L'avar és com el porc, que no aprofita sinó després de mort

Variants i sinònims: L'avar és com el porc, que no aprofita sinó després de mort (SAURA 1881).

Equivalents: Del vivo ningun provecho, y mucho del muerto [ES] (SAURA 1881).

Parèmia segons la font original: L'avaro es com lo porch, que no aprofita sino després de mort (SAURA 1881).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

Porc fiat tot l'any gruny

Variants i sinònims:

• Allò que es compra a fiar, costa després de pagar (SAURA 1884)
• Porc fiat tot l'any gruny (SAURA 1884)
  

Equivalents: Cochino fiado, buen invierno y mal verano [ES] (SAURA 1884).

Parèmia segons la font original: Porch fiat tot l'any gruny | Lo que's compra á fiar, costa després de pagar (SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

Bé canta Marta, després de farta

Variants i sinònims:

• Bé canta Marta, després de farta (SAURA 1884)
• Panxa plena fa bullici (SAURA 1884)

Equivalents: Canta (o parla) Marta, después de harta [ES] (SAURA 1884).

Parèmia segons la font original: Be canta Marta, després de farta | Panxa plena fa bullici (SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

La taca hi és, i no la treu el sabó

Variants i sinònims:

• Aquesta taca no se'n va amb sabó (SAURA 1884)
• Digues que sí, i després nega (SAURA 1884)
• El que es veu no es pot negar (SAURA 1884)
• La taca hi és, i no la treu el sabó (SAURA 1884)
  

Equivalents: Canas son que no lunares, cuando comienzan por los aladares [ES] (SAURA 1884).

Parèmia segons la font original: La taca hi es, y no la trau lo sabó | Aquesta taca no se'n va ab sabó | Digas que sí, y després nega | Lo que's veu no se pot negar (SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

Burla amb dany no compleix l'any

Variants i sinònims:

• Burla amb dany no compleix l'any (SAURA 1884)
  
• V. De rialles, en vénen ploralles
  
• V. Després d'una alegria ve sempre una tristor
  
• Jocs amb dany, no acaben l'any (SAURA 1884)
  
• Les burles se tornen (o passen a veres) (SAURA 1884)

Equivalents:

• A las burlas ve de modo (o así ve a ellas) [ES] (SAURA 1884)
• Burla con daño no cumple el año [ES] (SAURA 1884)
  

Parèmia segons la font original: Burla ab dany no cumple l'any | Jochs ab dany, no acaban l'any (SAURA 1884).

Font:

• Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

Després d'un temps un altre en ve

Variants i sinònims:

• A gran pujada, gran baixada (S&C: 28)
• Com més s’alça més s’abaixa (F: I, 698)
• Després d'un temps un altre en ve (SAURA 1884)
  
• Després d'una pujada, ve una baixada (SAURA 1884)
• Déu exalça el qui s’humilia (F: I, 698)
• El porró, com més s’alça, més s’abaixa (F: I, 698)
• Qui molt s’alça, molt s’abaixa (F: I, 698)
• Si ets estaca sufrirás, si ets massa ferirás (SAURA 1884)

Equivalents:

• A gran subida, gran caída [ES] (S&C: 28)
• A grande montée, grande chute [FR] (S&C: 28)
• Arribáos, Torgado, que tras la cuesta está lo llano [ES] (SAURA 1884)
• Cuando ayunque, sufre; cuando mazo, tunde [ES] (SAURA 1884)
• Dueña que arriba hila abajo se humilla [ES] (F: I, 698)
• Dueña que en alto hila abajo se humilla [ES] (F: I, 698)
• Femina quae ex alto nevit, descendit ad sina. [LL] (F: I, 698)
• The higher standing the lower fall [EN] (S&C: 28)
• The higher up, the greater the fall [EN] (S&C: 28)

Parèmia segons la font original: Després d'un temps un altre'n ve | Després de una pujada, ve una baixada | Si ets estaca sufrirás, si ets massa ferirás (SAURA 1884).

Explicació:

• Recomana la prudència de no ambicionar massa, ja que com més alt es puja més fàcil i perillós és de caure’n (SÁNCHEZ FÉRRIZ 2003).
• Subir mucho y muy de prisa puede resultar contraproducente, y sobre todo peligroso, pues cuanto más alto esté el sitio al que se haya llegado, mayor descalabro podrá producirse al caer. En general, enseña que quien de improviso consigue un destino elevado, está muy expuesto a perderlo [ES] (S&C: 28)

Font:

• Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.
• Miquel Àngel Sánchez Férriz (2003): Elaboració d'un recull de proverbis en diverses llengües europees, amb l'establiment de les equivalències corresponents, per a la seva utilització com a recurs pedagògic a la classe de llengües estrangeres. 'Elaboración de una recopilación de proverbios en diversas lenguas europeas, con el establecimiento de las equivalencias correspondientes, para su utilización como recurso pedagógico en la clase de lenguas extranjeras'. Generalitat de Catalunya. Departament d'Ensenyament. 

