Del bé al mal tan sols hi ha un petit salt

Variants i sinònims:

• Del bé al mal tan sols hi ha un petit salt (SAURA 1884)
• El bé i el mal es toquen (SAURA 1884)

Equivalents: Del bien al mal no hay más que un canto del real [ES] (SAURA 1884).

Parèmia segons la font original: Lo bé y lo mal se tocan (SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

Petita brasa, crema una casa

Variants i sinònims: Petita brasa, crema una casa (SAURA 1884).

Equivalents: Con pequeña brasa, se quema una casa [ES] (SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

Pot petit aviat és ple

Variants i sinònims: Pot petit aviat és ple (SAURA 1884).

Equivalents: Al menguado no le pidas grandeza [ES] (SAURA 1884).

Parèmia segons la font original: Pot petit aviat es plé (SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

Poc cabal, mala ventura

Variants i sinònims:

• Petit cabal, grossa ventura (PÀMIES 1997a)
• Petit cabal, poca ventura (PÀMIES 1997a)
• Poc cabal, mala ventura (PÀMIES 1997a)
  

Equivalents: Poca lana, y ésa en zarzas [ES] (PÀMIES 1997a).

Explicació: Per anomenar una munió de gent indeterminada (PÀMIES 1997a).

Font: Víctor Pàmies i Riudor (1997). En cap cap cap. Dites i refranys sobre el cap (manuscrit). [En línia En cap cap cap. Dites i refranys sobre el cap (pròleg i 50 primeres entrades)].

Cap gros, cervell petit

Variants i sinònims:

• A qui el cap li creix, el cervell se li enriqueix (PÀMIES 1997a)
• Cap gros, cap talòs (CONCA 1993) - (PÀMIES 1997a)
• Cap gros, cervell petit (FARNÉS 1992)
  
• Cap gros, gran talòs (PÀMIES 1997a)
• Cap gros? Home savi o molt talòs (PÀMIES 1997a)
• Cap gros, o molt ruc o molt savi (PÀMIES 1997a)
• Cap gros, o molt savi o molt talòs (PÀMIES 1997a)
• Com més gros, més talòs (PÀMIES 1997a)

Equivalents:

• Cabeza grande, cerebro flaco [ES] (PÀMIES 1997a)
• De hombre de gorda cabeza, o sabiduría o simpleza [ES] (PÀMIES 1997a)
• De tal cabeza, tal seso [ES] (PÀMIES 1997a)
• Grosse teste, pau de sen [OC] (PÀMIES 1997a)
• Grosse tête peu de sens [FR] (PÀMIES 1997a)
• Tal cabeça, tal sizo [PT] (PÀMIES 1997a)
• Testo grosso, pau d'esprit [OC] (PÀMIES 1997a)

Font: Víctor Pàmies i Riudor (1997). En cap cap cap. Dites i refranys sobre el cap (manuscrit). [En línia En cap cap cap. Dites i refranys sobre el cap (pròleg i 50 primeres entrades)].

Partir com a bons germans: tot per jo i res per tes mans

Variants i sinònims:

• Amor de germans, amor de cans (PONS LLUCH 1993)
• Germans quan són petits, i quan són grans, cosinsgermans (PONS LLUCH 1993)
• Partir com a bons germans: tot per jo i res per tes mans (PONS LLUCH 1993)
  

Equivalents: Partamos como buenos hermanos: la mejor parte para mí, y lo demás para ambos [ES] (PONS LLUCH 1993).

Explicació:

• Vol dir que les coses noves solen agradar només pel fet de llur novetat (PONS LLUCH 1993).
• Suposa que l'afecte entre germans no sol ésser gaire profund (PONS LLUCH 1993).
• Vol dir que l'estimació entre germans va perdent intensitat amb el temps i els canvis familiars (PONS LLUCH 1993).

Font: Josep Pons Lluch (1993): Refranyer menorquí. Ciutadella (Menorca): Institut Menorquí d'Estudis. Col·lecció «Quadern de Folklore, 50».

S'ovella més dolenta caga dins sa ferrada

Variants i sinònims:

• S'ovella més dolenta caga dins sa ferrada (PONS LLUCH 1993)
• Sa cabra més ronyosa caga dins sa ferrada (PONS LLUCH 1993)
• Sa càgola més petita caga dins sa ferrada (PONS LLUCH 1993)

Equivalents: Siempre caga la herrada la oveja más desmadrada [ES] (PONS LLUCH 1993).

Explicació:

• Vol dir que les coses noves solen agradar només pel fet de llur novetat (PONS LLUCH 1993).
• Vol dir que sovint l'individu més insignificant té més gosadia que el més capacitat (PONS LLUCH 1993).
• Vol dir que els més ignorants o més indignes són els més atrevits (PONS LLUCH 1993).

Nota: Segons el DCVB, la càgola és una 'Ovella petita, que no ha crescut tant. com les altres de la mateixa edat' (Men.).

