Arc de teix, costa d'armar i afluixat deix

Variants i sinònims:

• Arc de teix, costa d'armar i afluixat deix (SAURA 1884)
• La fusta de teix, per a arcs no val res (SAURA 1884)

Equivalents: Arco de tejo, recio de armar y flojo de dejo [ES] (SAURA 1884).

Parèmia segons la font original: Arch de teix, costa de armar y afluixat deix | La fusta de teix, per archs no val res (SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

Qui tant tira (o tiba), fa dos caps

Variants i sinònims:

• Arc sempre armat, o fluix o trencat (SAURA 1884) - (PÀMIES 1997a)
  
• Collant massa la ballesta, es romp la corda (PÀMIES 1997a)
• Corda que molt tiba, a la fi es trenca (SAURA 1884)
  
• Corda qui molt tira, prompte es trenca (PÀMIES 1997a)
• Gall aquí, gall allà (PÀMIES 1997a)
• La cosa es trenca per la part més prima (PÀMIES 1997a)
• Lo massa gratar cou (SAURA 1884)
  
• Qui en fa tantes, a l'últim també n'és (SAURA 1884)
• Qui tant tira (o tiba), fa dos caps (AMADES 1951) - (PÀMIES 1977a)
  
• Tant i tant es vol estirar la corda, que ve que es trenca (SAURA 1884)
• Tant i tant s'estira la corda, que ve que es trenca (PÀMIES 1997a)
• Tant tirarás la corda que's trencará (SAURA 1884)
  

Equivalents:

• Arco que mucho brega, o él o la cuerda [ES] (SAURA)
  
• Arco siempre armado, o flojo o quebrado [ES] (SAURA 1884)
  
• Cada el gallo, toma el gallo, quedan las plumas en la mano [ES] (PÀMIES 1997a)
• In manibus pennae gallum captantibus haerent [LL] (PÀMIES 1997a)
  
• Tanto va el cántaro a la fuente, que al fin se rompe [ES] (PÀMIES 1997a)

Parèmia segons la font original: Corda que molt tiba, al fi se trenca | Lo massa gratar cou | Qui'n fa tantas, al últim també n'es | Tant y tant se vol estirar la corda, que ve que's trenca | Tant tirarás la corda que's trencará | Arch sempre armat, o fluix o trencat (SAURA 1884).

Explicació: La insistència o l'ús repercuteixen en el rendiment o el desgast de les coses (PÀMIES 1997a).

Nota: Documentat a Amades (1951), com a «Refranys del dret i de la justícia» (PÀMIES 1997a).

Font:

• Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.
• Víctor Pàmies i Riudor (1997). En cap cap cap. Dites i refranys sobre el cap (manuscrit). [En línia En cap cap cap. Dites i refranys sobre el cap (pròleg i 50 primeres entrades)].

Qui plet vol armar ha de menester tres sacs; sac de paciència, sac de papers i sac de doblers

Variants i sinònims:

• V. Déu mos do (o doni) justícia, i que no passi per ca nostra
• Qui plet vol armar ha de menester tres sacs; sac de paciència, sac de papers i sac de doblers (PONS LLUCH 1993)

Equivalents: Un saco de dinero, otro de cartas y otro de paciencia, y lograrás buena sentencia [ES] (PONS LLUCH 1993).

Explicació: Recomana defugir-ne, de plets, pels inconvenients i els insegurs resultats que ells reporten (PONS LLUCH 1993).

Font: Josep Pons Lluch (1993): Refranyer menorquí. Ciutadella (Menorca): Institut Menorquí d'Estudis. Col·lecció «Quadern de Folklore, 50».

Déu mos do (o doni) justícia, i que no passi per ca nostra

Variants i sinònims:

• Déu mos do (o doni) justícia, i que no passi per ca nostra (PONS LLUCH 1993)
• V. Qui plet vol armar ha de menester tres sacs; sac de paciència, sac de papers i sac de doblers
  
• Tothom vol justícia i que no passi per ca seva (PONS LLUCH 1993)
• Tots volem justícia, però que no passi per ca nostra (PONS LLUCH 1993)

Equivalents:

• Dios nos libre de justicia, con verdad o sin ella [ES] (PONS LLUCH 1993)
• Justicia quiero yo; mas para mi casa no [ES] (PONS LLUCH 1993)

Explicació:

• Es diu per significar que és més fàcil exigir-la que complir-la; també que en haver de recórrer als tribunals per a la resolució de qüestions s'ha d'estar preparat pels problemes que açò comporta: baralles, despeses, temps perdut, etc. (PONS LLUCH 1993).
• Vol dir que sol exigir-se el compliment de la llei quan se'ns ha perjudicat i no voldríem que s'aplicàs en nosaltres quan perjudica'm (PONS LLUCH 1993).

Font: Josep Pons Lluch (1993): Refranyer menorquí. Ciutadella (Menorca): Institut Menorquí d'Estudis. Col·lecció «Quadern de Folklore, 50».