Després d'una alegria ve sempre una tristor

Variants i sinònims:

• V. De rialles, en vénen ploralles
• Després d'una alegria ve sempre una tristor (SAURA 1884)

Equivalents: Alegrías, antruejo, que mañana será ceniza [ES] (SAURA 1884).

Parèmia segons la font original: Després de una alegria ve sempre una tristor (SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

Després de casada la filla (o quan la filla és casada) ixen los gendres

Variants i sinònims:

• Després de casada la filla (o quan la filla és casada) ixen los gendres (SAURA 1884)
  
• V. Quan fou mort el combregaren
• Quan la filla és maridada, surten els gendres (BALBASTRE 1977)

Equivalents: A la hija casada, salen los yernos [ES] (SAURA 1884).

Parèmia segons la font original: Després de casada la filla, o quant la filla es casada ixen los gendres (SAURA 1884).

Font:

• Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.
• Josep Balbastre i Ferrer (1977): Nou recull de modismes i frases fetes. Barcelona: Ed. Pòrtic.

Després de romput el cap es posen cervellera

Variants i sinònims:

• Després de romput el cap es posen cervellera (PÀMIES 1997a)
  
• En tenir el cap batut, no hi val cervellera (PÀMIES 1997a)
• Guardeu-vos d'un ja està fet (PÀMIES 1997a)
• V. Quan fou mort el combregaren
  
• Quan tenen el cap romput, es posen cervellera (PÀMIES 1997a)

Equivalents:

• Demulcere caput quid fit? convicia fundens. Morsibus haud aliter significatur amor [LL] (PÀMIES 1997a)
• Después de descalabrado, untarle el casco [ES] (PÀMIES 1997a)
• Egli ha fatto como quel Perugino che sabito chi li fu rotto il capo, corse á casa per la celata [IT] (PÀMIES 1997a)
• Quebrar el ojo y untar el casco [ES] (PÀMIES 1997a)
• Quebrásteme la cabeza y ahora me untas el casco [ES] (PÀMIES 1997a)

Explicació:

• Fer tard quan es vol aplicar una solució (PÀMIES 1997a).
• Es diu de qui amb la lloança vol curar el greu mal que ha fet abans contra la mateixa persona (PÀMIES 1997a)

Font: Víctor Pàmies i Riudor (1997). En cap cap cap. Dites i refranys sobre el cap (manuscrit). [En línia En cap cap cap. Dites i refranys sobre el cap (pròleg i 50 primeres entrades)].

Després d'una tempesta ve una bonança

Variants i sinònims:

• Darrera sa barrundanga, ve sa bonança (PONS LLUCH 1993)
• Darrera sa borrasca, ve sa bonança (PONS LLUCH 1993)
• Després d'una tempesta ve una bonança (PONS LLUCH 1993)
  

Equivalents: Después de la tempestad viene la calma [ES].

Explicació: Es diu en la confiança que després dels contratemps que se sofreixen, seguirà una època bona, en compensació (PONS LLUCH 1993).

Nota: El refrany català és tret de Josep Pons Lluch (1993): Refranyer menorquí. Ciutadella (Menorca): Institut Menorquí d'Estudis. Col·lecció «Quadern de Folklore, 50».

Primer jo, després jo i sempre jo

Variants i sinònims: Primer jo, després jo i sempre jo (PONS LLUCH 1993).

Equivalents: Primero, yo; después, yo; y si queda algo, para mí [ES] (PONS LLUCH 1993).

Explicació: És la màxima dels egoistes (PONS LLUCH 1993).

Font: Josep Pons Lluch (1993): Refranyer menorquí. Ciutadella (Menorca): Institut Menorquí d'Estudis. Col·lecció «Quadern de Folklore, 50».

Qui es casa per interès ja ho dirà després

Variants i sinònims:

• Qui es casa per interès, esclau de sa muller és (SAURA 1884)
• Qui es casa per interès ja ho dirà després (PONS LLUCH 1993)

Equivalents:

• Casó Pedro y casó mal, con tres tierras de metal [ES] (SAURA 1884)
• Quien se casa por el interés, es criado de su mujer [ES] (PONS LLUCH 1993)

Parèmia segons la font original: Lo qui's casa per interés, esclau de sa muller es (SAURA 1884).

