Déu nos en guard de poll (o de poll ressuscitat)

Variants i sinònims: Déu nos en guard de poll (o de poll ressuscitat) (SAURA 1884).

Equivalents: Contra peon hecho dama, no para pieza en tabla [ES] (SAURA 1884).

Parèmia segons la font original: Deu nos guart de poll (o de poll ressucitat) (SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

Guarda't de parlar, sense abans pensar

Variants i sinònims: Guarda't de parlar, sense abans pensar (SAURA 1884).

Equivalents: Antes de hablar, un Padre nuestro has de rezar [ES] (SAURA 1884).

Parèmia segons la font original: Guardat de parlar, sense abans pensar (SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

Després de romput el cap es posen cervellera

Variants i sinònims:

• Després de romput el cap es posen cervellera (PÀMIES 1997a)
  
• En tenir el cap batut, no hi val cervellera (PÀMIES 1997a)
• Guardeu-vos d'un ja està fet (PÀMIES 1997a)
• V. Quan fou mort el combregaren
  
• Quan tenen el cap romput, es posen cervellera (PÀMIES 1997a)

Equivalents:

• Demulcere caput quid fit? convicia fundens. Morsibus haud aliter significatur amor [LL] (PÀMIES 1997a)
• Después de descalabrado, untarle el casco [ES] (PÀMIES 1997a)
• Egli ha fatto como quel Perugino che sabito chi li fu rotto il capo, corse á casa per la celata [IT] (PÀMIES 1997a)
• Quebrar el ojo y untar el casco [ES] (PÀMIES 1997a)
• Quebrásteme la cabeza y ahora me untas el casco [ES] (PÀMIES 1997a)

Explicació:

• Fer tard quan es vol aplicar una solució (PÀMIES 1997a).
• Es diu de qui amb la lloança vol curar el greu mal que ha fet abans contra la mateixa persona (PÀMIES 1997a)

Font: Víctor Pàmies i Riudor (1997). En cap cap cap. Dites i refranys sobre el cap (manuscrit). [En línia En cap cap cap. Dites i refranys sobre el cap (pròleg i 50 primeres entrades)].

Malanat de fadrina qui es fa es polsos es vespre: viudo segur

Variants i sinònims:

• guarda't de fadrina que s'afaita es vespre (PONS LLUCH 1993)
• Malanat de fadrina qui es fa es polsos es vespre: viudo segur (PONS LLUCH 1993)

Equivalents: En invierno noche muy clara, el sol que sigue no da la cara [ES] (PONS LLUCH 1993).

Explicació:

• «Con tiempo revuelto, si cierra la noche con cielo despejado, es casi seguro que al día siguiente hará mal tiempo» (F. Pons). La «fadrina» a què fa referència el refrany, és la nit; el «viudo», el dia següent (PONS LLUCH 1993).
• A l'hivern, darrera d'un dia cobert, si el vespre es posa clar, gelada segura (PONS LLUCH 1993).

Nota: Malanat vol dir 'infeliç, perseguit de desgràcia', etimològicament compost de mal (art. 2) i anat, part. pass. de anar. (DCVB, s. v. malanat -ada, adj.)

Font: Josep Pons Lluch (1993): Refranyer menorquí. Ciutadella (Menorca): Institut Menorquí d'Estudis. Col·lecció «Quadern de Folklore, 50».

Guarda't d'home senyalat per Déu

Variants i sinònims:

• Guarda't d'home senyalat per Déu (PONS LLUCH 1993)
• Home assenyalat, o molt bo o molt dolent (PONS LLUCH 1993)

Equivalents: De hombre señalado: líbranos, Señor [ES] (PONS LLUCH 1993).

Explicació: Ho diuen al.ludint als homes esguerrats, que solen tenir mal instint. És refrany que se sent, però no sol usar-se, ja que tothom està exposat a tenir una desgràcia i quedar amb defectes físics. A més a més, com que de defectes morals en tenim tots, és fàcil retreure'ls als altres (PONS LLUCH 1993).

Font: Josep Pons Lluch (1993): Refranyer menorquí. Ciutadella (Menorca): Institut Menorquí d'Estudis. Col·lecció «Quadern de Folklore, 50».