Després d'un temps un altre en ve

Variants i sinònims:

• A gran pujada, gran baixada (S&C: 28)
• Com més s’alça més s’abaixa (F: I, 698)
• Després d'un temps un altre en ve (SAURA 1884)
  
• Després d'una pujada, ve una baixada (SAURA 1884)
• Déu exalça el qui s’humilia (F: I, 698)
• El porró, com més s’alça, més s’abaixa (F: I, 698)
• Qui molt s’alça, molt s’abaixa (F: I, 698)
• Si ets estaca sufrirás, si ets massa ferirás (SAURA 1884)

Equivalents:

• A gran subida, gran caída [ES] (S&C: 28)
• A grande montée, grande chute [FR] (S&C: 28)
• Arribáos, Torgado, que tras la cuesta está lo llano [ES] (SAURA 1884)
• Cuando ayunque, sufre; cuando mazo, tunde [ES] (SAURA 1884)
• Dueña que arriba hila abajo se humilla [ES] (F: I, 698)
• Dueña que en alto hila abajo se humilla [ES] (F: I, 698)
• Femina quae ex alto nevit, descendit ad sina. [LL] (F: I, 698)
• The higher standing the lower fall [EN] (S&C: 28)
• The higher up, the greater the fall [EN] (S&C: 28)

Parèmia segons la font original: Després d'un temps un altre'n ve | Després de una pujada, ve una baixada | Si ets estaca sufrirás, si ets massa ferirás (SAURA 1884).

Explicació:

• Recomana la prudència de no ambicionar massa, ja que com més alt es puja més fàcil i perillós és de caure’n (SÁNCHEZ FÉRRIZ 2003).
• Subir mucho y muy de prisa puede resultar contraproducente, y sobre todo peligroso, pues cuanto más alto esté el sitio al que se haya llegado, mayor descalabro podrá producirse al caer. En general, enseña que quien de improviso consigue un destino elevado, está muy expuesto a perderlo [ES] (S&C: 28)

Font:

• Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.
• Miquel Àngel Sánchez Férriz (2003): Elaboració d'un recull de proverbis en diverses llengües europees, amb l'establiment de les equivalències corresponents, per a la seva utilització com a recurs pedagògic a la classe de llengües estrangeres. 'Elaboración de una recopilación de proverbios en diversas lenguas europeas, con el establecimiento de las equivalencias correspondientes, para su utilización como recurso pedagógico en la clase de lenguas extranjeras'. Generalitat de Catalunya. Departament d'Ensenyament. 

Si s'enveja fos tinya, molts caps haurien de menester barret

Variants i sinònims:

• Si l'enveja fos tinya, molts caps haurien de menester capell (PÀMIES 1997a)
• Si l'enveja se tornés tinya, molts tinyosos hi hauria (PÀMIES 1997a)
• Si s'enveja fos tinya, molts caps haurien de menester barret (PONS LLUCH 1993)
• Si s'enveja fos tinya, n'hi hauria molts que en tindrien (PONS LLUCH 1993)
• Si s'enveja fos tinya, quants n'hi hauria de ferits (PONS LLUCH 1993)
• Si s'enveja fos tinya, tothom duria barret (PONS LLUCH 1993)

Equivalents: Si la envidia tiña fuera, ¡qué de tiñosos hubiera! [ES] (PONS LLUCH 1993) - (PÀMIES 1997a).

Explicació:

• Suposa que són molts els que senten apetència del benestar del proïsme (PONS LLUCH 1993).
• Suposa que són molts els envejosos (PÀMIES 1997a).

Font: Josep Pons Lluch (1993): Refranyer menorquí. Ciutadella (Menorca): Institut Menorquí d'Estudis. Col·lecció «Quadern de Folklore, 50».

Si ets maça, feriràs; si ets enclusa, sofriràs

Variants i sinònims: Si ets maça, feriràs; si ets enclusa, sofriràs (BALBASTRE 1977).

Equivalents: Cuando yunque, sufre; cuando mazo, tunde [ES] (BALBASTRE 1977).

Font: Josep Balbastre i Ferrer (1977): Nou recull de modismes i frases fetes. Barcelona: Ed. Pòrtic.

La llengua fa més mal que cap punyal

Variants i sinònims:

• Fa més mal una mala llengua que una pedregada en sec (Zèfir)
  
• Fa més por una mala llengua que no una pedrada (PONS LLUCH 1993)
• La llengua fa més mal que cap punyal
• La llengua no té os, i si parla ben gros (TURMEDA 1417)
  
• La llengua no té ossos però en trenca de ben grossos (Zèfir)
• Les llengües no són tisores però són més talladores (FARNÉS 1992)
• Més mal fa la llengua que els cops (FARNÉS 1992)
• Més pica una mala llengua que tot el pebre (FARNÉS 1992)
• Ne mata més la llengua que l’espasa (FARNÉS 1992)
• N'hi ha que fereixen quan parlen; les paraules del savi amoroseixen (Proverbis, 12, 18) (Zèfir)

Equivalents:

• Más hiere mala palabra, que una lanza (PONS LLUCH 1993)
• Más hieren las palabras que las espadas [ES]. (Zèfir)

Explicació: Es diu per significar els danys que causa la murmuració i la calúmnia (PONS LLUCH 1993).

Font:

• Josep Pons Lluch (1993): Refranyer menorquí. Ciutadella (Menorca): Institut Menorquí d'Estudis. Col·lecció «Quadern de Folklore, 50».
• Zèfir (maig 2004) - Llista de professionals de la llengua catalana.