Llops amb llops (o cans amb cans) no (o mai) es mosseguen

Variants i sinònims:

• Gats amb gats, mai s’esgarrapen (PUJOL I CAMPENY 2008)
• Llops amb llops (o cans amb cans) no (o mai) es mosseguen (SAURA 1884)
• Un diable coneix l'altre (SAURA 1884)
• Un que robava i dos que hi consentien (SAURA 1884)

Equivalents:

• De corsario a corsario, no se pierde sino los barriles [ES] (SAURA 1884)
• Le corbeau ne crève pas les yeux d‟un autre corbeau (Trad.: El corb no punxa pas els ulls d’un altre corb) [FR] (PUJOL I CAMPENY 2008)
• Los lobos no se comen unos a otros [ES] (PUJOL I CAMPENY 2008) 
• There is honour among thieves (Trad.: Hi ha honor entre els lladres) [EN] (PUJOL I CAMPENY 2008)

Parèmia segons la font original: Lops ab llops, ó cans ab cans no's mossegan, ó may se mossegan | Un diable coneix l'altre | Un que robava y dos que hi consentian (SAURA 1884).
Font:

• Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.
• Afra Pujol i Campeny (2008): Els refranys: estudi i equivalències.

Mal pot judicar de l'art, qui en ell no hi té part

Variants i sinònims:

• Mal pot judicar de l'art, qui en ell no hi té part (SAURA 1884)
  
• Què sap l'ase que és safrà, si mai ha estat adroguer? (SAURA 1884)
• Què sap el gat de fer culleres? (SAURA 1884)

Equivalents: El ciego no distingue de colores [ES] (SAURA 1884).

Parèmia segons la font original: Mal pot judicar de l'art, qui en ella no hi té part | ¿Qué sab l'ase qu'es safrá, si may ha estat adroguer? | ¿Qué sab lo gat de fér cull (SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

Fa més mal una plomada, que d'un gat l'esgarrapada

Variants i sinònims:

• Fa més mal una plomada, que d'un gat l'esgarrapada (SAURA 1884)
• Plomada de notari, ferida fonda (SAURA 1884)

Equivalents: Cornada de ansarón, uñarada de león [ES] (SAURA 1884).

Parèmia segons la font original: Fa mes mal una plomada, que de un gat la esgarrapada (SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

Menja, menja, gat, sardina, que ja et picarà l'espina

Variants i sinònims: Menja, menja, gat, sardina, que ja et picarà l'espina (SAURA 1884).

Equivalents: Casarás en mala hora, y comerás cabeza de olla [ES] (SAURA 1884).

Parèmia segons la font original: Menja, menja, gat, sardina, que ja't picará la espina (SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

Així està el pagès entre dos advocats, com el pagell entre dos gats

Variants i sinònims: Així està el pagès entre dos advocats, com el pagell entre dos gats (SAURA 1884).

Equivalents: Así está el labrador entre dos abogados, como el pagel entre dos gatos [ES] (SAURA 1884).

Parèmia segons la font original: Així está'l pagés entre dos advocats com lo pagell entre dos gats (SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

Un ull al gat i l'altre al plat

Variants i sinònims:

• Un ull a l'hort (o al camp) i l'altre a la vinya (PÀMIES 1997)
• Un ull a la feina i l'altre a la porta (PÀMIES 1997)
• Un ull al gat i l'altre al plat (PÀMIES 1997)
  

Equivalents: Un ojo a la sartén y otro a la gata [ES] (PÀMIES 1997).

Explicació: Expressa la conveniència de no mirar una sola cosa, sinó que sempre cal atendre'n diverses (PÀMIES 1997).

Font: Víctor Pàmies i Riudor (1997). Amb cara i ulls. Dites i refranys sobre l'ull (manuscrit). [En línia Amb cara i ulls. Dites i refranys sobre l'ull (pròleg i 50 primeres entrades)].

