Pensava senyar-se i es va treure els ulls

Variants i sinònims: Pensava senyar-se i es va treure els ulls (PÀMIES 1997).

Equivalents:

• Alguno se cuida santiguar y se quiebra los ojos [ES] (PÀMIES 1997)
• Penséme santiguar y quebréme el ojo [ES] (PÀMIES 1997)
• Púsose a santiguar y se sacó un ojo [ES] (PÀMIES 1997)

Explicació: Es diu quan els plans surten al revés de com un pensava, sovint pel molt desig que es té d'una cosa (PÀMIES 1997).

Nota: Es diu a les Borges Blanques (PÀMIEs 1997).

Font: Víctor Pàmies i Riudor (1997). Amb cara i ulls. Dites i refranys sobre l'ull (manuscrit). [En línia Amb cara i ulls. Dites i refranys sobre l'ull (pròleg i 50 primeres entrades)].

No et treguis un ull per matar el del veí

Variants i sinònims:

• V. Molts es treurien un ull per veure els altres «cegos»
• No et treguis un ull per matar el del veí (PÀMIES 1997)

Equivalents: Por sacar tú al otro dos, te quieres sacar tú un ojo [ES] (PÀMIES 1997).

Nota: Es diu a la Vall d'Aran (PÀMIES 1997).

Font: Víctor Pàmies i Riudor (1997). Amb cara i ulls. Dites i refranys sobre l'ull (manuscrit). [En línia Amb cara i ulls. Dites i refranys sobre l'ull (pròleg i 50 primeres entrades)].

Molts es treurien un ull per veure els altres «cegos»

Variants i sinònims:

• Molts es treurien un ull per veure els altres «cegos» (PÀMIES 1997)
  
• V. No et treguis un ull per matar el del veí
  
• Treure's un ull perquè un altre se'n tregui dos (o perquè un altre quedi cec)

Equivalents:

• El envidioso, por verte ciego, se saltaría un ojo [ES] (PÀMIES 1997)
• Por sacar tú al otro dos, te quieres sacar tú un ojo [ES] (PÀMIES 1997)

Explicació:

• No és convenient buscar el mal als altres, si també ens perjudica a nosaltres (PÀMIES 1997).
• Hi ha gent que, per causar un mal a un altre, són capaços de perjudicar-se (PÀMIES 1997)

Nota: Segons Amades (1951a) la tradició catalana conta una història de sant Martí quan va visitar el monestir de Canigó i pels serveis que va rebre de dos camperols els va concedir el do d'obtenir allò que desitgessin, amb el ben entès que l'altre ho rebria doblat. L'enveja va fer que un, després de molt temps de no gosar cap dels dos de demanar cap desig, demanés perdre un ull perquè l'altre restés cec (PÀMIES 1997).

Font: Víctor Pàmies i Riudor (1997). Amb cara i ulls. Dites i refranys sobre l'ull (manuscrit). [En línia Amb cara i ulls. Dites i refranys sobre l'ull (pròleg i 50 primeres entrades)].

Pel cabdell es treu el fil

Variants i sinònims:

• Estirant fils se'n treu l'entrellat (GIMENO 1989)
• Pel cabdell es treu el fil (BALBASTRE 1977)
  
• Pel cap del fil aclarirem la troca (PÀMIES 1997a)
• Pel cap del fil es troba el centener (PÀMIES 1997a)
  
• Pel fil, es treu el cabdell (FARELL I DOMINGO 1989)
• Pel fil traurem el cabdell (PÀMIES 1997a)
• Per la corda hom troba el ruc (PÀMIES 1997a)
• Per la pinta es coneixen les cartes (PÀMIES 1997a)
• Tenint el cap bé trobarem el centener (PÀMIES 1997a)

Equivalents: Por el hilo se saca el ovillo [ES] (BALBASTRE 1977) - (FARELL I DOMINGO 1989) - (GIMENO 1989) - (PÀMIEs 1997a).

Explicació: Es recomana d'aprofundir en les coses per tal d'esbrinar la veritat o la culpabilitat d'algú (PÀMIES 1997a).

Nota: Farell i Domingo (1989), al seu Refranyer tèxtil català, inverteix els termes de la versió catalana, fent-la coincident llavors amb la castellana: pel fil, es treu el cabdell, que sembla tenir un sentit més recte que la proposada per Balbastre.

Font:

• Josep Balbastre i Ferrer (1977): Nou recull de modismes i frases fetes. Barcelona: Ed. Pòrtic.
• Joan Farell i Domingo (1989): Refranyer tèxtil català. Sabadell: Ed. Ausa.
• Isabel Gimeno (1989): El llibre dels refranys catalans. Barcelona: Editorial De Vecchi.
• Víctor Pàmies i Riudor (1997). En cap cap cap. Dites i refranys sobre el cap (manuscrit). [En línia En cap cap cap. Dites i refranys sobre el cap (pròleg i 50 primeres entrades)].