Qui en fa massa, també n'és

Variants i sinònims: Qui en fa massa, també n'és (SAURA 1884).

Equivalents: Antes se peca por carta de más, que de menos [ES] (SAURA 1884)

Parèmia segons la font original: Quin fa massa, també n'es (SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

Massa bo vol dir ase

Variants i sinònims: Massa bo vol dir ase (SAURA 1884).

Equivalents: Al que se vuelve (o al que se hace) de miel, lo comen las moscas [ES] (SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

Qui tant tira (o tiba), fa dos caps

Variants i sinònims:

• Arc sempre armat, o fluix o trencat (SAURA 1884) - (PÀMIES 1997a)
  
• Collant massa la ballesta, es romp la corda (PÀMIES 1997a)
• Corda que molt tiba, a la fi es trenca (SAURA 1884)
  
• Corda qui molt tira, prompte es trenca (PÀMIES 1997a)
• Gall aquí, gall allà (PÀMIES 1997a)
• La cosa es trenca per la part més prima (PÀMIES 1997a)
• Lo massa gratar cou (SAURA 1884)
  
• Qui en fa tantes, a l'últim també n'és (SAURA 1884)
• Qui tant tira (o tiba), fa dos caps (AMADES 1951) - (PÀMIES 1977a)
  
• Tant i tant es vol estirar la corda, que ve que es trenca (SAURA 1884)
• Tant i tant s'estira la corda, que ve que es trenca (PÀMIES 1997a)
• Tant tirarás la corda que's trencará (SAURA 1884)
  

Equivalents:

• Arco que mucho brega, o él o la cuerda [ES] (SAURA)
  
• Arco siempre armado, o flojo o quebrado [ES] (SAURA 1884)
  
• Cada el gallo, toma el gallo, quedan las plumas en la mano [ES] (PÀMIES 1997a)
• In manibus pennae gallum captantibus haerent [LL] (PÀMIES 1997a)
  
• Tanto va el cántaro a la fuente, que al fin se rompe [ES] (PÀMIES 1997a)

Parèmia segons la font original: Corda que molt tiba, al fi se trenca | Lo massa gratar cou | Qui'n fa tantas, al últim també n'es | Tant y tant se vol estirar la corda, que ve que's trenca | Tant tirarás la corda que's trencará | Arch sempre armat, o fluix o trencat (SAURA 1884).

Explicació: La insistència o l'ús repercuteixen en el rendiment o el desgast de les coses (PÀMIES 1997a).

Nota: Documentat a Amades (1951), com a «Refranys del dret i de la justícia» (PÀMIES 1997a).

Font:

• Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.
• Víctor Pàmies i Riudor (1997). En cap cap cap. Dites i refranys sobre el cap (manuscrit). [En línia En cap cap cap. Dites i refranys sobre el cap (pròleg i 50 primeres entrades)].

Qui diu que ja sap massa, té el cap de carbassa

Variants i sinònims:

• Qui diu que ja sap massa, té el cap de carbassa (PÀMIES 1997a)
  
• Qui diu que ja sap prou, té el cap més gros que un bou (AMAT 1647) - (PÀMIES 1997a)
• Qui es pensa saber massa, té el cap de carbassa (Es diu a València) (PÀMIES 1997a)

Equivalents:

• Aunque seas muy sabio y viejo no desdeñes consejo [ES] (PÀMIES 1997a)
• Consilium usque, senex, vel prudentissimus, audi [LL] (PÀMIES 1997a)
  
• El orgullo y necedad engendran vanidad [ES] (PÀMIES 1997a)

Explicació: Per més experimentat que sigui algú, sempre necessita prendre consell. Es diu en to de befa dels que es pensen ser uns setciències (PÀMIES 1997a).

Nota: És molt antic. Ja surt als "Aforismes catalans" d'Amat (1647).

Font: Víctor Pàmies i Riudor (1997). En cap cap cap. Dites i refranys sobre el cap (manuscrit). [En línia En cap cap cap. Dites i refranys sobre el cap (pròleg i 50 primeres entrades)].

Totes les masses piquen

Variants i sinònims: Totes les masses piquen (BALBASTRE 1977).

Equivalents: Los excesos perjudican [ES] (BALBASTRE 1977).

Font: Josep Balbastre i Ferrer (1977): Nou recull de modismes i frases fetes. Barcelona: Ed. Pòrtic.

Sopa poc i envelliràs

Variants i sinònims:

• A molt menjar, molt mal passar (PUJOL I CAMPENY 2008)
• A molt menjar, molt pensar (SAURA 1884)
• Ningú es mor de fam (SAURA 1884)
• Qui sopa massa somia molt (SAURA 1884)
• Qui sopa molt a la nit, no dorm assossegat al llit (SAURA 1884)
• Qui vol viure molt ha de sopar poc (SAURA 1884)
• Sopa poc i envelliràs (BALBASTRE 1977)
• Sopa poc i viuràs molt (SAURA 1884)
• Val més menjar poc i pair bé (BALBASTRE 1977)

Equivalents:

• Come poco, cena más y dormirás [ES] (SAURA 1884)
• Come poco y cena mas, duerme en alto y vivirás [ES] (SAURA 1884)
• Más mató la cena que Avicena [ES] (SAURA 1884)
• Más mató la cena que sanó Avicena [ES] (BALBASTRE 1977)
• Más mató la cena, que sanó Avicena [ES] (PUJOL I CAMPENY 2008)
• Más vale un no cenas, que cien Avicenas [ES] (SAURA 1884)
• More have been killed by suppers than Galen ever cured (Trad.: N’hi ha més que han estat morts per sopars que no pas els que Galè ha curat mai) [EN] (PUJOL I CAMPENY 2008)
• Plus en emporte la mangeaille que la baïonnette est mitraille (Trad.: Més se n’emporta el menjar, que la baioneta és metralla) [FR] (PUJOL I CAMPENY 2008)
• Por mucha cena, nunca noche buena [ES] (SAURA 1884)

Parèmia segons la font original: Sopa poch y viuràs mòlt | Qui sopa massa somia mòlt | Ningú's mort de fam | Qui vol viurer mòlt, ha de sopar poch | A mòlt menjar, mòlt pensar | Qui sopa mólt á la nit, no dorm sossegat al llit (SAURA 1884).