Gat meulador, mal caçador (o poc caçador)

Variants i sinònims: Gat meulador, mal caçador (o poc caçador) (PONS LLUCH 1993).

Equivalents: Gato maullador, poco cazador [ES] (PONS LLUCH 1993).

Explicació: Vol dir que els qui enraonen i criden molt no solen fer gaire bona feina (PONS LLUCH 1993).

Font: Josep Pons Lluch (1993): Refranyer menorquí. Ciutadella (Menorca): Institut Menorquí d'Estudis. Col·lecció «Quadern de Folklore, 50».

Gat amb guants no agafa rates

Variants i sinònims: Gat amb guants no agafa rates (PONS LLUCH 1993).

Equivalents: Gato con guantes, no caza ratones [ES] (PONS LLUCH 1993).

Explicació: Vol dir que el qui és massa donat a la pròpia comoditat, i no sol molestar-se a fer un esforç, no sol fer gaire cosa de bo (PONS LLUCH 1993).

Font: Josep Pons Lluch (1993): Refranyer menorquí. Ciutadella (Menorca): Institut Menorquí d'Estudis. Col·lecció «Quadern de Folklore, 50».

S'aigua corrent no mata sa gent

Variants i sinònims:

• Aigua (o l'aigua) que corre no porta verí (ESPUNYES 2007)
• Aigua (o l'aigua) corrent no fa mal a la gent (ESPUNYES 2007)
• Deu em guard de l'home de bé, que del dolent jo me'n guardaré (SAURA 1884)
• Déu em guardi d’home bo, que del dolent ja ho faré jo (PUJOL I CAMPENY 2008)
• Guarda't (o Déu nos guard) d'aigua que no corri ni de gat que no mioli (SAURA 1884)
• No et guardis de qui servei faràs, mes guarda't de qui desplauràs (SAURA 1884)
• No mengis fruita passada ni beguis aigua aturada (ESPUNYES 2007)
• S'aigua corrent no mata sa gent (PONS LLUCH 1993)

Equivalents:

• Agua corriente no mata a la gente; agua sin correr, puede suceder [ES] (PONS LLUCH 1993)
• Del agua mansa me libre Dios, que de la recia (o brava) me libro yo [ES] (SAURA 1884)
• Del bueno me guarde Dios, que del malo me guardaré yo [ES] (SAURA 1884)
• Del bueno me guarde Dios, que del malo me guardo yo [ES] (PUJOL I CAMPENY 2008)
• El agua corriente no mata a la gente [ES] (ESPUNYES 2007)
• Garantissez-vous de vos amis, vous saurez bien vous défendre de vos ennemies (Trad.: Assegureu-vos dels vostres amics i sabreu defensar-vos dels vostres enemics) [FR] (PUJOL I CAMPENY 2008)
• Save us from our friends (Trad.: Salveu-nos dels nostres amics) [EN] (PUJOL I CAMPENY 2008)

Parèmia segons la font original: Deu me guart del home de bé, que del dolent jo me'n guardaré | Guardat (ó Deu nos guart) d'aygua que no corra ni de gat que no miole | No guarts á qui servey farás, mes guarda á qui desplaurás (SAURA 1884).

Explicació:

• Vol dir que no acumula impureses (PONS LLUCH 1993).
• Ens recomana que ens ocupem de prevenir-nos de les coses dolentes, ja que si li atorguem aquesta responsabilitat a algú altre (Déu, per exemple), no tenim cap garantia de què sigui així (PUJOL I CAMPENY 2008).

Font:

• Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.
• Josep Pons Lluch (1993): Refranyer menorquí. Ciutadella (Menorca): Institut Menorquí d'Estudis. Col·lecció «Quadern de Folklore, 50».
• Josep Espunyes i Esteve (2007): Dites, locucions i frases fetes. Barcelona: Ed. Proa. Col. «Les Eines, 49».
• Afra Pujol i Campeny (2008): Els refranys: estudi i equivalències.  

