'eixirà carregat de llenya

Variants i sinònims: Ase que entra en heretat «agena», n'eixirà carregat de llenya (SAURA 1884).

Equivalents: Asno que entra en dehesa agena, volverá cargado de leña [ES] (SAURA 1884).

Parèmia segons la font original: Ase que entra en heretat agena, eixirá carregat de llenya (SAURA 1884).

Nota: El castellanisme «agena», denota un possible origen castellà de la parèmia.

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

Ase moí (o tot ase moí) o molt dolent o molt fi

Variants i sinònims: Ase moí (o tot ase moí) o molt dolent o molt fi (SAURA 1884).

Equivalents: Asno mohíno, o muy ruin o muy fino [ES] (SAURA 1884).

Parèmia segons la font original: Ase mohí, o tot ase mohí o molt dolent o molt fi (SAURA 1884).

Nota: El castellanisme «mohí» (ensopit, avorrit, trist), denota el possible origen castellà de la parèmia, adaptada, amb el castellanisme inclòs, pel català.

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

Ase de molts (o bestiar de molts) el llop se'l menja

Variants i sinònims:

• Ase de molts (o bestiar de molts) el llop se'l menja (SAURA 1884)
• Hisenda de molts, se la mengen els caragols (SAURA 1884)

Equivalents: Asno de muchos, lobos le comen [ES] (SAURA 1884).

Parèmia segons la font original: Ase de molts, o bestiar de molts lo llop se'l menja | Hisenda de molts, se la menjan els caragols (SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

Ase d'Arcàdia, carregat d'or, i menja palla

Variants i sinònims: Ase d'Arcàdia, carregat d'or, i menja palla (SAURA 1884).

Equivalents: Asno de Arcadia, lleno de oro y come paja [ES] (SAURA 1884).

Parèmia segons la font original: Ase de Arcadia, carregat de or, y menja palla (SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

L'as d'oros no el juguen bobos

Variants i sinònims:

• L'as d'oros no el juguen bobos (SAURA 1884)
• Tot vol traça (SAURA 1884)

Equivalents: As de oros no lo juegan bobos [ES] (SAURA 1884).

Parèmia segons la font original: L'as de oros no'l jugan bobos | Tot vol trassa (SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

L'ase d'en Mora, de quantes veu s'enamora

Variants i sinònims: Ser un tastaolletes (SAURA 1884).

Equivalents:

• Amor mesonero (o trompetero), cuantas veo, tantas quiero [ES] (SAURA 1884)
• Culo veo, culo quiero [ES]

Parèmia segons la font original: Ser un tasta olletas | L'ase de'n Mora, de cuantas veu s'enamora (SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

Massa bo vol dir ase

Variants i sinònims: Massa bo vol dir ase (SAURA 1884).

Equivalents: Al que se vuelve (o al que se hace) de miel, lo comen las moscas [ES] (SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

Esdevé la honra a qui no la mereix

Variants i sinònims:

• Al pitjor ase, la millor albarda (SAURA 1884)
• Esdevé la honra a qui no la mereix (SAURA 1884)

Equivalents: Al más ruin cerdo (o puerco), la mejor bellota [ES] (SAURA 1884)

Parèmia segons la font original: Esdevé la honra á qui no la mereix (SAURA 1884).

Nota: Penso que té el mateix sentit una parèmia que diu: Al pitjor ase, la millor albarda (Nota meva).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

Toca a festa que l'ase és mort

Variants i sinònims:

• Albricias, mare, que pregonan a mon pare (SAURA 1884)
• Toca a festa que l'ase és mort (SAURA 1884)

Equivalents: Alegría, albarderos, que se quema el bálago [ES] (SAURA 1884)

Parèmia segons la font original: Toque a festa que l'ase es mort (SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

A la dona ballar, i a l'ase bramar, el diable els degué ensenyar

Variants i sinònims: A la dona ballar, i a l'ase bramar, el diable els degué ensenyar (SAURA 1884).

Equivalents: A la mujer bailar y al asno rebuznar, el diablo se lo debió de mostrar [ES] (SAURA 1884).

Parèmia segons la font original: A la dona ballar, y a l'ase bramar, lo diable'ls degué ensenyar (SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

A l'ase ruc, arriero boig

Variants i sinònims:

• A boig dar-li boig (SAURA 1884)
• A l'ase ruc, arriero boig (SAURA 1884)

Equivalents: A asno lerdo, arriero loco [ES] (SAURA 1884).

Parèmia segons la font original:

• Al ase ruch, arriero boig (SAURA 1884)
• A boig darli boig (SAURA 1884)

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

Qui renta el cap de l'ase (o del ruc, o del «burro»), perd lleixiu, temps i sabó

Variants i sinònims:

• La llana negra no admet tint (PÀMIES 1997a)
• La taca hi és, no la treu el sabó (PÀMIES 1997a)
• Rentar el cap de l'ase i perdre el lleixiu (PÀMIES 1997a)
• Rentar la cara a un etíop(PÀMIES 1997a)
• Qui renta el cap de l'ase (o del ruc, o del «burro»), perd lleixiu, temps i sabó (PÀMIES 1977a)
  
• Ser com un pegat en un banc (PÀMIES 1997a)

Equivalents:

• A laver la tête d'un âne, on ne perd que la lescive (ou son temps e son savon) [FR] (PÀMIES 1997a)
• Chi lava la testa all'asino, perde il sapone [IT] (PÀMIES 1997a)
  
• Es perder tiempo querer volver blanco lo prieto [ES] (PÀMIES 1997a)
• Lavar cabeza de asno, perdimiento de jabón [ES] (PÀMIES 1997a)
• Perdida es la lixia en la cabeça del asno [PT] (PÀMIES 1997a)
• Por demais he a recoada na cabeça do asno pardo [PT] (PÀMIES 1997a)
• Sapo perit, sapone caput si tergis aselli [LL] (PÀMIES 1997a)
• Saponet is perdit quicumque lavabit asellum [LL] (PÀMIES 1997a)

Explicació: Sentència clàssica que ens recomana de no perdre temps ni cabals en coses de poc profit (PÀMIES 1997a).

Nota: És d'abast general (PÀMIES 1997a).

Font: Víctor Pàmies i Riudor (1997). En cap cap cap. Dites i refranys sobre el cap (manuscrit). [En línia En cap cap cap. Dites i refranys sobre el cap (pròleg i 50 primeres entrades)].