Qui molt abraça, poc estreny

Variants i sinònims:

• V. No es pot repicar i anar a la processó
• Qui molt abraça, poc estreny (BALBASTRE 1977) - (MIRAVITLLES 1989) - (PONS LLUCH 1993) - (PARÉS 1997) - (PUJOL I CAMPENY 2008) - (PÀMIES 2012)
• Qui molt abraça i poc estreny pateix de poc seny
• Qui molt abriga, poc estreny (PONS LLUCH 1993)
• Qui molt embrassa, poc estreny (MILLÀ 1965)
• Qui tot ho vol, tot ho perd (PÀMIES (2012)

Equivalents:

• Qui trop embrasse, mal étreint (Trad.: Qui abraça massa, mal estreny) [FR] (PUJOL I CAMPENY 2008) 
• Quien mucho abarca, poco aprieta [ES] (BALBASTRE 1977) - (MIRAVITLLES 1989) - (PONS LLUCH 1993) - (PARÉS 1997) - (PUJOL I CAMPENY 2008) - (PÀMIES 2012)
• To bite off more than one can chew (Trad.: Mossegar més que el que un pot mastegar) [EN] (PUJOL I CAMPENY 2008) 

Explicació: Posa de manifest les limitacions humanes en voler emprendre moltes coses a la vegada, ja que difícilment es podrà dominar-les a totes (PONS LLUCH 1993).
Font:

• Josep Balbastre i Ferrer (1977): Nou recull de modismes i frases fetes. Barcelona: Ed. Pòrtic.
• Joan Miravitlles (1989): Diccionari general de barbarismes i altres incorreccions. Barcelona: Editorial Claret. Col·lecció «Pompeu Fabra», núm. 10.
• Josep Pons Lluch (1993): Refranyer menorquí. Ciutadella (Menorca): Institut Menorquí d'Estudis. Col·lecció «Quadern de Folklore, 50».
• Parés i Puntas, Anna (1997): Diccionari de refranys català-castellà castellà-català. Barcelona, Edicions 62. Col·lecció «El Cangur diccionaris», núm. 240.
• Afra Pujol i Campeny (2008): Els refranys: estudi i equivalències.
• Víctor Pàmies i Riudor (2012): Dites.cat  Locucions, frases fetes i refranys del català. Barcelona: Ed. Barcanova. Col. «El català portàtil».

Quan lo pidolaire gruny, estreny tu el puny

Variants i sinònims: Quan lo pidolaire gruny, estreny tu el puny (SAURA 1884).

Equivalents: A gallego pedidor, castellano tenedor [ES] (SAURA 1884).

Parèmia segons la font original: Quant lo pidolayre gruny, estreny tu'l puny (SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

No es pot repicar i anar a la processó

Variants i sinònims:

• No es pot repicar i anar a la processó (BALBASTRE 1977) - (MIRAVITLLES 1989) - (PONS LLUCH 1993)
• No es pot tocar campanes i anar a la processó (PUJOL I CAMPENY 2008)
• No pot ser repicar i anar a la processó (SAURA 1884)
• No s'aprèn la doctrina al costat de la Catarina (SAURA 1884)
  
• Somera que té pollí, no va mai dreta al molí (SAURA 1884)
  
• V. Qui molt abraça, poc estreny
• Qui toca campanes no pot anar a sa processó (PONS LLUCH 1993)
• Toca campanes i vol anar a sa processó (PONS LLUCH 1993)
  

Equivalents:

• Asna con pollino, no va derecha al molino [ES] (SAURA 1884)
• No se puede repicar y andar en la procesión [ES] (PUJOL I CAMPENY 2008)
• On ne peut pas être au même temps au carrillon et à la procession (Trad.: No es pot ser al mateix temps al carilló i a la processó) [FR] (PUJOL I CAMPENY 2008)
• Repicar y andar en la procesión, implica contradicción (PONS LLUCH 1993)
• You can't have your cake and eat it (Trad.: No pots tenir el teu pastís i menjar-te’l) [EN] (PUJOL I CAMPENY 2008)

Parèmia segons la font original: No pot ser repicar y anar a la profesó | No s'aprén la doctrina al costat de la catarina | Somera que té pollí, no va may dreta al molí (SAURA 1884).

Explicació:

• Significa que no poden fer-se dues coses oposades al mateix temps (PONS LLUCH 1993).
• No podem ser a dos llocs al mateix temps, i per tant, ens hem de conformar amb tan sols una de les opcions que puguem tenir (PUJOL I CAMPENY 2008).

Font:

• Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.
• Josep Balbastre i Ferrer (1977): Nou recull de modismes i frases fetes. Barcelona: Ed. Pòrtic.
• Joan Miravitlles (1989): Diccionari general de barbarismes i altres incorreccions. Barcelona: Editorial Claret. Col·lecció «Pompeu Fabra», núm. 10.
• Josep Pons Lluch (1993): Refranyer menorquí. Ciutadella (Menorca): Institut Menorquí d'Estudis. Col·lecció «Quadern de Folklore, 50».
• Parés i Puntas, Anna (1997): Diccionari de refranys català-castellà castellà-català. Barcelona, Edicions 62. Col·lecció «El Cangur diccionaris», núm. 240.
• Afra Pujol i Campeny (2008): Els refranys: estudi i equivalències.
• Víctor Pàmies i Riudor (2012): Dites.cat  Locucions, frases fetes i refranys del català. Barcelona: Ed. Barcanova. Col. «El català portàtil».

Gall que fa renou li estrenyen el coll

Variants i sinònims: Gall que fa renou li estrenyen el coll (BALBASTRE 1977).

Equivalents: a gallo que canta le aprietan la garganta [ES] (BALBASTRE 1977).

Font: Josep Balbastre i Ferrer (1977): Nou recull de modismes i frases fetes. Barcelona: Ed. Pòrtic.

Déu escanya però no ofega

Variants i sinònims:

• Déu apreta però no ofega (CONCA 1992)
• V. Déu dóna es fred, segons sa roba
• Déu escanya però no ofega (BALBASTRE 1977)
  
• Déu estreny, però no escanya... però de vegades fa treure sa llengua (PONS LLUCH 1993)
  
• Déu estreny, però no ofega (PERIS 2001)
• Déu tanca una porta i n'obre una altra (PERIS 2001)
• V. Quan es tanca una porta, se n'obre una altra
  

Equivalents:

• Dios aprieta, pero no ahoga [ES] (BALBASTRE 1977) - (PONS LLUCH 1993)
  
• Neque semper arcum tendit Apollo [LL] ('no sempre Apol·lo té tesat el seu arc (per a ferir els homes)') (PERIS 2001)
• No hay mal que por bien no venga [ES] (BALBASTRE 1977)
  

Explicació: Es diu quan es passen vicissituds, per recordar-nos que Déu sempre ens envia manco del que podem suportar (PONS LLUCH 1993).

Nota: Peris (2001) relaciona aquest refrany amb la dita d'Horaci a Carmina sobre Apol·lo i el seu arc.

Font:

• Josep Balbastre i Ferrer (1977): Nou recull de modismes i frases fetes. Barcelona: Ed. Pòrtic.
• Josep Pons Lluch (1993): Refranyer menorquí. Ciutadella (Menorca): Institut Menorquí d'Estudis. Col·lecció «Quadern de Folklore, 50».