Font: Josep Pons Lluch (1993): Refranyer menorquí. Ciutadella (Menorca): Institut Menorquí d'Estudis. Col·lecció «Quadern de Folklore, 50».

On hi ha gall, no canten gallines

Variants i sinònims:

• Allà on hi ha galls, no hi canta cap gallina (ESPUNYES 2007)
• Allà on hi ha galls, no hi canten gallines (GISBERT 2011)
• V. Cal obeir al superior
• Dos galls en un galliner, no pot ser (PÀMIES 1997a)
• Fins que el gros no s'ha sentit, no canta el gall petit (ESPUNYES 2007)
• Mal va la casa en què la gallina canta i el gall canta (ESPUNYES 2007)
• On hi ha el gall, no canten gallines (GISBERT 2011)
• On hi ha gall, no canten gallines (ESPUNYES 2007)
• On hi ha gall no canten pollets (PONS LLUCH 1993)

Equivalents:

• Donde el gallo canta, la gallina calla [ES] (PONS LLUCH 1993).
• Donde hay patrón no manda marinero [ES] (GISBERT 2011)

Explicació:

• Vol dir que són els homes i no les dones els qui han de comandar (PONS LLUCH 1993).
• Vol dir que quan hi ha despotisme els indefensos no gosen ni parlar (PONS LLUCH 1993).
• Significa que els subordinats no tenen res a dir davant les decisions de qui mana (GISBERT 2011)

Font:

• Josep Pons Lluch (1993): Refranyer menorquí. Ciutadella (Menorca): Institut Menorquí d'Estudis. Col·lecció «Quadern de Folklore, 50».
• Josep Espunyes i Esteve (2007): Dites, locucions i frases fetes. Barcelona: Ed. Proa. Col. «Les Eines, 49».
• Adolf Gisbert (2011): Refranyer temàtic amb breu explicació de significat i lèxic, referència a equivalents, similars i contraris, i corresponents i similars en castellà. Oficina Municipal d’Ús i Promoció del Valencià. Ajuntament de Godella.

S'arbre, quan és tendre, és bo de doblegar

Variants i sinònims:

• V. De petit se cria s'arbre dret
• Quan l'arbre gran brincar voldràs, abans que brincar-lo el trencaràs (SAURA 1884)
• S'arbre, quan és tendre, és bo de doblegar (PONS LLUCH 1993)
  

Equivalents: Doma a tu hijo pequeño, que de grande no tiene remedio [ES] (PONS LLUCH 1993).

Explicació: S'aplica en sentit directe o figurat, per posar de manifest la conveniència de corregir els defectes (PONS LLUCH 1993).

Font: Josep Pons Lluch (1993): Refranyer menorquí. Ciutadella (Menorca): Institut Menorquí d'Estudis. Col·lecció «Quadern de Folklore, 50».

De petit se cria s'arbre dret

Variants i sinònims:

• De petit se cria s'arbre dret (PONS LLUCH 1993)
  
• De xiquet, se cria l'arbre dret (SAURA 1884)
• V. En enfornar es fan els pans geperuts
• V. S'arbre, quan és tendre, és bo de doblegar
  

Equivalents: Desde chiquito se guía el arbolado [ES] (PONS LLUCH 1993).

Parèmia segons la font original: Quant l'arbre gran brincar voldrás, antes que'l brincas lo trencarás (SAURA 1884)

Font:

• Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.
• Josep Pons Lluch (1993): Refranyer menorquí. Ciutadella (Menorca): Institut Menorquí d'Estudis. Col·lecció «Quadern de Folklore, 50».

Qui es fica al llit amb nens petits, es lleva amb el cul mullat

Variants i sinònims:

• Qui amb mainada s'acotxa, cul-cagat es lleva (MILLÀ 1965)
• Qui es fica al llit amb nens petits, es lleva amb el cul mullat (BALBASTRE 1977)

Equivalents:

• El que con críos se acuesta, meado se levanta [ES] (BALBASTRE 1977)
• Quien con críos se acuesta, mojado se levanta [ES]

Font: Josep Balbastre i Ferrer (1977): Nou recull de modismes i frases fetes. Barcelona: Ed. Pòrtic.

En enfornar es fan els pans geperuts

Variants i sinònims:

• Al enfornar se fan los pans geperuts (SAURA 1884)
• V. De petit se cria s'arbre dret
• En enfornar es fan els pans geperuts (BALBASTRE 1977)
• És en enfornar que es fan malbé els pans

Equivalents:

• Al enhornar se tuerce el pan [ES] (SAURA 1884)
• Quien siembra vientos recoge tempestades [ES] (BALBASTRE 1977)

Parèmies segons la font original: Al enfornar se fan los pans geperuts (SAURA 1884)

Font:

• Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.
• Josep Balbastre i Ferrer (1977): Nou recull de modismes i frases fetes. Barcelona: Ed. Pòrtic.