En el cap ho té la cabra

Variants i sinònims:

• Allò que és de mena, mai no s’esmena (S&C: 509)
• Cascuna criatura fa segons sa natura (PÀMIES 1997a)
• Contra la follia no hi val la medecina (PÀMIES 1997a)
• El morter sempre fa pudor d'alls (PÀMIES 1997a)
• En el cap ho té la cabra (PÀMIES 1997a)
  
• Fer entrar el clau per la cabota (PÀMIES 1997a)
• V. Geni i figura fins a la sepultura
• L'aigua sempre va cap avall (PÀMIES 1997a)
• La cabra avesada a saltar, salta i saltarà (PÀMIES 1997a)
• Mal és que s'ho hagi posat al cap (PÀMIES 1997a)
• Qui en ve de mena, mai no s'esmena (PÀMIES 1997a)
• Qui és boig a natura, mai no en cura (PÀMIES 1997a)
• Qui té males tretes, tard o mai les perd (PÀMIES 1997a)

Equivalents:

• Chassez le naturel, il revient au galop [FR] (DG: II i XI) - (S&C: 509)
• Clavar un clavo con la cabeza [ES] (PÀMIES 1997a)
• Genio y figura hasta la sepultura [ES] (DG: II i XI)
• Lo que la naturaleza da, nadie lo borrará [ES] (S&C: 509)
• Nature passes nurture. Nature will have her course [EN] (S&C: 509)

Explicació:

• Tossut. Ser caparrut (PÀMIES 1997a).
• Ens recorda la immutabilitat de les lleis naturals (SÁNCHEZ FÉRRIZ 2003).
• Se emplea para explicar el comportamiento de algunas personas que, a pesar de los años, mantienen sus defectos sin superarlos ni corregirlos. Está de acuerdo con el verso de La Fontaine, según el cual chacun a son défaut où toujours il revient [ES] (S&C: 509)

Localització: Es diu a Barcelona i a Sant Feliu de Codines (PÀMIES 1997a).

Font:

• Víctor Pàmies i Riudor (1997). En cap cap cap. Dites i refranys sobre el cap (manuscrit). [En línia En cap cap cap. Dites i refranys sobre el cap (pròleg i 50 primeres entrades)].
• Miquel Àngel Sánchez Férriz (2003): Elaboració d'un recull de proverbis en diverses llengües europees, amb l'establiment de les equivalències corresponents, per a la seva utilització com a recurs pedagògic a la classe de llengües estrangeres. 'Elaboración de una recopilación de proverbios en diversas lenguas europeas, con el establecimiento de las equivalencias correspondientes, para su utilización como recurso pedagógico en la clase de lenguas extranjeras'. Generalitat de Catalunya. Departament d'Ensenyament. 

S'espina quan neix ja pica

Variants i sinònims:

• V. De porc i de senyor se n'ha de venir de mena
• L'espina quan neix ja pica (BALBASTRE 1977)
• L'espina quan neix ja pica, tant si és grossa com si és xica (SAURA 1884)
• S'espina quan neix ja pica (PONS LLUCH 1993)
  
• S'espina, si es toca, punxa (PONS LLUCH 1993)

Equivalents:

• Chica es la punta (o el cabo) de la espina, mas a quien duele no la olvida [ES] (SAURA 1884)
• La espina, grande o chica, desde que nace pica [ES] (PONS LLUCH 1993)

Parèmia segons la font original: La espina quant naix ja pica, tant si es grossa com si es xica (SAURA 1884.

Explicació: Vol dir que el geni de les persones ja es manifesta des de la primera infantesa (PONS LLUCH 1993).

Font:

• Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.
• Josep Pons Lluch (1993): Refranyer menorquí. Ciutadella (Menorca): Institut Menorquí d'Estudis. Col·lecció «Quadern de Folklore, 50».