A cent anys, coteta verda

Variants i sinònims:

• A cent anys, coteta verda (SAURA 1884) - (FONT 1900) - (AMADES 1951) - (AMADES 1978) - (PERRAMON 1979) - (DIÀFORA 1982) - (GIMENO 1989) - (FARNÉS 1992) - (CONCA 1993) - (PONS LLUCH 1993) - (FARRÀS 1998) - (PUJOL 1999)
• A la vellea, el dimoni es fa sabater (ZÈFIR 2013)
• A la vellesa, el dimoni sabater (DCVB 1926-68)
• A les velleses es fan les bestieses (ZÈFIR 2013)
• A les velleses, les bestieses (ZÈFIR 2013)
• Gat vell i la cua verda (SAURA 1884)
• Vell pintat, judici perdut (SAURA 1884)

Equivalents:

• A la vejez viruelas [ES] (SAURA 1884) - (DIÀFORA 1982)
• A rocín viejo, cabezadas nuevas [ES] (SAURA 1884)

Explicació:

• N'hi ha amb sentit figurat, comprenen idees que no són expressades per les paraules ni per la frase (AMADES 1951).
• Impropi de l'edat (PERRAMON 1979).
• La cota és un vestit usat antigament i també la bata que duien els escolans. El refrany al.ludeix al ridícul que fan aquelles persones que actuen de manera impròpia de la seva edat (GIMENO 1989).
• Ho diuen d'una persona o cosa vella que du alguna aparença de nou (D.) La canya verda és símbol de gratitud a la consecució d'un fi (PONS LLUCH 1993).

Font:

• Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.
• Diàfora (1982): Diccionari essencial castellà-català català-castellà. Barcelona: Ed. Diàfora.

No diguis blat que no sigui al sac, i encara ben lligat

Variants i sinònims:

• No digues que és cigró, si no el tens dins del sarró (SOLERIESTRUCH 1980)
• No diguis blat que no sigui al sac, i encara ben lligat (SAURA 1884)
  
• No diguis blat, que no sigui al sac i ben lligat (GIMENO 1989)
• No diguis blat fins que sigui al sac i ben lligat (DIÀFORA 1982)
• No es pot dir blat fins que sigui al sac i ben lligat (PUJOL I CAMPENY 2008)
• No es pot dir blat (o no diguis blat), que no sigui al sac i encara ben lligat (SAURA 1884)
• No feu Pasqua abans de Rams (SAURA 1884)
  
• Qui guanya primer, s'escanya darrer (GIMENO 1989)
• Tots els gats tenen tos, menys el meu que té catarro (SAURA 1884)
  

Equivalents:

• Antes que acabes no te alabes [ES] (GIMENO 1989)
• Aun no asamos y ya empringamos [ES] (SAURA 1884)
• C'est viande mal prête que lièvre en buisson (Trad.: És millor carn mal preparada que llebre als matolls) [FR] (PUJOL I CAMPENY 2008)
• De la mano a la boca desaparece la sopa [ES] (SAURA 1884)
• De la mano a la boca se pierde la sopa [ES] (SAURA 1884) - (BALBASTRE 1977) - (DIÀFORA 1982)
• Don't sell the skin till you have caught the bear (Trad.: No venguis la pell fins que hagis caçat l’ós) [EN] (PUJOL I CAMPENY 2008)
• Nadie se alabe hasta que se acabe [ES] (BALBASTRE 1977) - (DIÀFORA 1982)
  
• No digas oliva hasta que sea cogida [ES] (BALBASTRE 1977)
• No me digas oliva hasta que me tengas en el saco [ES] (PUJOL I CAMPENY 2008)
• No vendas la piel del oso hasta que sea cazado [ES] (BALBASTRE 1977)

Parèmia segons la font original: Tots los gats tenen tos, menos lo meu que té catarro | No's pot dir blat, que no sia al sach y encara ben lligat | No's pot dir (ó no diguis) blat, que no siga al sach y encara ben lligat | No feu Pasqua abans de Rams (SAURA 1884)

Explicació:

• No cal cantar victòria abans del final (GIMENO 1989).
• No podem estar segurs d'obtenir una cosa fins que la tinguem entre mans (PUJOL I CAMPENY 2008).