Explicació: L'experiència ha demostrat que no hi ha felicitat en el matrimoni quan sols es fa per interès (PONS LLUCH 1993).

Font:

• Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.
• Josep Pons Lluch (1993): Refranyer menorquí. Ciutadella (Menorca): Institut Menorquí d'Estudis. Col·lecció «Quadern de Folklore, 50».

Tot bon català té fred després de sopar (o de dinar)

Variants i sinònims: Tot bon català té fred després de sopar (o de dinar) (BALBASTRE 1977).

Equivalents: Todo castellano fino después de comer tiene frío [ES].

Font: Josep Balbastre i Ferrer (1977): Nou recull de modismes i frases fetes. Barcelona: Ed. Pòrtic.

Qui primer guanya després s'escanya

Variants i sinònims: Qui primer guanya després s'escanya (BALBASTRE 1977).

Equivalents: al freír será el reír y al pagar será el llorar [ES] (BALBASTRE 1977).

Font: Josep Balbastre i Ferrer (1977): Nou recull de modismes i frases fetes. Barcelona: Ed. Pòrtic.

Quan fou mort el combregaren

Variants i sinònims:

• V. D'aigua passada molí no en mol
  
• Despres de caiguda la pedregada, toquen a temps (SAURA 1884)
• V. Després de casada la filla (o quan la filla és casada) ixen los gendres
  
• Després de mort el combregaren (BALBASTRE 1977)
• V. Després de romput el cap es posen cervellera
  
• El combregaren després de mort (BALBASTRE 1977)
• Quan fou mort el combregaren (PÀMIES 1997a)
  
• Quan fou mort (o morta) lo combregaren (PONS LLUCH 1993)
  
• Quan són dades són ballades (SAURA 1884)
  

Equivalents:

• A buena hora, mangas verdes [ES] (BALBASTRE 1977)
• Al asno muerto, la cebada al rabo [ES] (BALBASTRE 1977)
• Casado y arrepentido [ES] (BALBASTRE 1977)
• Después de muerto Pascual, le llevan el orinal (PONS LLUCH 1993)
  
• Después de vendimias, cuévanos [ES] (BALBASTRE 1977)

Explicació: Es diu dels auxilis o remeis que arriben tard (PONS LLUCH 1993).

Font:

• Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.
• Josep Balbastre i Ferrer (1977): Nou recull de modismes i frases fetes. Barcelona: Ed. Pòrtic.
• Josep Pons Lluch (1993): Refranyer menorquí. Ciutadella (Menorca): Institut Menorquí d'Estudis. Col·lecció «Quadern de Folklore, 50».
• Víctor Pàmies i Riudor (1997). En cap cap cap. Dites i refranys sobre el cap (manuscrit). [En línia En cap cap cap. Dites i refranys sobre el cap (pròleg i 50 primeres entrades)].

De rialles, en vénen ploralles

Variants i sinònims:

• V. Burla amb dany no compleix l'any
• Darrere (o després de) ses rialles vénen ses ploralles (PONS LLUCH 1993)
• De les rialles, vénen les ploralles (SAURA 1884)
• De rialles en vénen ploralles (SAURA 1884)
• De rialles, en vénen ploralles
  
• V. Després d'una alegria ve sempre una tristor
  
• Després de les esposalles, solen venir les ploralles (SAURA 1884)
  
• Després de les rialles, vénen les ploralles (DIÀFORA 1982)
• Les festes, per a alguns són pestes (SAURA 1884)
• Ses rialles duen ploralles (PONS LLUCH 1993)
• Tal se pensa anar per llana que torna esquilat (SAURA 1884)
  

Equivalents:

• De la risa al llanto no hay más que un paso [ES] (PONS LLUCH 1993)
  
• Las cañas se vuelven lanzas [ES] (BALBASTRE 1977) - (DIÀFORA 1982)

Parèmia segons la font original: De riallas ne venen plorallas (SAURA 1884).

Explicació: Vol dir que després d'una gran alegria sol venir un motiu de tristor (PONS LLUCH 1993).

Font:

• Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.
• Josep Balbastre i Ferrer (1977): Nou recull de modismes i frases fetes. Barcelona: Ed. Pòrtic.
• Diàfora (1982): Diccionari essencial castellà-català català-castellà Diàfora. Barcelona: Ed. Diàfora.