Explicació: Els excessos (en els exemples excessos en àpats) sempre tenen conseqüències dolentes per qui els realitza. En aquest cas ens aconsella que per sentir-nos sans, hem de moderar la ingesta d'aliments (PUJOL I CAMPENY 2008)

Nota:

• Avicena, famós metge que visqué a cavall dels segles X i XI, el cànon del qual fou un llibre de text per metges fins al s XVI (PUJOL I CAMPENY 2008). 
• Galè fou un metge d’origen grec en temps romans, les teories del qual marcaren la medecina durant tot un mil·lenni (PUJOL I CAMPENY 2008). 

Font:

• Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.
• Josep Balbastre i Ferrer (1977): Nou recull de modismes i frases fetes. Barcelona: Ed. Pòrtic.
• Afra Pujol i Campeny (2008): Els refranys: estudi i equivalències. 

Qui tria massa, tria malament (o s'emporta la pitjor part)

Variants i sinònims: Qui tria massa, tria malament (o s'emporta la pitjor part) (BALBASTRE 1977).

Equivalents: El que mucho escoge, lo peor coge [ES] (BALBASTRE 1977).

Font: Josep Balbastre i Ferrer (1977): Nou recull de modismes i frases fetes. Barcelona: Ed. Pòrtic.

Qui tot ho vol, tot ho perd

Variants i sinònims:

• L'enveja trenca el sac (CONCA 1988)
• Lo massa gratar cou (SAURA 1884)
• Qui tot ho vol, tot ho perd (GIMENO 1989) - (PUJOL I CAMPENY 2008)

Equivalents:

• Abad avariento, por un bodigo pierde ciento [ES] (SAURA 1884)
• All covet, all lose (Trad.: Tot cobejat, tot perdut) [EN] (PUJOL I CAMPENY 2008)
• La avaricia rompe el saco [ES] (Zèfir)
• La codicia rompe el saco [ES] (BALBASTRE 1977) - (GIMENO 1989) - (PUJOL I CAMPENY 2008)
• Qui tout convoite, tout perd (Trad.: Qui tot ho cobeja, tot ho perd) [FR] (PUJOL I CAMPENY 2008)

Explicació:

• Perill de ser massa ambiciós. Basat en la faula grega que parla de l'home que tenia una gallina ponedora d'ous d'or. Impacient i avariciós, l'home la va matar perquè no en tenia prou amb un ou al dia, i es va quedar sense cap. Aquell que reclama més del que rep potser no tindrà res més en el futur (GIMENO 1989).
• La cobdícia comporta la pèrdua dels béns cobejats com a conseqüència (PUJOL I CAMPENY 2008).

Parèmia segons la font original: Qui tot ho vol tot ho pert (SAURA 1884)

Font:

• Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.
• Isabel Gimeno (1989): El llibre dels refranys catalans. Barcelona: Editorial De Vecchi.
• Zèfir (agost 2002) - Llista de professionals de la llengua catalana.
• Afra Pujol i Campeny (2008): Els refranys: estudi i equivalències.

Massa de negar fa sospitar

Variants i sinònims: Massa de negar fa sospitar (BALBASTRE 1977).

Equivalents: Quien todo lo niega, todo lo confiesa [ES] (BALBASTRE 1977).

Font: Josep Balbastre i Ferrer (1977): Nou recull de modismes i frases fetes. Barcelona: Ed. Pòrtic.

El mal de cap, el menjar el bat

Variants i sinònims:

• Al mal de cap, omple-li el pap (PÀMIES 1997a)
• El mal de cap, el menjar el bat (AMADES 1951)
  
• El mal de cap, el ventre ho sap (AMADES 1951) - (PÀMIES 1997a)
• El mal de cap, el ventre ho sap (o per massa prim, o per massa fart) (Es diu a Manresa) (AMADES 1951) - (PÀMIES 1997a)
• El mal de cap, lo menjar lo bat (SAURA 1884)
  

Equivalents: A la cabeza, el comer la endereza [ES] (SAURA 1884) - (BALBASTRE 1977) - (PÀMIES 1997a).

Explicació: De vegades es té mal de cap perquè es necessita aliment (PÀMIES 1997a).

Localització: Es diu a Olot i a Vic (PÀMIES 1997a).

Nota: Documentat a Amades (1951), com a «Refranys del mal i de la salut» (PÀMIES 1997a).

Font:

• Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.
• Josep Balbastre i Ferrer (1977): Nou recull de modismes i frases fetes. Barcelona: Ed. Pòrtic.
• Víctor Pàmies i Riudor (1997). En cap cap cap. Dites i refranys sobre el cap (manuscrit). [En línia En cap cap cap. Dites i refranys sobre el cap (pròleg i 50 primeres entrades)].