Lo darrer tanca la porta

Variants i sinònims: Lo darrer tanca la porta (SAURA 1884).

Equivalents: Al postrero, muerde el perro [ES] (SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

Déu escanya però no ofega

Variants i sinònims:

• Déu apreta però no ofega (CONCA 1992)
• V. Déu dóna es fred, segons sa roba
• Déu escanya però no ofega (BALBASTRE 1977)
  
• Déu estreny, però no escanya... però de vegades fa treure sa llengua (PONS LLUCH 1993)
  
• Déu estreny, però no ofega (PERIS 2001)
• Déu tanca una porta i n'obre una altra (PERIS 2001)
• V. Quan es tanca una porta, se n'obre una altra
  

Equivalents:

• Dios aprieta, pero no ahoga [ES] (BALBASTRE 1977) - (PONS LLUCH 1993)
  
• Neque semper arcum tendit Apollo [LL] ('no sempre Apol·lo té tesat el seu arc (per a ferir els homes)') (PERIS 2001)
• No hay mal que por bien no venga [ES] (BALBASTRE 1977)
  

Explicació: Es diu quan es passen vicissituds, per recordar-nos que Déu sempre ens envia manco del que podem suportar (PONS LLUCH 1993).

Nota: Peris (2001) relaciona aquest refrany amb la dita d'Horaci a Carmina sobre Apol·lo i el seu arc.

Font:

• Josep Balbastre i Ferrer (1977): Nou recull de modismes i frases fetes. Barcelona: Ed. Pòrtic.
• Josep Pons Lluch (1993): Refranyer menorquí. Ciutadella (Menorca): Institut Menorquí d'Estudis. Col·lecció «Quadern de Folklore, 50».