Font:

• Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.
• Josep Balbastre i Ferrer (1977): Nou recull de modismes i frases fetes. Barcelona: Ed. Pòrtic.
• Diàfora (1982): Diccionari essencial castellà-català català-castellà Diàfora. Barcelona: Ed. Diàfora.
• Isabel Gimeno (1989): El llibre dels refranys catalans. Barcelona: Editorial De Vecchi.
• Afra Pujol i Campeny (2008): Els refranys: estudi i equivalències.  

Gat escaldat amb aigua tèbia en té prou

Variants i sinònims:

• A gat escaldat, aigua freda (o teba) li basta (PONS LLUCH 1993)
• Gat escaldat amb aigua tèbia en té prou (PONS LLUCH 1993)
  
• Gat escaldat de l'aigua freda fuig (BALBASTRE 1977)

Equivalents:

• De los escarmentados se hacen los avisados [ES] (BALBASTRE 1977)
• Gato escaldado, del agua fría huye [ES] (PONS LLUCH 1993)
  
• Perro escarmentado huye del bastón [ES] (BALBASTRE 1977)

Explicació: Significa que els escarmentats solen esser previsors dels perills (PONS LLUCH 1993).

Font:

• Josep Balbastre i Ferrer (1977): Nou recull de modismes i frases fetes. Barcelona: Ed. Pòrtic.
• Josep Pons Lluch (1993): Refranyer menorquí. Ciutadella (Menorca): Institut Menorquí d'Estudis. Col·lecció «Quadern de Folklore, 50».

Qui és sabater que faça sabates

Variants i sinònims:

• Cadascú pel seu ofici (PARÉS 1999)
• Dóna recapte a casa teva (Hiperdiccionari, Enciclopèdia Catalana)
• Ferrer, ferrer, fes ton afer (PUJOL I CAMPENY 2008)
• Les aranyes per filar i l'home per treballar (SAURA 1884)
• Què sap el gat de fer sabates? (GIMENO 1989)
• Qui és sabater que faça sabates (DCVB)
• Sastre, a tes agulles (FARELL I DOMINGO (1989)
• Si ets confiter, fes confits (PONS LLUCH 1993)

Equivalents:

• Cada uno a su labor [ES] (SAURA 1884)
• Ciabattino, parla sol del suo mestiere [IT] (Zèfir) - (Fitxes CDLPV)
• Cobbler, stick to your last [EN] (Zèfir)
• Cordonnier, borne-toi à la chaussure [FR] (Zèfir) - (Fitxes CDLPV)
• Let not the shoemaker go beyond his last [EN] (Zèfir) - (Fitxes CDLPV)
• Maître André, faites des perruques! (Trad.: Mestre Andreu, feu perruques!) [FR] (PUJOL I CAMPENY 2008)
• Não suba o sapateiro além da chinela [PT] (Fitxes CDLPV)
• Ne sutor ultra crepidam [LL] (Zèfir) - (Fitxes CDLPV)
• Schuster, bleib bei deinen Leisten [DE] (Zèfir)
• Shoemaker, stick to your last (Trad.: Sabater, dedica’t a la teva fi!) [EN] (PUJOL I CAMPENY 2008)
• Zapatero a tus zapatos [ES] (SAURA 1884) - (Zèfir) - (PUJOL I CAMPENY 2008)
• Zapatero a tus zapatos, y déjate de otros tratos [ES] (Fitxes CDLPV)

Parèmia segons la font original: Las aranyas per filar y l'home per traballar (SAURA 1884).