De tal riu, tal aigua

Variants i sinònims

• A tal cap, tal barret (PÀMIES 1997a)
  
• De tal buc, tal eixam (PERRAMON 1979)
• De tal riu, tal aigua (CONCA 1988)
  
• Tal cul, tal braga (FARELL I DOMINGO 1989)
  
• Tal pare, tal fill (SAURA 1884) - (CONCA 1988)
  
• V. De porc i de senyor se n'ha de venir de mena
• V. Si el pare és músic, el fill és ballador

Equivalents:

• Cual el cuervo, tal su huevo [ES] (SAURA 1884)
  
• De tal palo, tal astilla [ES] (DIÀFORA 1982) - (PÀMIES 1997a)
• Tal cabeça, tal sizo [PT] (PÀMIES 1997a)

Explicació:

• L'herència marca els homes (PERRAMON 1979).
• Que els fills solen assemblar-se als pares i els testos a les olles. Que sovint fem tot allò que veiem fer als altres (FARELL I DOMINGO 1989).

Nota: El refrany català és tret de CONCA (1988): Els refranys catalans. València: Ed. 3 i 4.

Font:

• Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.
• Diàfora (1982): Diccionari essencial castellà-català català-castellà Diàfora. Barcelona: Ed. Diàfora.
• Víctor Pàmies i Riudor (1997). En cap cap cap. Dites i refranys sobre el cap (manuscrit). [En línia En cap cap cap. Dites i refranys sobre el cap (pròleg i 50 primeres entrades)].

De porc i de senyor se n'ha de venir de mena

Variants i sinònims:

• Ahir pastor, avui senyor (SAURA 1884)
• De bona fusta ve el trompellot
• De porc i de senyor se n'ha de venir de casta (o de mena) (PONS LLUCH 1993)
• Fa pilota lo lleó, es lo escarabat senyor (SAURA 1884)
• V. De tal riu, tal aigua (DIÀFORA 1982)
• Els testos s'assemblen a les olles (BALBASTRE 1977) - (DIÀFORA 1982) - (ZÈFIR)
• Els testos s'assemblen a la olla (o a les olles) (SAURA 1884)
• V. S'espina quan neix ja pica

Equivalents:

• A tal señor, tal honor [ES] (BABASTRE 1977)
• Cual el cuervo, tal su huevo [ES] (BALBASTRE 1977)
• De casta le viene al galgo [ES] (ABRIL 1996)
• De casta le viene al galgo el ser rabilargo [ES] (BALBASTRE 1977)
• De casta le viene al galgo, el ser rabilargo [ES] (SAURA 1884)
• De casta le viene al galgo ser rabilargo [ES] (DIÀFORA 1982)
• De padre rojo, hijo renco [ES] (BALBASTRE 1977)
• De rabo de puerco, nunca buen virote [ES] (BABASTRE 1977)
• De tal palo tal astilla [ES] (BALBASTRE 1977) - (DIÀFORA 1982)
• El cochino y el señor, de casta han de ser los dos [ES] (PONS LLUCH 1993)
• El hijo de la cabra, cabrito ha de ser [ES] (ABRIL 1996)
• Hijo de rata, ratones mata [ES] (BALBASTRE 1977)

Explicació:

• Significa que dels nascuts en un ambient de vulgaritat no és freqüent que surtin obres de generositat (PONS LLUCH 1993).
• Expressió amb què s'indica que una determinada qualitat és o ha de ser innata o hereditària en algú (ABRIL 1996).

Parèmia segons la font original: Ahí pastor, avuy senyor | Los testos se semblan á la olla, ó á las ollas (SAURA 1884).

Font:

• Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.
• Josep Balbastre i Ferrer (1977): Nou recull de modismes i frases fetes. Barcelona: Ed. Pòrtic.
• Diàfora (1982): Diccionari essencial castellà-català català-castellà Diàfora. Barcelona: Ed. Diàfora.
• Josep Pons Lluch (1993): Refranyer menorquí. Ciutadella (Menorca): Institut Menorquí d'Estudis. Col·lecció «Quadern de Folklore, 50».
• Joan Abril Español (1996): Diccionari de frases fetes català-castellà castellà-català. Barcelona: Edicions 62.
• Zèfir (gener 2007) - Llista de professionals de la llengua catalana.