Explicació:

• Cadascú ha de fer allò que sap fer. Ningú ha d'intervenir allà on no és cridat (GIMENO 1989)
• Vol dir que cadascú ha de fer allò que sap fer i no allò que no entén (DCVB) - (PONS LLUCH 1993)
• No et fiquis en allò que no t'importa (Zèfir).
• L'origen de l'expressió prové d'una anècdota de l'època clàssica que reapareix en diverses obres medievals i renaixentistes, fet que explica que la frase haja passat al refranyer de diverses llengües europees. Aquesta frase s'empra com a consell adreçat a aquells que pretenen jutjar o fer treballs aliens per als quals no estan capacitats. Segons els testimonis dels historiadors Valeri Màxim i Plini el Vell, la frase fou pronunciada en certa ocasió per Apel·les, el pintor grec més cèlebre de l'antiguitat clàssica. L'artista acostumava a exposar les seues obres a la plaça pública per conèixer de manera directa l'opinió dels ciutadans. En certa ocasió exposà un retrat i un sabater, al contemplar el quadre, criticà la manera en la qual eren representades les sandàlies del personatge. El pintor, atenent el suggeriment, rectificà l'obra al seu taller i la portà novament al lloc d'exposició pública. Quan el sabater tornà a veure-la i, com que les seues indicacions havien sigut tingudes en compte, se sentí autoritzat per a fer-les extensives a uns altres aspectes del retrat, a la qual cosa Apel·les respongué pronunciant la frase "Ne sutor ultra crepidam", 'Sabater, no més enllà de la crèpida' (una classe de sandàlia) (Zèfir).
• Cada u s'ha de dedicar a les seves tasques (PUJOL I CAMPENY 2008).

Font:

• Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.
• Zèfir (juliol 2004) - Llista de professionals de la llengua catalana.
• Afra Pujol i Campeny (2008): Els refranys: estudi i equivalències. 

Cara d'ovella i ungles de llop

Variants i sinònims:

• Bona cara i dolents fets (SAURA 1884)
• Cara d'ovella i ungles de llop (BALBASTRE 1977)
  
• Ungles de gat i cara de beat (SAURA 1884)

Equivalents: Cara de beato y uñas de gato [ES] (SAURA 1884) - (BALBASTRE 1977).

Parèmia segons la font original: Unglas de gat y cara de beat | Bona cara y dolents fets (SAURA 1884).

Font:

• Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.
• Josep Balbastre i Ferrer (1977): Nou recull de modismes i frases fetes. Barcelona: Ed. Pòrtic.

Al fons del sac es troben les engrunes

Variants i sinònims:

• Al cap (o al cul) del sac es troben les engrunes (SAURA 1884)
  
• Al capdavall del sac s'hi troben les engrunes (PÀMIES 1997a)
• Al cul del sac es troben les engrunes (PÀMIES 1997a)
• Al fons del sac es troben les engrunes (PÀMIES 1997)
  
• Al passar comptes ens veurem (PÀMIES 1997a)
• Menja, menja, gat, sardina, que ja cagaràs l'espina (PÀMIES 1997a)
• Mai se sap si és gros el nap fins que ha descobert el cap (SAURA 1884) - (PÀMIES 1997a)
• No se sap de qui són los matxos, fins que el traginer és mort (SAURA 1884)
  

Equivalents:

• Al dar la cuenta me lo diréis [ES] (SAURA 1884) - (PÀMIES 1997a)
• Al fin se ven las zurrapas [ES] (SAURA 1884) - (PÀMIES 1997a)
• Al freír será el reír y al contar será el llorar [ES] (PÀMIES 1997a)
• Al freír será el reír y al pagar será el llorar [ES] (SAURA 1884) - (BALBASTRE 1977)
• Al lavar de los cestos haremos la cuenta [ES] (SAURA 1884)
  
• C'est au fond du pot qu'on trouve le marc [FR] (PÀMIES 1997a)
  
• Cum veniet tempus, rationis damna videbis [LL] (PÀMIES 1997a)
• Mala es la cuenta al fin del saco [ES] (PÀMIES 1997a)
• Salir en la colada [ES] (PÀMIES 1997a)

Parèmia segons la font original: Al cap o en lo cul del sach se troban las engrunas | May se sap si es gros lo nap, fins que ha descubert lo cap | No se sap de qui son los matxos, fins que'l traginer es mort (SAURA 1884).

Explicació:

• Adverteix que finalment tothom ha de respondre dels seus actes, més tard o més d'hora (PÀMIES 1997a).
• El més temible d'una cosa és la seva conclusió (PÀMIES 1997a).
• Els últims que arriben només troben el que resta, el que els altres no han volgut (PÀMIES 1997a).

Nota: D'abast general. Ens ha arribat, com a forma més usual «al fons (o al cul) del sac, es troben les engrunes». És molt antic (PÀMIES 1997a).

Font:

• Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.
• Josep Balbastre i Ferrer (1977): Nou recull de modismes i frases fetes. Barcelona: Ed. Pòrtic.
• Víctor Pàmies i Riudor (1997). En cap cap cap. Dites i refranys sobre el cap (manuscrit). [En línia En cap cap cap. Dites i refranys sobre el cap (pròleg i 50 primeres entrades)].

A gat vell no li diguis moixina

Variants i sinònims: A gat vell no li diguis moixina (BALBASTRE 1977).

Equivalents: a perro viejo no hay tus tus [ES] (BALBASTRE 1977).

Font: Tret de Josep Balbastre i Ferrer (1977): Nou recull de modismes i frases fetes. Barcelona: Ed. Pòrtic.

De nit tots els gats són negres

Variants i sinònims:

• De nit tots els gats són negres (CONCA 1992) - (GARCIA SALINAS 1994)
  
• V. Moneda falsa, de nit passa

Equivalent: De noche todos los gatos son pardos [ES] (GIMENO-ROURA 1985).

Font:

• Gimeno, Antoni; Roura, Amadeu (1986): Anys i panys. Refranys i tradicions del curs de l'any. Barcelona: Graó Editorial. Col·lecció «Guix», núm. 5.
• El refrany català també és tret de Garcia Salinas (1994) i de CONCA (1992): Els refranys catalans. València: Ed. 3 i 4.

On no hi ha el gat les rates ballen

Variants i sinònims:

• Com es moix no hi és ses rates ronden sa casa (PONS LLUCH 1993)
• On no hi ha el gat les rates ballen (AMADES 1951)
  
• Quan es gat no hi és, ses rates tresquen (o van per sa casa) (PONS LLUCH 1993)
• Quan es gat no hi és, ses rates van per sa cuina (PONS LLUCH 1993)
• Quan es moix no hi és ses rates pasturen (o tresquen) (PONS LLUCH 1993)
• Quan es moix no hi és ses rates van per sa cuina (PONS LLUCH 1993)

Equivalents:

• Cuando el gato no está en casa, los ratones bailan; siéntense volver, y apresúranse a esconder
• Cuando el guardián juega a los naipes, ¿qué harán los frailes? [ES] (CORREAS 1992)

Explicació:

• Vol dir que en flaquejar l'autoritat, els súbdits en fan de les seves (PONS LLUCH 1993).
• Significa que, en fallar l'autoritat, la gent baixa perd el fre i abusa de la seva llibertat. És una de tantes sentències d'origen clàssic i universal (PONS LLUCH 1993).

Comentaris:

• El refrany en català és tret de Joan Amades (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner. Barcelona: Ed. Selecta.
• El refrany en castellà és tret de Gonzalo Correas (1992): Vocabulario de refranes y frases proverbiales. Madrid: Visor Libros.

Font: Josep Pons Lluch (1993): Refranyer menorquí. Ciutadella (Menorca): Institut Menorquí d'Estudis. Col·lecció «Quadern de Folklore, 50».